Ningú tenia gaires ganes d'aixecar-se, menys la Mayura que era qui havia de donar explicacions i no en tenia gens de ganes, peró la Lluna la va despertar dient que es mereixia saber el que elles dugues sabien.
- On és en Thor? -.(Pregunto encara mig adormida i badallant)
- Al menjador -.(Diu Yamino extrany)
- Mayura què volies dir, quan vas dir que t'hen vas adonar massa tard? -.(Demana Thor)
- Si hagués sàpigut, que intentaria fer mal també per un altre costat, podria haver avisat, però mai m'esperava que arribés a tal extrem i si no m'equivoco, cosa que dubto, probablement va amenaçar la Brunilda, suposo que si no et deixava, matava algú i crec que sé qui -.(Els hi dic)
- Qui la va obligar? -.(Pregunta Thor)
- Odin -.(Dic molt seriament)
- Perque? -.(Demana respostes)
- Pel fet de ser amic d'en Loki -.(Dic tancant els ulls)
- Només per aixó? -.(Pregunta confós)
- Va obligar expressament que et digués per qui marxava, perque pensava que al enfadar-te tant, tu mataries en Midgardsormen, mentres en Loki agafaria ràbia pel fet de perdre un fill, cosa que faria que vosaltres dos us enfrontèssiu, esperant el resultat de mort empatada -.(Dic sorprenent-los)
- Perque, volia que ens matèssim? -.(Pregunten els dos i els altres escolten expectants)
- Aquí, m'hi involucro més jo que vosaltres, jo vaig ser qui us va crear i el primer va ser en Loki, aquí començen els problemes -.(Dic esperant que em diguin que segueixi)
- Per? -.(Pregunta Loki)
- Per que al moment de crear-te i saber què ell no havia sigut el primer de crear, el va molestar, cosa que va fer que el primer que em va dir va ser, algun dia el mataré i tu i seràs per veure-ho, no ho oblidis -.(Dic seriosa amb els ulls tancats)
- I què vas fer? -.(Pregunta Fenrir)
- Crear en Heimdall, sembla que no tingui raó de ser, però la raó del perque de què tu siguis el déu del caos és més cosa meva que d'Odin, ja que el fet de ser aquest déu, significa que encara que no existis l'univers tu hi series, ja que el caos és totalment necessari -.(Dic)
- Et refereixes, a que la raó de que jo sigui el déu del caos és que no puc encara que vulgui, desaparèixer? -.(Pregunta Loki)
- Si ho simplifiques, si aquesta seria la raó -.(Dic sent sincera)
- I aixó vol dir que també ens has controlat? -.(Pregunta en Fenrir)
- Més que contolar-vos, la paraula que ho definiria millor és protecció i no sabeu el que costa protegir algú que cada dos per tres es busca problemes -.(Dic jo mirant en Loki i en Fenrir)
- No en tenim la culpa, el nostre caràcter si -.(Diuen junts)
- Aixó, ara culpeu el caràcter, a qui li doneu la culpa us a salvat la vida més d'una vegada -.(Dic jo molesta)
- No sabem que vols dir -.(Diuen indiferents)
- I jo no sé, com fer que ho entengueu -.(Dic pensant)
- Doncs no ho expliquis -.(Diu Fenrir)
- Ho haig de fer, sabeu el perque de que en Fenrir, Midgardsormen i la Hel estiguessin en llocs bastant apartats d'Asgard? -.(Pregunto jo)
- No i és horrible està separats -.(Diu Fenrir)
- Si, ja ho sé, peró era aixó o que acabessiu morts, triar mai ha sigut tant difícil, creieu-me -.(Dic creuada de braços)
- Aleshores tu? -.(Pregunta Thor)
