Final Fantasy VIII i tots els seus personatges són propietat d'Square-Enix
Lliçó
—A veure, para atenció —va pronunciar en Laguna recolzant-se a la seva crossa per romandre dempeus—. T'ensenyaré a defensar-te.
La Raine va rodar els ull i va posar-se les mans sobre els malucs.
—T'he dit que no cal —va replicar—, abans de que arribessis a aquest poble ja m'ho muntava prou bé. Els monstres no són cap problema.
—Fins que no m'hagi recuperat i pugui caçar monstres em quedaria més tranquil sabent que saps defensar-te.
El camp annex a la floristeria era el lloc més tranquil, espaiós i segur al que en Laguna havia estat capaç d'arribar en el seu estat. La Raine va saludar amb la mà a la florista que els espiava des de darrere les cortines del pis de dalt, l'antic soldat va mirar-se incrèdul la dona que no els hi treia l'ull de sobre, no se'n havia adonat.
—T'ensenyaré a disparar —va declarar ignorant a la dona—, la meva metralladora pesa massa per a tu i el retrocés et faria caure a terra així que haurem de fer servir la pistola de reserva.
—La pistola de reserva —va repetir la Raine amb to burleta—. Carrego caixes plenes d'ampolles a diari, sinó és que aquesta metralladora teva pesa quaranta quilos crec que podré amb ella.
En Laguna va arrufar les celles, quan va obrir els ulls a Winhill per primera vegada i la va veure dormint a la cadira al seu costat li havia semblat quelcom similar a un àngel, li havia fet pensar en la Julia i la seva dolçor amable, però la Raine era el més oposat que es podia ser de la Julia. No era no que no fos dolça però tenia un caràcter...
—Ja m'ho demostraràs un altre dia —va dir fent rodar els ulls—. Començarem amb la pistola.
La Raine va agafar-la entre les seves mans i va apuntar fermament a les llaunes que en Laguna havia col·locat al tronc d'un vell arbre tombat per la guerra. Ell va observar la seva posició, la manera en que agafava la pistola; ho feia prou bé.
—Ho havies fet abans?
—És clar que sí, això és el que provava de dir-te, el meu prom... —la Raine va emmudir i va baixar l'arma a poc a poc. Va negar amb el cap i va inspirar fons—. Quan va esclatar la guerra em van ensenyar a disparar, per a que sabés defensar-me si venien a atacar-me.
—Ja ho veig.
En Laguna va arrufar les celles, va imaginar que la paraula a mig pronunciar era "promès" i va preguntar-se on devia ser, per què havia deixat sola a una dona tan maca com la Raine. De fet es preguntava on eren els homes del poble, allà només hi havia ancians, alguna dona i mitja dotzena de nens. Segurament molts haurien mort durant la guerra però, tots? No era creïble.
—A veure quantes tombes.
La Raine va tornar a aixecar l'arma, subjecta entre les dues mans, la mirada fixa a les llaunes. Va prémer el gallet amb suavitat alliberant una bala amb un espetec i una lleu guspira. La llauna va caure, havia fet diana. El retrocés va llençar-la enrere i ell va agafar-la per la cintura mantenint-la en un equilibri precari mercès a la crossa.
—Has de flexionar una mica els genolls i relaxar les espatlles.
Ella va dreçar-se amb incomoditat i va fer el que li demanava. Tenia bona punteria però li fallava la tècnica.
—Torna a provar-ho.
La Raine va alçar l'arma i va apuntar. La mà d'en Laguna va moure's de la seva cintura fins al seu clatell i li va fer un massatge amb suavitat.
—Gira una mica el cos cap a la dreta —ella va obeir a les seves paraules sense apartar la mirada de les llaunes—. Ara flexiona una mica els genolls, relaxa les espatlles i els canells. Ara. Dispara.
La Raine va assentir i va prémer el gallet amb seguretat. La bala va impactar just al centre de la llauna. Aquesta vegada el retrocés només va repercutir en el seus braços, tot i així la va agafar per la cintura per assegurar la seva posició. La va fer seguir disparant fins que va haver gastat dos carregadors donant-li consells, recol·locant les llaunes, agafant-la patint per si queia i prenia mal.
Una hora i quaranta bales més tard en Laguna se sentia esgotat, el braç dret —amb el que mantenia subjecta la crossa— li feia un mal de mil dimonis i se li començava a ennuvolar la vista.
—Estàs bé? —va preguntar la Raine un segon abans de caure a terra juntament amb en Laguna.
—Em sap greu... —va disculpar-se tapant-se els ulls amb la mà i deixant anar la seva cintura—. Crec que he estat massa optimista.
Ella va sospirar resignada, era com un nen. En comptes de donar-li lliçons hauria de deixar de donar-li mals de cap.
—Al final qui m'ha fet caure a terra has estat tu i no aquella metralladora teva —va ventar-li divertida.
Fi
Notes de l'autora:
Hola! Estic de tornada, tinc problemes amb internet d'aquí que hagi trigat tant en actualitzar. Ha quedat a mig camí entre un drabble i un shot, el proper serà més llarg. Espero que us agradi.
º º º
Rinoaangelo: Hola! No hi ha gaires fics en català, la veritat, a mi se'm fa molt estrany rebre un review en català, per norma el que publico en català queda sense reviews. Sento haver-me endarrerit tant, el meu internet es mort.
Moltes mercès, espero seguir fent-ho bé amb la resta de paraules de la llista i fent que gaudeixis de llegir en català.
Sí, és justament això, faré un shot o drabble per cada paraula de la llista. Doncs si t'animes, endavant ja veuràs que és divertit participar en aquesta mena de reptes. I avisa'm que així ho llegiré!
Una abraçada.