Era un bonic dia, els ocells cantaven alegrament per la finestra de la noia amb els cabells rosats i esperaven que es despertés, ja que ella entenia l'idioma dels animals però no sempre ho demostrava, en aquell moment es despertava i quan ja havia donat el menjar als animals, es començava a vestir per marxar al seu lloc preferit, L'agència de detectius Enjaku on hi ha les persones amb les que més confia.
Com sempre aquesta noia anomenada Mayura no toca les portes per entrar, però aixó ho fa perquè ja del primer dia confia molt amb ells.
- Bon dia Loki! Ah, Narugami has vingut a buscar menjar? Fenrir, mira, en vols? Hola Yamino - Entro de cop sorprenent-los.
- Hola... - En Loki està en el seu món.
- Mayura jo no vinc aquí sempre per menjar - En Narugami està avergonyit pel que he dit.
- Dona'm menjar va! - Demana en Fenrir.
- Sento el desordre senyoreta Mayura - En Yamino sempre demana les coses relaxadament mentre encara riu del comentari que he fet d'en Narugami.
- Tranquil, has de fer molt tu sol en aquesta casa, que estigui desordenada significa que hi viu algú - Mentres dono el menjar a en Fenrir que se'l cruspeix de seguida.
- Mayura, espero que no et molesti que et demani que marxis - En Loki demana sense gairebé caràcter com si hagués renunciat a la vida.
- No! I encara menys marxaré així, si ho haguessis demanat cridant o enfadat hauria marxat, però no així, no t'atraveixis a dir-me que has perdut les ganes de tirar endavant! - Crido a ple pulmó sorprenent a tots el fet d'adonar-me quina era la raó d'aquesta baixada de moral.
- Tu no ho entèns, al meu lloc faries el mateix- En Loki desvia la mirada.
- Probablament, però, no tens persones per protegir? Què passarà si et rendeixes? Ho has pensat? Per aixó jo sóc aquí, hi ha gent per la qual estaria disposada a donar l'ànima, per aixó mentre aquesta gent segueixi tinguent ganes de viure, encara que jo no en tingui, seguiré endavant per ells i elles- Ho comprenc i ho dic amb una barrera de convicció.
- Mayura... Tens raó, jo també tinc persones a les que protegir- En Loki recupera les ganes de seguir endavant, mentre en Yamino tenia un mocador per eixugar-se les llàgrimes, en Fenrir cridava d'emoció i en Narugami tal com havia indicat abans deia que s'havia de menjar per celebrar que tot estava arreglat.
Tots dos (Narugami i Fenrir) demanaven menjar a crits, i en Yamino els hi estava dient una cosa que tractava d'especial, per el que va poder sentir des d'on era, en aquell moment ella anava per sortir de la porta del despatx quan en Loki la va aturar per dir-li una cosa.
- Gràcies, Mayura realment havia abandonat tota l'esperança- En Loki com a regal em fa una mirada que em fon el cor.
- No hi ha res per agraïr, tu ets molt important per mi, abans, quan he dit que estaria disposada a donar la meva ànima, per alguna persona, tu ets una d'aquestes persones, no en dubtis mai- M'ajec davant seu mentre veig que a la cara d'en Loki si fa un somriure a manera de dir gràcies per el que dit.
- Que tal si anem a la taula a esperar que en Yamino prepari un bon tiberi?- Loki posa una paraula que no utilitza mai en una frase, senyal que està recuperat.
Mentres baixen es pregunten coses trivials.
- Mayura mm, com, puc... Tu has estat mai enamorada? Has tingut novio?- En Loki es posa amb les galtes ben vermelles.
- Si, si que he estat enamorada, i ho segueixo estant... però també sé que les meves probabilitats són tant infímes, que ni hi penso, i no, no he tingut novio haig d'estar molt desesperada per dir que si al primer que m'ho demani, saps?- Estic ben tranquil·la.
En aquell moment, arriben al menjador veient discutir en Fenrir i en Narugami, o com li diu en Loki "Narukami" per alguna raó la miren, com si la volguessin matar amb les mirades, sort que en Loki quan es tracta de mirades ell porta la davantera, fent que reculin, aleshores quan veuen què porta en Yamino i el que diu entenen el perque d'aquella reacció.
- Aixó que porto és per la senyoreta Mayura, ja que gràcies a ella tot està com hauria d'estar- Diu en Yamino avergonyint-me.
- Jo, he fet el que creia que s'havia de fer en aquell moment, res més- Intento treure ferro a l'assumpte.
