Tots van pujar a les barques i de sobte, es van començar a moure màgicament. A la velocitat que anaven, aviat arribarien a l'escola.
Però el que semblava que seria poca estona al Harry se li va fer etern, només feia que parlar amb en Ron i l'Hermione, mentre en Neville, només feia que mirar el fons del llac com si busqués alguna cosa.
En Harry es va adonar que en Neville estava absort mirant l'aigua del llac, així que, sense pensar-s'ho dos cops, li va preguntar al Neville:
-Neville, et passa alguna cosa? Només fas que mirar l'aigua del llac!
El noi va aixecar la mirada i tots van poder veure que estava molt espantat, i que tenia la cara blanca. L'Hermione va fer un crit, i en Ron va obrir els ulls com unes taronges, en Neville estava molt blanc, semblava un fantasma.
-N-n-neville, q-que et passa? –Va preguntar en Ron tartamudejant i una mica espantat per la mala cara del seu amic.
En Neville els va seguir mirant i els va dir amb una veu que no semblava pròpia d'ell:
-Es que... Abans de pujar... He... –En Neville va agafar forces i ho va dir tot de cop- He sentit que en el fons del llac hi ha una criatura immensa que té una mania especial amb els nous alumnes... I tot just abans que em cridéssiu, m'ha semblat veure com una cosa es movia sota nostre...
Tots els altres es van posar a riure com bojos, com pretenia en Neville, que hi hagués una bèstia perillosa al llac de l'escola, en Dumbledore no ho hagués permès mai! L'Hermione, va dir ràpidament:
-Segons la Història de Hogwarts diu que hi ha una gran bèstia submarina, però que és completament inofensiva, i no pot atacar a ningú, i molt menys a cap alumne!
En Neville va semblar avergonyit i es va tornar a submergir en els seus pensaments. La resta del viatge va transcórrer tranquil·lament i els quatre amics no van xerrar gaire més. Al de una estona, van divisar molt de prop el castell de Hogwarts i van apropar-se a un port on cada barca s'anava parant i els alumnes anaven baixant poc a poc, examinant cada detall de l'escola. Quan els va tocar el torn de baixar al Harry, al Ron, a l'Hermione i al Neville, van sortir de la seva barca i van córrer per seguir el grup que ja enfilava cap al castell. Just quan veien unes grans portes, que en Harry pensava que ja no s'obririen, una dona amb una cara molt severa es va dirigir a en Hagrid:
-Hagrid, ara ja me'n encarrego jo –I dirigint-se a la resta dels nous alumnes, els digué- Sóc la professora Minerva McGonagall, segueixin-me fins dins el castell si us plau. –va fer entrar tots els alumnes fins a una sala petita on la professora els va dir que s'esperessin.
La professora McGonagall v entrar per una petita porta i es va estar allí una bona estona, tots els alumnes parlaven en veu baixa i només feien que mirar cap a tots els costats com si tinguessin por que de cop passés alguna cosa extraordinària, però no va passar, al cap de pocs minuts va entrar la professora McGonagall i els va fer entrar es una gran sala on els esperaven la resta d'alumnes.
-Ara els conduiré dins del Gran Saló on seran seleccionats, el Barret que Tria us posarà en una de les quatre cases, a saber Ravenclaw, Gryffindor, Hufflepuff... o Slytherin. –Va dir la professora McGonagall.
Mentre caminaven cap a una taula on restaven la resta dels professors i on hi havia un tamboret amb un barret a sobre, tots els alumnes del Gran Saló i els nous alumnes de primer van començar a parlar amb xiuxiuejos.
-El sostre es un encantament –Va sentir en Harry que deia l'Hermione- Imita el cel de fora, ho vaig llegir a la història de Hogwarts.
En Harry va aixecar la vista cap al sostre i, efectivament, va veure el cel de fora. En Harry va escoltar altres comentaris atentament i, va sentir un que feia en Malfoy:
-Tota la meva família ha anat a Slytherin, segur que jo també hi aniré, diu el meu pare que tinc unes aptituds per ser un dels millor Slytherins que han trepitjat l'escola, després del Senyor de les Forces del Mal i d'ell mateix.
Quan van arribar davant del barret, aquest, de cop, va cobrar vida i va començar a parlar:
Benvinguts nous alumnes,
Un nou curs us espera
I com cada any una nova tria.
Tots sereu seleccionats,
Per una casa o per una altra
Ja podeu pertànyer a Gryffindor,
Pels valerosos i de cor noble.
Podeu ser de Ravenclaw,
Pels intel·ligents i pels responsables.
També a Hufflepuff,
On aniran els bondadosos i de cor pur.
Sinó també, una altra casa podeu anar
Slytherin!
On aniran els ambiciosos i els astuts.
Cada mèrit seran punts i
Cada falta us en restaran.
Ara us seleccionaré
I podreu començar amb la vostra nova casa!
La professora McGonagall va agafar una llista i va començar a dir els nomes dels alumnes:
-Draco Malfoy!
El barret ni tan sols havia arribat a tocar el seu cap que va cridar:
-Slytherin!
El barret va seguir triant cada un dels alumnes, fins que li va arribar el torn a l'Hermione, que va anar a Gryffindor, al igual que en Ron. La professora McGonagall v cridar al Dudley, que es va costar al barret amb pas insegur.
-Oh! –Li va dir el barret- On et posarem? Estaries bé a Hufflepuff, però... és millor que estiguis a... –En aquest moment el barret va cridar- Slytherin!
Els alumnes van seguir fluint fins a arribar a en Harry. El noi va anar fins al barret, i la professora McGonagall li va posar al cap. El barret li va començar a parlar.
-Oh! El fill d'en James Potter i la Lily Potter! Tinc molt clar quina és la residència que t'escau més bé, es igual que el teu pare! –El barret i va tornar cridar mentre en Harry demanava mentalment anar a Gryffindor- Gryffindor!
Finalment, li va tocar el torn al Neville.
-Neville Longbottom! –Va cridar la professora
En Neville es va acostar al barret i la professora li va posar al cap.
-Humm... –Li va començar a dir amb veu baixa a en Neville- Difícil, molt difícil... No sé on et posaré... A veure... Humm.. Sí! Ja ho tinc! –El barret va cridar- Gryffindor!
La taula de Gryffindor va esclatar en aplaudiments. Seguidament totes les taules s'hi van incorporar degut a que el director s'havia aixecat i es disposava a fer el seu típic discurs abans del banquet.
-Benvolguts alumnes, estic encantat de tenir-vos un any més aquí, pels nous anunciar-los que el Bosc del voltant de l'escola està totalment prohibit entrar-hi, i pels més veterans tampoc està malament que us ho recordem –En aquell moment el director va mirar en Fred i en George, els germans bessons del Ron – I per últim, abans de començar el banquet que tots esteu esperant, recomanar-vos que aneu amb compte, ja que són uns temps molt perillosos, tot i així, gaudirem de la màxima seguretat, la més avançada de la Conselleria d'Afers Màgics! Lord Voldemort ho tindrà difícil si vols fer alguna cosa en aquesta escola. –En sentir aquell nom, un calfred general va recórrer tots la sala, i les mirades espantades dels nens van quedar totes neguitoses.
Dites aquestes paraules, el director va picar de mans i tots els plats de les taules es van emplenar de apetitosos menjars. Tots els nens van començar a sopar tranquil·lament mentre xerraven animadament. En Harry, va agafar als seus amics i els va començar amb veu baixa que els tenia que explicar una cosa.
