Rurouni Kenshin i els seus personatges són propietat d'en Watsuki Nobuhiro i Shueisha.
Gènere: Família, Amistat.
Ràting: T (+16)
Capítol relacionat: situat just després de l' acte 253: Un dia primaveral.
Advertència: menció a la mort.
Instantànies
#01.- Amb tothom
Va seguir-lo, sense demora, sense queixes, il·lusionada. Caminar al seu costat era genial, però el que la il·lusionava de veritat era el destí al que es dirigien.
«Les estacions van una mica més avençades a les muntanyes —havia pronunciat amb serietat—. No puc esperar més o es gelarà el terreny i s'haurà d'esperar fins a la primavera. I abans d'això he d'enterrar-los en un lloc on toqui més el sol». I ella havia captat el missatge molt abans que ell acabés de parlar.
Va trepar hàbilment per una gegantina roca caiguda, l'Aoshi va esperar-la a dalt.
—Cansada? —va preguntar-li.
—No! Estic en plena forma! —va exclamar aixecant els braços.
—Si necessites descansar avisa'm, el camí és llarg.
—No pateixi.
Ambdós varen saltar a l'altra banda. El camí pujava bruscament per la vessant muntanyosa, rosta i pedregosa. La Misao va arrufar les celles, era un autèntic camí per a cabres salvatges.
—Hem de pujar per allà?
—Espantada?
—No. És que em preguntava com va poder pujar per aquí estant ferit.
—T'ho va explicar en Himura?
Una infinitat de pedretes van desprendre's en posar el peu per iniciar l'ascens. Si no podien caminar el mètode lògic era...
L'Aoshi va saltar fins a una gran roca atrapada entre les arrels d'un frondós arbre i va esperar-la. Tot i que era estable i ella tenia bons reflexos volia assegurar-se que no prendria mal. Ella el va seguir.
—En realitat, crec que li ho explicava a en Jiya —va dir acceptat de bon grat la mà que ell li atansava per afermar la seva posició—, donava la casualitat que jo era allà.
—Estava massa obcecat per a patir per les meves ferides.
L'agafada de la seva mà va estrènyer-se. Era la primera vegada que parlava d'allò i era massa dolorós. Com n'havia estat d'estúpid. Va tancar els ulls. La maneta de la Misao va posar-se al seu pit. Va obrir els ulls.
—Em sap greu, no hauria d'haver dit res.
—No et disculpis. —Va inclinar-se i va plantar-li un petó al front—. Tu no en tens la culpa dels meus errors.
»Continuem, Misao.
Ella va assentir i va somriure-li amb afecte.
Va continuar l'ascens, en silenci. L'Aoshi s'aturava als obstacles més perillosos per a ajudar-la, tot i que ella no necessitava ajuda, ho sabia. I finalment una petita clariana amb tres roques enormes van mostrar-se davant dels seus ulls.
Era un lloc ombrívol al que, de tant en tant, s'escolava algun raig de sol. La Misao va sentir una esgarrifança però va mantenir-se ferma. Ella era una kunoichi no pensava fer figa.
Van cavar la terra una mica humida per la pluja de la nit passada. Va apartar amb les mans la terra a poc a poc, cercant als seus companys caiguts. Els dits d'ella van topar amb la textura suau de l'os, va treure la sorra del seu voltant per a extraure'l sense danyar-lo.
Va traure el crani lentament i va traure-li la terra adherida amb cura. Una calavera petita, amb grans conques oculars i dentadura recta.
«Beshimi» va pensar. El seu cos va tremolar davant la crua evidència de la mort d'aquells quatre homes que tant l'havien cuidat i als que s'estimava profundament. Va mossegar-se el llavi inferior. No ploraria. No pensava plorar. No.
L'Aoshi va abraçar-la amb força, per primera vegada des que va tornar, per primer cop des que no era una nena. Va abraonar-la amb la seva dolçor maldestre. El crani del seu company va reposar a la seva falda, afectuosament, com si temés ferir-lo si el deixava a terra de nou.
—Perdona'm, Misao —va xiuxiuejar a la seva oïda—. No hauria d'haver-t'hi portat. És massa dur per a tu.
—Em sap greu Aoshi-sama. Hauria de ser més forta.
—No, tu has de ser així. Mai renunciïs a les teves emocions.
Va acaronar la seva esquena menuda fins que va deixar de tremolar.
—Ves a passejar, ho faré jo.
—Ja estic bé. Puc fer-ho.
La Misao va enfonsar els dits a terra altre cop, rebuscant amb parsimònia assegurant-se que el crani d'en Beshimi no caigués de la seva falda. Els dits de l'Aoshi removien la terra més ràpid, amb seguretat, si podia trobar la resta de calaveres abans que ella li estalviaria el dolor de reconèixer a un nou membre de la seva família en aquelles restes òssies. Però els dits de la Misao van trobar-ne un altre.
L'Aoshi va atrapar la seva mà i va retirar-la, va acabar de desenterrar aquell crani. Va reconèixer aquelles dents llimades i punxegudes.
—Hannya —va xiuxiuejar la Misao. Ell va limitar-se a assentir—. Forats de bala...
—En Kanryu va assegurar-se de matar-lo.
El dolor va filtrar-se al seu to de veu. El dolor que guardava només per a ell provava de fugir del seu cos. La Misao va acaronar-li el braç. Per a ella en Hannya havia estat el seu mestre, per a ell el seu home de confiança i, segurament, l'únic amic de veritat que havia tingut mai.
El crani destrossat d'en Hyottoko va ser el següent, l'impacte de bala que havia destrossat la meitat de la seva cara li donava un aspecte grotesc al seu somrís desdentat, l'Aoshi va deixar-lo a un costat apartant-lo de la mirada d'ella, massa truculent.
—Qui falta? —va preguntar sabent que no li ensenyaria.
—En Shikijô.
Va assentir sospirant. Aquell gegant bonàs que no dubtava en traure'n el màxim profit de la seva impressionat alçada per atrapar qualsevol cosa que ella li demanés, pomes, taronges, fulles, flors... el que fos. En Shiki sempre li somreia i s'estirava fins a aconseguir l'objectiu i ella reia satisfeta.
Els dits de l'Aoshi no van trigar en topar amb ell, la Misao va deixar amb compte el crani d'en Beshimi al costat de l'Aoshi i va allunyar-se deixant-los a soles. Va agafar la capsa de fusta que havien comprat abans de deixar la ciutat i va seure sobre una roca a esperar.
Aquesta vegada tornarien a casa "amb tothom".
Fi
Notes de l'autora:
Bones! Últimament he estar rellegint capítols saltats de Rurouni Kenshin i revisionant algun episodi de l'anime. M'ha picat la musa samurai altre cop —com l'he trobat a faltar—, així que li estic traient tot el profit que puc mentre les obligacions de la vida em donen un respir per a escriure qualsevol cosa que se'm passi pel cap.
Això és una col·lecció de shots i drabbles, sense cap tipus de relació entre ells, alguns estaran basats en coses del manga o de l'anime i d'altre no. S'accepten suggeriments sobre els temes i gèneres sempre que els personatges centrals siguin l'Aoshi i la Misao.
Per a suggeriments, amenaces de mort i altres coses la finestreta de review és oberta. Un petonàs.