En Bill és gran
En Bill és el gran de cinc germans, per ara. Té nou anys i ja és gran.
S'asseu al costat del seu pare durant el sopar i parlen de coses que sobrepassen l'enteniment d'en Bill, així que assenteix tota l'estona. Prova d'encantar –amb la vareta de la seva mare- els plats per que se'n vagin solets fins a la cuina per, així, no haver d'aixecar el cul del comodíssim i extra gran sofà; però la seva mare se n'adona i li fot un crit, aconseguint que un got caigui i en Bill guanyi una reprimenda del seu pare.
En Charlie, que ho ha vist tot, se'n riu del seu germà i en Bill li diu alguna cosa dolenta abaixant la veu.
Són les sis de la tarda en ple calorós estiu i la seva mare els envia al jardí a jugar –fals, a cremar calories per que se'n vagin a dormir d'hora.
En Bill és gran i pretén agafar el fumigador tòxic per espantar fades salvatges. En Charlie el molesta dient que no pot, que el pare no els hi deixa, però en Bill ja és gran i si fumiga serà encara més gran, ho demostrarà!
Se li escapa una altra paraula lletja, però aquest cop en Charlie l'ha escoltat.
Als pocs minuts en Bill és pres d'un atac d'ira del menor i s'intenta protegir, però, encara que sigui dos anys més petit que ell, en Charlie té la força als punys, així que en poc temps comença a cridar i insultar qualsevol cosa.
En Charlie crida ofès i neguitós, però no veu venir la mà forta de la seva mare.
—CHARLIE! —crida furiosa— T'ho he dit mil cops!
Mil un cops, corregeix en Bill mentalment. Segur que en Percy s'ha chivat [¿?] de la baralla, tot i que aquells crits...
Empalideix [¿?], oblidant els seus pensaments, quan veu que la Molly Weasley està de veritat enfadada. Té a en Charlie per l'orella, que plora desesperadament, rebent una esbroncada monumental i alguna que altra manotada.
—Mama! —exclama en Bill espantat— He sigut jo! Mama! Perdonem, he sigut jo! En Charlie no ha fet res! Perdonem!
En Bill té nou anys i ja es gran, ja coneix els empipaments de la mare i sap que aquest és greu, vol protegir el seu germà histèric. La seva mare no l'ha escoltat, però en Charlie si i el seu plor ha canviat.
—¡Mama —crida—, ha sigut en Bill! ¡Mama!
Es posa a plorar desconsoladament, clamant innocència, vessant llàgrimes falses. Ambdós saben que ha sigut ell qui ha començat a donar cops, encara que en Bill hagi dit alguna cosa inadequada.
La Molly no es deixa enganyar massa, però deixa anar el seu segon fill. No el deixa sense castic. Té cinc fills i els coneix perfectament (inclosos els bessons, que tan sols tenen un any). Sap que en Bill, havent incitat a en Charlie a la baralla (sols pel gust de molestar-lo), no vol veure a la seva mare així d'enfadada; ha de protegir al seu germà, com a nen gran que és.
I sap que en Charlie també molesta a en Bill per pur goig i plaer: fa sorollets amb la boca, es mou massa, li pren les joguines i es queixa tota l'estona. Sap que es fa l'innocent sense ser-ho realment. Però té massa força pels seus escassos set anys, i ningú vol deixar a en Bill amb un ull menys.
Fí
Vinyeta familiar
