Avui els corbs no s'esperen davant la finestra de la Mayura, no es sap perque però, algú veurà el perque d'aquí a una mica.

- És extrany que la Mayura no s'hagi aixecat, jo no tinc permís per entrar a la seva habitació, peró tractan-se d'una urgència- Diu Yamino per si mateix, mentre puja les escales.

- Mayura?- Preguntà ell.

- ...- Cap contestació.

- Mayura?!- Cridà una mica més fort.

Peró res, aleshores va entrar a l'habitació de la noia sabént, que potser el castigarien, i va veure la Mayura dormint, però se la veia massa vermella, cosa que va fer que ell s'acostés i li poses la mà al front, notant el perque no s'havia aixecat, tenia febre, molta i a l'agència no tenien termòmetres, a causa de ja que en Loki dominava el foc, s'havia de seguida quin grau centígrat tenies, hauria d'haver comprat aquell termòmetre per correspondència que va veure l'altre dia.

Sense pensar-s'ho córre cap a l'habitació del seu pare per despertar-lo.

- Pare!- Cridà com si d'un boig es tractava.

- Yamino! La Mayura és aquí i s'hi ha sentit el que...- No pot acabar ja que el seu fill l'interromp.

- Ni volguent l'escoltaria, ha de venir a l'habitació de la Mayura, ella te...- Diu sense poder acabar.

- Yamino! Deixa'm ...- Segueix sense poder acabar Loki.

- Te febre! I necessito que vingui per saber quin grau- Diu Yamino espantat.

Aleshores quan en Loki sap el perque, sense esperar, córrer com a desesperat a l'habitació d'ella i li posa la mà al front.

- ...- Es concentra Loki per saber la seva temperatura.

- Quan te?- Pregunta preocupat Yamino.

- Quaranta amb cinc dècimes- Diu en Loki amb cara de terror.

- Ahir estava tant bé, que no s'entén el perque de la febre- Diu en Yamino intranquil.

- ... S'ha de buscar la raó del perque, aniré a Helheim per preguntar a la Hel si en sap alguna cosa- Diu en Loki amb convicció.

I en aquell moment en Loki marxa cap a Helheim, el que no sap és que allà li espera una visita sorpresa, ja que la Mayû, encara hi és.

- Hel!- Crida un Loki desesperat.

- Pare?- Es pregunta i després mira cap a la Mayû, que li fa que no amb el cap.

- Mira haig de demanar-te, si saps el perque de sobte li ha agafat tanta febre a la Mayura- Pregunta Loki sense alè.

- Ni tant sols sabia que tenia febre- El mira sabent que no ha sigut d'ajuda.

- Perdoneu- Interromp la Mayû.

- Qui és?- Pregunta a la Hel.

- Algú que ha vingut a demanar consell- Diu ella intranquila.

- Coneixeu una planta que es diu "Lotus blancus"?- Pregunta la petita.

- N'he sentit a parlar peró no en sé gran cosa- Diu Hel.

- Aquesta planta, ja de per sí hi ha poca gent que la conegui, i encara menys que sàpiguen per a què s'utilitza, sol ser verinosa, però si la saps tractar, com és el meu cas, cura les febres més altes- Diu la Mayû.

- I sabries com trobar-la?- Pregunta amb esperança.

- I tant que si, però, haurem d'anar als països nòrdics i la malata ens ha d'acompanyar, ja que si no potser no hi sóm a temps- Diu la petita donant inici a un petit o llarg viatge.

Així la petita Mayû "obliga" en Loki a portar-la al costat de la Mayura, quan la veuen en Yamino només veu una nena que els ajudarà però, en Fenrir hi veu alguna altra cosa, fent que l'ambient sigui tens i mentres en Loki i la Mayû els hi expliquen que han de fer les maletes, la Mayura pateix un malson.

- Què passa? On sóc?- Pregunto espantada.

- No saps qui sóc, o no t'hen recordes?- Pregunta una veu extranya.

- A què, Odin!- Ara ja sé qui és.

- Molt bé l'has encertada!- Em diu amb burla.

- Què has vingut a fer aquí?!- Pregunto sobtadament.

- Ja no recordes el perque estic aqui?- Diu mentre la seva imatge s'esborra.

- Espera!- Acabo cridant sense més ni menys, noto que algú m'agafa i no sé qui és però, és una presència que s'hem fa familiar.

