1.CARTES DE BENVINGUDA
Es trobava enmig d'un mar de nois de la seva edat que anaven vestits tots amb túniques negres, es va mirar a si mateixa i amb sorpresa va descobrir que ella no era diferent i duia el mateix uniforme que els seus desconeguts acompanyants.
Evans, Lilian.
Una dona de veu severa, vestida, també, amb una túnica, però aquest cop violeta i amb un barret de bruixa a conjunt, buscava amb la mirada sobre la munió de túniques negres. Al costat de la dona hi havia un barret punxegut molt brut i vell sobre un tamboret.
Evans, Lilian.- va repetir la dona.
No va respondre..
Senyoreta Evans, podria pujar per ser seleccionada?
Lily!- la dona seguia cridant, però ja no obria la boca i la seva veu era
molt amable i alegre.
Lily, l'esmorzar ja està a punt!
Una noia de'11 anys amb els cabells del color del foc es va sobresaltar i va obrir els seus grans ulls verds brillants, però els va haver de tancar de nou, perquè la llum del sol li feia mal. Estava a la seva habitació i la seva mare la cridava per esmorzar. Mai havia tingut cap somni tan real, estava desconcertada, però els budells la van fer pensar en una altra cosa, com en l'olor de torrades recent fetes amb melmelad que pujava de la cuina. Va saltar del llit d'un bot i va baixar les escales tan ràpid que de poc no tira a la seva germana gran que tornava d'agafar el diari i el correu.
Ho sento Petúnia! – va disculpar-se la Lily. La Petúnia es va limitar a
Mirar-la amb aires de superioritat i a girar-li la seva cara de cavall. Aquesta tenia una enorme obsessió per les normes, i baixar una escala pels passamans no era precisament la mena de cosa l que entrava en les seves normes. La Petúnia era molt més prima i alt que la seva germana petita, el seu coll llarg i la seva cara seca li donaven un aire sever. El seu caràcter era bastant fort, però en el fons no era dolenta. La Lily en canvi era molt més alegre, encara l que el seu caràcter canviava sovint.
Lily, ets una dormilega! A veure quan aprens de la teva germana!- la
seva mare l'esperava a la cuina preparant uns ous i aguantava la paella a la mà esquerra mentre renyava a la seva filla menor. La Lily va fer una ganyota a la seva germana, que la mirava amb un somriure sarcàstic. La seva mare tenia els mateixos cabells color foc que la Lily, però els seus ulls grisos els havia heretat la Petúnia, així com el seu caràcter.
Però si estem a finals de juliol, no hi ha escola. No entenc perquè m'he
de llevar aviat!
Doncs perquè has d'ajudar a la teva mare a fer les coses de la casa.- va
respondre el senyor Evans a la seva filla amb tendresa, mentre es ficava una torrada a la boca i començava a obrir el diari que li havia portat la Petúnia. Era prim i no gaire alt, tenials cabells rossos de la Petúnia, encara l que ell els duia tallats ben curts, i els fabulosos ulls verds de la Lily rere unes ulleres de past que feia servir per veure de prop.
Però tenim tot el dia i la Petúnia també...
Has vist? Tens correu!- va tallar-la la Petúnia i va posar-li davant dels
nassos un sobre gruixut de color groguenc on hi havia el seu nom i la seva adreça polidament escrita amb tinta verda maragda. La Lily va examinar el sobre estranyada.
Qui te l'envia?- va preguntar-li el seu pare.
Doncs no ho sé, no porta remitent, només hi ha un escut amb una gran
"H" envoltada d'un lleó, una àguila, un teixó i una serp.
Però enviar cartes sense segell és impossible, està prohibit.- va riure la
Petúnia amb cara de satisfacció i interrogació.- Oi que si pare?
En teoria si, però potser no l'han enviat per correu.
Que vols dir?- La Lily començava a posar-se nerviosa. Qui l'enviava
aquell sobre tan estrany? Les amigues de l'escola mai l'enviaven cartes a l'estiu, i si ho haguessin fet haurien posat un segell, evidentment, com deia la seva germana, si no ho feien era impossible que la carta arribés.
No seria millor que l'obris ja i aclarim els dubtes.- va saltar la senyora
Evans que fins aleshores havia estat callada escoltant preocupada la conversació.
