Capítol 2—Comença un nou curs

Aquell matí Iris es va alçar per primera vegada en sa vida amb energia. Només alçar-se es va dutxar i es va ficar l'uniforme amb la seua corbata de ratlles de colors blau i platejat, i sense despertar a cap de les seues companyes d'habitació va baixar a esmorzar. Quan estava a punt d'asseure's a la taula de Ravenclaw, va sentir que una veu la cridava, era Lily que la convidava a asseure's amb ella a la taula de Gryffindor.

—Feliç primer dia a Hogwarts Lily.

—Igualment—contestà la pèl roja divertida.

—Encara no s'han despertat ni James ni Sirius ni Remus?

—Remus sí, estava a punt de venir quan jo me n'anava, però els altres dos crec que faran tard el seu primer dia.

—No m'estranyaria…

En aquell moment la professora estava repartint els horaris. Quan va veure Iris asseguda en la taula de Gryffindor li va dir:

—Senyoreta Stanmore, si no m'equivoque, la seua residència és Ravenclaw, no?

—Sí, professora. —Va dir un poc espantada-.

—Aleshores es pot saber que fa a la taula de Gryffindor?

—Li he demanat jo que s'asseguera, professora—Va intervenir Lily—hi ha algun problema?

—Bé, si l'ha convidada vostè, supose que no. Per cert aquí te el seu horari, senyoreta Evans, el seu, senyoreta Stanmore, ja li'l donarà el cap de la seua residència.

I desprès de dir això va continuar repartint els horaris als alumnes de Gryffindor.

—Que bé, Iris. —digué la pèl-roja.

—Què passa?

—La primera classe de hui és encantaments amb Ravenclaw. Que per cert, serà millor que anem ja cap a la classe si no volem fer tard.

Les dues amigues es van alçar i van eixir del Gran Saló per a anar a l'aula d'encantaments, només eixir-ne, una noia de primer de Gryffindor les va cridar, era bastant alta per a la seua edat, tenia el cabell ros, llarg i ple de rinxols i uns ulls d'un color blau cel preciós, tot i que semblaven una mica freds.

—Vosaltres aneu a la classe d'encantaments? —va preguntar la noia-.

—Sí, ara hi anàvem.

—Puc anar amb vosaltres, per favor? Es que aquest castell és molt gran i no sé com anar-hi…

—Sí, clar que sí —Va dir Iris—com et diuen?

—Sarah, Sarah Anderson, i a vosaltres?

—A mi Iris, i a ella Lily.

—Encantada. —digué amb un somriure.

—Igualment—contestaren les dues amigues.

Quan van arribar davant l'aula d'encanteris ja hi havia molts alumnes de primer esperant que el professor Flitwick arribara. Remus en veure-les es va acostar per a saludar-les i elles li van presentar a Sarah.

—I James i Sirius?

—No ho sé, quan he baixat per a desdejunar encara no s'havien despertat, i per si de cas s'enfadaven no els he despertat.

En aquell moment el professor Flitwick obria la porta de l'aula i els convidava a entrar. Lily i Iris es van asseure juntes en un pupitre de la primera fila, i Remus i Sarah en el pupitre de darrere. El professor Flitwick els va començar a parlar sobre l'assignatura d'encantaments, i quan ja portava uns vint minuts parlant, es va sentir que algú tocava a la porta "avant" va dir el professor amb la seua veu aguda, aleshores van entrar Sirius i James, amb l'uniforme mal posat i tots es cabells despentinats.

—Es pot saber perquè no han vingut a hora com tots els seus companys, senyorets…?

—Potter i Black, senyor. Doncs… veurà… professor Flitwick—va començar James—nosaltres, com a bons alumnes que som, ens em despertat molt aviat, per arribar a temps a classe…—en sentir això Remus, Lily, Iris i Sarah, no van poder evitar riure per sota el nas.

