Capítol 10
A l'andana 9 i 3/4 els alumnes de Hogwarts esperaven amb candaletes el seu tren amb els pares que s'acomiadaven apassionadament. Des dels més grans fins als més petits rebien les abraçades de les mares i es tornaven vermells en veure que els seus amics ho estaven veient. Tots menys un.
En Sírius estava al costat dels seus amics però sense rebre cap mostra d'amor paternal ni, molt menys, maternal. Segurament a casa seva ni se n'haguessin recordat de quin dia era aquell. Segurament, a no ser que el seu germà Regulus comencés aquell any el primer curs de l'Escola de Màgia. El tenia just davant i no li treia els ulls de sobre. La seva mare l'abraçava com mai no l'havia abraçat a ell i l'animava a pujar al tren. El seu pare li somreia. Si no els hagués conegut, hagués pensat que eren una família encantadora. Ni en James ni en Remus ni en Ben se n'havien adonat; en part perquè ell no els hi havia parlat mai del seu germà i en part perquè estaven parlant animadament mentre ell s'omplia de ràbia. Ja havia passat l'etapa de gelosia després de decidir que en aquella família ell no hi tenia lloc. Però encara no havia superat l'etapa de fúria intensa quan veia a qualsevol membre de la seva família. Potser perquè s'avergonyia de ser-ne part o potser, tal i com li recordava en Kretcher cada vegada que el veia tancat a la seva habitació, perquè estava maleït tot i ser "el noble hereu de la família Black". Per això mateix en Sírius es sentia com la persona més desgraciada en tota l'andana.
El noi del seu costat, Remus Llopin, sentia exactament el mateix.
L'anada cap a l'estació havia estat un caos a casa dels Llopin. Tres mussols els hi havien portat tres cartes a casa que deien coses completament contradictòries. La primera d'en Dumbledore, assegurant que en Remus podia viatjar tranquil·lament en el Hogwarts Express ja que aquell any intentarien arribar més d'hora i no fer tant llarg el trajecte. La segona del ministeri, que deia que un grup de bruixots recollirien en Remus i el portarien a Hogwarts. I una última d'en Dumbledore altre cop que es disculpava per la Consellaria ja que el que deien eren injust i que en Remus viatjaria com qualsevol altre alumne de Hogwarts. Però ara que estaven a l'andana esperant al tren, els pares d'en Remus no ho tenien tant clar. Era la primera nit de lluna plena de la setmana, normalment la que pitjor passava en Remus. Ja no es trobava bé quan havia sortit de casa i encara que ara estigués rient amb els seus amics, després de dinar li pujaria la febre i començaria a tenir calfreds. Segons en Dumbledore no arribarien més tard de les sis a Hogwarts, per tant tindria temps d'escapolir-se i anar a amagar-se. En Remus intentava no pensar-hi però era inútil, la idea de fer mal als seus amics en un tren en marxa i de no tornar mai més a fer vida normal estava present en tot moment dins el seu cap. Per això mateix la Lily Evans va haver-lo de cridar tres vegades perquè s'apartés del pas per pujar el seu bagul en el tren.
La Lily va anar directa al vagó on estaven les seves amigues. L'Ashley s'havia afanyat a córrer quan havia arribat el tren per agafar els millors seients i havia fet fora a tothom que intentés entrar i no fos una de les cinc amigues.
- Hola noies- va dir la Lily- ho sento en Remus Llopin no em deixava passar
- Estava una mica a la lluna avui, no?- va dir l'Ashley- Jo també li he preguntat una cosa i ni cas.
En aquell moment es va sentir un xiulet que va anunciar que faltaven poc més de 5 minuts per marxar. Des de la finestra l'Ashley va dir adéu als seus pares: una bruixa i un bruixot que vestien amb túniques molt més elegants que les d'altres i que no s'havien molestat en vestir-se de muggles.