La Lily va obrir el sobre i va donar una ultima mirada a la seva família, que l'observa amb cara d'expectació, abans de treure'n el contingut. Dins hi havia tres trossos de pergamí escrits amb la mateixa lletra verda maragda amb que estava escrita la seva adreça.
El senyor i la senyora Evans i la Petúnia tenien la mirada fixada en la cara de la Lily que anava obrint els ulls a mesura l que llegia la carta. Quan va acabar va fer un riure nerviós.
Deu tractar-se d'una espècie de publicitat, això no té cap ni peus!
Va dir la Lily mentre passava els tres trossos de pergamí al seu pare, perquè tota la família llegís la carta.
A veure.. – va dir el senyor Evans amb veu calmada mentre agafava les
tres fulles que la seva filla li donava. – Escola de... què? – va mirar a la Lily i va continuar llegint. - ... De bruixeria Hogwarts, director: Albus Dumbledore. Això deu ser una broma!
Segueix llegint, Daniel! – va replicar la senyora Evans amb ànsia.
Està bé: (Ordre de Merlí de primera classe, Cavaller de Warlock,
Membre d'honor de la Confederació Internacional de... Bruixots?. Deu meu! Ja no saben què inventar per vendre't les coses, quines bajanades! – va dir fent una rialla i mirant a la seva família, però nomes la Petúnia somreia. La senyora Evans i la Lily estaven extremadament series.
Dóna'm això!
La senyora Evans li va prendre els fulls de pergamí i va continuar llegint:
Benvolguda senyoreta Evans, em plau informar-vos que heu estat
admesa a l'Escola de Bruixeria Hogwarts. Aprofito l'avinentesa per fer-vos arribar la llista dels llibres i el material que necessiteu per seguir les classes, així com les explicacions adients per a entendre el món de la màgia, tenint en compte que prové d'una família muggle (gent sense poders màgics) i que no haurà sentit a parlar mai del nostre món. El curs comença l'1 de setembre. Espero el vostre mussol (correu màgic) abans del 31 de juliol. Afectuosament, Minerva McGonagall, Directora adjunta. – la senyora Evans va respirar, va mirar a la seva filla menor i va llegir per sobre les següents fulles.
Bé, aquí diu que tot ho podem trobar a Londres. No perdem res per anar
i comprovar de que es tracta, de pas comprem un nou uniforme per a la Petúnia, que el que té ja li h quedat curt i un vestit per la Lily, que ja li fa falta. A més si això és una broma o una mena de publicitat, trobarem a més gent que els hi hagi passat el mateix, no devem ser els únics a qui han enviat aquesta carta, no?
La senyora Evans no anava errada, no molt lluny d'allà els Llopin celebraven l'arribada de la carta. La senyora Llopin plorava d'emoció i petonejava al seu fill únic fins deixar-li la cara xopa, mentre el senyor Llopin llegia la carta i elogiava al director de l'escola.
A casa dels Black la carta no era la part més important del correu, el senyor Black tirava el sobre tancat a la falda del seu fill menor amb un "era d'esperar" mentre la senyora Black es queixava per a enèsima vegada del mal que feien els sangdefang a l'escola i li tornava a repetir al seu fill que fes el favor de no ajuntar-se amb aquella xusma, cosa l que el va fer fer una ganyota de desaprovació.
El senyor Potter despentinava encara més al seu fill, mentre li donava una espècie de farcell platejat i li deia amb un somriure de complicitat que en fes bon ús. La senyora Potter ja començava a preparar la llar de foc per a viatjar cap a Londres a buscar el material per al nou curs.
Els Babbaw renyaven al seu fill per haver trencat de nou el gerro quan havia topat amb la taula del menjador mentre anava corrents amb el sobre a la mà i cridant: "m'han acceptat, m'han acceptat!"
Els Snape tornaven a discutir sense ni adonar-se'n de que el seu fill llegia tranquil·lament la carta l que havia esperat des de que havia sentit per primera vegada les meravelles de Hogwarts i sobretot des de que sabia l que estaria nou mesos sense haver de suportar les constants discussions dels seus pares, a les que, per altra banda, ja s'havia acostumat.