Harry Potter & el poder amagat de l'amistat
Disclaimer: els personatges són de J.K. Rowling.
Hola !
Som el Carles i l'Alba. Hem decidit traduir aquesta història que va escriure l'Alba en castellà al català. (Història en castellà: ) Cadascú traduirà un capítol el Carles els pars i l'Alba els senars.
Esperem que us agradi i que ens deixeu la vostra opinió.
A llegir!
Capítol 01. Després del patiment arribarà la diversió
Harry Potter, conegut al món màgic com el nen que va sobreviure degut que va derrotar al mag més poderós de tots els temps, es trobava a la seva habitació del carrer Privet Drive nº 4 estirat al seu llit mirant el nores. Només feia un parell de dies que era en aquella casa i ja estava avorrit i desitjava més que mai arribà a Hogwarts. Volia fer-se més fort per evitar més morts.
Cada nit somiava en el moment en el que va morir el seu padrí, Sírius Black i veia com ell no feia res per impedir la desgracia.
En el somni sempre succeïa el mateix: "Em pensava que en sabies més!- li deia el Sírius a la seva cosina. La següent maledicció li encertava en el pit. El somriure no li desapareixia dels llavis però els ulls reflectien sorpresa. Es veia a si mateix baixant les grades i cridant el nom del seu padrí. es veia corrents cap a l'estrada, però en Llopin el va agafar pel pit i li va impedir d'anar-hi. No hi vagis, Harry em diu, però jo li dic que em d'anar que només és darrere del vl. Tanmateix, ell em diu la pura veritat: No hi ha res afer, se n'ha anat."
En aquest moment Harry sempre es despertava. Des de que Sírius va morir es sentia molt trist per haver estat enganyat d'aquella manera per Lord Voldemort i , per això cada nit intentava deixar la seva ment en blanc perquè ningú no la pogués manipular i controlar.
Gràcies a les amenaces de l'Ull Foll Murri i de Llopin, els seus tiets el tractaven millor que mai i l'havien deixat tenir totes les seves coses relacionades amb la màgia a la seva habitació.
El Harry Potter es passava el dia en la seva habitació llegint qualsevol llibre de màgia que tenia. Havia trobat en la lectura un refugi pel seu dolor i soledat i, a més a més, una font d' ensenyaments que ell necessitava per acomplir la seva venjança personal, fer-li pagar a la Bellatrix Lestrange la mort del seu padrí.
Tenia ganes de saber el resultat dels seus GNOM per esbrinar si podria ser auror ja que això li permetria lluitar contra els cavallers de la mort i, per descomptat lluitar contra en Lord Voldemort.
Harry estava pensant en la profecia quan en el pis de sota:
Potter, baixa ara mateix!!!!!!!!!!!!!!!!-cridà el tiet Vernon.
Harry va sortir de la seva habitació intentant esbrinar quina cosa dolenta, segons els seus tiets, havia fet aquest cop, però cap li venia a la ment.
Potter acaba d'arribar aquest carta d'un tal Remus J. Llopin destinada a nosaltres!!!!!- cridava el tiet Vernon molt enfadat per aquest fet.
De veritat? – va preguntar en Harry amb la cara il·luminada d'alegria. I què vol ? – va preguntar de nou impacient.
Ens demana permís per dur-te a la seva casa el dia 1 d'agost a las 12 del dematí – va dir Vernon ja més tranquil i sabent que no tindria que aguantar al seu nebot durant molt de temps.
Em deixaràs anar veritat? – va qüestionar el Harry amb subtilesa.
Sí, contesta-li amb la teva estúpida òliba- li va respondre el tiet Vernon mostrant-se enfadat quan en realitat bullia de felicitat.
Harry va pujà corrents les escales saltant d'alegria per saber que en tan sols dos setmanes el professor Llopin, el millor amic del Sírius l'aniria a buscar i, segur que el portaria a un lloc millor que aquella horrible casa muggle en la que havia de passar les vacances per culpa del seu enemic, en Voldemort.
