LA NINA
Primer escrit en la meva segona llengua, el català, que no té la representació que es mereix a fanfiction ;) Espero que us agradi!
.
En un racó brodat d'ombres
sola, esperant la matinada,
destaca la petita figura
(llum mansa)
de la nineta oblidada
Els cabells són fils d'or
Els ulls, botons de blau cel
i quan la Lluna la besa,
(pell blanca)
sembla un miratge d'argent
"Què et passa?" li diu el Sol
"Què et passa?" li diu la Lluna
i mentres ella plora tancada
(pluja salgada)
els dos astres busquen la cura.
Li porten, de la llunyana Xina
la seda més fina i crua
Li porten, de la rica Índia
(en catifa alada)
tres perles gegants i nues
No hi ha res, però, que sembli
treure la tristor d'ella
ja que fa molt de temps, moltes matinades
(avui encara)
que espera el retorn de la nena.
Què fou d'ella, ningú no ho sap
Per què ja no juga, tampoc
només saben que, amb els nens, sempre passa
(sempre acaba)
i no pot haver-hi retorn
Així, la nina està trista
recordant, potser, nits
de palaus de vidre i contes de fades
(i riallades)
que troba a faltar molt sovint.
Demà potser els cabells brillants,
els ulls color tan viu,
s'hauran pansit, s'hauran trencat
(els anys passen)
i la nina perderà el seu caliu.
Mentrestant, però, mentres no vingui
cap mà infantil a portar-la,
ella calla i espera
(tal com ara)
i els astres vigilen la cambra.
.