Una nena amb llàgrimes als ulls s'acomiada dels seus pares a l'estació King Cross de Londres. Anava carregada amb una maleta enorme, molts llibres i una por horrible; anava a començar una nova vida. Feia uns mesos una estranya carta havia arribat a casa seva, resulta que era bruixa i que havia estat acceptada a una escola anomenada Hogwarts. De bon principi es va imaginar que era una broma de mal gust, però es va adonar que potser allò explicaria molts esdeveniments inexplicables de la seva vida. Finalment va deixar anar la ma del seu pare i va abraçar a la seva mare.

Per nadal ens veurem, reina - va dir dolça, aquella dona – A més cada setmana t'escriurem

Estudia molt i no et busquis problemes – va consellar-la l'home – ja veuràs que tot anirà bé

Ella, sense gaire convenciment, va pujar al tren. Es va asseure en un compartiment buit i es va quedar allà arraulida, mirant encuriosida a tothom que passava per allà.

Hi havia dos nois que reien sense parar, eren alts però no devien ser gaire més gras que ella; a aquest grup s'hi va afegir un tercer, devia estar bé això de tenir amics. Aquests nois no trobaven lloc per seure. Els més grans no els deixaven ni preguntar i, finalment, van treure el cap al seu compartiment.

Hola, perdona, està ocupant? - Va preguntar el que tenia els ulls verds.

No, no...- ella va fer un gran esforç per articular aquestes paraules

Doncs seurem amb tu – va dir un altre dels nois.

Van deixar les maletes i tots el que portaven i es van acomodar a les butaques. El tren va fer tres xiulets i va començar a avançar. Ells xerraven animadament sobre què els esperava.

És el teu primer any? - Va parlar l'últim dels nois

Si...

El nostre també i volem fer història – va dir un altre

Sou uns mal educats – va dir un tercer – No heu ni preguntat com es diu, jo em dic James, encantat

Ah, jo Sirius, no escoltis massa al beneit del James... o acabaràs malament

Jo et diria que no els escoltis a cap dels dos... jo em dic Remus, i tu?

Jo em dic Lily... - Aquell era el primer somriure que li arrancaven en aquell dia

Ja saps a quina casa vols anar? - Va preguntar un d'ells

Casa?

No saps què són les cases? Nosaltres t'ho explicarem. Resulta que al arribar a l'escola et posaran un barret què dirà on vas... com una residència saps? Però hi vas segons les teves aptituds

Mira, a Gryffindor hi van els valents de cor, a Hufflepuff si ets noble de cor, a Ravenclaw i van els intel·ligents i a Slytherin per l'ambició i l'astúcia

Doncs... no ho sabia...

Ui, doncs preparat perquè hi ha competència eh! - Va riure en Sirius – Jo vull anar a Gryffindor però a casa meva tothom a anat a Slytherin i bé... són una colla d'arrogants

Ja portaven una bona estona dalt del tren quan una senyora gran va passar amb un carret ple de llaminadures d'allò més curioses.

Voleu alguna cosa, joves?

A mi posa'm dos gripaus de xocolata – Va dir en James

La Lily s'ho mirava amb desconfiança, hauria d'aprendre grans coses d'aquell món nou que l'envoltava. Els nois van comprar un tou de coses d'aquelles estranyes. Quan aquella dona va desaparèixer, una noia va treure el cap. Va somriure al veure'ls, no era una noia gaire alta, tenia uns ulls enormes i portava el cabell recollit en una cua alta, era rossa i tenia la pell blanca i plena de pigues.

Esteu aquí! - va dir amb una veu estrident – fa una hora que us busco

Saps què passa? Que no et volíem trobar – Va dir en Sirius

Clar, ja heu trobat algú a qui empipar – va mirar a la Lily – no t'estaran molestant, oi?, jo em dic Alex, per cert

No, no... i jo Lily

Va Alex, seu amb nosaltres. - Va dir en Remus, ella va somriure i el va asseure al seu costat

No saps com t'he trobat a faltar – va dir ella – He hagut d'aguantar el Sirius i el James sola tot l'estiu!

Quina tortura...

Com s'hi fóssim tan terribles – va dir un dels nois

Mira Lily, aquest pallassos passen l'estiu a casa meva perquè els meus pares coneixen els seus i aquestes coses – va somriure -. però, en Remus estava de vacances i els he agut d'aguantar sola, no saps tu,què és això...

Exagerada... - va murmurar en James

De cop, a la finestra va aparèixer una mena de castell amb moltes torres... no va fer falta que li diguessin. Allò era Hogwarts.

Van baixar del tren i els van guiar fins a unes barques. Semblava que tothom sàpigues cap a on anar menys ella.

Va nois, no us despisteu – Deia una veu profunda per allà

Finalment després de creuar el llac van entrar a l'escola. Les parets altes i esveltes feien respecte, grans vitralls i escales enormes. Van creuar una gran sala on la gent estava asseguda en taules. A la gent de primer els van fer esperar-se a seure.

Un home amb barba blanca, que va dir ser el director, els va explicar com funcionaven les normes de l'escola i va donar pas al barret que tria.

Va anar molt ràpid amb en James de seguida el va posar a Gryffindor i amb en Remus i l'Alex igual, però en Sirius s'hi va estar més estona. Anava murmurant "Un Black... això no pot ser, no pot ser... un Black..." però resignat a buscar la part d'Slytherin del noi, el va posar a Gryffindor. La taula dels verds va xiular i cridar de disgut mentre els vermells aplaudien a més no poder.

La Lily va pujar amb por i es va asseure en aquella gran cadira, van col·locar el barret sobre el seu cap, ella va tancar els ulls molt fort per no veure la gentada que l'observava.

Hummm una noia covarda però amb l'esperit valent... i molt intel·ligent... potser Ravenclaw seria el teu lloc... però tu tens força i esperit d'honor... Humm... GRYFFINDOR!

El Gran Saló va esclatar a aplaudir. La Lily va mirar la taula de la seva casa i hi va trobar quatre rostres amics... allò era només el principi.