Del tren, del barret, del saló... d'aquell dia ja n'havien passat quatre anys, aquella nena esprimatxada i esporuguida s'havia convertit en una de les millors estudiants de l'escola, havia aconseguit més confiança i sempre l'acompanyava un somriure tendre i dolç. Ara, en una aula petita i fosca agafava apunts ràpidament, al marge del llibre, mentre un home gran, calb i de mirada perduda explicava com fer una poció curativa contra les cremades. La Lily va aixecar la vista quan ell va acabar de parlar, va mirar el seu company de taula, era un noi una mica estrany, però tenia un art en aquesta assignatura.
- Evans, passam l'arrel de mandràgora – Va dir, de cop i volta. Ella la va buscar atabalada deixant de tallar petalsde magnòlia
- Però... de mandràgora no n'hi em de posar... - va dir ella
- Mira – de cop i volta aquell líquid va agafar un color més rosat i ca deixar de fer bombolles – Veus així ja hem acabat
A la taula de darrere en Sirius i en James estaven fent algun desastre dels seus, reien sense parar, tirant tota mena de substàncies sospitoses al calder sense ordre no concert.
Black i Potter! Quantes vegades els he de dir que a la meva classe no tolero les seves estupideses – va cridar el professor – Vostès entenen que aquesta és una matèria seria, que s'estan posant les notes de l'avaluació i que la setmana que ve tenen examen? Deixin de fer el burro d'una vegada. Mirin l'Snape, ja ha acabat i ho ha fet perfecte! 10 Punts per Slytherin!
Ells van callar, intentant aguantar el riure sense massa èxit, en Remus, unes taules més enllà somreia però guardava la forma mentre observava com del seu calder en sortia una massa espesa i densa.
La Lily al sentir examen va mirar el seu llibre, pocions no era el seu fort, i no volia perdre la mitjana per una sola a assignatura. Va mirar al seu company, potser la podria ajudar.
- Escolta Severus... - Va començar ella, el noi es va girar – que em podries ajudar amb l'examen? Quan et vagi ve... podem quedar a la biblioteca i m'expliques bé com fer les pocions...
- Si, es clar – va contestar ell – Si vols aquesta tarda mateix, jo no tinc classe a les sis
- Moltíssimes gràcies!
La classe es va acabar, ella va recollir els seus llibres i va sortir de l'aula, fent un últim somriure al noi, a fora l'Alex l'esperava per anar a dinar.
- Lillian Evans, no em diguis que tens alguna cosa amb Slytherin raro!
- Què dius? Tu estàs boja, només li he demanat que m'ajudi amb pocions...
- Doncs amb aquell somriure, bé, jo crec que ell està coladet per tu... - va riure ella – Saps? Crec que no haver agafat pocions aquest trimestre és el millor que he fet...
- Però en vas fer el trimestre passat que és el mateix – va dir la pèl-roja mentre caminava cap al Gran Saló.
- No, no és el mateix, hi havia uns nois de Ravenclaw que eren una delícia... ara no hi són...
De cop, algú els va passar els braços per les espatlles i es va col·locar entre les dues.
- Què hi tenim aquí? Són les meves dues noies preferides
- Black, marxa – va dir l'Alex tallant
- Au va, Himson, no sóc tan dolent – va aparèixer en James per l'altre cantó del passadís – Però que més vols? Tens els dos nois més desitjats de l'escola només per tu... i per la Evans, clar
- A mi no m'hi posis Sirius – Va dir la Lily mentre es desfeia del seu braç
- Teniu a totes les noies del saló mirant-vos d'enveja – va somriure, egocèntric, en Potter
En Remus caminava poc a poc, darrere seu anava en Ben, a qui ningú feia gaire cas però havia acabat acopant-se al grup de nois. Ell va somriure a les noies i va mirar als seus dos companys, molestant-les, a bona fe, com sempre. Els sis alumnes es van asseure a la taula dels lleons. Mentre menjaven i bevien suc de carbassa, reien de les anècdotes del dia: la broca a l'hora de pocions, la batalla de menjar a l'hora d'esmorzar, aquella noia que havia caigut de l'escombra i per suposat de Quidditch. En James i en Sirius eren les grans estrelles del equip, potser massa; això feia que totes les noies deixessin anar riures estúpids i s'enrojolessin quan ells les miraven amb aquell aire fatxenda. Els dos es passaven les tardes als jardins, jugant i presumint d'una sntich que en Potter sempre duia a butxaca.
Aquella tarda va ser com totes les altres per als nois, asseguts a la gespa, rodejats de noies que els reien totes les gràcies. Però aleshores els van veure per la finestra de la biblioteca, els dos concentrats treballant en una poció.
- Què fa aquest fastigós amb la Lily? - va preguntar en James
- Una poció – Va contestar en Ben
- Això ja ho veig cap de suro, una resposta més productiva?
- S'han fet amics, la deu estar ajudant amb l'examen – va dir en Remus intentant calmar el seu amic
En James es va aixecar i es va apartar del grup de noies, seguit pels seus amics. Es va asseure vora el llac, recolzat a una pedra.
