Capítol 2: Astèrix i Obèlix
-Gryffindor!
La Lysander, sense oblidar l'aplaudiment de la seva nova residència es va anar a asseure a la taula de Gryffindor, al costat de l'altra nena nova, la Helen.
-Guai, Lysander, ja veuràs com a Gryffindor t'ho passaràs genial!
-Gràcies, Ethel! La veritat és que estic contenta d'estar a Gryffindor...
-I l'Ariel? Quan li toca?
-És de les últimes...
La tria va anar seguint, al cap d'una estona (amb la qual en Sergei ja tornava a estar dormint)...
-Kirley, Josh!
-Gryffindor!
La taula de Gryffindor va rebre el nou estudiant amb una ovació.
-Kirley, Russell!
-Gryffindor!
Aquells dos nens... no eren bessons ni germans ni res per l'estil... no? Vaja, que s'assemblaven tant com Astèrix i Obélix: en Josh era baixet, prim i ros, tenia els ulls marró clar i feia la impressió de ser molt llest.
El canvi, en Russell feia tota la pinta de ser un talòs, alt, gras com una mala cosa, pèl-roig i amb els ulls negres...
La tria seguia endavant, un a Huffleppuff, un a Slytherin i finalment...
-Marley, Kim!
El Barret que Tria no va dubtar ni un moment i va enviar el primer germà de l'Àlex a...
-Ravenclaw!
En Kim es va aixecar i va anar a seure al costat de la seva germana, que li va fer mala cara per haver-se assegut al seu costat però se li notava a la cara que estava contenta.
-Marley, Sam!
Que també va ser enviat a...
-Ravenclaw!
Ara en Sam es va anar a asseure a l'altre costat de l'Alex.
-Marley, Tim!
L'últim dels germans de l'Alex es va posar el Barret que tria al cap... però les coses no van anar tal com s'esperava: el barret es va posar a rumiar i a rumiar fins que va dir...
-Slytherin!
L'Alex es va quedar amb cara de cromo. En Tim, a Slytherin? Ho havia sentit bé? No podia ser...
En Tim, per la seva banda, va anar cap a la taula de Slytherin amb aire abatut i es va asseure al costat d'una altra nena nova, una tal Iris...
-Benvingut a Slytherin! Encantada, jo em dic Iris Zabini. Tu ets en Tim Marley, no?
-Doncs quin nom, nen, s'ho van currar els teus pares...
-Ah, no li facis cas, Tim... et presento l'Scorpius Malfoy, fa segon.
-Ah! Així que Malfoy! La meva germana m'ha parlat molt de tu!
-Qui és la teva germana?
-La que em va explicar que el curs passat et va tirar una olla d'estofat al cap al mig del Gran Saló! I que després per netejar-te va fer aixecar tots els gots de la taula de Slytherin que es van trencar alhora un metre més amunt que el teu cap!
-Tu ets el germà de l'Alexandra Marley?- va dir en Malfoy, que s'havia posat tot vermell de cop.
-No, jo no conec cap Alexandra...
-Llavors ets el germà de la Fiona Watson?
-Tampoc conec cap Fiona! Conec una noia que es diu Fly Watson, i la meva germana es diu Alex, si t'interessa!
La tria anava seguint i a Gryffindor hi havien arribat un noi i una noia, la noia es deia Anne i el noi Isaac, però tothom l'anomenava Zack. Va anar passant l'estona, una tal Joanne que anava a Slytherin, un tal Ben que anava a Hufflepuff... fins que va tocar la persona que la Lysander estava esperant:
-Sanderson, Ariel!
L'Ariel, una noia amb els cabells d'un negre blavós estrany i els ulls d'un verd que semblava quedar malament amb els cabells però quan t'ho miraves bé hi quedava perfecte, va pujar a seure a la cadira, li van col·locar el Barret que Tria al cap i...
-Tens molt de valor, ho saps? I ets molt astuta... curiós, tens qualitats per a les dues residències més diferents que existeixen...
-Com em posis a Slytherin demostraré que et vas equivocar ja que tindré prou valor com per agafar unes tisores, entrar al despatx del director i deixar feta miques una relíquia de l'escola.
-He he, em sembla que tinc molt clar on aniràs...- i va afegir, més fort, perquè ho pogués sentir tota l'escola- Gryffindor!
