SM Cartes d'Egipte
PRIMERA PART:
Blaenplwyf
Blaenplwyf, Comptat de Ceredigion,
País de Gal·les,
29 Maig 2029
Havia estat un dia draconià.
Ser Auror no era una feina fàcil, però això no l'havia fet enrere mai, ni una sola vegada.
Que el cap d'Aurors fos el seu pare era dur, sentia que havia de demostrar constantment que no hi havia favoritismes, havia d'acceptar les seves ordres sense replicar, i acceptar les bromes dels seus companys. Però de totes maneres sabia que per a ell hauria estat pitjor ser company del seu pare, per a l'Albus era millor saber que, dintre de les seves limitacions, el seu pare deixava als joves afrontar el dia a dia fora del ministeri. Que el seu pare fos Auror sempre l'havia omplert d'orgull i admiració, però també de temor. Era menys dur estar al peu del canó sabent que ell estava segur en el seu despatx dirigint-los eficaçment. Encara que el seu pare no tendís a quedar-se tancat en un despatx, sabia que ara corria menys riscos que quan ell era una criatura i per descomptat molts menys que quan va lluitar i derrotar Voldemort sent tant sols un adolescent.
Ser diferent sempre era dur. Ser l'únic Slytherin de la família havia sigut fatigós i encara ho era ara. Ser capaç de fer màgia de la manera com ho feia era complicat i que la gent del seu entorn ho sabés era difícil; les pors i les enveges que despertava eren gairebé tant àrdues de suportar com les expectatives. La seva vida, en general, no era una vida fàcil. Els seus dies mai eren senzills, però avui havia estat un dia especialment dolent. Havia hagut de portar a l'hospital una nena ferida per culpa d'un objecte encantat amb màgia negra que la petita havia agafat sense permís dels seus pares. Els casos amb nens sempre el trasbalsaven més enllà de tota lògica.
Li hauria agradat arribat a casa posar la radio escoltar un bon partit de quidditch mentre es prenia una copa. Però acabava de saber per un company que el seu equip havia perdut definitivament la lliga. Sempre havia sigut dur ser un seguidor del seu equip però des de que el seu germà se n'havia anat a viure a Itàlia l'equip no havia fet res de bo. Ja hi hauria d'estar acostumat a veure'ls perdre, va pensar amargament. O millor dit a que li expliquessin que havien perdut, ja que últimament no havia pogut assistir a masses partits en directe.
Deixant la túnica penjada al penjador va entrar a la seva petita llar.
Es va fregar la cara amb les mans, intentant esvair el cansament.
Els llums de la sala es van encendre. I un got de whisky de foc va volar fins la seva mà mentre s'asseia a la butaca. La ràdio es va encendre i la música va embolcallar-lo mentre es treia les sabates.
Amb els ulls tancats i seguint amb els peus el compàs de la música va començar per fi a relaxar-se.
Sense adonar-se'n es va endormiscar.
"Potter!" cridava algú a través del xivarri de famílies retrobant-se i donant-se la benvinguda a l'andana. Alhora, el seu pare, la seva mare, la Lily i ell es giraven.
L'Albus volgué morir-se al veure l'Scorpius Malfoy corrent per atrapar-los prescindint dels comentaris del seu pare sobre els seus modals en públic.
"Potter" repetia l'Scorpius al ser davant la Lily. Llavors es treia de la butxaca un sobre tancat i li entregava. No deia res més al respecte, amb una mirada la Lily i l'Scorpius semblaven entendre's. L'Scorpius només murmurà un lleu "Gràcies" i es va enrojolar.
La Lily somreia lleument i els seus pares no podien evitar fer ballar la mirada de la seva filla a l'hereu dels Malfoy. Aquest feia una passa enrere saludava amb el cap a la Lily i a l'últim moment, tot recordant que tenia modals afegia:
"Senyor Potter, senyora Potter, que tinguin un bon dia".
I tal com havia arribat a ells tornava a córrer fins on els seus pares l'esperaven amb la mirada severa.
