Disclaimer: Harry Potter pertany a J.
La culpa no desapareix
Quan en Regulus es va començar a beure el líquid per aconseguir el medalló, no s'esperava per res del món la sensació de fred que va xocar contra ell. I és que tots els records que tenia, tots aquells que l'havien estat turmentant des de que era un nen, van tornar a apareixer.
El primer de tots el va transportar a la negra i fosca casa de Grimmauld. En Sirius havia tornat de Hogwarts feia pocs dies, i no parava d'explicar-li que divertit havia estat tot. De cop, els dos nois van sentir un espatec i va aparèixer un cap rodolant per la porta. Els ulls sense llum d'en Craf es van clavar a la retina del més jove.
La fredor el va inundar encara més. Sentia els músculs entumits i dels ulls foscos li començaven a regalimar llàgrimes. En Kreacher l'agafava del braç tot tremolós mentre ell queia de genolls sobre la pedra.
El segon va arribar un parell d'anys després de la seva entrada a Hogwarts. Tornava a estar a Grimmuald. El seu germà havia discutit amb la seva mare de nou, i tot l'ambient estava molt tens. Era un dia de dinar familiar i això volia dir que les seves cosines també hi estaven implicades. De cop un calfred el va recorrer i poc desprès va sentir el crit agonitzant d'en Sirius, la rialla de la Bellatrix, la mirada de preocupació de l'Andromeda i els brassos de la Narcisa estranyent-lo.
Sentia com li faltaven forces, en Kreacher l'engrapava com podia perquè es mantingues. No es podia moure, el pit li cremava i les mans li havien quedat encarcarades. Començava a veure-hi borrós.
El tercer va arribar amb un punxant dolor al pit. Era tot fosc i als carrers de Londres hi passejaven poques persones. Tenia en Lucius Malfoy al seu costat, mentre una muggle de cabell fosc el mirava de manera suplicant. Veia el dolor als seus ulls, el tremolor del seu cos. Una veu al seu cap li repetia que estava tot malament però ell hi va tornar. I la muggle va tornar a cridar.
Quan en Regulus es va acabar de beure el líquid per aconseguir el medalló, no s'esperava per res del món tornar a veure la cara de les seves cosines somrient, el gest de complicitat del seu germà, els ulls plens d'orgull dels seus pares.
Però el que si s'esperava era que la culpa desapareixes. No ho va fer mai.
Moltes gràcies per llegir.
AB-13