Com podeu suposar, aquests personatges no són nostres, són d'en Yoshihiro Togashi ^_^

Esperem que us agradi! :D

Era una tarda assolellada d'estiu. Feia molta calor.

Ens trobem en una platja paradisiaca de sorra fina i blanca on l'aigua del mar és cristal·lina i hi ha palmeres per fer ombra. Veiem dues persones estirades a la sorra, cada un sobre de la seva respectiva toballola. Els dos porten ulleres de sol. Un d'ells té els cabells vermells i llargs, i fa al voltant d'un metre 80. L'altre és moré i amb els cabells de punxa (desafiant la llei de la gravetat), d'aproximadament un metre 50.

Kurama, ens hem de quedar gaire estona més torrant-nos al sol? (tó seductor) que tal si... anem a torrar-nos d'arrere d'aquella palmera? (es treu una mica les ulleres i li dedica una mirada seductora) que hem dius, eh Kurama? (sense treure el seu somriure de la cara se li apareix una copa de coctel a la mà).

Com dius? (en Kurama es va girant a poc a poc mentre es treia les ulleres, quan està de cara a en Hiei i es tru del tot les ulleres, la ensisadora cara d'en Kurama és de cop.......la d'en Kuwabara).

...........(trauma)........però que...? Kiiiaaaaaaaaaaaaa!!!!!!! Noooo! Kuraaamaaaa, on ets? (buscant-lo amb la mirada desesperadament)

(En Kuwabara li dedica a en Hiei un somriure i a l'hora una mirada interrogativa) Però que dius Hiei?? Jo sóc en Kurama ....A mi e sembla perfecte allò que deies d'anar allà darrere a ....(es posa vermell)....a torrar-nos. (es va acostant a en Hiei a poc a poc, preparat per fer-li un petò)

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!! (intenta fugir, però en Kuwabara ha anat massa ràpid i li roba un petò)

De cop.....Aaaaaaaaah!!- en Hiei es desperta amb suors freds i cau de l'arbre. S'aixeca de sobre l'arbust en el que había caigut i es treu una branca dels cabells.

Sort que era un somni.......ufff.

En Hiei se n'adona que l'observen; gira el cap lentament i veu en Kurama que s'el mira fixament amb cara de "ein? Ò.Ò"

Ho...hola Hiei! ^-^

(en Hiei pensa)Merda...el meu somni // Ah...Ho...Hola Kurama!

Tornaves a dormir dalt d'un arbre del parc? ò.ò

¬.¬ Eeeeeh....si....

T'he dit mil vegades que pots anar a dormir al meu llit a casa meva!

Siii...(amb lo bé que dormo jo dalt dels arbres.)

Vols venir amb mi? Avui estic sol a casa...i no tinc ganes de sopar sol...

(pensament)Oh! En...En Kurama m'està tirant indirectes! // Va, anem.

^-^

Arriben a casa d'en Kurama. En Shuichi tot feliç va cap a la seva habitació a canviar-se l'uniforme per roba una mica més comoda. Mentre en Kurama es descorda la jaqueta a la seva habitació, i es comença a treure la samarreta, en Hiei l'observa fixament des del llit. En Shuichi se sent observat, mira a en Hiei, i després de treure's la samarreta del tot, camina lentament cap a ell.

En Shuichi comença a besar-lo. Ningun dels dos trenca aquesta dança de llengües que hi havia dins de les seves boques.

En Hiei, sense vergonya alguna per provar coses noves, acosta la mà als perfectes abdominals den kurama i els acaricia. En Shuichi deixa anar uns sospirs de plaer per aquelles agradables carícies.

En Kurama, ja que veu que en Hiei no avança més, ell agafa el control i el porta cap al llit. Ell es posa sobre d'en Hiei i comença a morrejar-lo salvatgement. En Shuichi aprofita per aprofitar-se d'ell.

En Hiei que volia ser ell que s'aprofités de l'altre, es canvia de posició i s'aixeca, sense trencar el petó, i posa a en Shuichi contra la paret. En Shuichi, que li agrada ser "el mascle dominant" canvia la posició i deixa a en Hiei arrambat a la paret, mirant-lo a ell.