"Es pot saber a què venia aquest lamentable espectacle fill?" el renyava el seu pare, Draco Malfoy, amb to server però amb un evident deix de curiositat.
"Ho sento pare. No he dormit bé últimament, dec estar cansat pels exàmens" deia l'Scorpius com si allò fos excusa pel seu estrany comportament.
"Et trobes bé fill?" preguntava llavors la seva mare preocupada. Que probablement era el que l'Scorpius pretenia per intentar distreure l'atenció dels seus pares.
Responent les incessants preguntes de l'Astoria Malfoy i intentant evitar els ulls del seu pare l'Scorpius els anà dirigint cap a la sortida.
Quan els Malfoy van haver desaparegut de l'andana 9 i ¾, la Lily va estibar de la capa que el cobria.
"Crec que això és per a tu".
Els seus pares els miraven encuriosits.
"Era per això que volies la capa? Per evitar l'Scorpius Malfoy?" li preguntava el seu pare, com sempre, sense preàmbuls.
"Per què t'escriu, en Malfoy?" li preguntava la seva mare.
"No ho sé. No he llegit la carta encara" responia l'Albus sentint-se atacat. "Per què no anem cap a casa? La Lily tenia pressa, oi Lily?"
La seva germana s'havia apiadat d'ell i li havia seguit el joc.
Un cop a casa a l'Albus li havia faltat temps per tancar-se a la seva habitació i amb les mans tremoloses obrir el sobre.
Benvolgut Albus,
Veig passar el paisatge per la finestreta i em pregunto on deus ser. T'he buscat per tot el tren, vagó a vagó. Ningú t'ha vist.
Ahir vas desaparèixer tant sobtadament. No sé si estàs bé i em preocupa. El record dels teus ulls negats de llàgrimes gairebé no m'ha deixat dormir.
Vaig veure el dibuix del teu pupitre. És com el del joc del teu oncle, oi? Té el mateix disseny, però la data era tan antiga i no ha desaparegut... Tot aquest temps el mantenies amagat de mi amb aquelles esgarrinxades?
Em sap tant greu no poder retornar-te el sentiment.
I pensar que fa tant de temps que et sents així. Per mi. Et puc preguntar des de quan? Com és possible que et fixessis amb mi? Potser seria més fàcil entendre-ho si sabés més coses.
Em pregunto si inconscientment he fet mai res que t'hagi fet mal. Si és així ho sento molt. Jo no... Mai ningú...
Encara no sé què dir. Excepte que no m'ho esperava i que em sap greu ser la causa del teu dolor.
Em sento estranyament afalagat de saber que he despertat en tu un sentiment així.
Sempre havia pensat que et mantenies a distància de mi pel meu cognom. Sóc un Malfoy i això m'ha fet créixer pensant que tinc una idea molt clara de com funcionen les ments Slytherin. Em sap greu haver-me equivocat tant.
Si hagués sabut que no eres fred i distant per mi sinó per protegir-te potser hauria fet un esforç més gran per acostar-me a tu. Sempre he pensat que m'agradaria ser amic teu. Ets una persona intel·ligent i capaç i estic segur que ets interessant, i potser fins i tot divertit. Ets divertit Potter? Has despertat la curiositat que amb els anys s'havia anat adormint. Ara no puc evitar preguntar-me com ets realment i què més no sé de tu.
No puc retornar-te el sentiment, però m'agradaria molt que fóssim amics. Podem ser amics?
Gairebé em fa por preguntar-t'ho després de que m'esquivessis amb tanta efectivitat. No calia que t'amaguessis de mi. No pensava retreure't res. M'hauria agradat haver pogut dit tot això en persona.
M'escriuràs?
Ho estaré esperant,
Scorpius Hyperion Malfoy
L'Albus va sospirar. Es va moure. I es va despertar.
S'havia adormit a la butaca de la sala. Però per una vegada va agrair que aquest record l'hagués envaït. Millor pensar en l'Scorpius, per dolorosos que fossin els seus records, que en el que havia passat aquell dia a la feina. En un altre moment potser hauria deixat la seva ment vagar cap al que podria haver estat i mai va ser, però estava massa cansat.
