Disclaimer: els personatges de supernatural no em pertanyen, són propietat exclusiva de Eric Kirpke i CW
Capítol 1
Les dues amigues es miren fixament desafiant-se, estan tenses, s'inclinen cap endavant i criden al mateix temps: "Piedra, papel, tijeras, lagarto, Spock!". La de la dreta —morena, cabellera pels muscles, baixeta, ni prima ni grossa— feia amb la mà dreta la salutació de Spock; mentre que la de l'esquerra —més alta, amb el cabell més llarg i llis i ulleres— feia el símbol de les tisores.
—Toma! T'he guanyat!
—Com què m'has guanyat? Spock guanya a tisores!
—D'això res! Spock es talla amb les tisores, per tant, jo guanyo, et toca a tu!
L'amiga més baixeta fica mala cara i es mescla entre la multitud. Era la festa major de la Universitat Autònoma i ja estava ple de gent borratxa… com elles. La noia es va encaminar cap a un grup que estava a la seua esquerra sense que la sentiren, es va col·locar darrere d'un dels nois i li va cridar a l'orella "I'm Batman!" tot arrancant a córrer tan bon punt va acabar la frase perquè no la veieren. Va tornar fins on estava la seua amiga i van començar a riure sense parar. S'estaven les dues assegudes a la gespa de davant la facultat de Traducció i Interpretació, la seua facultat, bevent ginebra amb llimona i vinga a riure.
—Cas, he d'admetre que ha sigut una de les teues millors interpretacions de Sheldon!
—Tu tampoc no te quedes enrere, Ari —contestà l'al·ludida asseient-se i agafant el got que la seua amiga li oferia— i bé, què fem ara? No se m'ocorre res més…
—Ja ho tinc! —digué de sobte Ariadna amb un somriure trapella— fem un homenatge a Supernatural i comencem a exorcitzar la gent.
—Fem un concurs! La que es trobe amb més gent que agafe la referència, guanya… un paquet de Lacasitos!
—Fet! Una, dues… Tres!
Les dues amigues es van alçar corrents i es van mesclar altra vegada per la multitud. Anaven d'una banda a l'altra, col·locant-se darrere de la gent i dient-los a l'orella "exorzisamus te…". La majoria donaven un bot i es quedaven a quadres sense entendre què passava. Els encantava allò, era una tradició que tenien les dues amigues des que al seu primer any de carrera, quan es van conèixer, ho van provar. La Festa Major de la UAB era el gran esdeveniment de l'any. L'esperaven amb ànsia per a anar fins al campus, emborratxar-se i riure com mai. Ara els pareixia ja tan llunyà aquell primer de carrera.
Cassandra estava rient-se de l'última xica a qui havia donat un ensurt, la pobra havia fet un crit espectacular. Va ser aleshores quan va veure un poc allunyat de la gent un noi que s'estava allà palplantat sense fer res i va pensar que seria divertit fer-li la broma, a ell. S'hi va acostar i va començar a murmurar "Exorzisamus te…". De sobte i amb una velocitat anormal, el noi es va donar la volta i Cassandra va veure una cosa que no s'haguera esperat mai: els seus ulls eren negres. La noia va arrencar a córrer abans que el dimoni poguera fer res. No es creia el que acabava de veure, allò era impossible, però al mateix temps sabia que era cert i que havia de fer alguna cosa. Quan va tornar a la multitud es va trobar amb la seua amiga Ariadna, la va agafar del braç i la va estirar cap a les paradetes.
—Corre, Ari! Segueix-me! No tinc temps per a explicacions i tampoc no em creuries, però estem en perill i necessite que fages exactament el que et demane! Vés i busca una botella amb aigua i vine a buscar-me de seguida. I no isques mai de la gentada!
L'amiga li va fer cas sense tenir-les totes mentre Cassandra anava a un dels estants on feien entrepans.
—Perdoneu, poseu sal als entrepans? En teniu ací? Podeu donar-me'n un poc? —preguntà quasi sense respirar.