En Kurama, amb la passió del petó, li treu la camisa a en Hiei i ambdós es descorden els seus respectius pantalons.

La calor comença a pujar en l'ambient. Tot és més apassionant. El petons entre ells dos cada vegada més salvatges.

En Shuichi, fart d'esperar, s'enporta a en Hiei altre vegada al llit. Ell, sense volgué resistir-se en res, es deixa fer. I aquí, per fi, en Kurama aconsegueix el que tant estava buscant, den Hiei. En Kurama s'asseu al llit i fa que en Hiei es col·loqui sobre seu. En Shuichi comença a fer moviments, i el penetra agressivament, com si li anés la vida en allò. En Hiei, sense deixar al marge tota aquella sèrie de emocions i sensacions, cada vegada s'entrega més. En Kurama al veure que era en Hiei qui començava a controlar la situació, col·loca a en Hiei de boca terrosa al llit, i allí continuen amb lo seu.

Ambdós no paraven de deixar gemecs de plaer, crits i de tant en tant cridaven els seus noms, fins que un gran crit se sent a la sala, ja que en Kurama arriba al seu límit.

En Shuichi es desploma sobre d'en Hiei, però de seguida canvia de posició i es col·loca al seu costat.

Tots dos esbufegant i cansats.

I abans d'adormir-se, a en Hiei se li dibuixa un somriure de felicitat als llavis.

En Shuichi, mentre s'adormia anava pensant, "No et preocupis amor meu, que demà el matí et tocarà a tu"

Es fa de dia.

..............................KiKkiriKkiiiiKK!! (és el gall ¬ ¬)........................................

En Hiei comença a notar com si petites gotetes d'aigua li caiguessin al pit nu. No era desagradable. I aquestes gotetes oloraven a roses. De cop, les gotetes comencen a caure pels seus llavis, transformant-se en uns altres i deixant-li tendres besos en aquests.

En Hiei, que ja està mig despert, sap que no són gotetes d'aigua, sinó els tendres llavis del seu amant que el desperta pel matí. Ell, sense volgué obrir, li retorna el bes, i allò que havia començat essent un tendre despertar, es converteix en un joc que només els amants podien entendre. Ningun dels dos es mou de la seva posició. Ningun dels dos se separa del altre, a menys que sigui per agafar aire.

En Hiei intenta obrir els ulls.

-No els obris -li diu a la orella en Kurama -imaginat que tot això és un somni -i li mossega eròticament el lòbul de l'orella.

En Shuichi torna als llavis d'en Hiei i d'allà va baixant a poc a poc, deixant un petó a cada cm que recorria.

En Kurama segueix baixant i...es troba que en Hiei té una enorme (en el sentit figurat de la paraula...és molt petitó aquell noi per tenir-ho "enorme"...però les guionistes sou vosaltres...) sota dels bòxers. En Kurama aixeca la mirada i mira a en Hiei que segueix amb els ulls tancats.

-Quan te'ls vas posar?-pregunta curiós el pèl-roig.

En Hiei aixeca el cap un moment i obra els ulls per mirar al seu amant.

-Dooncssss...No ho se!

-Ok! Torna a tancar els ulls...VA!

I en Hiei, obedient com ell solet, tanca els ulls.

En Kurama, que te un mal pressentiment, no s'entreté a jugar amb la goma dels bòxers, i els arranca, literalment, del seu lloc.

Comença a deixar petits besos en tot el seu membre, fins que es decideix i se'l posa tot a la boca, fent així un moviment ràpid i continu. En Hiei no para de deixar gemecs i de cridar el nom d'en Kurama. En Shuichi augmenta el ritme fins que en Hiei, junt amb un gran crit, arriba.

Desorientat i tremolant pel gran plaer que acabava de sentir, es tira, literalment, sobre d'en Shuichi, que aquest també anava totalment despullat.

Tot anava com havia d'anar. Van començar altre vegada amb les carícies amb els besos. "Jugaven" entre ells, i en Kurama volia tornar a sentir el que havia sentit la nit anterior. Així que ambdós es posicionen i...

....Crurk..Crurk (soroll de les claus donant la volta dins del pany ¬-¬ )....

-Shuiiichiii! Amor meeeeuuuu!! Ja soc a casetaaa filleeett!!-crida des de la porta la Shiori.

