Els personatges no em pertanyen, són propietat de Fujio Akatsuka-sensei, només em dedico a saciar la meva imaginació boja amb històries vàries sense ànims de lucre, simplement per la diversió d'escriure. Dit això, que comenci la narració!
Els rajos del sol donen la benvinguda a un nou dia en la ciutat d'Akatsuka que enmig de clàxons i passes es va despertant. Sortint per la porta principal d'una casa tradicional amb un gran somriure, Osomatsu s'encamina cap al Pachinko, després d'haver buscat i agafat prestats els estalvis dels seus germans petits.
Ja veient els llums de neó anunciant el negoci d'atzar, Osomatsu reprimeix un calfred que li recorre tota l'espinada. Estranyat, mira al seu voltant i en no veure res d'estrany, arronsa les espatlles i entra a l'establiment.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Al cap de tres hores, Osomatsu camina avinguda avall amb un rostre molest i les mans amagades dins la butxaca de la dessuadora vermella. De sobte, veu una multitud sortir de l'interior d'un establiment que anuncia, amb un gran cartell, el concert d'una ídol juvenil de cabells roses. Amb els ànims renovats, el noi s'hi apropa per veure a Choromatsu fer un càntic anomenant diferents races de gats i acabar fent un crit gens masculí. Mostrant un somriure trapella i rascant-se sota el nas, Osomatsu es col·loca darrere del seu germà per seguidament, exclamar amb una veu aguda:
- Nee, Choromatsu-kun, voldries tenir sexe amb mi?
- Nya-chan!? –respon el contrari girant-se emocionat, per canviar l'expressió en reconèixer al culpable.- És pot saber què fas Osomatsu-nisan!?
- M'alagues Choro. Tan bé he imitat a la teva ídol?
- Gens ni mica! No li arribes a la sola de la sabata!
- Això ho dius ara però bé que et brillaven els ulls.
- No és veritat!
- Sí, és que sóc genial!
- Ets un inútil, tontomatsu-nisan.
- Oh, sí! Per cert, gràcies per fer una petita aportació.
- Eh? Aportació? A què?
- A la meva diversió de la tarda. Et torno això, ja no ho necessito –explica el major, donant un objecte de color verd a Choromatsu.
- Però què...? El meu moneder!? Està buit! Com!?
- Hauràs de buscar un nou amagatall! –exclama Osomatsu des de la distància, acomiadant-se amb la mà.
- No t'escapis, Estúpidmatsu-nisan!
- El concert ja comença~
- Merda! Aquesta me la pagues!
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Caminant entre els vianants, Osomatsu reconeix a una figura mig encorbada vestida amb una dessuadora violeta i decideix seguir-la fins a l'interior d'un carreró delimitat per dos edificis. Al final, en un espai rectangular, el noi de violeta s'ajup a acariciar una banda de gats que s'afanyen a acostar-se-li.
- Ja veig que ets conegut per aquí...
- No m'espantis així Osomatsu-nisan! –exclama el menor mostrant unes orelles felines sobre el cap.
- Realment em fas dubtar de la teva naturalesa humana...
- No diguis tonteries... –murmura Ichimatsu traient un paquet de sardines de la butxaca de la dessuadora.
- Així que alimentes els gats, eh? És una llàstima, amb lo bones que estan aquestes sardines... És un malbaratament donar-les als gats.
- Calla Inútilmatsu.
- Au vinga, Ichimatsu~ Dóna algunes sardines al teu oni-chan~
- Ni en els teus millors somnis.
- Ichimatsu és dolent... –exclama el major amb falsa tristesa.
- I tu un mandrós.
- Bé, et recordo que tots ho som, per això seguim sent ni-nis.
- Sí, ja... Però tu ho ets més. Ets el rei dels mandrosos.
- M'afalagues~ Oh, sí. És un rotllo carregar pes mort que no em serveix. Té, moltes gràcies per la teva aportació~ -diu Osomatsu mentre apropa un objecte violeta al menor.