Quan arribà a la seva habitació va trobar una òliba a part de la Hedwig sobrevolant el seu llit. Amb comte va agafar el pergamí que l'òliba portava i aquesta va marxar a l'instant següent.
Hola Harry:
Desitjo que els hi hagi arribat la carta als teus tiets i que hagin accedit que et vagi a buscar. Suposo que la idea de deixar per fi la casa dels teus parents t'haurà agradat. No? Espero que estiguis bé. Estic ansiós de poder llegir la teva resposta.
Una abraçada,
El teu estimat Enllunat.
Harry va saltar del llit i es va dirigir ràpidament al seu escriptori perquè no volia fer esperar a l'Enllunat ni un minut més del necessari.
Hola estimat amic:
Els meus tiets estan totalment d'acord amb perdre'm de vista abans del que tenien previst i ja estic esperant impacient que arribi el dia que vinguis a buscar-me. Jo estic molt bé i desitjo que tu també ho estiguis. Tinc moltes ganes de veure't.
Records i abraçades.
Harry James Potter
Va rellegir uns quants cops la carta i va pensar que era més que suficient ja que el veuria molt aviat.
Els dies anaven passant sense cap tipus de canvi. Harry sempre feia el mateix: menjava, dormia i llegia, esperant amb desesperació que arribés el primer dia d'agost per poder marxar.
El dia 31 de juliol va ser despertat per deu òlibes que voltaven per la seva habitació. Toes carregaven o bé amb cartes o amb paquets que deduïa que eren els seus regals de cumpleanys. Va trobar paquets de la senyora Weasley, de Ron, de la germana petita de Ron, és a dir, Ginny, dels bessons Weasley, d'Hermione, de Remus, de Hagrid, de Dumbledore i per la seva sorpresa també hi havia una amb els resultats dels seus GNOM i una altra que l'indicava els llibres que havia de comprar per a sisè curs de Hogwarts.
Va decidir que primer obriria els seus regals. Hermione li va regalar un llibre titulat: " Els Millors Encantaments de protecció". Harry somrigué feliç pensant que la seva amiga havia endevinat el que més necessitava ell en aquests moments. Ron li va regalar un calendari de jugadors de quidditch que es movien i et deien els cumpleanys i notes que la gent marcava. Molly Weasley com de costum li havia preparat un pastís deliciós de xocolata i nat, el preferit d'en Harry. També va veure sorprès que hi havia un regal de Ginny. De seguida el va obrir i es va trobar amb un magnífic joc de neteja de varetes màgiques. En aquest moment Harry va pensar que veritablement en necessitava un perquè la seva vareta estava molt bruta. Després es va disposar a desembolicar un gran paquet enviat per en Fred i en George. Era un gran lot que contenia las millors bromes que els bessons havien inventat. En aquest moment va pensar que va fer molt bé de donar-los els 1000 galeons dels premi del torneig bruixots. Remus simplement li havia enviat una carta recordant-li que el dia següent l'aniria a buscar a casa dels seus tiets. Hagrid li va regalar un llibre de dracs i, finalment va arribar el paquet que Albus Dumbledore, director de Hogwarts li havia enviat. Quan el va obrir es va quedar bocabadat. Segons la carta era un regal de part de tota l'orde del fènix. Li havien regalat tot un equip de quidditch amb els colors de Gryffindor i en el costat dret de la camisa estaven brodades les seves inicials. Al Harry li va fer molta il·lusió aquell regal ja que ell adorava volar amb la seva raig de foc i, sobretot jugar a quidditch com buscador trobant la papallona daurada. Per fi es va decidir a obrir el resultat dels seus GNOM. Va obrir la carta i la va llegir sorprès de les seves pròpies qualificacions.
Estimat senyor Potter:
Ens complau informar-li que ha aconseguit els GNOM necessaris per cursar la carrera d'auror.
