Meitantei Conan i els seus personatges són propietat d'en Aoyama Gosho.
Gènere: Roman.
Ràting: T (+16)
Capítol relacionat: Atrapat en els seus ulls (名探偵コナン瞳の中の暗殺者).
Advertiment: cap.
Paraules: 984.
#02.- Cicatrius
En Wataru va despertar-se a mitja nit, a una habitació que no era seva, a un matalàs suau i tou que, evidentment, no era seu. Va mirar al sostre amb un llum desconegut i va sentir-se perdut. La bombeta del llum de nit a la seva esquerra projectava l'ombra del mobiliari aliè. Va recordar doncs les seves mans, la seva pell càlida, els seus petons, la seva veu i va saber exactament a on era. L'apartament de la inspectora Satō Miwako, bonic, elegant i sorprenentment ordenat.
Va girar el rostre per veure-la dormir al seu costat feta un cabdell, amb els llavis entreoberts i els cabells esvalotats. No va poder evitar somriure com un idiota. Aquella era la primera nit que passaven junts i, desitjava, que en no fos l'última. Va observar-la dormir, tranquil·la, sense la guàrdia alta, relaxada; descobrint a una nova Miwako a qui ja s'estimava malgrat acabar de conèixer-la.
Va preguntar-se si estava bé remembrar amb aquella intensitat el que havia passat en aquell llit i desitjar que passes cada dia durant la resta de la seva vida. Va observar la seva pell mig coberta pel llençol, tan blanca comparada amb la seva. Les cicatrius d'antigues esgarrapades, les velles ferides. La cicatriu mig oculta de l'ombra projectada de la seva espatlla d'una bala a sota la clavícula.
El record d'aquell dia al Beika Sun Plaza Hotel, va tornar amb encara més intensitat que el que havia succeït hores enrere. La sensació humida a les seves mans ensangonades sostenint el seu cos de pes lleuger, incapaç de reaccionar, creient que la perdria abans de tenir l'oportunitat de dir-li el que sentia per ella. Va creure que moriria, de fet, de tan en tan encara es despertava amb la sensació que havia passat el pitjor.
Va estirar els dits per tocar aquella cicatriu, amb la necessitat de comprovar que la Miwako del seu costat era real, que no era un joc del seu cervell. Ella va obrir els ulls endormiscada en sentir el seu contacte i ell va apartar la mà veloç com si l'acabessin d'enxampar robant a una botiga de dolços.
—Taka... Wataru, que passa res?
El seu nom sorgint d'entre els seus llavis va fer-lo sentir-se estrany i important.
—N-no, jo només...
La Miwako va moure's, recolzant-se en el seu colze, incorporant-se, analitzant-lo amb ulls endormiscats, ensenyant la cicatriu que ell havia tocat i una més a sota l'altre clavícula, sabia que n'hi havia dues més acompanyant-les.
—Tu només què?
—La cicatriu de la teva espatlla.
Ella va arrufar les celles com si no en sabés res de la seva existència i es preguntés de què coi li estava parlant.
—Què li passa? No em diràs que en tens res en contra de les cicatrius.
Va semblar ofesa davant la possibilitat que en hi tingués. L'havia sentit parlar amb algun dels altres inspectors sobre les cicatrius que tenien, com si fos el més gran motiu d'orgull per a un policia, quelcom que seguia sense comprendre.
—E-és clar que no! Només és que... —Va sospirar pesadament tancant els ulls, cercant les paraules correctes per explicar-se.
El dits de la Miwako van atrapar la punta del seu nas i els seus llavis van besar els seus.
—Te n'has recordat d'aquell bany, és això?
—Sí.
—L'inspector Megure em va dir que havies estat el primer d'arribar, i que semblaves a punt de desmaiar-te de la impressió. —Va analitzar-la tot preguntant-se si n'estava fent befa d'ell o insinuant que era feble i impressionable—. Suposo que l'escena devia semblar treta d'una pel·lícula de terror.
—Creia que moriries entre els meus braços.
La Miwako va entreobrir els llavis sorpresa i va somriure. Ella recordava poc més a banda dels dos primers trets, però amb quatre ferides de bala i una aixeta rebentada hi devia d'haver sang pertot.
—Però sóc aquí, amb tu i no penso anar-me'n enlloc —va declarar besant-li la comissura dels llavis, permetent que ell la tombés i prengués el control.
Va sentir-se relaxat i segur altre cop, com si aquell dia hagués estat un simple malson, notant amb el capciró dels dits aquelles cicatrius pàl·lides. Perdut en un mar de sensacions, tot ignorant el molest to de trucada d'un mòbil.
—És el teu mòbil —va xiuxiuejar apartant-lo una mica. En Wataru va deixar-se caure de costat tot sospirant pesadament i va cercar a les palpentes el telèfon a la tauleta.
—Inspector Takagi —va mussitar un pèl molest, va escoltar al seu interlocutor i va incorporar-se bruscament—. Sí, de seguida. Sí, inspector Megure.
La Miwako va posar-se a riure quan ell va saltar del llit, nu i nerviós, cercant desesperadament la seva roba pel terra. Ella va seure al llit per veure com es vestia de manera atropellada amb la certesa que, normalment, no ho feia així.
—Wataru —va cridar-lo, ell se la va mirar amb els pantalons a mig pujar com si estigués congelat en el temps—. Avisa'm quan acabis, podem seguir allà a on ho hem deixat.
—S-sí —va replicar amb la cara vermella, assentint enèrgicament i apujant-se els pantalons d'una estrebada—. Fins després.
—Inspector Takagi. —Ell va aturar-se novament per mirar-la, ella somreia amb la seva placa, la pistola i les manilles a les seves mans—. Crec que s'oblida d'alguna cosa important, inspector.
En Wataru va frenar l'impuls d'estampar-se la mà contra el front, com coi havia tingut aquell descuit. Va anar fins a ella i va agafar les coses d'entre les seves mans, aprofitant per robar-li un altre petó.
—Fins després —va repetir a punt per sortir i resoldre aquell cas a tota velocitat.
—Inspector Takagi. —Va enarcar una cella—. La corbata.
Va gratar-se el clatell sentint-se idiota, estava quedant com un imbècil que no sap ni vestir-se com cal. Va mirar un cop més les seves cicatrius, decidit a protegir-la per a que no hi hagués una de nova a sobre la seva pell.
Fi
Notes de l'autora:
Hola! Aquí us deixo el segon shot, aquest cop un que parla sobre cicatrius. Sé que el que passa a la pel·lícula no és canon, però allà hi veiem per primer cop un trastorn mental com és la Síndrome d'estrès posttraumàtic, tan en la Ran com en en Takagi, és per aquest motiu que la tinc en gran estima. Espero que us hagi agradat.
º º º
Guest: Hola! Mercès, m'alegra que t'agradés, espero que el nou t'agradi també. Una abraçada.