- Eh? Espera... Per què tens el meu moneder!? –exclama Ichimatsu agafant ràpidament l'objecte violeta de sobre la mà del major, per seguidament, afegir- I està buit!?
- Sí, no he guanyat res al Pachinko...
- Osomatsu!
- Sí? Uah! Ichimatsu fas por! –crida Osomatsu en veure al menor rodejat d'una aura obscura i transformat en gat humanoide.
- Aquesta me la pagues!
- Ho sento~ Però tinc altres plans i no és ser esgarrapat per gats, siguin humanoides o animals! A canvi, no em menjaré aquestes sardines seques! –exclama el major corrents cap a la sortida del carreró mentre llença un manat de l'aliment al terra.
- Però quan les has agafat!? Me'n recordaré d'aquesta!
Ja a l'entrada del carreró i abans d'unir-se a la multitud que camina aliena al seu voltant, Osomatsu mira al seu voltant en ser assaltat per una incomoda sensació. En no veure res d'anòmal, continua el seu camí.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
- Ostres, sense adonar-me he arribat a la zona rica... –murmura Osomatsu en veure els alts rasca-cels i les botigues de marques mundialment famoses.
De sobte, en veure un establiment d'hostaleria força conegut, dibuixa un somriure tot dirigint-se cap allà.
L'interior amb el terra de parquet i quadres elegants decorant les parets juntament amb una música ambient suau, rep al major que, decidit, s'encamina cap al noi situat darrere la barra.
- Totty~
- Senyor, agrairia que no em tractés amb aquestes confiances.
- Que fred que ets! El teu oni-chan ha sentit el seu cor trencar-se en mil bocins! –exclama Osomatsu agafant la part esquerra del pit.
- Senyor, li prego que deixi el teatre...
- I continuaràs amb aquest teatre, Todomatsu!?
- Senyor, està fent esperar als clients. Si us plau, quina és la seva ordre?
- Mmm... Voldria takoyakis!
- Molt em temo que no tenim aquest aliment.
- Eeeh~ Doncs una cervesa.
- Tampoc disposem aquesta beguda.
- Eeeeh~ Quina mena d'establiment és aquest, sense cervesa ni takoyakis!? Penso posar una reclamació...
- Li recomano que miri la carta.
- Em fa mandra llegir...
- Todomatsu-kun... Tot bé? –pregunta un home de mitjana edat amb ulleres de muntura negra.
- Sí Usai-san, el client ja marxava.
- Eh? Qui marxa? Per que jo no pen-
Sense previ avís, Todomatsu agafa al major de la caputxa i l'arrastra cap a l'exterior, on el llença en un contenidor situat en un carreró al costat del cafè.
- Hey! Què fas Todomatsu!? Aquestes no són formes de tractar al teu oni-chan!
- Eehh~? Només llenço la brossa al lloc que li toca... –diu Todomatsu amb una veu innocent per a continuació, posar la seva cara amenaçadora.- Per cert, Osomatsu-nisan... Tornes a presentar-te al meu lloc de treball... I m'encarregaré de fer de la teva vida un autèntic infern...
- T-Totty... C-calma vols? No em facis aquests ulls monstruosos...
- I amb això, que dimonis vols Osomatsu-nisan?
- Eh? És que un no pot anar a veure el seu estimat germà petit a la feina?
- Impossible. Què vols? No et penso donar més diners.
- Buuh... Bé, és igual. –afirma el major tot sortint del container i dirigint-se al carrer mentre llença un objecte cap enrere.- Simplement passava per aquí i he passat a visitar-te, a més que et vull donar això. Gràcies per la teva col·laboració desinteressada al projecte~
- El meu moneder! –exclama el menor en rebre l'objecte rosat llençat pel major i comprovar que està buit.- A la pròxima t'ho plantejaràs abans d'agafar-lo, Inútilmatsu!