—I aleshores—va continuar Sirius—quan baixàvem al Gran Saló per a menjar alguna cosa… eeeh… les escales s'han mogut i ens han portat a un pis que no sabíem quin era.

—Hem estat una bona estona intentant arribar fins al Gran Saló, i quan per fi ho hem aconseguit…

—Ens hem adonat que ja era hora d'entrar a classe i hem anat corrents altra vegada fins a les escales.

—Però es veu que a les escales no els caiguem massa bé, i quan ja estàvem a punt de pujar al segon pis, s'han tornat a moure i ens han deixat al sext pis, i ja ens veu a nosaltres dos baixant altra vegada…

—Fins que per fi em arribat a classe vint minuts tard.—va concloure Sirius-.

El professor Flitwick els va mirar amb cara de no creure's absolutament res del que havien dit, però, finalment va dir:

—Bé, espere que açò no es repetisca, per favor, senyorets Black i Potter busquin seient, si en troben…

La resta de les classes van passar sense cap altre incident i per fi havia arribat l'hora de dinar. Tenien dues hores per a descansar, ja que, tot i ser el primer dia de classe, molts professors ja els havien ficat deures.

Lily i Sarah van entrar juntes al Gran Saló, de repent Lily va notar que algú l'agafava per la cintura, es va girar i va veure que era en James que tot somrient li digué amb un to que intentava sonar seductor:

—Hola, Lily, com ha anat el primer dia de classe?

—Eeeh… Bé, em sembla…-digué mirant-lo com si estiguera boig—i ara, si em disculpes…—li va dir mentre es soltava de la seua abraçada i anava cap a la taula de Gryffindor seguida per Sarah

—Lily, tu i en James us dugueu alguna cosa? —preguntà Sarah encuriosida

—James i jo? No, per l'amor de Déu. En realitat em sembla que s'ho té un poc cregut per a ser un nen d'11 anys…

—Bé, tu també tens 11 anys…

—Sí, i per això no vaig per ahí intentant lligar amb els companys…

—Doncs jo, la veritat, si se m'acostara ell o Sirius, o inclús Remus, intentant lligar, no m'importaria…

—Ho dius de debò?

—Bé, a veure, ja sé que hui és el primer de classes, però la majoria de les noies ja s'han fixat en que són bastant ben plantats…

—Però, a veure, que tan sols tenim 11 anys —digué Lily sense creure-s'ho.

—Ai filla meua… les generacions cada vegada venim més preparades…

Mentrestant, en un altre punt dels terrenys de Hogwarts, exactament davant del llac, hi havia dues persones parlant tranquil·lament. Estaven assegudes al tronc d'un arbre aprofitant l'ombra. Una de les persones tenia el cap recolzat sobre l'espatlla de l'altra, els dos mirant cap a la fina i cristal·lina capa d'aigua que tenien davant.

—Que bonic és el llac, no?

—Sí…—"però no tan bonic com tu…" va pensar el noi.

—Tu t'esperaves que Hogwarts fóra tan bonic?

—La veritat és que no…

—Fa tant de temps que no ens vèiem, ens hem de ficar al dia sobre aquests sis anys. —digué entusiasmada la noia-.

—Ni que ho digues, massa temps. Però, bé, ara estem ací, a Hogwarts, ens veurem tots els dies, així que podrem parlar de tot el que vulguem i més.

—Mira, si és el meu estimat cosinet! Com estàs, ovella negra de la família?

Darrere d'ells havia aparegut una noia de quart d'Slytherin, tenia els cabells despentinats i els seus ulls semblaven de boja.

—Bellatrix…

—Què fas cosinet? No em digues que estàs intentant lligant amb una sang de fang? De veritat, no esperava que caigueres tan baix, primer vas a la fastigosa residència de Gryffindor, i desprès et trobe lligant amb una sang de fang… amb raó ets l'ovella negra de la família… per cert, açò a la teua mare li agradarà saber-ho…

—Ma mare?! Ni sé t'ocórrega dir-li res a la mare —digué Sirius molt enfadat.