La música va canviar i una melodia coneguda va començar a sonar. Li agradava aquella cançó. I mentre notava la musculatura tornar-se laxa per moments va pensar en com de bé li escauria prendre un bon bany calent, i la banyera va començar a omplir-se.
Estava punt d'alçar-se, per pujar al primer pis d'aquella antiga masia abandonada a mig rehabilitar que feia un parell d'anys que era la seva llar on hi havia la seva habitació i el bany, quan l'aire de tota l'estança es va enrarir.
Les defenses de la casa van estremir-se i de sobte davant seu, a terra, hi havia un cos inert.
Abans i tot que la seva mà pogués alçar la vareta, en un acte reflex, un escut es va formar entre ell i el desconegut que havia aconseguit penetrar les defenses que creia impenetrables. Però havia estat un gest inútil el desconegut estava inconscient.
Amb curiositat, però amb precaució, es va acostar al cos que seguia immòbil davant la seva llar de foc que crepitava donant escalfor i llum a la sala. Amb cert temor va apartar els cabells llargs, bruts i embrollats que cobrien la cara del desconegut. I el cor li va fer un salt.
El cos que tenia als seus peus no era el de cap desconegut. La cara que les seves mans tremoloses sostenien amb cura no era altra que la de l'Scorpius Malfoy.
Un calfred li va recórrer l'espinada quan va tenir un flaix d'un record borrós i esgarrifós d'anys enrere: aquella mateixa cara, ensangonada, entre les seves mans i el pànic. Va haver de fer un esforç per a que la màgia no actués per si sola abans que ell ho demanés.
Amb les mans encara tremoloses va buscar-li el pols. Era ferm. Va respirar alleujat.
Llavors es va adonar que amb una mà l'Scorpius agafava un penjoll amb força. Amb esforç va desembolicar-li els dits i es va trobar mirant una placa metàl·lica amb les inicials SM gravades. No era la primera vegada que la veia. Però si havia de ser franc no havia esperat veure-la de nou.
Alçant-se de terra no li va caldre mirar enrere per saber que el cos de l'Scorpius flotava al seu costat i va pujar amb ell al pis de dalt on aquest va quedar estirat al llit. Allà l'Albus el va examinar més profundament en busca de ferides o rastres de màgia que poguessin explicar la inconsciència de l'Scorpius.
Res. L'Scorpius estava ple de cops i esgarrinxades, però res que pogués explicar el fet que no es despertés. Tampoc era capaç de detectar cap rastre màgic estrany, no semblava que ningú li hagués llençat cap conjur ni malefici. Les seves constants eren estables.
Un cop convençut que no estava en perill, es va permetre el luxe d'observar-lo de nou, aquesta vegada absorbint els canvis que havia patit el seu cos des de la darrera vegada que l'havia vist feia cinc anys a l'andana 9 i ¾ l'últim dia de setè curs.
Les faccions que llavors encara tenien rastres de nen, eren ara marcades i masculines, tot i que seguien sent delicades si les comparava amb la majoria de rostres de la seva edat, el seu inclòs. Seguia sent prim, però semblava estar més fort que quan estudiaven. Les mans que sempre havien estat delicades eren ara unes mans endurides. Anava vestit amb robes bones, però molt brutes i esparracades.
Sense poder evitar que el cor se li accelerés, va fer levitar el cos de l'Scorpius de nou, i amb cura va treure-li la roba per a posar-li un pijama net, no sense abans netejar-li la pell amb un bon encanteri de neteja. Sabia que no era correcte pensar aquelles coses d'algú inconscient i totalment a la seva mercè, però per Merlí que el molt desgraciat era atractiu com un tot un Deu nòrdic.
Llavors va veure que al coll, a part de la placa metàl·lica amb les seves inicials que havia estat el traslador d'emergència que ell havia suplicat al pare que li deixés tenir a l'Scorpius, hi penjava un cordill amb una ampolleta de vidre plena del que semblaven pergamins encongits. Amb cura va treure-li del coll l'estrany penjoll i el va observar amb curiositat. La màgia de l'Scorpius era fàcilment recognoscible en ell. Tot i els anys que feia de l'última vegada que l'havia sentit, la seva pell es va estremir amb el record i l'anhel de sentir-la de nou.
