DAY 1: EYE OF TIGER

Un silenci espectral acompanyat per la remor llunyana del mar s'havia apoderat dels nombrosos magatzems portuaris de la ciutat de Yokohama. En un d'ells, les caixes de fusta apilades estaven cobertes per una densa capa de pols i la foscor inexpugnable, sols era combatuda pels pocs rajos de llum de la lluna que es colaven a través dels barrots rovellats de les finestres, algunes amb els vidres trencats. Les parets del recinte estaven guixades per pintades en esprai de bandes juvenils que els aprofitaven com a llocs d'oci il·legal. De sobte, el so de vàries passes interromp el silenci, provocant que les rates fugin a l'interior dels seus amagatalls conformats per fusta podrida i pedres esquerdades. Enmig de la penombra, dues parelles de figures es van apropant fins trobar-se en una zona il·luminada per la lluna.

- Sembla que cada cop els nostres encontres són més freqüents, no troba Fukuzawa-dono?

- Desgraciadament... Això sembla.

- Ja podria ser un amant dels gats una mica més jovial, no? Així no m'estranya que marxin corrents...

- Penso que aquestes paraules tenen zero legitimitat en provenir d'un subjecte que es dedica a perseguir menors d'edat.

Els dos majors intercanvien mirades hostils, incomodant als seus acompanyants per aquella atmosfera tan tensa. Aclarint-se la gola, Chuuya murmura:

- Boss...

- Està bé, està bé, però que consti que és culpa seva...

- Em sembla que hauràs d'anar a fer una visita a l'oculista.

- President... -murmura Kunikida mentre es posa bé les ulleres. En rebre un assentiment del major, dirigeix la mirada cap als dos integrants de la màfia- El motiu d'aquesta reunió és per parlar dels últims episodis que han atacat a Yokohama.

- Digueu-ho clar, el causant d'aquestes destrosses ha estat el vostre home tigre.- exclama Chuuya enfadat.

- Em temo que aquesta informació ja la teníem. No hauríeu de menysprear la nostra unitat d'investigació... I doncs, per què aquests atacs? Què pot ser us heu oblidat de posar-li el collar? -pregunta Mori amb un mig somriure.

- No et permeto que parlis dels meus homes com si fossin simples animals de companyia. -comenta Fukuzaya amb una mirada d'advertència, rebent com a resposta una arronsament d'espatlles per part de Mori.

- Bé, ignorant la interrupció, aquests atacs no són obra d'Atsushi, almenys no conscientment.

- Eh!? És pot saber què t'empatolles quatre ulls?

- Si em deixessis continuar ho sabries.

- Tsk.

- Bé, tenim registres que a la ciutat ha entrat una persona amb l'habilitat de controlar altres usuaris. Rampo-san pensa en dues possibilitats: o bé té un límit de persones que pot controlar, o bé, només pot fer-ho amb usuaris que tenen una habilitat animal. Sigui com sigui, les accions d'Atsushi no són pròpiament seves.

- Doncs el mocós ja porta tres rasca-cels destruïts, un d'ells el principal banc de la regió, línies de metro inutilitzables i centenars de ferits.

- Tal com diu Chuuya, les destrosses són horribles i la meva pregunta és: quina és la veritable raó d'aquesta reunió? Perquè dubto que l'agència es pugui permetre donar informació tan... interessant als seus enemics més acèrrims.

- Tens el teu punt, i volem demanar a la Màfia que deixin resoldre l'assumpte a l'Agència Armada de detectius. Sense cap interferència.

- Sento un deix d'acusació en les teves paraules, Fukuzawa-dono?

- Simplement demano que no es torni a repetir l'atac contra Atsushi amb armes com l'ultima vegada. Amb control o sense, Atsushi és un integrant més de l'Agència i si l'ataqueu, ens veurem obligats a respondre. I crec que una guerra entre dues organitzacions amb usuaris no es el què necessita la ciutat ara mateix. Per això, deixeu aquest assumpte a les nostres mans.

- Què!? És que ens has vist cara d'idiotes!? -exclama Chuuya malhumorat.

- No hi ha res que desitgi més com el fet de protegir aquesta ciutat, però... Molt em temo que malgrat comprometre'm a no iniciar una cacera vers el noi tigre, la meva paraula cauria en orelles sordes per certa persona...

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

A l'altra banda de la ciutat, enmig d'una avinguda solitària i sense cap comerç obert, una figura amb una llarga gavardina negre camina a pas tranquil, sense cap més companyia que la de la seva llarga ombra projectada per la lluna. En una cruïlla, la figura s'atura i sense cap avís, una extensió del seu abric destrossa un cotxe.

- Deixi de jugar al fet i amagar, Dazai-san...

- Sempre tan amable, Akutagawa-kun, què hagués passat si no m'aparto a temps, eh?

- Impossible. Llavors no seria la persona que admirava.

- "Admirava"? Em dol aquest temps en passat... -comenta el castany mentre es posa una mà al pit.

- Trobo que s'hauria de dedicar al teatre, Dazai-san. De totes maneres, què hi feia amagat darrere d'un cotxe?

- Oh, és una història divertida ja ho crec! Resulta que fa cinc dies...

- La versió resumida, si us plau...

- Que avorrit que ets Akutagawa-kun! -exclama el castany apropant-se al contrari per col·locar-li la mà a l'espatlla- Suposo que es podria dir que estic buscant a Atsushi-kun... I com que vosaltres dos teniu una curiosa atracció, he pensat "calla, allà on vagi Akutagawa-kun segur que apareix Atsushi-kun".

- Què s'empatolla, Dazai-san? -pregunta Akutagawa desviant la cara mentre simula un atac de tos.