Començen a agafar la Mayura per transportar-la a un avió, tot i que abans, han d'agafar un taxi per portar-la fins a l'aeroport, en Loki no vol anar amb taxi, però la Mayû aconsegueix que puji, dient que no la pot abandonar nomès per la por, quan són a l'aeroport ve el més difícil fer passar la Mayura per algú que nomès dorm.

- Senyor Loki, com?- Pregunta Yamino.

- No ho sé, el com- Contesta preocupat.

- Aixó deixeu-m'ho a mi i no us atreviu a venir si sentiu crits o qualsevol cosa, tot és part del pla- Diu la Mayû.

- D'acord- Diuen Loki, Yamino i Fenrir.

Passa una mica abans de començar-se a sentir coses extranyes.

- Kya! Deixa'm anar pervertit!- Crida la nena.

- Vosté, que li fa a aquesta pobre nena?- El guarda de seguretat marxa i pregunta per saber què ha passat.

- Res, s'ha possat a cridar com a desesperada- Diu sonant molt convincent.

- Creu que jo hauria estat capaça de fer tal delicte? Jo només... haig de marxar els meus pares van en aquell avió!- Corre perque no l'atrapin.

Ja a l'avió quan es troben li pregunten a la Mayû, com ha pogut sortir de tal problema i ella respon que amb enginys i enganys.

- De qui has heredat els enganys?- Li pregunta Fenrir.

- De la mare, tot i que el pare també en sap- Diu amb arrogància la nena.

- Les mares no en saben d'enganyar- Diu el llop.

- Més del que et penses, ja ho descobriràs- Diu la Mayû.

Quan van arribar a una illa nòrdica era tot just migdia, es van baixar a aquella ja que la petita els hi va dir que només en aquesta illa es trobaven les "Lotus blancus" per tant era la seva única esperança, només de baixar van demanar un hostal per poder-hi deixar la Mayura amb en Fenrir, ja que no la volien deixar sola, per així poder partir tranquilament.

- Per on hem d'anar?- Pregunta impacientment en Loki.

- Primer s'ha d'anar a veure la persona que tingui el càrrec més alt a l'illa en aquest cas al ser la de Mema li em de preguntar a l'Estoic l'Inmens- Diu la nena amb cara de saber-ho tot.

- Doncs, no sé que fem aquí- Diu Loki començant a anar cap a la casa més "luxosa" del poblat.

- Perdona, és vosté l'Estoic l'Inmens?- Pregunta Loki.

- Si, exactament, què volien?- Pregunta l'Estoic.

- Hi ha una noia, que te una febre de quaranta amb cinc dècimes, i ens agradaria que s'ens pogués indicar on està la "Lotus blancus" per curar-la- Diu Loki.

Després de el que li diu en Loki, l'Estoic mana que el portin fins on està la noia, quan està allà, pregunta amb quin termòmetre li han comprovat la febre, i quan li diuen que qui ha sàpigut quin grau tenia era en Loki, només de dir el nom, ha dit que havien de marxar, peró aleshores s'ha presentat algú que ho ha canviat.

- Esdentegat, quiet!- Es sent una veu que crida.

- Fora d'aquí!- Diu l'Esdentegat amb el seu idioma, un drac mitjà i negre.

- Singlot, fill, fes fora el drac!- Diu l'Estoic el seu pare.

- Pare, no puc, no vol marxar!- Diu el Singlot.

Mentre aquells dos discutien com fer marxar el drac, ell s'acosta a la Mayura, puja al seu llit i la cobreix amb les seves ales, tot davant la mirada dels espectadors.

- Pare, és com si conegués aquesta nena d'alguna manera, igualment que s'hagi atrevit a donar-li refugi, significa que confia amb ella i els seus acompanyants, sigui com sigui si no l'ajudem, no marxarà d'aquí- Diu Singlot advertint.

- Sigueu, qui sigueu, si hi ha algun moviment extrany, morireu- Diu el cap.

- Grr!- Gruny l'Esdentegat avisant.

- Crec que no vol que els hi facis res- Entén en Singlot.

- Es diu Loki, com vols que confïi amb ell?!- Diu enfadat.

- Si no fos per l'Esdentegat, tampoc confiaries en els dracs- Diu posant-lo en evidencia.

- Es diu Esdentegat?- Pregunta la Mayû.

- Si- Contesta Singlot.

- Suposo que ja saps perque sóm aquí, oi?- Pregunta la petita al drac.

- Si- Afirma ell.

