En realitat viu en un pis okupa ple de cables i ordinadors i excels i dorm amb un coixí d'aquells que fan metre 60 i tenen un dibuix de una noia o noi anime i li parla
Fa dos mesos que no menja calent
Ahir quan va arribar al seu pis va anar a acariciar al gos comunal, quan va veure que en realitat no era el gos sinó que era una de les rates que de tant mossegar-li els cables del ordinador havia mutat
Després de l'ensurt (es va desinfectar les mans 87 cops), va increpar-lo un dels companys okupes, tot dient-li "Santiago, hemos encontrado un zurullo humano en el jardín, qué hacemos? Esto no puede seguir así, haz algo"
Santiago, ja començava a estar nerviós només entrar a casa, així que se'n va anar a la seva habitació i va respirar alleujat quan va veure que el seu Dakimakura (és com es diuen els coixins aquests, ho acabo de buscar) seguia en la mateixa posició en què l'havia deixat: sobre el seu matalàs llardós fet d'ulleres de cul de got antigues
Després de donar-li un petó al front al coixi, va encendre l'ordinador: el barri de vallcarca de Barcelona sencer es va quedar sense llum uns instants, ja que per encendre l'ordinador, calia robar una mica d'energia de la central nuclear de Vandellós 2
En un obrir i tancar d'ulls (i un pujar i baixar d'ulleres, i un pentinar la melena inversa), va tenir fet un excel que calculava (per Euler) els trànsits intestinals de tots els seus companys de pis, ara només calia esperar a veure quan tornava a atacar el ninja de la caca
En Santiago estava nerviós: no volia haver-se d'enfrontar a aquella persona que estava fent caca al jardí enlloc de fer caca a la sala de la caca; una sala de la casa plena de llaunes de llenties buides adaptada per fer caca (Santiago en sabia molt d'ordinadors, però programar un excel no és arreglar un vàter). A més a més, les rates no deixaven de créixer, i quan es cansessin dels cables dels ordinadors de Santiago, anirien a pel seu coixí, i això el posava nerviós fins al punt que cada cop que hi pensava, la seva melena descendia un centímetre.
Qui seria el ninja de la caca? Seria en Jordi, estudiant de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, que okupava perquè era part d'un treball de la uni? Seria la Mariona, que tenia el seu estudi de tatuatge vegà, feminista, i comunista just al costat de la sala de la caca? Seria en Mohammed, que dormia arraulit cada nit a una rata diferent? O seria en Fabio, anarkoprimitivista i nudista que es passava el dia passejant nu per la casa, cosa que incomodava molt al Santiago però alhora no podia apartar la vista?
ANNEX 1: Durant els anys de joventut de Santiago, havia conegut a un noi molt mono que es deia Pere Suau, i havien tingut una tòrrida aventura d'estiu. Quan en Pere va veure que el moment d'acabar l'aventura, li va prometre a en Santiago que li donaria allò que ell més dessitjes: es va treure de la americana de pana (era agost, però en Pere era un home amb classe) un sobre groc amb una clau daura dins, i li va dir "Quan estiguis llest, espera'm al Sincrotró". I així fou com Santiago va guanyar accés al Sincrotró del Parc de l'Alba, i encara sospira amb desig i amor cada cop que va al Museu Arqueològic de Barcelona a veure a les mòmies.