—I si ho faig que? Em pegaràs? Ui, quina por. Per favor… tens tres anys menys que jo. Què em vas a fer? Va deixa'm estar.

Mentre deia això li va donar una empenta a Sirius amb tanta força que el va tirar dins del llac, aleshores es va girar i se'n va anar rient-se com una boja. Iris s'havia passat tota l'escena quieta, sense moure un múscul de la por que tenia, però quan Bellatrix es va girar va córrer cap al llac. Quan va arribar-hi, Sirius en sortia mullat de cap a peus i amb una cara de cabreig impressionant.

—Sirius… estàs bé? T'has fet mal?

—No, tranquil·la, estic bé, només tinc un poc de fred.

—Va, anem, ja t'acompanye al castell a que et canvies. Qui era aquesta boja? I per què t'ha dit que eres l'ovella negra de la família?

—Bé, perquè és així. Mira, Iris, la meua és una de les famílies de mags més antigues i poderoses que hi ha, però això no vol dir que siguen bones persones. La majoria d'elles han pertanyut a Slytherin i han sigut mala gent. Sempre han sigut avariciosos i cruels, no els ha importat eliminar a qui fera falta per a aconseguir el que ells volien. Fins i tot dins de la família, si hi ha hagut algú que no pensara com ells, l'han expulsat i l'han esborrat de la família, és com si ja no existira. Segurament jo, una vegada acabe els estudis també seré eliminat de l'arbre genealògic. No sóc com ells ni ho vull ser. El meu pare no es cansa de repetir que sóc una vergonya per als Black, i quan descobrisca que vaig a Gryffindor, li agafarà un atac al cor segur… És per això que m'ha dit que sóc l'ovella negra. Aquesta noia que ha vingut, és Bellatrix, una cosina, és la viva imatge d'un Black: avariciosa, cruel, malvada i boja…

Iris no va dir res, no sabia què dir davant d'una confessió com aquella, simplement el va abraçar per l'espatlla i el va acompanyar cap al castell. Al cap d'una estona entraven els dos junts al Gran Saló, que ja estava quasi buit i es van asseure al costat de Lily, que encara els estava esperant amb Sarah.

—Ei es pot saber d'on veniu, parelleta? —va preguntar la pèl-roja.-

—Això, això, es pot saber que fèieu ELS DOS JUNTS que no veníeu a dinar? —va dir Sarah.-

—Doncs estàvem davant del llac parlant tranquil·lament.—va contestar Iris—bé jo vaig a menjar un poc que des d'aquest matí que no he menjat res i estic famolenca.

Va agafar un tros de pollastre i unes quantes creïlles i va començar a menjar. En canvi Sirius estava seriós, i no pareixia que tinguera intenció de menjar res.

—Jo me'n vaig, no tinc gana.—es va alçar i se'n va anar cap als jardins.

—Us ha passat alguna cosa mentre estàveu davant del llac "parlant"?—va preguntar Sarah fent cometes aèries.-

—Bé, estàvem parlant tranquil·lament quan ha aparegut la seua cosina Bellatrix, aquella noia de quart curs d'Slytherin que pareix una boja, i li ha dit a Sirius que és la vergonya de la família, i que si li diria a la seua mare no sé que…, i després d'això li ha donat una empenta a Sirius fent-lo caure al llac i sé n'ha anat rient-se. Després d'això, Sirius estava més seriós, l'he acompanyat dins del castell a que es canviara i després hem vingut al Gran Saló…

—Ostres tu, quin mal rotllo.

—Ei, Sarah, que ara ens toca pocions amb Slytherin i ja és hora d'entrar a classe. Corre! —digué Lily alterada-.

—Adéu Iris, ja parlarem després.

—Adéu, ostres si jo ara faig tard a les classes de vol!