- M'agradarà veure-ho germanet~ -anuncia Osomatsu amb un somriure maliciós.
Amb les mans dins la butxaca de la dessuadora i xiulant alegre, el major marxa cap al parc de la ciutat quan, la sensació d'una mirada penetrant sobre seu, l'obliga a revisar el seu voltant sense veure res fora de lloc en un carrer ple de persones vestides amb americana i corbata.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Rodejat per la vegetació del parc, Osomatsu enfila camí cap al pont de fusta on fàcilment reconeix un noi vestit amb una jaqueta de cuir negre i pantalons de brillantina blaus, recolzat sobre la barana tot llegint un paper concentrat. Deixant anar una rialleta, Osomatsu es planta al darrere i toca l'espatlla del contrari que en girar-se encuriosit, s'espanta de la ganyota del major fent que perdi l'equilibri i caigui al llac.
- Ups... –murmura el de vermell veient les petites onades en la superfície del llac.
Després de sortir de l'aigua, Karamatsu torna al pont on l'espera un Osomatsu somrient.
- Heu, Karamachu~ Qu-
Un cop de puny del segon germà dirigit al cap del major, que en resposta exclama adolorit:
- I aquest atac gratuït al teu oni-chan!?
- Per espantar-me.
- No és culpa meva que siguis tan fàcil de sorprendre! –en acabar la frase, Osomatsu rep un altre cop de puny- I aquest!?
- Per mullar-me.
- No ho he fet jo! Ha estat l'aigua del llac!
- I de qui creus que és la culpa? –pregunta el de blau aixecant una cella.
- De Karamatsu, és clar~ -rebent un tercer cop de puny, afegeix- Vale, vale, ha estat culpa meva! Para de pegar-me que els teus cops de puny sempre fan treure nyanyos!
- Heh, sóc un strong man.
- No et creguis gran cosa, Cacamatsu. Et recordo que estem iguals en força física.
- Em sap greu dir-t'ho, brother, però això era a secundària. Crec que ara estàs desentrenat.
- Què més voldries Karamachu~ -exclama Osomatsu amb una riallada.
- I què volies Osomatsu?
- Res. Només passava per aquí.
- No m'ho acabo de creure...
- Que malpensats que sou tots~ Però teniu raó. Té, et torno això.
- Mm? Que estrany, no recordo haver-te donat res... Què és? –en reconèixer el seu moneder de brillantina blava amb el seu rostre imprès, Karamatsu esborra el seu mig somriure per afegir- Per què tens el meu moneder, Osomatsu? I per què està buit?
- Considera-ho un préstec al teu, oni-chan~
- Ja veig... Ara em sentiràs, O-so-mat-su-ni-san...
- Eh? K-Kara... C-calma...
Concentrat en esquivar els cops de puny i escapar de la persecució del menor, Osomatsu ignora la ombrívola presència amagada al darrere d'uns dels arbres.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
- Coi de Karamatsu... M'ha ben apallissat... Ja no té respecte pel seu oni-chan...
Caminant per la riba de la riera, Osomatsu es frega els llocs on segurament apareixeran nyanyos i hematomes en les pròximes hores. De sobte, un crit familiar l'obliga a aturar-se, i en identificar el responsable, dibuixa un somriure alhora que s'hi apropa cridant:
- Jyushimatsuuu!
El nombrat, aturant els seus swings, es gira amb un gran somriure tot exclamant:
- Osomatsu-nisan! Hustle, hustle, muscle, muscle!
- Com va l'entrenament?
- Molt bé, hustle, hustle, muscle, muscle! Osomatsu-nisan, per què estàs ple de nyanyos?
- Ah~ És llarg d'explicar...
- Ha estat una baralla marital amb Choromatsu-nisan?
- Mmm... No, la meva waifu està tranquil·la últimament...
- Ja veig!
- De debò creus que el teu oni-chan és tan feble!?