- Bé, doncs així sabràs que per aconseguir la flor s'ha de volar i es necessita un drac per aquest treball- Diu ella.

En aquell moment, el drac salta del llit i es posa davant la Mayû, expressant que pot comptar amb ell i dit i fet.

- Hem deixarieu un temps l'Esdentegat?- Pregunta ella.

- Si ell vol- Contesta en Singlot i rep un moviment afirmatiu del drac.

Aleshores la Mayû i l'Esdentegat marxen per anar a buscar la flor "Lotus blancus" per salvar la Mayura de la febre.

- Esdentegat, saps on està el penyasegat de la lluna?- Pregunta la nena cavalcant el drac.

- Si, està cap el sud-oest, darrera d'un matorral d'arbres, que si no saps el que busques t'hi perds- Contesta el drac.

- Ja estem trigant a anar-hi- Diu la Mayû, esperant que entengui el que vol.

Començen a anar-hi, ja que trigaràn mitjà hora per ser-hi, mentres es diuen una mica qui són i en especial quan arriba la part dels pares és molt interessant.

- I escolta, els teus pares Esdentegat, qui són?- Pregunta ella.

- La meva mare, era la millor, una furia nocturna de color blau cel, els seus ulls verds com l'herba i un caràcter que ningú sabia dominar, tret del meu pare, un de la mateixa espècie, negre i amb ulls blaus, la mare es deia Llampec i el pare Boira. I els teus?- Diu Esdentegat.

- Saps, el meu no és tan fàcil d'explicar, ja que vinc del futur, en els quals els meus pares són, en Loki aquell "nen" que l'Estoic volia matar i la noia per la qual busquem la flor és la meva mare, es diu Mayura i els dos són déus Loki sabràs qui és i la Mayura és la filla d'Odin, una persona molt desagradable, perque voler matar la seva própia filla és despreciable, no creus?- Diu la petita amb ràbia.

- Així que Odin no és tant bo com el pinten i a més vol matar la seva filla, saps la raó?- Qüestiona el drac.

- Perque una dona no pot ser millor que un home i ella excepte Angrboda, va crear tot els déus nòrdics- Diu sorprenent el drac.

- Qui ho hauria dit que una de les persones que han contribuit a un món millor, és una dona- Diu l'Esdentegat.

- Una no, totes són dones, la persona que va crear l'univers es diu Ayna, la que va donar vida a les plantes Aura i la que va fer la màgia Akari, juntament amb la Mayura són les deeses més poderoses que han existit mai- Diu la Mayû ben convençuda del que parla.

- Mira, ja hem arribat!- Diu el drac alegre d'haver arribat.

Arriben i a primer cop d'ull no veuen res important, però de cop s'obre un passadís cap a una clariana d'herba baixa, on per casualitat veuen la tan preuada flor de "Lotus blancus" al mig d'un petit llac, on hi sobresurt una petita illeta, els dos s'acosten per agafar-la i per extrany que sembli l'agafen sense problemes, aleshores comença el vol de tornada fins on està la Mayura, que en aquell moment la febre li empitjorava.

- ...- En Loki li torna a prendre la temperatura.

- Quan te senyor Loki?- Pregunta Yamino.

- Quaranta-dos amb set dècimes- Diu preocupat Loki.

- S'han d'afanyar, o no arribaràn a temps- Diu Fenrir espantat.

La Mayû i l'Esdentegat volen a tota velocitat per arribar-hi, ja que s'els hi acaba el temps i aixó també significaria que ella a de morir i que el futur canviarà, ella és un petit raig de llum per el món tenebrós que els hi esperaria en el futur, no pot fallar!

Arriben a la taverna on la Mayura descansa peró, no tranquilament ja que està patint molt, la Mayû es posa a preparar el remei, per el qual necessita foc, aigua i vent, les tres coses ja conseguides li fan veure a la Mayura i ara han d'esperar que facin efecte, que segons la nena serà demà al matí.

- Ja és hora d'anar a dormir senyor Loki- Diu Yamino.

- Em quedo aquí fins que la Mayura desperti- Diu Loki.

- Està bé- Contesta Yamino resignat.

I en aquell moment, tots començen a marxar cap a les seves respectives habitacions a dormir i en Loki no va a dormir sense fer-li abans un petó a la galta a la Mayura, obviament triga una mica a dormir-se, pensant si el remei funcionarà o no, encara que no ho demostri ella per ell, és molt important, encara que no ho digui.