- Si, havia de triar, la veritat és que mai m'haguès esperat que la Hel, agafés tant el meu caràcter com el de l'Ayna, per aixó va ser la primera i el lloc més apartat era Helheim, ella era la que tenia més paperetes per ser destruida per Odin, ja que seria la que estaria més capacitada per matar-lo, en quan a Midgardsormen, feia temps que ell el volia matar i per aixó ja de per sí vaig triar un lloc famós, perque com que els humans el podien veure no s'atrevia a baixar i en Fenrir, amb els problemes que s'havia buscat, necessitava trobar un lloc on sabia que Odin era odiat, ja que així ell no aniria cap allà -.(Dic)
- Gràcies -.(Diu la Hel que estava amagada)
- No esteu enfadats? -.(Pregunto amb cara extranyada)
- Mai podriem -.(Diu ella)
- Et tenim massa afecte -.(Diu Fenrir)
- Cert -.(Diuen Loki i Yamino)
- Has fet massa per tots per no aguantar-te -.(Diu Thor)
- Vols dir que m'esteu aguantant, encara faràs que torni a trucar l'Ayna i dir-li que es quedi on està la Brunilda, que no la resuciti -.(Dic sorprenent Thor)
- Que, què? -.(Pregunta Thor sorprés)
- El que has sentit, al ser serp i ella haver creat els animals és natural que els pugui resucitar -.(Dic com si fos normal)
- Gràcies ! -.(Diu Thor, alegre abraçant-me, amb llàgrimes als ulls)
- Com pots reviure algú? Si no és indiscreció -.(Pregunta Fenrir amb cara estranya)
- Bé, doncs ... la veritat és que has de donar una petita part de la teva ànima, per resucitar algú que està mort fa tant de temps -.(Dic fent que em mirin estrany)
- I no és perillós, aixó? -.(Pregunta Yamino)
- Per un altre deu o deesa si peró, no per nosaltres -.(Dic veient com es relaxen i abans de que en Thor em digui una altre cosa algú interromp la xerrada)
- Tú! -.(Crida en Heimdall)
- Heimdall, relaxa't -.(Diu en Freyr)
- I una merda, si has tornat en Loki a la seva mida original, a mi què coi em passa?! -.(Crida ell desesperat)
- Passa, que amb el caràcter que tens és millor aquesta mida, o estaries disposat a fer un tracte, per aconseguir la teva mida natural? -.(Dic fent que s'ho pensi un moment)
- Accepto el tracte, quin és? -.(Diu convençut)
- T'en penediràs al moment, bé el que has de fer per recuperar la mida natural és fer que l'Ayna la deesa que ha creat l'univers i que odia els homes per sobre de tot, s'enamori de tu -.(Dic tranquilament)
- És broma? -.(Pregunta ell)
- No -.(Contesto jo)
- I al ser algú que odia els homes com ...? -.(Pregunta per recuperar la seva mida)
- Sincerament, abans de que els nostres pares matèssin les nostres mares ella era la que es portava millor amb els homes, però al morir la seva mare va canviar radicalment, a l'oposat del seu caràcter -.(Dic)
- No sé ni on viu, com vols que faci res així -.(Diu Heimdall)
- Igualment, l'haguèssim avisat perque vingués, ja que demà hi haurà una petita sorpresa, que alguns ja s'esperen -.(Diu en Loki mirant-me)
- Ara la truco -.(Dic marcant el número)
- Segur? -.(Pregunta Heimdall)
- Ayna? Hola, trucava per preguntar si voldries venir, avui? Com que l'Aura i uns acompanyans també volen venir? Es ... un moment, què fas amb l'Aura, vosaltres us entareu de tot de seguida, bé us espero d'aquí deu hores, àdeu -.(Dic jo sense deixar de veure com em miren tots)
- Qui vindrà, doncs? -.(Pregunta Freyr)
- L'Ayna, l'Aura i sembla que uns amics d'ella -.(Dic amb cara estranya)
- I elles són? -.(Pregunta en Fenrir)
- Deeses, si, l'Ayna ja la coneixeu i per qui no ho sàpiga és la creadora de l'univers i els animals, en quan a l'Aura, a part de que només de veure'ns ens voldrem matar, és la que ha creat les plantes i els seus amics, sospito que sé quins poden ser i espero equivocar-me -.(Dic jo)