L'Ariel es va aixecar i va anar a seure a la taula de Gryffindor, que la va rebre amb una ovació. A Gryffindor només hi va haver un tal Erik i una tal Addie més, i ja està. El banquet va començar.
L'Ethel i la Fly es van dirigir cap a les habitacions de tercer, l'any anterior hi havien anat moltes vegades per a visitar la Bec, la única d'un any més que els queia bé. Però aquesta vegada era diferent, ara seria la seva habitació, i la compartirien amb les altres tres noies del seu curs, a les que no suportaven.
La Lysander i l'Ariel, per la seva banda, van seguir els delegats de Gryffindor, que les van portar fins a una habitació amb cinc llits, la Lysander estava al mig de la Helen i l'Anne, i l'Ariel a l'altra banda, al costat de l'Addie. La Helen era una noia castanya, amb els ulls marrons i que portava ferros a les dents, l'Anne tenia els cabells negres i arrissats fins les espatlles, i els ulls blaus, i l'Addie era rossa amb els ulls marrons.
S'estaven instal·lant quan van sentir un soroll i un crit a la Sala Comuna. Van sortir ràpidament a fora i van veure un noi que l'Ethel havia dit que es deia James Potter i tres més que estaven sent apallissats pels germans Kirley.
-Però es pot saber què feu?- es van sentir les veus de l'Ethel i la Fly des de les escales.
Les dues van baixar, i semblava que els altres de Gryffindor no fossin capaços d'anar fins allà a arreglar les coses, on s'havia ficat el seu valor? També van veure un noi del curs de la Fly i l'Ethel, l'únic que no estava dins la baralla, que també baixava de les escales. Els quatre Gryffindors es van aixecar de terra adolorits i van veure com els tres renyaven els nouvinguts i van deixar que els agafessin i sel's emportessin cap a la seva habitació. Van tornar a entrar a dins i l'Addie va dir:
-Em sembla que aquests dos s'han guanyat un renom a pols. Astèrix i Obèlix.
-Però es pot saber què coi ha passat perquè dos de primer us estomaquin?
-Tu no saps la força que tenien, Watson.
-No veig per què no dir-nos pel nom, Mike.
Els quatre s'havien assegut: en James al seu llit, que estava al costat del d'en Robert, amb en Mike i en Louis al seu llit amb en Jake i en Robert, que era el que no estava a la pallissa. Les noies s'havien quedat dretes, però al final es van asseure amb en Mike i en James.
-Què els heu dit, ja?
-Res! En serio, estavem asseguts i ens han vingut dient: Voleu brega? Voleu brega? I ens han començat a pegar.
-Si que ens fluixegen les forces!
-Ethel, què tens aquí?- va fer en James, senyalant un punt de la samarreta de la noia- Semblava que hi tinguéssis una llum estranya...
-Mira, Potter- va dir la Fly- si has d'anar senyalant segons quines parts, senyala't LES TEVES!
I l'Ethel i ella van marxar donant un cop de porta.
-Què passa? No hi ha hagut ningú més que hagi vist aquella llum estranya?
-No, James, casualment només l'has vist tu- va dir en Robert mig somrient.
-De què rius, tu, ara? Que potser no t'ho creus?
-És clar que m'ho crec, és clar...
En James es va estirar i es va quedar pensatiu: Què era aquella llum? I per què només l'havia vist ell? No ho entenia. Era una cosa ben estranya...
L'endemà al matí, en Neville, el professor de Botànica actualment i cap de la residència de Gryffindor, es va dirigir cap a la taula on seien l'Ethel i la Fly.
-Hola, noies! Què, preparades per començar les classes?
-Ni m'ho recordis. Que ens vens a donar els horaris?
-Sí, teniu- i els va donar un paper a cadascuna-. Avui teniu classe amb mi, no feu tard, eh?
-No, és clar que no...
-Què heu triat de les assignatures noves de tercer?- els van preguntar l'Albus i la Rose.
-Futurologia, Magimàtica i Runes Antigues- va dir l'Ethel.
-I tu, Fly?
-Runes Antigues, Muggleologia i Criança de Criatures Màgiques. Saps què han agafat la Brooke i l'Alex, Ethel?
