Ai, quina vergonya... Us presento el primer fanfic que vaig escriure. Sí, sí, el primer de tots. Llavors només tenia 11 anys, o sigui que ja us podeu imaginar que està ple d'errors...
És el típic fanfic amb O.C. protagonista, espero que em pugueu perdonar... L'he volgut pujar pel valor històric i emotiu que li tinc, i per què em feia il·lusió que algú se'l llegís i no acabés criant pols en un calaix.
Sense més preàmbuls, us deixo amb el primer capítol! Em faria molt feliç si li donéssiu una oportunitat n.n
______________________________________________________________________________________________________________

Un naufrag a alta mar; qui es aquesta noia ?

"Fa un dia perfecte" pensa la Nami, tot acariciant el timo, sense fer cas d'en Ruffy ni d'en Chopper que, per variar, fan el burro. Tampoc fa cas de l'Ussop que no para de cridar l'alarma des de d'alt del niu del corb. Evidentment, es mentida. De sota la coberta se sent algu que cantusseja una canco. Es en Sanji, que com sempre deu estar preparant el dinar, alhora que escriu una carta a la Nico.
La Nico se'n va anar de la tripulacio no fa gaire, per ajudar a desxifrar una especie de lapida que havia trobat la Vivi, la reina d'Alabasta. Mentrestant, en Zoro dorm ...

- Hi ha un naufrag !!! Un naufrag a babord !!! - Crida de cop, l'Ussop
- I que mes !!! ? - Li contesta la Nami, desafiant - Segur que es mentida!
- No, que es veritat... Aquest cop va de debo ...
- Pues ja et val, perque m'has despertat i ja saps com em poso - Respon en Zoro, mig endormiscat.
- Comproveu-ho si no us ho creieu - Es defensa l'Ussop agafant la fona.

Tots miren cap a baix. Sorprenentment es veritat. Hi ha algu aferrat a un taulo flotant enmig de les ones. En Ruffy estira les mans i l'agafa.

- Ja estas en un lloc segur - Diu, alhora de que el posa sobre la coberta.
- Deixeu-me passar, si us plau - Se sent que diu una veu timida. Tots s'enretiren per deixar passar a en Chopper. - Te ferides greus per causa del sol i tambe esta deshidratada -
- Deshidratada ? - Pregunta en Zoro.
- Si, talos. No veus que es una noia ? - Li contesta en Sanji, que acaba d'arribar, en to de retret - I molt guapa, per cert. - Afegeix
- A mi ningu em diu talos i viu per explicar-ho !!! - En Zoro agafa en Sanji pel coll de la camisa i l'aixeca.
- Tranquils nois, no us baralleu - Intenta ficar-hi pau l'Ussop.
- Tu, Sanji, ves a preparar un plat de menjar per la nouvinguda, que es deu morir de gana - diu la Nami en to imperatiu.
- I tu, Zoro, ves a preparar un llit a l'infermeria - Intenta imitar-la en Ruffy.

Quan els dos nois se'n van, la noia obre els ulls.

- Ja se n'ha anat ? -
- Qui ? - Pregunten els quatre que queden a l'unison.
- El cacador de pirates Roronoa Zoro - Diu amb un murmuri.
- Si, perque ? - Pregunta en Chopper.
- Vosaltres tambe sou cacador de pirates ? O sou de l'armada ? -
- Ni una cosa ni l'altra ? Diu en Ruffy, orgullos - Som pirates.
- Pirates ? I que mes !!! - Diu amb un ultim ale abans de desmaiar-se.

Aiiii, quina vergonya! No em tireu pedres, si us plau... És un fic molt antic i sé que està ple d'errors, però he preferit pujar-lo sense fer cap correcció per temes nostàlgics... Espero que m'entengueu. Qualsevol cosa, per petita que sigui, no dubteu de comentar-ho! =D
Fins el pròxim capítol!