Hidan és un personatge que pertany al mestre Masashi Kishimoto, tots els drets sobre aquest personatge li pertanyen a ell, jo sols l'he agafat prestat uns minutets.
Aquesta història és una traducció pròpia (el que fa l'avorriment). Més que res ho he fet per ser la primera en escriure en català (llengua poc popular per así) en aquest fandom. Simplement sentia la necessitat de fer-ho, aixina que qualsevol catalavalenciamallorquinoparlant (llarga paraula XD) que vulga llegir-la en en la seua llengua pot escollir. Sols una petita (molt petita) aportació.
Hidan ara està assoles, però no està trist, per ell la tristesa és cosa de febles, i ell sap que no és feble. Hidan fa molt de temps va perdre el cap, en sentit figurat, y no fa tant poc temps la va perdre literalment, i els peus, i els braços i la batalla. Però ell no es queixa, això seria rebaixar-se massa, sols maleïx, que no entra en la categoria de quiexar-se, no almenys per ell. Per ell quixar-se és ploriquejar, i lamentar-se, i ell no es lamenta de res del que ha fet, això assegura.
Hidan està assoles i esquarterat, viu i enterrat. La seua boca ja no pot maleïr més, ara està plena de terra, els seus ulls no paren de plorar, li piquen, no els pot tancar, ningú pot llevar-li el dolor d'unes ferides que mai no es tancaran, ni rascar-li el nas quant li pica, ningú pot llevar-li eixa tristesa que no té, perqué ell no es feble, ni ningú pot calmar el seu etern plor, no sols causat per el picor dels ulls, que no es seu, perquè ell no es rebaixaria a tant.
Hidant troba el cap després de tant temps, pero no el de carn i òs. Sap que està trist perquè és feble, i sap que estant a deu metres baix terra la mínima cosa que pot fer es rebaixar-se, i per aixo ploriqueja, plora i vessa llagrimotes.
Hidan és feble per deixar-se guanyar per un mocós, és feble per haber acabat enterrat viu, és feble per no poder menejar-se, és feble per sentir dolor, és feble per sentir-se assoles, és feble per plorar, és feble per negar la seua feblesa i també és feble per haver triat el camí més fàcil, per haver fugit de la mort, per haver-se alliat amb els "roïns" per no sentir-se feble, és feble per odiar, per envejar als que poden ser feliços, és feble per desitjar el dolor aliè, és feble per haver-se conduit a una pròpia autodestrucció, per desitjar la redempció, però sobretot és feble pero no poder fer res per evitar-ho.
Hidan seguix enterrat en una tomba que no és tomba, en un niu de filferro i de terra banyada per llàgrimes, en un pou de desesperació, en el bressol vermell del seu etern no-son, en un mar de fluxes vessats, en la més profunda oscuritat amb sols el desig de veure una llum en el fons d'ella.