El meu primer fanfic en català, un drabble :))
One Piece no em pertany.
L'operació d'en Luffy
Davant seu hi havia molts estris per a l'operació, i els mirava neguitós tot pensant en el seu estimat capità. En aquell mateix llit de blancs llençols algú l'operaria i li hauria de salvar la vida però, contra tot pronòstic, no seria ell.
En Chopper tenia por. Els membres de la tripulació estaven dispersats arreu de l'illa i només hi era ell al vaixell. D'aquí a pocs minuts, un parell d'homes que en Luffy havia conegut durant la travesia el durien a l'habitació i ell hauria de marxar tot resentit, doncs no creien convenient que operés al seu capità.
El petit animalet va palpar els llençols mirant-los tot distret.
No hi havia dret. Estava del tot convençut que aquells homes de bates blanques la pifiarien i acabaria sent ell qui hauria d'explicar a la Nami, a l'Usopp i a tota la resta el que havia passat i com de covard havia estat.
I com a membre de la tripulació dels Mugiwara no s'ho podia permetre. Tenia que plantar cara a aquella gent estranya en la qual no confiava i fer-los veure que ningú tenia més dret que ell d'operar al Luffy, i més encara si havien estat aquells mateixos sense vergonya els que l'havien ferit de tanta gravetat. Si bé era cert que ell no tenia el poder suficient com per guanyar-los, tenia l'esperit fort i les ganes i la voluntat per a conseguir-ho.
No podia permetre que aquella gent jugués amb la vida del seu capità.
Amb aquest pensament, en Chopper somrigué i es menjà una de les seves píldores més potents, i s'encaminà cap a coberta per lluitar per operar el seu capità. Seria dèbil en comparació d'aquells nobles que habien arribat a deixar en un estat tan lamentable en Luffy, però no seria el covard que es quedaria de braços creuats davant una situació tan injusta.
Encantada estaré d'escoltar els vostres comentaris.