Iris va arribar en el moment just que començava la classe. La professora Hooch estava explicant-los que havien de col·locar-se a l'esquerra de la granera i després dir "amunt" perquè anara fins a les seues mans. Iris es va posar en l'última granera que quedava i va començar a intentar el que la professora els havia dit, però per molt que deia amunt la granera no li feia ni cas, al cap d'uns vint minuts, quan ja tots els seus companys havien agarrat la seua granera, ella ho va aconseguir i quan va alçar el cap es va adonar que tots els alumnes la miraven amb cara d'enfadats, ja que estaven cansats d'esperar-la. Finalment, la classe va poder continuar. Després tenia Defensa Contra les Arts Obscures, i per a finalitzar el dia, Pocions. Quan va acabar les classes va anar a la sala comuna a descansar. Només arribar es va deixar caure sobre la butaca de davant del foc, aleshores, una noia de primer que estava fent els deures li va dir:

—Que no fas els deures? Ens n'han ficat molts tot i ser el primer dia.

—Ja els faré demà o algun altre dia…

—Per a demà hem de fer una redacció de tres fulles per al professor Llagot, el de Pocions.

—De veritat? No s'hi val, jo volia descansar. —digué Iris fastiguejada-.

—Ja som dos —comentà divertida la noia - em dic Julian, I tu?

—Iris, encantada. Per cert, m'ajudes a fer la redacció? Es que en tota la classe no he atès massa el professor Llagot…

—Sí, dona, sí.

—Gràcies. —contestà Iris amb un somriure-.

Després d'una bona estona fent les redaccions, les dues amigues per fi havien acabat i estaven assegudes davant del foc parlant sobre la seua vida abans d'entrar a Hogwarts.

—Jo tinc una amiga muggle que li diuen Rose, és la meua millor amiga i l'única que sap que sóc maga. Som amigues des que teníem dos anys, sempre ens hem dut molt bé a pesar de ser molt diferents i ens estimem molt. I després tinc uns altres amics als quals veig menys ja que viuen més lluny que, tot i haver-los conegut fa poc, s'han convertit en uns grans pilars en la meua vida.

—Ostres, Iris, quina sort… ja m'agradaria a mi tenir amics així.

—Bé, em tens a mi —li respongué Iris amb un somriure molt ample—ei, baixem a sopar? jo ja comence a tenir gana…

—Em sembla bé.

Només entrar al Gran Saló un noi de Gryffindor de la seua edat, cabell negre i amb ulleres es va tirar damunt d'Iris.

—Ja m'estàs dient que has vist Sirius. —digué en James molt enfadat.

—Sirius? No, no l'he vist des de l'hora de dinar, per què? Li ha passat alguna cosa? —digué Iris preocupada recordant-se de la discussió amb la seua cosina Bellatrix i com se n'havia anat de seriós sense dinar absolutament res.

—No ha vingut a ninguna de les classes de desprès de dinar…

—Què? Me'n vaig a buscar-lo —digué Iris alarmada-.

En aquell moment Sirius entrava per la porta del Gran Saló, James en veure'l sé li va tirar al damunt preguntant-li que on s'havia ficat i Sirius li va contestar que tenia ganes de prendre l'aire i que això havia fet

—No et preocupis amor meu, jo mai t'abandonaré, James! —digué amb un to emotiu sobreactuat.

—Oh, Sirius, M'havies preocupat tant!—va dir James amb una veu de pena fingida.-

—Ehem. Es pot saber que fan vostès dos?

—Professora !—van dir els dos a la vegada—ho sentim molt ja ens apartem.

Iris i Julian que havien vist tota l'escena no es podien aguantar el riure i van anar a asseure's a la seua taula per a què la professora no les veiera.

Les dues amigues se'n van anar aviat a dormir, ja que estaven molt cansades. El primer dia de classes ja havia acabat. Tot havia començat i no tenien ni idea de la quantitat d'històries i experiències que els esperaven durant aquells set anys a Hogwarts i encara menys durant els anys posteriors. Terror, tristesa, mort… Però en aquell moment eren uns nens d'onze anys que vivien feliços i contents en la seua ignorància.