Aquí el teniu! Com vaig dir a la història en castellà, al cap d'uns dies la publico en català! Espero que us agradi, per si de cas torno a avisar: la historia continua a partir d'on acaba el sisè llibre, pel que TÉ SPOILERS DE HBP! Esteu avisats jejeje. És un Ginny-Draco, però de moment no en tenim res, més endavant ja veureu com va tot.
Per ara he escirt uns 6 capítols, però poden patir modificacions en funció del que em demaneu als reviews així que , SISPLAU POSEU REVIEWS!
Leodyn
Disclaimer: lo que posa tothom, els personatges de Harry Potter no són meus sino de la Rowling, més endavant altres coses, però el que és la història me l'he inventada jo (amb les vostres possibles col·laboracions clar)
DESPRÉS DEL DIA D...
CAPÍTOL 1 Converses
Havia arribat el dia en què tocava abandonar Hogwarts de nou, i potser per a no tornar-hi, en Harry no havia deixat de pensar en el que havia passat els últims dies, la mort d'en Dumbledore, junt amb la traïció de l'Snape, la possibilitat que l'escola no obrís mai més, la seva ruptura amb la Ginny, amb qui havia de tenir una conversa en privat, la presentació "pública" de la parella Remus-Nimphadora, les ferides d'en Bill, ara ja curades, la por pertot arreu... però en el que més havia pensat era amb l'actitud d'en Draco Malfoy, completament fora dels esquemes que ell tenia del noi, no podia deixar de capficar-se amb el fet que podia ser que el noi fos bo, i cada vegada ho veia més clar, en Malfoy estava obligat a actuar com ho feia però realment no era com sempre se l'havia vist, era una persona amb sentiments i que passava por com tots i estimava la seva família fins al punt de ser capaç d'anar en contra dels seus ideals per salvar-los...
Es trobaven tots al Gran Saló, esmorzant i esperant que arribessin els carruatges que els durien a l'estació de trens de Hogsmeade per tornar a casa, per ell, seria l'últim viatge, però es preguntava si pels altres seria igual, obriria de nou les seves portes l'escola de màgia i bruixeria de Hogwarts?
Es va desvetllar de l'embolic de pensaments que li voltaven pel cap i va decidir parlar amb algú de l'Orde amb qui realment confiava i explicar-li tot el que havia estat fent amb en Dumbledore per a que es trobessin al corrent del que pensava fer durant l'estiu, a excepció dels dies del casament d'en Bill i la Fleur, i durant el temps que fes falta fins a matar el que havia estat fent que la seva vida fos com era...
- Mmmm, Remus, puc parlar amb tu un moment sisplau?
- I tant fill, i tant que pots
- D'això, m'agradaria que fos en privat - Va dir en Harry mirant al seu voltant
- Entesos doncs, anem - Va dir en Llopin guiant-lo cap a la sala on havia anat el seu quart any en ser escollit pel Calze De Foc per a participar al Torneig Dels Tres Bruixots – bé, què volies dir-me?
- Veuràs, hi ha una cosa que no he explicat el dia de la mort d'en...
- Quina cosa? - El va interrompre l'home ràpidament visiblement afectat
- Doncs, la persona que l'havia de matar no era el prof... l'Snape – En Remus se'l va mirar amb atenció i cara de sorpresa – ho havia de fer en Draco Malfoy, un noi del meu curs...
- Com dius? Un nen? I com és que ho va fer l'Snape?
- Bé, en Malfoy feia estona que era a la torre abans que pugessin els altres Cavallers De La Mort i va dir que en Voldemort el va obligar a fer-ho, que si no ho feia el mataria i que també mataria la seva família, l'havia amenaçat, se'l veia molt afectat i que es debatia dins seu
- Entenc... – Va dir en Remus amb cara de preocupació – Pobre noi!
- En Dumbledore li va dir que l'Orde els podria protegir, amagar-los en algun lloc i de manera que ningú els pogués trobar, i estic segur que en aquell moment vaig veure com el noi abaixava la seva vareta una mica... però llavors van arribar els Cavallers De La Mort
- Harry, això que dius és molt important!
- Jo i ell no ens hem dut mai bé a Hogwarts, de fet, des que el vaig conèixer abans de començar a la Ronda d'Alla que no m'ha caigut bé, i encara no em cau del tot bé ja que té predilecció per les forces del mal, però estic preocupat, darrerament he estat pensant que potser era tan sols cosa del seu pare, o ni això, que aquest també estava coaccionat d'alguna manera o sota algun malefici, i no ho trobo just
- Amb això vols dir-me... – Va instar-lo en Llopin a continuar
- Voldria demanar-te si hi hauria alguna possibilitat de buscar-lo a ell i a la seva mare per tal de protegir-los, i al seu pare també, treure'l fora d'Azkaban per dur-lo amb la seva família... Existeix alguna manera per saber si una persona ha estat sota els efectes d'un malefici imperdonable com un Imperius o alguna cosa semblant?