La xica que estava a la barra va assentir un poc estranyada, va agafar el pot de sal i el va oferir a Cas que, sense pensar-s'ho dues vegades, el va agafar i va arrancar a córrer cridant un gràcies que es va perdre a causa de la música i el cridori de la gent. Mentre corria amb el pot de sal es va trobar amb la seua amiga que ja havia trobat la botella d'aigua i se la va endur cap a la Plaça Cívica.
—Uns canis, uns canis… Estic segura d'haver-los vist fa una estona…
—Què murmures sobre canis, Cas? Què passa? Això és molt estrany, em fas por, i per què has agafat…?
—Allà estan! —cridà la morena sense deixar acabar la frase a l'amiga.
Es va dirigir cap a un grup d'amics que estaven cap al centre de la plaça. Tots anaven vestits amb xandall blanc, camiseta de tirants blanca, gorres d'equips de bàsquet i rosaris; els cabells tallats a l'u i plens de tatuatges. La noia es va acostar cap al que tenia més a prop i intentant posar veu seductora li va dir.
—Hola, guapo, ¿qué tal lo estás pasando?
El noi se la va mirar de dalt a baix i va somriure
—Pues ahora, mejor que antes.
—Hmmmm... Me encanta este collar que llevas, ¿de dónde lo has sacado?
—Esto? Pfff… Es una baratija, tengo muchos, ¿quieres probártelo?
—¿De verdad?
El noi es va traure el rosari fosforescent que duia penjat i li'l va oferir, Cassandra el va agafar i abans que el noi s'ho veiera venir, va arrancar a córrer perdent-se entre la multitud i deixant-lo amb un pam de nas. Ariadna no entenia res del que estava passant però preferia arribar fins al final amb l'amiga, ja havien sigut moltes coses juntes com per a no confiar-hi ara. Cas va anar corrents amb l'amiga fins a un lloc apartat on no hi havia ni gent ni paradetes, ni tan sols llum.
—Fica açò dins de la botella, Ari —la noia va fer el que li deia l'amiga però sense tenir-les totes.
—Què està passant, Cas? No entenc res del que estàs fent. Ha passat alguna cosa?
—Si t'ho dic no em creuràs…
—Tu!
Cassandra es va donar la volta i va veure al noi d'abans… amb els ulls negres. Ariadna, quan ho va veure, va fer un xisclet i es va tapar la boca amb la mà. No es podia creure el que estava passant. Cas va veure que havien de fer alguna cosa o no la contarien, aquella. Va obrir el pot de sal, en va agafar un grapat i li'l va tirar damunt al noi que va començar a cridar quan la sal li va tocar, pareixia que el contacte de la pell li cremara, aleshores va començar amb la cançoneta que ja es coneixia de memòria:
—Exorzisamus te, omnis inmundus spiritus…
El dimoni la va mirar amb odi i va avançar cap a ella, Ariadna, veient el que estava fent la seua amiga va reaccionar de seguida, li va llevar el tap a l'ampolla i li va tirar l'aigua beneïda al dimoni que va reaccionar igual que amb la sal. Cassandra es va callar i va mirar a Ariadna que va continuar l'exorcisme on s'havia quedat l'amiga:
—Omnis satanica potestas…
Les dues amigues anaven alternant ara sal, ara aigua beneïda i recitant l'exorcisme. El dimoni pareixia que es debilitava i que començava a eixir del cos del noi, però continuava avançant cap a elles.
—Omnis incursio infernalis adversarii…
—Omnis legio…
—Omnis… Merda! No em queda sal!
—Jo m'he quedat sense aigua!
Les dues amigues es van mirar horroritzades mentre el dimoni somreia. Abans de poder fer un pas endarrere, aquell ser havia agafat del coll a Cassandra i la va alçar de terra. Ariadna s'ho mirava tot morta de por i sense saber què fer, aquell era el seu final.