- Ai, la tendra joventut!

Una explosió provinent d'un edifici de quatre plantes del davant interromp la conversa. Enmig del dens núvol pols, dues siluetes, una més alta i ampla que l'altra, s'allunyen de l'explosió per acabar descobrint-se.

- Oh, mira Akutagawa-kun, allà està el teu estimat! Veus com us uneix una curiosa atracció?

- Ara no, Dazai-san...

Adonant-se dels dos espectadors, la persona alta fa petar la llengua tot dient amb un accent anglès:

- Testimonis... Hey, bèstia encarregat d'ells.

- Ui, ui, Akutagawa-kun, li ha dit bèstia a Atsushi-kun! Això és molt però molt greu, oi? Vinga, fes-li pagar l'insult!

Agafant al contrari per les espatlles, li dóna una espenta cap endavant.

- Però què...? I ara on va Dazai-san? -pregunta el morè en veure com el nombrat camina avinguda avall.

- Versió resumida o llarga? Està bé, està bé, no m'empalis amb Rashoumon, intueixo que no és una bonica forma de morir... És que saps, Akutagawa-kun? Això de seguir a la gent és molt cansat i tinc gana. Total que vaig a buscar a menjar. Encarrega't de tot mentrestant, sí? -comenta Dazai caminant i fent un gest de comiat amb la mà.

- És pot saber què collons fots, bèstia!? No deixis que s'escapin! Mata'ls!

Agafant impuls amb les seves extremitats en forma de tigre, Atsushi s'abalança sobre el mafiós que no dubta en treure a Rashoumon. Les urpes de tigre s'alliberen fàcilment de la tela de Rashoumon mentre que el dimoni destrossa els objectes que són llençats cap a ell. En cada encontre hi ha un furiós intercanvi entre ambdues habilitats així com d'energètics cops de puny i de peu. Mentrestant, l'estranger, protegint-se de la ferralla en el forat d'un portal, mira la batalla i neguitós per la duració de la mateixa, exclama:

- Acaba d'una punyetera vegada!

Aprofitant una obertura en la defensa d'Akutagawa, Atsushi s'hi abalança i l'estampa contra una paret sense deixar-lo anar del coll. Adolorit pel cop, Akutagawa obre els ulls i en resposta al gest del contrari d'asfixiar-lo, li agafa els braços amb força i dirigeix la mirada cap als ulls vermells de l'albí, que el miren amb ràbia.

- J-Jinko... És pot saber què fas? Tan dèbil ets que et deixes controlar per un poca pena com aquell? -notant com les mans del tigre es tanquen amb més força al voltant del seu coll, afegeix- Hey, Jinko f-fes el favor de tornar d'una vegada. Ja saps que hi ha persones que esperen el teu retorn? Ni t'imagines el què la teva agència s'esforça per fer-ho... Si fins i tot volen fer un pacte amb la Màfia perquè no t'ataquin. I no només l'agència, Gin i Chuuya-san estan preocupats pel teu comportament... D-digues, deixaràs que es continuïn preocupant?

Sorprès, Akutagawa nota el seu coll més lliure pel què amb un mig somriure, afegeix:

- Hey, Jinko... Torna amb nosaltres... Al nostre costat... T-Tornem a casa vols? Que sense tu és molt freda i solitària... Torna... Per culpa teva, m'he mal acostumat a la teva presència i a sentir la teva mirada curiosa cada cop que arribo després de treballar... Vinga, sé que pots tornar. Vas superar el fantasma del director, ara podràs amb el control d'un estranger... Vinga, fes-ho i deixa'm tornar a veure els teus ulls de tigre que tan m'agraden. Aquests que tens ara no m'agraden, estan enfadats i són vermells. A mi m'agraden els ulls honestos amb el color del capvespre...

- -dó...

- Jinko?

- Per-...a... Perd-... Ho... -nto...

- Vinga, Jinko!

- Perdó... Perdona... Ho sento... -en un parpelleig, les extremitats del tigre retornen al seu aspecte humà i els ulls mostren els seu color daurat amb violeta. Entristit, esgotat i amb els ulls brillants per l'imminent plor, Atsushi afegeix- Ho sento, Ryu...

- Per fi has tornat Jinko. -respon el mafiós mentre li acaricia els cabells.

- Maleïda bèstia! Com t'has pogut alliberar del meu control? No ho permetré!

- R-Ryu, marxa o... –murmura Atsushi caient de genolls al terra, agafant-se el cap.

- Ni pensar-ho, ara que has tornat en sí, no deixaré que caiguis en el parany dos cops.

- Però...

- No pateixis, Atsushi-kun, em temo que Akutagawa-kun té masses temes a tractar amb el nostre convidat.

- D-Daizai-san!?

- Has tardat. -recrimina Akutagawa.

- No hi havien botigues obertes. -respon el castany arronsant les espatlles.- I ara, mentre jo apliqui la meva habilitat en tu, ell no podrà controlar el tigre.

- Per fi... -murmura Atsushi caient al terra però sent atrapat pel mafiós abans que s'estampés contra el terra amb tota la cara.

- Oh, ha caigut dormit, m'imagino que deu estar esgotat d'intentar desfer el control sobre el tigre.

- Suposo.

- Que romàntic que hagi tornat gràcies a la teva veu, Akutagawa-kun!

- Dazai-san...

Veient com l'enemic fugia en direcció contrària i Rashoumon apareixia en la seva forma més poderosa, Dazai dibuixa un mig somriure maquiavèl·lic i afegeix:

- No em vull imaginar les destrosses d'aquesta nit... Estaria bé que aprenguessin a no ficar-se amb Atsushi-kun... Ni amb Akuagawa-kun...