De seguida es va posar a parlar de com li havia anat l'estiu. Les altres quatre noies se l'escoltaven amb els cinc sentits posats quan els hi explicava que s'havia fet un petó de veritat amb un noi d'un dels pobles que havien anat a visitar amb els seus pares. L'Ashley havia anat a fer una ruta pel mediterrani i a Itàlia havia conegut un bruixot morè i molt guapo que li havia dit que era la cosa més bonica que havia vist mai. Les altres feien crits d'emoció quan ella narrava com havia anat el petó i llavors com els hi deia com s'havien acomiadat.
- Ha estat l'estiu més romàntic del món- va resumir-ho ella
Llavors les altres quatre es van afanyar a dir com l'envejaven i que tan de bo trobessin un noi tan fantàstic.
La Noah va explicar que ella i els seus pares havien marxat a Iralanda a veure uns parents seus i que no havia fet cap dels deures que li havien manat.
- Me'ls deixaràs copiar oi Juliet?- havia dit ràpidament
- I tant- va dir l'Ashley abans que la noia de Ravenclow pogués contestat- per alguna cosa som amigues.
Llavors l'Amelia va dir com li havia anat l'estiu a ella. Havia tingut la sort d'anar a uns campaments d'estiu de quiddich on li havien ensenyat a jugar molt bé i s'havia comprat una escombra Sensepols, la millor del mercat, però que no havien pogut anar de vacances amb els seus pares.
La Juliet, en canvi, havia fet unes vacances molt emocionants. Amb els seus pares i uns veïns havien fet una ruta per tot el món anant de portarreu a portarreu. Es veu que cada any amb aquests amics feien vacances d'aquest tipus però que aquell estiu havia estat el millor amb diferència. Els hi va explicar com a Sud-Àfrica els mags havien inventat pocions per treure la gana i com n'estaven d'units amb els muggles d'allà.
Finalment, quan ja portaven gairebé una hora de trajecte la Lily va explicar les seves vacances:
- Les meves no m'ha anat tant bé com les vostres- va començar- la Petúnia i jo ens hem barallat perquè creu que sóc un monstre.
Ràpidament totes les noies la van animar. La Petúnia estava gelosa de la Lily per poder fer màgia i ho pagava així.
- A més- va dir la Noah- tu ets molt més guapa i intel·ligent i li fa ràbia que ens tinguis d'amigues
- És veritat- va dir l'Amelia- ja m'agradaria tenir-te de germana
La Lily va seguir explicant:
- Això no és tot. A principis d'estiu ens vam barallar molt perquè va dir-me que feia veure que era bona nena i que ens realitat volia embruixar a tothom i jo me'n vaig anar a caminar. I em vaig trobar amb en Severus
L'Ashley va fer cara de pomes agres. Aquell noi no li convenia...
- Vam estar una estona parlant i e va dir que se n'anava de vacances amb el grup d'Slytherin. Amb en Rosier i tots aquests. Fins aquí cap problema però llavors em va dir que em trobava a faltar. Que a Hogwarts gairebé no parlàvem i semblava que volgués estar amb vosaltres abans que amb ell.
L'Ashley encara es va alarmar més.
- I tu què li vas dir?- va preguntar la Juliet
- No em va deixar dir-li res. Se'm va acostar com si m'anés a fer un petó i jo me'n vaig anar corrent. Encara no l'he vist des de llavors però em sembla que s'ha enfadat amb mi.
- Deixa'l estar Lily- va dir l'Ashley- No val la pena aquest Snape.
En Severus Snape seia entre l'Avery i en Rosier. Misteriosament aquell estiu ell i en Rosier s'havien fet molt amics. No podien fer màgia però havien fet tota mena de pocions junts. Se n'inventaven i en Rosier no li feia mandra admetre que tot era mèrit de l'Snape. Tant s'havien fet amics que s'havia quedat a casa d'ell tot el juliol i agost.