- Te raó Mayura, dir-te gràcies és poc, accepta aquest menjar com a agraiment per el que has fet abans- Ell encara em fa posar més vermella.
- Està bé, però no més compliments, eh?- No m'agrada que m'afalaguin.
Començen a cruspirse el menjar especialment, en Narugami i en Fenrir, cosa que fa que el menjar dur-hi poc, tot i que en el moment que ells dos pensaven que es podrien menjar el que en Yamino, havia preparat per la Mayura, s'adonin que ella ja s'ho havia cruspit tot abans que ells en poguèssin tastar ni un tros.
- Mayura, tot aixó t'ho has menjat tu?- Pregunten tots menys en Loki que sembla que no està sorprès.
- Que no demostri que tinc gana, no significa que no en tingui- Dono quinze papers que són diplomes per demostrar a què em refereixo.
- "Diploma otorgat per ser la quinzena vegada que guanya en un concurs de menjar tant com es pugui, el seu rècord són cinc mil quilos de menjar amb una hora... La nena de deu anys Mayura Daidouji"- Acaben de llegir i em miren amb cara de no creure's res.
- Amb deu anys vas menjar tant?!- Pregunten atabalats Yamino, Narugami i Fenrir, en Loki no està sorprés ja que un dia em va veure menjar molt a la plaça.
- Què us pensaveu? Que no sóc capaça de menjar més que vosaltres? Us guanyo sense despentinar-me i tot!- Veig com en Fenrir i en Narugami em miren amb ràbia per el que he dit.
- Ni tan sols ens has vist menjar a tota velocitat- Diuen Narugami i Fenrir al mateix temps.
- Si intenteu guanyar-me, us enuagareu, esteu avisats- Tanco els ulls advertint.
Mentres ells dos s'estàn intentant emportar una medalla d'or, surten un parell de qüestions més en els caps de la Mayura i en Loki, preguntes que volen resposta, cosa que fa que avisin que marxaràn un moment i que posen com a excusa que veure tal enfrontament és una tonteria.
- Mayura, a tu t'agrada algú, ja m'ho has dit, però em donaries una petita pista, per a saber qui és?- En Loki s'interessa per la resposta.
- Les coses mai són el que semblen... I tu aquest noi del qual estic enamorada, el conèixes millor que ningú- Faig que posi cara de pensar quina persona és.
- En Yamino?- Pregunta amb por.
- No- Veig com es relaxa una mica.
- En Narukami?- Està amb cara d'espant.
- No, no, que et penses que no tinc bon gust, o què?- Li pregunto sense esperar que em respongui, veient com es tranquilitza.
- En Kotaro... ?- Pregunta cada vegada més intranquil.
- No, tot i que a ell li agrado, de fa temps que ho sé- Dic jo tranquilament.
- En Freyr?!- Em pregunta cridant.
- No, que et penses que estic boja?!- Li contesto cridant.
- No, no pot ser... En Kazumi?!- Qüestiona amb cara de dir estàs boja.
- NO! Per qui m'has prés?!- Li contesto desesperadament perque no malpensi coses que no són.
- Uf... Doncs aleshores, m'he quedat sense idees, em dius tu qui és, eh?- Em pregunta suplicant, per la meva resposta.
- Està bé, la persona que m'agrada és, en L...- Començo a respondre la seva interrogant, però abans d'acabar dos persones interrompeixen la resposta.
- Mayura!- Criden Fenrir i Narugami.
- I ara què passa?- Diem al mateix temps però en Loki pensa que han espatllat el moment.
- Senyoreta Mayura! El seu pare és aquí i no, ens deixa pujar- Diu en Yamino atabalat.
En sentir allò, tant la Mayura com en Loki, baixen les escales de cop i es sorprenen amb el que veuen, en Misao el pare d'ella, tenia agafats per l'orella en Yamino i en Narugami, mentres que a en Fenrir li trepitjava la cua, els tres cridaven de dolor cada un a la seva manera.
- Pare! Què fas?!- Dic jo amb una ràbia que es nota.
- Ara mateix vindràs a casa, amb mi!- Em crida el meu pare.
- No penso marxar!- Li contesto jo de mala gana.
- I tant que si!- Em diu ell amb voluntat.
- ...- Sense contestar em quedo asseguda a una cadira, senyal que segueixo amb la meva pròpia idea.
- Àdeu- Marxa i fa una portada que resona a tota la casa.