Els resultats que vostè ha obtingut són:
Criança de Criatures màgiques: Extraordinari
Encantaments: Extraordinari
Astronomia: Acceptable
Transformacions: Supera les expectatives
Botànica: Extraordinari
Pocions: Extraordinari
Història de la Màgia: Insatisfactori
Defensa contra les forces del mal: Extraordinari ( té un nivell superior al que per edat li correspondria).
Futurologia: Insatisfactori
Quan va acabar de llegir la carta no s'ho podia creure. Podria ser auror, és més, havia aconseguit la puntuació necessària per poder entrar a les classes d'en Severus Snape.
Després de recuperar-se del "shock" que això li havia provocat va obrir la carta de Hogwarts on va trobar la felicitació de la Professora McGonagall i el llistat dels útils i llibres que necessitaria per aquest curs.
Va passar un dia de cumpleanys tranquil com tots els de més dies. Per la nit va preparar el seu bagul ansiós que arribessin les 12 del migdia de l'1 d' agost per veure als seus amics i, amb aquests pensaments se'n va anar al llit on es va quedar adormit gairebé al instant i, per primera vegada en tot l'estiu no va somiar amb la mort del seu estimat Lladruc.
Els primers rajos del sol van despertar a un noi de setze anys, amb el cabell despentinat de color negre i uns ulls tant verdes com maragdes que es començaven a obrir. En Harry va buscar les seves ulleres, se les va posar i va saltar del llit sabent que aquell era el gran dia que havia estat esperant des de feia algunes setmanes. Va mirar el seu rellotge i va calcular que encara tenia un parell d'hores fins que el seu ex professor vingués a buscar-lo.
Va decidir agafar uns texans i un jersei negre. Va sortir de la seva habitació en direcció al lavabo. Es va donar una bona dutxa i va intentar, sense molts resultats, pentinar-se. A les 10:30 h es va posar ha preparar l'esmorzar per als Dursley i per a ell. Després d'esmorzar va sortir com una fletxa cap a la seva habitació per comprovar que no es deixés res a casa dels seus tiets. Va mirar per tota la cambra i al veure que ja ho havia guardat tot en el seu bagul va decidir baixar al saló de la casa. Al menjador del nº 4 de Privet Drive la tensió era clarament notòria. En un sofà es trobaven tota la família Dursley a l'espera que algú aparegués del no res i, Harry estava assegut en una cadira observant cada dos minuts el seu rellotge.
A les 12: 00 h en punt algú va trucar al timbre de la porta. Tots els habitants de la casa van sortir del saló per dirigir-se a la porta. En Harry encapçalava la comitiva i, per tant, va ser ell el que va obrir la porta. Just el llindar de la porta es trobaven en Remus J. Llopin amb els seus ulls daurats i el seu cabell castany, el seu millor amic en Ron Weasley més alt que abans i, també hi havia la seva millor amiga, Hermione Granger. En quant els va veure els va abraçar molt fort als tres, ja que estava molt content de tornar-los a veure i de saber que es trobaven bé.
Ron, Hermione !!!!!. Què feu aquí? – preguntà en Harry sorprès de veure'ls allà.
El professor Llopin ens ha deixat venir – respongué l' Hermione.
Sí, és veritat. Vaig pensar que t'agradaria – explicà l'home llop.
Com han anat les vacances? – va qüestionà en Ron.
Molt bé – digué en Harry.
Llopin va anar a parlar amb els tiets del Harry.
Senyors Dursley, jo sóc Remus J. Llopin – explicà, i he vingut a buscar al seu nebot i a portar-lo a casa d'uns amics seus.
D'acord, d'acord – va dir el tiet Vernon. Ja se'l pot emportar.
Llavors si no hi ha cap problema, m'acomiado – digué en Remus.
En aquest moment en tiet Vernon va tancar la porta sense dir ni tan sols adéu.
Els tres amics i el seu ex professor es van dirigir a un descampat on van agafar un portarreu cap al Cau. Harry va quedar sorprès de no anar a Grimmauld Place, però es va sentir molt feliç degut que anava a un dels seus llocs preferits, la casa de la família Weasley.