-L'Alex ha agafat Runes Antigues, Muggleologia i Magimàtica. La Brooke crec que Criança de Criatures Màgiques, Magimàtica i Muggleologia.
-Què tens a primera hora de la tarda? Jo tinc Muggleologia, però tu no l'has agafat...
-Tinc Futurologia. Sóc l'única de les quatre que l'ha agafat?
-Crec que sí...
A la classe de Futurologia, l'Ethel hi va arribar deu minuts abans de l'hora i no hi havia ningú. Es va asseure en una taula sola. A cada taula hi cabien tres persones. Les matèries optatives es feien amb les quatre residències. La classe es va anar omplint, però ella es va quedar sola a la seva taula. Llavors el professor va arribar. Era un centaure amb els cabells rossos, gairebé blancs.
-Sóc en Firenze, el vostre professor de Futurologia.
Llavors van arribar dos alumnes que semblava que no s'haguessin adonat de la hora.
-Perdoni professor, d'això... ehem... ens... ens hem perdut!
-S'han perdut per Hogwarts després de dos anys venint aquí a classe?
-És que... les escales...
-Sí, ja. Asseguin-se en aquella taula, que és la única que està lliure.
Els dos nouvinguts es van asseure a la taula de l'Ethel, que va pensar: "Merda. Ara hauré de suportar en Potter tres hores a la setmana a la meva taula. Sort que l'altre és en Robert".
-Hola, Ethel! Quina sorpresa! No sabia que fessis Futurologia! I les altres tres què, t'han deixat marginada?
-I els altres tres què, també us han deixat marginats?
-Què va, són a Muggleologia...
-Que bé que s'ho deuen estar passant, l'Alex, la Fly i la Brooke...
Mentrestant, a la classe de Muggleologia...
La Fly, la Brooke i l'Alex havien arribat a la classe quan només hi havien un parell d'alumnes de Ravenclaw. La Brooke i la Fly es van asseure en una taula i l'Alex en una taula davant d'elles. Va passar una estona i van anar entrant més alumnes. El lloc del costat de l'Alex i els dos de davant es van quedar lliures. Va començar la classe i no va arribar ningú. Quan ja passava un quart d'hora, en Jake, en Mike i en Louis van arribar a la classe.
-Però es pot saber on eren? Fa molta estona que ha començat la classe!
Amb el cap cot, en Jake i en Mike es van anar a asseure a la taula lliure, i en Louis es va quedar dret buscant un lloc on seure.
-Eh! Nois, no m'ho podeu fer això!- va dir amb un crit-. No em podeu fer seure aquí!
-Ah no? Doncs em sembla que ja ho hem fet...
-Ara veureu...- en Louis va treure la vareta mentre tothom de la classe es mirava la baralla divertit.
-Prou! PARIN JA! A sobre de que arriben tard ara han de fer-nos perdre estona de classe! Vostè!- va dir senyalant a en Louis- Al lloc lliure! Ja!- en Louis hi va anar callant-. I vostè!- va dir senyalant en Mike- es canviarà el lloc amb aquella noia!- va dir senyalant la Brooke-. Garbo! Que no tenim tot el dia! Afanyin-se!
-Però, professora...- va protestar la Brooke.
-Ni professora ni res! Canvïin-se el lloc, he dit!
En Mike va anar a seure al costat de la Fly i la Brooke al costat d'en Jake. Els tres nois es van asseure espaterrats a la cadira, sense prestar la mínima atenció a la professora.
-I què, Fly, quines assignatures més has triat?- la Fly no va respondre-. Fly! Fiona Watson em sents? Eh?
-És clar que et sento degenerat mental!- però va callar quan va veure la cara que feia la professora-. D'això... hola, professora...
-Vostès, els dos d'allà darrere i els altres dos nois de Gryffindor, castigats! Demà a la tarda!
-Però professora, la Fly demà m'ha de venir a veure a les proves de Quidditch de Ravenclaw!
-I a mi què m'importa? Vostè també està castigada, per protestar!
-No és just! No les pot castigar per culpa d'aquests tres!- es va queixar la Brooke.
-Doncs ho puc fer, i ho faré, i vostè també, demà a la tarda castigada!
-Aquesta professora és la hòstia.
-Calli, senyor Weasley. I ara, tothom a treballar!