En aquell petit instant hi ha un silenci, que es podria trencar amb un ganivet i el primer que trenca el silenci és en Loki.
- Mayura... No t'has passat amb el teu pare?- Em pregunta preocupat Loki, també veig la mirada de preocupació d'en Yamino, en Fenrir i en Narugami amb por, de que pel fet d'haver-los defensat, no ens reconciliarem mai.
- No, ell és així, estarà unes setmanes amb mal caràcter, després em demanarà que torni, de moment hauré de demanar a una vella amiga si em puc quedar a casa seva i ja està- Començo ha agafar el mòbil d'última generació.
- No, tu no vas enlloc, això ha passat per defensar-nos, per tant et quedes aquí, Yamino, prepara l'habitació de convidats, que a partir d'ara, ja no serà de convidats- M'assegura una estada agradable a casa seva.
- Esteu segurs?- No estic massa convençuda.
- Sens dubte- Diu en Loki amb una mirada encisadora.
- Gràcies- Dic jo amb la cara d'haver-me salvat i amb un to suau.
Mentre la Mayura i en Loki parlen, en Narugami, en Yamino i en Fenrir també tenen una conversació atípica, al menys per els altres.
- Ha passat alguna cosa, segur, no és normal que es comportin així, a més en Loki cap a la Mayura, no sol demostrar cap sentiment d'afecte, i ara resulta que es queda a casa vostre, no hi ha dret, jo també vull!- Diu amb ràbia disimulada en Narugami.
- Potser si, però no per això, ara t'has d'enfadar amb la senyoreta Mayura, menys ara que el senyor Loki li ha agafat estimació- Diu en Yamino amb cara d'espantat a en Narugami, ja que li te por.
- Doncs, jo vull que el papa i la mama, estiguin feliços per sempre- En Fenrir mou la cua d'un costat a l'altre.
- Què?!- Pregunten sorpresos en Yamino i en Narugami, per el canvi de "noia misteri" a "mama".
- Què? Si no us heu adonat de la raó del canvi de caràcter és cosa vostre, jo, vull que siguin feliços, i, qualsevol ésser que vulgui fer mal a algun dels dos, abans se les haurà de veure amb mi- Diu en Fenrir deixant veure que no només en Loki li havia agafat afecte a la humana.
I mentres ells feien aquestes converses, els altres, també en feien una.
- Loki, ara que estem aquí sols, et fa res que et pregunti... ?- El miro suplicant una resposta positiva.
- Endavant- Em dona pas lliure per preguntar.
- Tu, m'has preguntat, si m'havia enamorat i havia tingut novio, em preguntava i tu? N'has tingut?- Pregunto jo amb to baix ja que estic nerviosa per la seva resposta.
- Si, m'he enamorat, només una vegada però dubto que sigui, recíproc, ja que a ella li agrada algú i si que he tingut novia, moltes en realitat però, cap d'elles em feien sentir com quan estic amb ella- En Loki es posa melancòlic.
- Li hauries de dir, te que ser molt burra per dir-te que no, jo, si no fos perque ets petit, no et deixaria anar en cap moment- Li dic, i veig com en Loki es converteix en una gamba.
- Tu creus, que em dirà que si?- Em pregunta tendrament.
- Si jo fos ella, no en dubtaria ni un segon- Dic amb seguretat.
- ...- Ara encara és més gamba.
- Loki, estàs bé? Sembles una gamba que ha estat molt al sol- Li pregunto esperant resposta.
- Ho sento, jo, no sé, que dir- Diu sense saber què dir.
- No ho sentis, ja t'he dit, que les coses no són el que semblen, oi?- Dic jo intentant animar-lo.
En aquell moment es sent en Yamino que crida, avisant a tots que l'habitació de la senyoreta Mayura està llesta, la Mayura caminava acompanyada d'en Loki i aquest només pensava amb el que li havia dit aquesta, li estava dient allà mateix que tenia oportunitats, de conquistar... De conquistar-la!
- Mayura d'aquí uns dies, et diré qui m'agrada- Diu en Loki amb vergonya.
- No et sentis obligat, eh?- Li dic jo veient com a la seva cara ara si forma tendresa.
- No m'hi sento pas, vull, que al menys tu ho sàpigues- Em mira com si em pogués llegir l'ànima.
En aquell moment arriben a l'habitació, i amb un breu àdeu arriba el moment de tots per anar a dormir, tot i que en Narugami vol quedar-se a dormir, en Loki i en Fenrir el fan fora.