- Sí, Harry, es pot comprovar, això que m'has explicat demostra molt bon cor de la teva part, t'agraeixo molt que m'ho hagis dit fill, ho comentaré amb l'Orde... suposo que el primer que podrem fer serà comprovar si en Lucius Malfoy ha estat sota els efectes d'algun malefici que l'hagi induït a actuar d'aquella manera – Va dir l'home amb un somriure
- Moltes gràcies Remus, de debò, ara ja estic més tranquil – Va dir el noi encaminant-se cap a la sortida d'aquella habitació lentament
- Espera Harry, et volia preguntar una cosa... – El va aturar en Remus
- Digues
- Aquest estiu passaràs a ser major d'edat... i ja no hauràs d'estar-te al Carrer Privet amb els teus oncles, em preguntava què tenies pensat fer, i si volies venir amb mi i la Nimphadora, o estar tots al quarter...
- Tinc previst acabar amb el que en Dumbledore i jo vàrem començar...
- Algun dia em podràs dir de què es tracta?
Aleshores en Harry es va treure un pergamí de la butxaca, s'havia passat gran part de la nit escrivint-lo, i el va allargar a en Llopin, que el va començar a llegir
- Ja m'imaginava que m'ho preguntaries, ho tens aquí explicat, en Dumbledore em va dir que només ho podia dir a en Ron i l'Hermione però confio en tu, eres un gran amic del meu pare i d'en Dumbledore...
- Suposo que en Ron i l'Hermione t'haurien acompanyat oi?
- Sí, ho van decidir per voluntat pròpia i en contra de la meva – Va explicar en Harry, pensant en la conversa que van tenir el dia de l'enterrament d'en Dumbledore
- Et sembla bé que l'Orde t'ajudi amb el tema Horcruxes? Crec que no et seria de més una mica d'ajuda...
- No ho sé... Ja teniu prou feina controlant els atacs constant de Cavallers De La Mort com per, a més, haver d'ajudar-me amb tot això...
- Precisament Harry, si acabem amb tot això i amb en Voldemort, aquests atacs s'hauran acabat definitivament, però només t'ajudarem si tu ho vols, si no, no faré cap comentari al respecte amb ningú (N.A.: Ni tan sols a la Nimphadora? Uiui, ja comencem amb secretets...)
- D'acord, però vull ser jo qui els destrueixi sisplau
- I tant, no t'ho puc pas negar això fill, hi ha una altra cosa, a part que no m'has dit si voldràs estar amb mi i la Nimphadora a partir del teu aniversari, havíem pensat que, com que Hogwarts és possible que no torni a obrir les portes el curs vinent, per ara encara s'han d'aclarir algunes coses, i a més, alguns no hi voldreu anar sinó que voldreu lluitar, - Va dir referint-se clarament a en Harry, en Ron i l'Hermione – donat que tots els professors de l'escola formen part de l'Orde, podríeu continuar amb les classes fora de l'escola, així podràs practicar més els encanteris sense vocalitzar i l'oclumència... – En sentir això en Harry va pensar en l'Snape.
- Trobo que és una gran idea Remus, sempre donant prioritat als Horcruxes és clar, i sí, m'agradaria estar amb vosaltres si us va bé...
- I tant! – Va exclamar en Llopin donant-li una forta abraçada – I ara, què et sembla si anem cap a fora? Els carruatges deuen estar a punt d'arribar
Tots dos es van encaminar de nou a l'entrada on ja hi havia els carruatges, tan en Ron com l'Hermione i la Ginny miraven fascinats els Thestrals "Van veure morir aquell Cavaller De La Mort" va pensar en Harry, es va encaminar cap a la Ginny poc a poc, havia de parlar amb ella quan abans millor.
- Te'ls imaginaves així? – Va preguntar-li per iniciar la conversa
- Són estranys, no em faig a la idea que jo he pujat sobre un d'ells – Li va contestar ella encara mirant els Thestrals
- Ginny, hem de parlar
- Digues Harry - Va dir-li mirant-lo directament als ulls
- És sobre lo nostre, des que ho vam deixar he vist que realment...
- Realment... – Va insistir ella
- Doncs que... no t'estimo, no, tampoc és això – La noia el va mirar estranyada – és que he vist que en realitat sí que et veig més com una germana que com la meva parella, em sap greu Ginny – Va acabar abaixant el cap
- No passa res Harry, de fet jo et volia dir el mateix, em vaig fer moltes il·lusions sobre tu, però han resultat ser això, il·lusions, així que no et preocupis – Va dir-li ella comprensivament
- Entesos, et sembla que pugem als carruatges?
- Anem
Durant el trajecte dels carruatges tots estaven silenciosos, en Harry va decidir que ja els explicaria el que havia parlat amb en Remus un cop fossin al tren, aquells instants eren per a acomiadar-se de l'escola, ningú sabia si tornaria a veure aquells terrenys, aquell castell, aquell món.
Què us ha semblat? Espero que us hagi agradat (la Leodyn tanca els ulls amb força i creua els dits) Potser he acabat molt bruscament amb lo de G-H però és que no magrada la parella, havia d'acabar-ho ràpid... espero comentaris sisplau!