- I quins creus que serien? -.(Pregunta en Yamino)
- Bé, el seu germà Max, en Drew, la Soledad, en Harley i alguna cosa em diu que la Brianna també -.(Dic estranyada)
- Què passa? -.(Pregunta en Loki)
- Un triàngle amorós, aixó passa, ja els hi pendré el pél -.(Dic amb mirada tenebrosa)
- No t'hi hauries d'embolicar -.(Diu en Heimdall)
- Bromejes, serà genial i a part sense que ho sàpiga li donaré un cop de mà -.(Dic convençuda)
- A qui ajudaràs, la Brianna? -.(Pregunta Freyr confós)
- No, a l'Aura, després ja tindrem temps de molestar-nos entre nosaltres -.(Dic contenta)
- I per què t'hi fiques justament al mig? -.(Pregunta en Fenrir)
- Per que sé molt bé el que és ser sempre el segon plat i aixó cabreja -.(Dic molesta)
- Aixó no tindrà que veure amb mi, oi? -.(Pregunta en Loki temerós)
- ... Tu que creus, que és fàcil saber que aquella persona anirà de flor amb flor, mentres ets suficientment estúpida com per no fer-li el salt, sabent que les vegades que ell t'ha fet el salt a tu, no es poden comptar ni amb la mà ni el cap, creus que és fàcil?! -.(Dic mirant-lo amb ganes d'afogar-lo)
- El pare no sabia que el vigilaves -.(Diu en Fenrir defensant el seu pare)
- Ja, i si a mi m'hagués donat la gana, podria haber tingut molts homes als meus peus i en comptes d'aixó perdo milions d'anys, sense saber si algún dia aquella persona s'adonarà de tot el que he fet, per ell -.(Dic mirant en Loki fixament, advertint de que em referia a ell)
- Obviament he acabat adonant-me d'aquest fet, així que per que no oblidem aquest dies que són tan molestos? -.(Diu en Loki intentant parar el rumb d'aquesta conversació)
- No és tant fàcil, creu-me, a vegades em venien ganes de tirar-me d'un penyasegat i no és graciós, que hi haguèssin moments que em rendia i no ho feia ja que no em donava la gana de donar-li el sabor de la victoria al meu pare -.(Dic referint-me a Odin)
- ... Ho sento, pel fet d'haber d'aguantar-ho sola -.(Diu en Loki amb remordiments)
- Ja prou, si seguim revolcant-nos a la merda, no anirem enlloc -.(Dic preparada per deixar-ho tot enrere)
- Ara que hi som, hem d'avisar a tots de que demà hi haurà una celebració -.(Diu Loki)
- Quina celebració? -.(Pregunten en Freyr, Fenrir i Yamino, els dos ùltims ja s'imaginaven a què es referien)
- Bé doncs, demà en Loki i jo ens casem -.(Dic esperant veure la seva reacció)
- Tinc una mama, una mama que no marxarà mai! -.(Diu en Fenrir i em salta als braços)
- Moltes felicitats! -.(Diu la Hel mirant-nos amb ulls tendres)
- Felicitats als dos -.(Diu sense emoció Heimdall)
- Farem una gran festa -.(Diu en Yamino emocionat per la noticia)
- ... -.(En Freyr es queda mut)
Aprofiten el que els queda de dia per comprar un vestit per la Mayura, un esmoquin per en Loki, el pastís de noces, no reserven el local ja que la festa serà a la mateixa casa d'en Loki, avisen als amics que volen convidar com l'Skuld, l'Urd, la Verdandi, la Freya, en Thor, en Freyr, en Heimdall, en Kotaro, també tenen pensat convidar a les amistats de l'Aura que venen demà, al acabar de fer tot aixó, s'adonen que és hora de sopar i anar a dormir, així que després d'un bon te, cadascun s'en va a la seva habitació, excepte en Fenrir que aquesta nit dorm amb en Yamino, per petició d'aquest, en Loki i la Mayura abans de dormir es fan unes quantes caricies i petons, seguidament van a dormir on toca.
