Capítol 7: El que és més imperdonable per Edd
Edd va arribar a la 'plaça' (el centre de la conglomeració de cases) i va cridar els nens, els seus pares seguint rere d'ells amb cares agraïdes. Va preparar el magre menjar que havien dut, condimentant-lo de manera que fos el més nutritiu possible i es va esperar que s'ho mengessin.
SOSOSOSOS
La Kats, en Lee i la Sehue van arribar al que semblava una plaça feta de terra, on hi havia un home acomiadant-se d'uns nens riallers que marxaven per un carrer secundari. L'home era uns tres anys més gran que la Sehue, que en tenia ara 21, pèl-roig (ataronjat més aviat), amb els cabells llargs fins les espatlles i unes pestanyes bastant llargues, anava vestit amb unes sabates, uns texans bastant destrossats i una camisa blanca, impol·luta. Era extremadament atractiu, a molts homes els costaria negar-ho i moltes noies es quedarien sense respiració al veure'l. La Kats i la Sehue, però, no van externalitzar cap reacció apart d'una mirada encuriosida.
Els tres es van aturar i van mirar mentre l'estrany es girava cap a ells, encara somrient. Quan els va veure, es va quedar gelat, però es va destensar de seguida al mirar-los millor.
"Sou de fora?" va preguntar, els tres van assentir "Doncs millor que us n'aneu ara, avui venen uns nobles i no es aconsellable estar per aquí."
"No fotis!" va saltar la Kats amb una expressió mig sorpresa, mig rancuniosa "Doncs serà millor que toquem el d…"
I just aquell moment es van sentir uns trets que venien del carrer per on havien marxat els nens, la Kats va callar de cop i els quatre, noi nou al davant, van córrer cap allà.
Quan van arribar-hi es van trobar un espectacle esgarrifós, els nens i els seus pares estaven a terra, coberts per la seva pròpia sang. Una mica més endavant hi havia una parella amb un aspecte esnob i estirat: La dona amb un vestit lavanda elegant, un collaret de perles i tant maquillatge a sobre que la cara que se li veia no podia ser la real; L'home amb un vestit negre de mudar, barret de copa i un bigoti ridícul. Al seu costat, hi havia un home molt alt amb una pistola encara fumejant a la mà, rere el gegant hi havien el que semblava ser uns guardaespatlles (sis).
"Gracies a Déu!" deia la dona amb una veu irritant, no notant els quatre nouvinguts "Si aquests nens bruts i aquestes persones horroroses m'haguessin tocat no sé el que hauria fet!" va deixar anar amb una esgarrifança.
Els pirates i l'home que els acompanyava es van tensar, amb repugnància.
"Ei! Tino Edd!" va exclamar un dels guardaespatlles, reconeixent-lo "Feia temps que no et veia!"
"Qui és?" va preguntar l'home sense mirar-se la seva esposa, que estava embadalida amb el nouvingut.
"Un antic company que treballava amb mi, senyor, és molt fort."
"D'acord, pot treballar per nosaltres, però abans haurà de rentar-se i canviar aquesta roba per una de més sencera i neta" va dir el noble mirant-lo amb cara de fàstic, la dona al seu costat va assentir ferventment.
"I una merda treballaré per vosaltres!" va exclamar Edd, híper cabrejat "Uns gossos que maten nens i els malparits que ho ordenen no mereixen la més mínima consideració!"
La dona va fer un so ofegat i l'home es va tornar-se lívid*, rere seu els guardaespatlles es van posar tensos.
"Com goses...!? Mateu-lo!" va exclamar l'home, i els guardaespatlles van córrer cap a ells, amb la cara buida d'emocions.
"Vols ajuda?" va preguntar amb veu baixa la Kats a en Edd.
"D'acord, encarregueu-vos d'aquests sis, vaig a per l'alt."
"Rebut" va fer la Kats. Per fi un combat, com enyorava l'acció!
Cada un dels pirates va emboscar a dos guardaespatlles, la Kats es movia fluidament donant copets per emprenyar-los i esquivant tots els atacs mentre somreia sàdicament. En Lee donava patades i cops de puny que no els hi feien gaire mal (la seva força física continuava sent minsa) però misteriosament, desprès de dir 'Cos opac' al rebre un cop, els atacs dels seus contrincants no l'afectaven el més mínim, i ja havia rebut prou com per trencar-li ossos. La Sehue anava brandant la seva clau de Kairoseki com si sigues un bat i els guàrdies no la podien colpejar si no volien acabar amb el crani destrossat.
Mentrestant, Edd va caminar cap a l'últim guarda (el que havia disparat), posant-se uns guants i posant els punys davant del seu cos en una posició de boxejador, abans de que el guarda reacciones, Edd va fer un ganxo alt que va enviar a l'home uns metres amunt i aterrisant amb un cop sec. Al veure-ho els nobles van deixar anar un crit ofegat. El guarda, al caure al terra, va ser incapaç d'aixecar-se pel dolor d'una mandíbula destrossada, al mateix temps els tres pirates van despatxar els demés guardes, un va caure agafant-se les parts baixes, un altre amb els ulls en blanc i un bon cop al cap, dos van impactar contra unes cases, puny a la cara de l'altre, i els dos últims van acabar al terra amb uns quants ossos destrossats.