-Ai la mama!-diu en Shuichi, mentre cau del llit donant-se un cop fort amb la tauleta de nit i quedant-se estès a terra.

-Això empitjora per moments -pensa en Hiei que no sap que fer...en Kurama a terra, nu i amb una...gran excitació a sobre i la seva mare a baix, a la porta.

-Escolta fillet, que a sigut aquest soroll? I des de fora, quan aparcava el cotxe he sentit coses estranyes. Que passa res?-deia la Shiori, mentre pujava per les escales.

En Hiei, sense saber gaire que fer, agafa els seus bòxers, se'ls posa i corrents agafa a en Kurama i el posa, sense cap compte, dins de la banyera del lavabo de la seva habitació. Corre les cortines de la banyera i tanca la porta. Amaga la roba que s'havien tret la nit anterior sota del llit, donant-li cosses, va fins la finestra i la tanca, ja que l'habitació olorava una mica (una mica i prou?) a "tigre", i ells es posa dins del llit, tapat fins dalt.

La Shiori en aquell moment obra la porta de l'habitació del seu fill. (Que s'entengui, en Hiei ha pogut fer tot allò abans de que la Shiori entrés a l'habitació, perquè és un dimoni i ho ha fet a "Super velocitat").

La Shiori entra del tot a l'habitació i es troba a un "nen" de cabells negres i ulls vermells (i a la mareta no li semblen pas estranys els ullets vermells...) dins del llit dels seu fill.

-emmm...Hola noiet!-diu ella saludant-lo amb la mà alçada.

-H-Hola -saluda en Hiei, però aquest amb les dues mans ven agafades al llençol.

-Qui ets? On és el meu fill? Què ets un lladre? O potser me equivocat de casa?

-Doncs -en Hiei estava per dir-li que s'havia equivocat...però -Sóc amic d'en...d'en-"com es deia al món humà?" es pregunta mentalment.

-D'en Shuichi?

-Ammm...si...sóc amic d'en Shuichi i...doncs..estàvem aquí a l'habitació eee....estudiant...i....doncs me caigut i m'he donat contra aquella tauleta- i assenyala el canto de la tauleta, que es veia d'una hora lluny que hi havia sang, i en Sh-Shuichi a anat a...comprar a la...farmàcia?

-Ho! Molt bé! Doncs mira, dutxat i quan vingui en Shuichi que et deixi una muda nova, e?-diu la Shiori, mentre fa intenció d'obrir el quarto de bany.

-NO!-crida en Hiei, que fa que la mare d'en Shuichi es pari de cop -preferiria menjar alguna cosa...

-Jiji. Molt bé. Ara et porto alguna coseta -diu ella amb un ampli somriure als llavis.

-Ufff!...

En Hiei ràpidament surt del llit i busca alguna cosa de roba per l'habitació. El primer que veu és una samarreta d'en Kurama, que evidentment li va gran, i se la posa. Agafa de l'armari roba neta del seu estimat i li porta corrent. El pèl roig es vesteix, fa un curt petó als llavis del seu amant i surt per la finestra de la seva habitació. Sense dir-se res en cap moment s'entenen, saben que han de fer, quin és el pla, "Potser són tants anys junts..." pensa en Hiei.

Ding dong! – Sona el timbre. La Shiori obre la porta.

-Shuichiii!! Com estàs fill meu??- S'abracen fort i somriuen.

Hola mare! Com ha anat el viatge?

Molt bé, molt bé....però t'he trobat tant a faltar!!- L'abraça molt fort.

I....i si entrem a dintre mare??- Diu en Kurama amb un somriure forçat.

Em sembla que m'estic oblidant alguna cosa.... Ara no sé què deu ser...

Segur que no és res mare... "Visca, se n'ha oblidat!"

Ah fill, estava fent-te el berenar, te'l menges aquí o te'l puges a l'habitació?

Me l'emporto a l'habitació que he d'estudiar.

Molt bé carinyo.

En kurama s'ha aconseguit lliurar hàbilment del seu enemic.... però podrà continuar amagant el seu secret sobre l'aliança amb una altra persona??

Tot això ho descobrirem... al pròxim capítol!