Jo era una noia normal, anava a l'escola, em preocupava pels deures, els exàmens, el fet de tenir nòvio o no... Aquestes coses típiques sense sentit que fem els humans, jo les feia...
Fins que un dia, quan en Sôta em va dir que en Buyo, el gat, s'havia escapolit dintre el santuari del pou i al agafar-lo, del pou segellat amb fustes en va sortir una espècie de centpeus gegant, el qual ara sé que és un dimoni i em va estirar dintre el pou amb ella, demanat que li donès l'esfera del quatre esperits, li vaig dir que no la tenia i que em deixés anar, al no fer-me cas de la mà esquerra en va sortir una llum rosada la qual es va desfer d'aquell èsser, tot i que el braç encara el tenia.
Al arribar a tocar el pou amb els peus de nou vaig intentar cridar en Sôta, però no va contestar, per tant vaig pujar i el que pogué mirar és que casa meva havia deseparegut, al veure el Goshinboku m'afanyo a veure si és un malson, quan vaig arribar a l'arbre m'adono que hi ha algú clavat, que per cert, te orelles, no m'hi puc resistir i les acaricio.
Al veure que acaricio les orelles unes persones d'un poblat es pensen que sóc un dimoni guineu disfressat i m'empresonen amb unes cordes, al portar-me al poblat una dona gran m'inspecciona fent-me mal al girar la cara i quan acaba em diu que m'assemblo molt a la seva germana morta, al cap d'una estona de parlar dins de la cabana de la senyora sentim crits a l'exterior, el que fa que sortím, ens adonem que és un centpeus, el mateix d'abans, al veure'm em crida que li doni la joia un altre cop i sense n'hi pensar-m'ho vaig on es troba l'arbre, quan hi sóc, el que estava clavat em parla dient-me Kikyô, però quan sent la paraula "esfera dels quatre esperits" calla i em mira estrany, el centpeus m'agafa de les costelles de la part esquerra, m'arrenca la carn i d'allà en surt una joia rosada, en la que semblen estar tots interessats, el que està clavat a l'arbre m'ordena que li doni.
Quan l'allibero s'afanya a destrossar el centpeus i seguidament m'intenta matar per la joia.
Aquesta persona era l'Inu-Yasha, un mitjà-dimoni gos, en un principi em va voler matar i gràcies a la Kaede, la sacerdotessa del poble al costat del pou, que li va posar un rosari al coll amb un encantament, fa que jo al dir-li "seu" caigui al terra, només si ho dic jo.
A partir d'aquí comença l'aventura, ja que per culpa meva la joia està trencada, jo i l'Inu-Yasha em de reunir tots els fragments de l'esfera, coneixent molts amics i enemics en el camí, en Sesshomaru, el germà d'Inu-Yasha, Jaken, el seu servent, en Shippô, un kitsune el qual al quedar-se orfe per culpa de dos dimonis vaig voler que ens acompanyés, fent-li de mare, Urasue una bruixa que em va robar la meitat de la meva ànima per reviure la Kikyô, en Miroku, un monjo pervertit que el primer que fa és demanar-te si vols un fill amb ell, la Sango, una exterminadora de dimonis, Kirara, l'inseparable company de lluites de Sango, Kohaku, el germà de la Sango controlat per Naraku, Ayame, dimoni lloba enamorada de Koga, Kagura, un èsser creat del cos de Naraku, Koga, dimoni llop que em va segrestar per acabar demenant-me matrimoni, Rin, humana que Sesshomaru admira i/o respecta d'una manera o altra, Naraku, l'èsser que vol controlar i destruir-ho tot, Kanna, creat també del cos de Naraku i milions de trampes fetes per ell.