- No vull que aquell Slytherin dels nassos tingui res amb l'Evans i hem de fer alguna cosa
- Ui... no sabia que la noieta t'importava tant – va riure en Sirius
- Calla home, no és això – va dir nerviós – És... és... bé, és igual el que sigui! No vull que algú dels nostres es barregi amb allò
A dins de la biblioteca el líquid poc a poc agafa un color més decent, ella no parava de remenar i ell mantenia la mirada fixa en aquella melena pèl- roja recollida en un monyo mal fet. Sabia que mai s'atreviria a dir-li i hauria d'estar sempre al marge mirant-la en silenci com un observador a un quadre, tot i que encara no ho volia admetre i s'ho negava contínuament però quan aquells ulls se'l miraven no hi havia raó que ho rebatés. Aquella noia tan dolça, tan atenta i tan intel·ligent havia aconseguit que apreciés les classes amb els Gryffindor, tot i que no s'oblidava mai d'aquells quatre que no el deixaven viure.
- Severus – la seva veu el va despertar dels seus pensaments – Crec que ja m'ha sortit – va xiuxiuejar, per no trencar l'harmonia de la biblioteca, amb un somriure de suficiència
- Sabia que et sortiria, si quasi bé no necessites gens d'ajuda, ets bona fent pocions
- Vols que anem a donar una volta? Per airejar-nos una mica, si més no
Al sortir a fora el quartet ja els esperava, abans que tinguessin temps de reaccionar, en Sirius ja havia agafat el noi mentre en Remus i en James movien la bareta. Es va quedar penjat d'un arbre, cap per avall. Mentre els nois esclafien a riure sense parar.
- Ara descobrirem si el nostre amic Snape... porta roba interior sexy – Cridava en Sirius, tot el jardí es va girar, observant el pobre Slytherin penjat cap per avall, sense dignitat per dir res. La Lily es va plantar davant dels nois.
- Baixeu-lo ara mateix
- Va dona, és una broma – va dir en James
- Les vostres bromes a vegades no fan gràcia, no us ha fer res perquè li feu això! BAIXEU-LO ARA!-
- Evans... - va intentar parlar en Remus
- Això de tu no m'ho esperava, sou uns desgraciats...
Va marxar caminant cap al castell, es sentia terriblement culpable per no quedar-se allà, però no suportava veure com tothom es reia d'aquesta manera d'ell per culpa seva. Si ella no li hagués demanat la classe, segurament ells no haurien fet res més que el que acostumaven a fer... i havia sigut una covarda i no s'havia quedat a donar la cara per en Severus... ell no li perdonaria mai. Es va quedar així, arraulida en una de les butaques de la sala comú, mentre la cupla de la menjava. L'Alex va aparèixer i es va asseure al seu costat.
- Ja han desfet l'encanteri... - va dir suaument
- No ho vull saber, no vull saber res més d'ells, mai més...
- Crec que tens raó, que s'han passat – va fer una pausa – però dona, crec que ells ho han vist...
- No ho entens, Alex... ho han fet perquè estava amb ell, és culpa meva en el fons! No vull que vagin fent això a tothom amb qui em parli perquè no els agrada...
- Au va, ja li tenien tírria a l'Snape... només ha sigut l'excusa
- Si només sóc una excusa val més que se'n busquin una de millor
- Vols que et pugi el sopar? Una mica de sucre per animar-te...
- No vull res, ves tu a sopar
- No, no, no, ja em quedaré aquí amb tu...
- Ves a sopar, ens veiem després
La noia va veure que la seva amiga volia estar sola i va marxar escales avall, entenia que estigués molesta amb ells, però no veia tan greu com ella el fet de la broma, tot i que segurament si que n'havien fet un gra massa. Aquell noi no havia fet res per mereixes aquella humiliació. Va mirar els nois que sopaven mentre encara parlaven animadament de la tarda, els va enviar una mirada gelada i no va dir res més.
- I l'Evans? - Va preguntar en Sirius
- Prefereix passar gana a veure't
Sense dir res més es va aixecar de la sala i va sortir del menjador, va pujar per les escales fins a la seva torre i va entrar a la sala comú. Sabia que la trobaria allà, volia fer les paus. El va asseure a terra entre una cadira i la butaca on la noia estava abraçant-se els genolls.
- Lillian... - no va contestar – Escolta'm, no volíem que t'ho prenguessis així, era una broma, no et diré que innocent, però una broma. Només volíem... bé, no ho sé, riure suposo... però si això suposa que estiguis malament no crec que ho haguéssim fet. - Els ulls d'ella es van començar a humitejar – Au va, que l'hem baixat ràpid, no ploris dona...
- Ha sigut culpa meva... - va murmurar ella
- Això és el que preocupa? - ell es va aixecar – No ha sigut culpa teva, si tu no faries mal a ningú, va vine – ell s'hi va acostar i la va estrènyer entre els seus braços – Evans va, no ploris que tens el somriure més maco de l'escola i no val la pena, t'he vingut a demanar perdó... no sabíem que això de l'Snape t'afectaria tant... va calma't, que no ha sigut per tu
Van estar així una estona, en silenci. Ella arrapada al jersei del noi mentre aquest li acariciava l'esquena, en el cervell del Sirius s'hi barrejaven grans sentiments contradictoris. Aquella noia, de melena pèl- roja entre els seus braços el feia sentir bé, com no s'hi havia sentit amb cap noia. Tenia por de moure's per trencar el moment, i la mirava molt a poc a poc per por que s'evapores l'instant... però, en James, el seu amic, el seu germà li havia dit que la Lily li agradava de veritat i que ho volia intentar amb ella i no li podia fer això... però, Què coi? Era ell qui havia anat a demanar perdó... estava confós, no podia pensar en claredat, segurament el perfum de la noia embriagava la seva part racional.