Era inútil intentar negar com havia arribat a trobar a faltar aquella sensació, la màgia de l'Scorpius era tan càlida i honesta com ell. Va tancar els ulls i es va concentrar. L'ampolleta estava protegida per la màgia de l'Scorpius, si volia poder obrir-la i llegir-ne el contingut havia d'anar amb compte.
No era agradable trencar la màgia d'algú altre, especialment d'algú a qui... apreciava. Però el seu entrenament d'Auror li havia ensenyat moltes coses, entre elles que el temps és or i que a vegades no es pot ser escrupolós si es volen obtenir resultats. La seva vesant perfeccionista havia tingut problemes per acceptar aquell principi, però la curiositat innata dels Potter era de gran ajuda, en especial en situacions com aquella.
Espiar els paper de l'Scorpius sense permís no era ètic, i tot i la curiositat sabia que podia arribar a penedir-se molt del que podia descobrir de la seva vida privada, però també podia ajudar a descobrir què l'havia dut a utilitzar el traslador d'emergència que el seu pare li havia concedit per a que pogués marxar a estudiar pocions a l'estranger amb un mínim de seguretat. Què l'havia deixat inconscient? Per què anava brut i estava tot masegat?
Finalment la màgia de l'Scorpius va cedir a la seva voluntat d'ajudar i protegir l'Scorpius i l'ampolleta va deixar sortir un plec de fulls i pergamins embolicats amb cura amb una cinta de cuir.
Perplex, va reconèixer la seva pròpia lletra en el primer full. Era una carta de feia cinc anys i sense llegir-la en podia recitar totes i cada una de les paraules. Li havia costat dues setmanes redactar-la.
Confós i emocionat de saber que l'Scorpius havia guardat aquella carta d'una forma tan íntima va deixar el plec de papers a la tauleta de nit i el va acabar de vestir amb un pijama. Deixar-lo nu al seu llit era massa temptació.
Després va agafar els papers de nou i es va dirigir al bany, alguna cosa li deia que necessitaria el bany relaxant que tenia planejat per acabar de llegir aquell feix de papers.
Godric's Holow,
Anglaterra,
7 Juliol 2024
Estimat Scoprius,
Gràcies per les teves paraules.
La teva oferta d'amistat és molt generosa però espero que comprenguis que en aquests moments no...no puc ser amic teu, jo... no és que no ho vulgui... però em crec incapaç de conformar-me. Potser sí que tens una mica de raó quan afirmes que el meu cor és més roig que verd, perquè per més que ho he intentat no he pogut aplacar els sentiments que s'hi acumulen.
Quan et vaig dir que... quan et vaig dir el que et vaig dir no ho vaig fer per obtenir de tu res a canvi. Era jo qui necessitava expressar-se. Intentava trobar la manera de donar un final concloent a una bogeria d'any, tot i que no sé fins a quin punt ho he aconseguit.
No tinc, ni he tingut mai, esperances d'un futur on tu i jo poguéssim ser més que antics companys de l'escola. Per aquest motiu mai te n'havia dit res i és també per aquest motiu que agraeixo enormement la teva més que amable reacció. Quan creia que ja no podies enterrar-te més dins el meu cor m'arriba una carta teva mostrant preocupació, oferint amistat, traspuant curiositat i plena de la més increïble generositat. Ets una persona Increïble, Scorpius Hyperion Malfoy, absoluta i meravellosament increïble.
Et demano perdó si et vaig fer sentir incòmode o si he provocat algun sentiment de malestar, culpa o remordiment amb les meves paraules. Jo sóc l'idiota que es va enamorar de qui no podia retornar-li el sentiment. Tu has sigut més comprensiu del que potser jo hauria estat si la situació hagués estat a la inversa.