Aquelles vacances l'Avery, en Mulciber i l'Snape havien anar a mansió dels Rosier. Allà havien conegut a molta més gent que els propis Rosier. Els Black, sense en Sírius per descomptat, hi havien anat un dia i havien pogut conèixer en Regulus. Però els que més hi passaven eren els Lestrange, els Malfoy i els Rookwood. A la Bellatrix Lestrange en Rosier s'havia atrevit a ensenyar-li alguna de les pocions que havia fet l'Snape ella li havia dit que "arribaria lluny". I és que moltes de les vegades que es reunien tots deixaven que ells els acompanyessin en les seves "reunions". Allà tota l'estona s'autoanomenaven "Els Cavallers de la Mort" i parlaven de com canviar el món dels bruixots. Hi havia moltes coses de les que deien que feien esgarrifar a l'Snape però n'hi havia d'altres com ara la disciplina o la submissió dels muggles on ell no hi podia estar més d'acord. S'imaginava al seu pare per fi entenent que era inferior a la seva mare i que els deixés en pau. També parlaven d'un tal "Senyor de les Forces del Mal" del qui només pocs en sabien el nom (Voltris o Voltrer li havia semblat sentit a en Severus) i que deien que era qui els havia de portar al poder. L'Snape, per això, no el veia mai a aquell home, per tant no sabia si era gaire salvador. Els únics que semblaven fer coses allà eren els d'aquella reunió.
- Us recordeu d'aquell dia que el senyor Malfoy ens va deixar fer un encanteri amb la seva vareta?- va dir l'Avery després d'una hora i mitja de viatge on en Regulus, que s'havia unit a ells, escoltava amb orelles d'elefant el que deien- Jo gairebé caic de la potència que tenia.
- Era la vareta més poderosa de totes, fins i tot que la del meu pare- va dir en Rosier- El senyor Malfoy a Hogwarts crec que va ser cap de monitors i va aconseguir treure més de 100 punts als Gryffindor. Us imagineu? Jo començaria per en Potter i en Black, perdó Regulus. Pel què li van fer a en Sev.
- Jo d'aquí uns anys vull ser com ell, tampoc és tan gran, oi?
- No- va fer en Rosier- va sortir de Hogwarts fa dos anys però ja té poder a moltes consellaries i està al servei del Senyor de les Forces del Mal.
- Però em sembla que treure punts és poc- va dir en Severus- Us imagineu castigar-los tal i com diuen que ho fan a Durmstang?
- Què fan?- va dir en Mulciber
- No t'enteres de res- va dir en Rosier- amb en Sev vam esbrinar que a Durmstang pengen els alumnes dels dits polzes durant tres dies. M'agradaria veure si el teu germà segueix rient després de tres dies- en Regulus va riure un pèl forçat
- I el Potter- va dir en Severus- no es podria despentinar ni fer bromes.
- Va ser el Potter qui et va molestar Sev?- va dir en Rosier
- Sí, des de sempre.
- Molt bé doncs- va dir ell- provarem la poció de grans a la cara que et vas inventar amb ells.
L'Avery i en Mulciber de seguida van riure
- Ara?- va dir l'Snape
- Ara, en Potter i en Black no s'ho esperaran
En James i en Sírius xerraven pels descosits
- Tranquil Sírius- va dir en James- li farem una festa de benvinguda al teu germà
En Sírius finalment els hi havia explicat què passava amb en Regulus i en James d seguida l'havia criticat amb ell.
- Per cert què se n'haurà de fet del Nas-de-Mocs?- va dir en James
- Nois- va intervenir en Llopin- us vau passar amb ell el curs passat. Li podeu donar un temps mort?
Sempre que pensava amb en Severus Snape en Llopin s'hi veia retratat. Si algú descobria que ell era un monstre segurament es portarien igual de malament que en Sírius i en James.
- Remus- va dir en James- ets massa bon noi. Crec que no et mereixem tenir d'amic
- Sí, menys mal que et tenim a tu sinó cada dia estaríem castigats
- No em feu la pilota- va dir en Remus- no us deixaré copiar els deures
Tots van riure.
En aquell moment la porta es va obrir. En James, pensant-se que era la senyora que portava xocolatines, de seguida va acostar-s'hi però en comptes d'una cara somrient es va trobar a cinc Slytherin que li tiraven una substància enganxosa a la cara. El vagó dels quatre nois va ser un caos. En James va caure a terra morint-se de dolor perquè la cara li cremava, en Remus va córrer a ajudar-lo i en Ben va començar a cridar. En Sírius, però va anar cap a la porta i va agafar el noi que hi havia més a prop de la mà. El va tibar i en Severus Snape va aparèixer.