- Oh! És clar! Ha estat Karamatsu-nisan?
- Ah, doncs no era tan llarg d'explicar.
- I per què t'ha pegat, Osomatsu-nisan? Què li has fet? Hustle, hustle, muscle, muscle!
- Però què no veus els nyanyos!? Sóc una víctima innocent!
- No cola Osomatsu-nisan! Hustle, hustle, muscle, muscle!
- Llàstima... Hauré de practicar més, doncs. –diu el major rascant-se sota el nas- Vinga, avui em sento generós així que jugaré una estona amb tu!
- De debò, Osomatsu-nisan!?
- Sí, sí, vinga, jo llenço i tu bateges.
- Vale! Hustle, hustle, muscle, muscle!
Al cap d'una hora i mitja, Osomatsu rau estirat al terra, suat i amb la respiració irregular mentre que Jyushimatsu continua practicant els swings.
- Pot ser... Pot ser sí que estic desentrenat...
- Osomatsu-nisan s'està fent gran?
- No diguis aquestes coses Jyushimatsu-kun! Que entristeixes al teu oni-chan! –exclama el major per rebre les rialles del menor com a resposta.
Un cop amb la respiració normalitzada, Osomatus s'asseu a la gespa per comentar:
- Ah, per cert, et torno això... Jyushimatsu hauries de començar a acceptar que les aglans no són diners...
- Eh!? Per què Osomatsu-nisan té el meu moneder? I les aglans són sempre útils! Hustle, hustle, muscle, muscle!
- He anat a jugar al Pachinko i l'he agafat prestat... Hey... Per què fas aquesta cara arrugada? H-hey què fas amb el bat? Ah, no, no, no, no facis el "Swing giratori destructiu"! –exclama Osomatsu per arrencar a córrer riera avall, lluny de Jyushimatsu i d'una figura solitària que palplantada observa la posta de sol.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
- I per això dic que m'han perdut el respecte!
- Jo em pregunto com no t'han engegat a fer punyetes...
- Per què em dius aquestes coses, Chibita!? –exclama Osomatsu colpejant la taula amb la llauna de cervesa.
- De debò m'ho estàs preguntant maleït!?
- Doncs sí! Sóc la llegenda del carisma! A sobre que em preocupo de tornar-los els moneders, i m'ho paguen així!
- Aquest és el problema, maledicció! Per què els hi agafes en primer lloc!?
- Eeeh~... És fàcil, volia anar al Pachinko però no tenia suficients diners...
- I preguntar-los si te'n deixaven?
- No me'ls haguessin donat.
- Cosa que no m'estranyaria...
- Chibita! De part de qui estàs!?
- De cap maledicció! Has vingut aquí en busca de consell o consol?
- De consol, està clar!
- Doncs t'estic consolant, maledicció!
- Mentider! M'estàs recriminant les meves accions!
- Per què ets tan estúpid que no t'ho mereixes, idiota!
- Ets un mal amic, Chibita...
- Doncs sóc l'únic que tens que a més, et dóna menjar i beguda de forma gratuïta perquè mai em pagueu...
Després d'un petit silenci, Osomatsu beu de la llauna per acte seguit, sospirar i murmurar:
- Que complicat que ets...
- Aquí estaves Osomatsu-nisan.
Sorprès, el nombrat es gira per trobar-se quatre dels seus germans petits amb les jaquetes de bany i les palanganes.
- Què hi feu aquí, nois?
- És que a part de burro, ara ets cec? –pregunta Ichimatsu.
- Anem als banys! Hustle, hustle, muscle, muscle!
- Véns o et quedes? –pregunta Todomatsu sense aixecar la mirada del smartphone.
- Ni se t'acudeixi fer-me carregar les teves coses, Inútilmatsu... –murmura Choromatsu mostrant una segona palangana.
- És clar que vinc! –exclama Osomatsu aixecant-se i apropant-se al de verd- Ets una molt bona waifu, Choro-chan!