Pel que fa al dibuix de la taula... és fruit d'un encanteri en el qual el meu oncle estava treballant fa un parell d'anys i que efectivament té relació amb l'estúpid joc de l'ampolla i la copa. Si et serveix de consol ningú sap que el dibuix és allà i ningú excepte nosaltres podrà veure'l mai. No volia que el veiessis, per això mantenia la taula plena d'esgarrinxades, em sap greu.
Sento haver-te fet sentir pitjor evitant-te durant el viatge de tornada. Potser ara et convenceràs que no tinc un valerós cor de lleó com sempre afirmes. No em vaig veure capaç de mirar-te als ulls o ni tant sols de deixar-me veure. M'ha costat dues setmanes trobar les paraules per respondre't. En part perquè no sé què dir-te, en part perquè no esperava la teva carta, en part perquè estic fet un embolic i en part perquè sé que amb aquesta carta he de posar punt i final a...
Em pregunto fins a quin punt et dec semblar un idiota. Aquest és un dels motius que em fa més difícil renunciar a l'oportunitat de fer-nos amics. El perdre'm poder compartir els teus pensaments, les teves idees, sentir de primera mà tot el que només he pogut escoltar des de la distància, poder-te demanar l'opinió en qualsevol moment, fer-te riure i poder-te explicar qualsevol cosa.
Però tinc per davant tres anys de llarga i dura instrucció. He de centrar-me en el que m'espera. Necessito poder concentrar-me. Espero que entenguis perquè no puc estrènyer la mà que m'has estès. Perdona'm. Potser és egoista el que faig; Dir-te primer que m'agrades i després refusar la teva oferta sincera d'amistat sense donar-te cap explicació de les que em demanes i que ambdós sabem que mereixes saber. Però no puc. Sé que no puc.
Només espero que en un futur no molt llunyà podré ajudar a tanta gent com tu ho has fet aquests anys amb les teves pocions, i així la meva vida tingui per fi algun sentit.
Ambdós, cada un a la seva manera, ens hem hagut d'enfrontar a un cognom que per si sol era una etiqueta. Vam entrar a Hogwarts marcats per una història que ens precedia i que no podíem evitar, com les expectatives de les nostres famílies o el fet d'anar a parar a les cases que ho vam fer. A pesar dels petits entrebancs ambdós ens en hem sortit prou bé. Però vull que sàpigues que al meu parer tu ets qui més mèrit té. No només perquè segur que és més fàcil bregar amb el passat del meu pare que amb el del teu, sinó perquè ens has donat a tots una lliçó de bondat i lleialtat que al menys a mi m'ha canviat. Crec que a millor, no ho podria assegurar, però sigui com sigui tingues per segur que m'has canviat i que si avui sóc qui sóc és en part gràcies a tu.
Com et vaig dir, ets una persona molt especial Scorpius i la noia que escullis serà molt afortunada. Et desitjo molta sort, salut i sobre tot amor. Perquè si algú que conegui ho mereix, ets tu.
Gràcies per intentar entendre'm i deixar-me tancar el cicle.
Fins sempre
ASP
PS: De l'única cosa que no em penedeixo és d'haver-te robat aquell petó. Espero que puguis perdonar-me.
Rebutjar la mà estesa de l'Scorpius havia estat la tasca més àrdua a la que s'havia enfrontat mai i moltes vegades des de que havia escrit aquella carta s'havia preguntat si no havia sigut també el major error de la seva vida.
El que deien aquelles lletres era quedar-se curt. Mai li havia senzillament agradat l'Scorpius, se n'havia enamorat fins al moll de l'os. I potser encara l'estimava més del que les paraules podien expressar.
Però la seva no havia estat una història d'amor de conte de fades com la dels seus pares, ni com la dels seus oncles, ni com la dels seus avis. I recordar-ho era massa dolorós. Per això, normalment, no li agradava pensar en aquell temps. Al menys mentre estava despert y podia controlar la seva ment.
Amb un sospir va apartar la seva carta i encuriosit per saber què més contindrien aquells papers va seguir llegint.
El següent full estava escrit indubtablement amb la lletra de l'Scorpius. I començava de forma molt i molt curiosa... Contracte de confidencialitat?