"No ens facis res!" va exclamar la dona noble mentre la Kats i els altres caminaven ombrívolament cap a ells, l'home estava glaçat- Farem que us matin! Posaran una recompensa per el vostre cap!
Els quatre van agafar els cadàvers i van continuar amb el seu camí, passant pel costat dels nobles, esquivant-los i deixant-los enrere, clavats al terra per la por.
SOSOSOSOS
Finalment els quatre van arribar a on hi havia el vaixell. Es van aturar davant d'ell, a la platja.
"Ho sigui que sou pirates" va dir Edd, mirant-se la bandera "Fa un temps us hauria arrestat, sense contemplacions."
Els altres tres van quedar-se'l mirant, la Kats somrient.
"Però ara he vist com sou, aquesta vida pot estar fora de la llei, però no per això us falta una moral" va continuar Edd i, de cop, va inclinar-se cap a ells, fent que el seu cabell ataronjat caigués davant de la seva cara "Si us plau! Accepteu-me com a part de la vostra tripulació! D'aquí poc tindre una recompensa i, per tant, res a perdre!"
En Lee i la Sehue van mirar a la Kats, que estava somrient de manera salvatge.
"Estàs disposat a viatjar amb nosaltres, ex-marine?" va preguntar, Edd va assentir amb convicció "bé, seràs el nostre cuiner, però tingues present que hauràs de lluitar contra antics companys!"
"En soc conscient, però els que encara estan sota les ordres de la Murgol després del que ha fet no es mereixen que m'ho pensi dos cops al enfrontar-mi!"
Els altres tres es van quedar parats al sentir-lo parlar de la capitana Murgol, en Lee hi va veure una oportunitat.
"Si coneixes en Murgol" va dir "pots dir-nos com trobar-lo i enfrontar-lo?"
L'Edd va assentir, una mica perdut. La Kats va riure amb la seva confusió.
"T'explicarem tot això mentre anem cap a Loguetown" va dir.
"Loguetown?" va preguntar ell.
"Si…" va dir la Kats fent un somriure de nostàlgia "Tinc que presentar els meus respectes a algú i tenim que buscar informació sobre la dona que busca en Lee."
'Bé' va pensar la Kats 'Si no haguéssim perdut el rumb a causa de la meva mala orientació ara no tindríem cuiner i estaríem a Loguetown. Potser seria millor que ell dugués el rumb fins que hi arribem o tornarem a parar al South Blue, o pitjor, a la Calm Belt'. la Kats va assentir per si mateixa metre treia el mapa i el posava sobre la taula 'Potser hauria d'haver ensenyat a en Lee i a la Sehue una mica de lògica, a qui se li acudeix seguir a algú que prova tenir l'orientació d'un ànec marejat?'.
I així van embarcar cap a la ciutat de l'inici i la fi, on trobarien la informació i alguna cosa més.
SOSOSOSOS
L'Smith n'estava fart, tenir una conversa (tirant a baralla verbal) amb uns nobles de l'East Blue era esgotador, no entenia que coi havia fet aquella dona ara. Que no era prou haver aparegut de cop a l'East i fer que a molts casi els agafes un atac de cor? Per que s'havia de posar amb uns nobles mentre feien una visita a una illa que volien comprar? No entenia que havia provocat a la Saru D. Kats, ella ja s'havia trobat altres cops amb gent d'aquella mena i mai havia fet res, que havia passat ara que li volien posar una recompensa tant gran? No tenia més opció que fer cas a aquells pesats (sort que no llegien els pensaments, se les hauria carregat), esperava no saber com avien provocat aquella pirata tant poc convencional perquè segurament ell mateix voldria 'molestar als nobles' en qüestió.
L'Smith es va girar, va ordenar que es fessin els nous cartells i va lamentar que li hagués tocat aquella feina tant tediosa a ell. Entre aquella novella esbojarrada i els dos toca-nassos d'en Gaipa* (que havia guanyat, recentment, el sobrenom de Kamome no Shoudou*) moriria prematurament, n'estava segur, si aguantava fins els 50 entre moviments inesperats i amb reports plens d'excuses per arribar tard (l'Smith no es volia creure que un Tinent comandant de la marina estigues encara tant influenciat per sa mare) i "estan enfermos", agafaria els seus mitjons més pudents, els untaria de crema de xocolata i se'ls menjaria. 'Ànims' es va dir, amb resignació i un bri d'humor macabre 'Un mes i una miqueta més i haurem sobreviscut aquest any'.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
1 Lívid: Molt enrabiat.
2 Els dos "toca-nassos d'en Gaipa" són l'Estivez i l'Aucosta.
3 Kamome no Shoudou: Gavina impetuosa.
Per si algú ho vol saber la línia temporal va així:
-Any 0: Al Febrer Gol D. Roger mor i a l'Abril la Kats i l'Aarika (germana) comencen a entrenar-se.
-Any 1: Al Maig comença el viatge, al Juny en Lee s'uneix i a l'Agost la Sehue. A finals d'Agost comencen els dos anys de pausa.
-Any 2: Entrenament.
-Any 3: Al Maig 5 en Luffy neix, uns dies després reben el missatge i salten la Gran Line. Fins el Setembre "cuiden" en Luffy i a finals d'Octubre, s'uneix Edd.
02/03/2016
