"Quan descubrim y aceptem que no som res, totes les nostres pors perden importancia, e inclús la mort ens sembla alguna cosa normal i natural…"
El meu nom es Suichi Minamino. Tinc 17 anys. La veritat es que no soc humà. Soc una guineu del mon espiritual, i el meu nom real es Kurama. Un caçador em va disparar i em vaig veure obligat a deixarme caure per la Terra dels humans, on vaig reneixer del ventre d'una dona humana. Aquesta persona, es molt important per a mí. Em va fer de mare fins que vaig ser gran. Ella, es va posar malalta, y no vaig tenir altre remei que robar els cuatre instruments infernals juntament amb en Gooki y el Hiei. Quan estava a punt de donar la meva vida a canvi de que la meva mare vivís, en Yusuke Urameshi es va interposar. La meva mare es va salvar, i cap dels dos va haver de morir. Pero això no s'acababa aquí. Només tenía 15 anys quan em vaig inscriure al torneig. Ho vaig pasar força malament, pero al final, tant en Kuwabara, en Hiei, en Yusuke, en Koenma y les noies van sortir bé de l'ultim combat de l'Urameshi contra en Toguro. Bé.Ja al final dels meus 16 anys, vam tornar a competir en un altre torneig, menys sanguini. Però vam perdre tots.
De totes formes, ja no vaig tornar a ser jo mateix. Em sentía ven perdut. No sabía si era en Suichi, o en Kurama. Estava confós, tan confós com quan en semblà que matava al nen del territori dels videojocs. Com quan vaig trovar una persona, que era com jo.
Digueu-me que us ha semblat.