- No diguis estúpideses!
Els germans es van allunyant del post de Chibita entre crits i rialles mentre el venedor se'ls mira al·lucinat.
- Ni-nis havien de ser... Ah! Però paga el què has begut maleït Osomatsu!
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Asseguts al voltant de la sala d'estar, els germans sopen els platets deixats per la seva mare que, per motius d'un aniversari, ha marxat uns dies a casa d'un familiar amb el seu marit.
- Hey, on està Karamatsu? –pregunta Osomatsu encuriosit.
- Ni idea. És què importa? –respon Ichimatsu.
- Dius això però en el fons estàs preocupat... –comenta Todomatsu amb un somriure mofeta.
- Ni de conya.
- Ara que ho dius, no l'he vist des del matí... –reflexiona Choromatsu.
- Jo l'he vist al pont de sempre... AH!
- Què passa Osomatsu-nisan!? –pregunta preocupat el de verd.
- Veus? Ets tota una waifu i mare gallina, Choro-chan. –sense temps per riure, el de vermell exclama adolorit pel cop de puny llançat pel de verd- Au... Avui és el dia de pegar al vostre oni-chan o què?
- Això ho és sempre, Osomatsu-nisan. –comenta Todomatsu.
- És veritat! Hustle, hustle, muscle, muscle!
- No és just!
- I doncs? A què ha vingut aquell "ah"? –pregunta Choromatsu.
- Ah, res, que quan he vist a Karamatsu al pont estava molt concentrat llegint un paper.
- Bah! Segur que era una de les seves cartes d'amor estúpides. –menysprea el de violeta.
- No em diguis això! Que qui l'ha d'aguantar durant la pesca sóc jo! –exclama Todomatsu amb molèstia.
- Pobre Karamachu~
- Per què ho dius Osomatsu-nisan? Hustle, hustle, muscle, muscle!
- Perquè ell que les busca amb tantes ganes, no ha aconseguit una fanàtica com jo!
La taula es submergeix en un silenci que de sobte, es trenca per les riallades dels altres.
- EI! No rigueu que és veritat!
- I per què t'hauríem de creure? –pregunta Choromatsu amb una cella alçada.
- No et posis gelós Choro-chan~ Tu ets la meva waifu prioritària. Però ja que hi insistiu, us ho diré! Avui he notat com algú em seguia.
- Tan desesperat estàs que imagines el què no hi ha, Osomatsu-nisan? –pregunta Ichimatsu amb un somriure ombrívol.
- Què esperaves, Ichimatsu-nisan? És un ni-ni verge després de tot. –recolza Todomatsu.
- Hey, què tots ho som! –exclama Osomatsu.
- Secross!
- No diguis aquestes coses Jyushimatsu!
- Bé, això només denota com d'envejosos esteu. Si és que sóc genial!
- Si per genial et refereixes a la pitjor casta social... –comença Todomatsu.
- Ni-ni!
- Addicte a les apostes... –afegeix Ichimatsu.
- I borratxo inútil...
- Aquest definitivament ets tu. –acaben els quatre menors alhora.
El so de la porta de l'entrada obrint-se i tancant-se, acompanyat per passos apropant-se pel passadís, fan que Osomatsu exclami rialler:
- I aquí arriba Karamatsu!
- Osomatsu-kun~
Txan, txan, txaaaan! Bon moment per tallar la història, no? Ho sento però sinó quedava massa llarga (O pot ser no em sap tan de greu :P ). Així doncs, qui serà el nou benvingut? On està Karamatsu? El paper era una carta d'amor? Li hauran donat o l'entregarà ell? A qui? Pot ser als peixos? Totes aquestes i més interrogants es resoldran en el pròxim capítol que ja aviso, serà l'últim.
Com sempre moltes gracies als què heu arribat fins aquí i recordeu: Els reviews són molt preuats.