En Severus va veure com els seus amics fugien cap al seu vagó sense adonar-se'n del què havia passat i segurament no se n'adonarien fins entrar al compartiment i llavors ja no el vindrien a buscar.
- James, estàs bé?- va dir en Remus mig tremolant
- Crec que m'han fet alguna cosa a la cara
En James Potter es va treure les mans de la cara i tots els altres nois van poder comprovar com tenia tota pell plena de berrugues, que encara que no fossin massa grosses, li deixaven la cara desfigurada.
- No et preocupis James- va dir en Sírius- a la infermeria t'ho curaran
En James no hi va donar massa importància. En poques hores ho tindria curat.
- M'ho has fet tu Nas-de-Mocs?- va dir ell mig enfadat mig divertit- Et pensaves que em posaria a plorar per quatre grans a la cara. Que estúpid que ets.
En Remus no va fer cap gest per aturar-los. Estava preocupat perquè era la una del migdia i començava a tenir calfreds, potser si se'n reien de l'Snape se n'oblidaria i, a més, havia fet mal a un amic seu: s'ho mereixia.
- Has comés un greu error noi- va dir en Sírius seriós- has atacat a un amic meu. Un amic que m'ha deixat passar les vacances amb ell i ara és com si fos al meu germà. Molt que el que segurament devia venir amb vosaltres.
En Severus tenia la sensació que res li podria haver anat pitjor. En Black i en Potter el deixarien fet un cromo.
- Què fem Sírius?- va dir en James- Li deixem la cara com la meva? A ell segurament sí que l'importarà.
- Tinc una idea millor per el Nas-de-Mocs.
En Severus estava a les fosques i no sabia per on caminava. Sentia als seus peus el treu moure's i de tant en tant una mà que el feia girar. Era en Black. En Potter li estava lligant la túnica al cap, cosa que feia que no portés res més a les cames que uns pantalons curs que, per sort, encara no s'havia tret. Sentia com en Ben reia i en Llopin deia de tant en tant:
- Està clar que no hi tornarà.
Finalment els dos nois es van apartar d'ell. En Severus no sabia si preferia que algú l'agafés o no.
- Molt bé Nas-de-Mocs- va dir en James- digues cap on vols anar i podràs marxar però si tornes a passar per aquí davant...no podràs marxar del nostre compartiment. Així que, dreta o esquerra?
En Severus estava desorientat i tenia ganes de plorar. Els seus amics no sabien on era i tot el tren el veuria fent el ridícul. Tenia por. Però no volia que ells ho sabessin, així que es va girar intuïtivament cap a la seva dreta i va començar a caminar caient de tant en tant pel moviment de tren i xocant amb algú que reia descaradament. Encara tenia la imatge d'en Potter rient en el seu cap.
Els quatre amics van seure altre cop.
- Remus- va dir en James- et trobes bé?
En Llopin estava blanc i tremolava
- No m'he trobat massa bé aquest matí- va dir- diria que tinc febre
- Bé, almenys tindré companyia a la infermeria. Vols dormir? Et deixem el compartiment a les fosques i vigilem que ningú et desperti.
- Bé- va tossir un parell de cops- Us ho agrairia
- D'acord doncs- va dir en Sírius- ja ho has sentit Ben en Remus no es troba bé li hem de fer d'infermers.
Van tancar totes les cortines i el van tapar amb una túnica. Quan estaven a punt de marxar va dir en Sírius:
- Anima't home! Pensa que no fas pitjor cara que en James!
- O que el Nas-de Mocs!
Abans d'adormir-se en Remus encara va tenir temps de riure.
L'Snape va notar com quatre mans l'agafaven i l'arrossegaven dins un compartiment. Després de dos minuts eterns va poder veure la cara de l'Avery preocupat i la d'en Rosier furiós.
- Ens les pagaran Sev- va dir
Encara que en Rosier es va afanyar a llançar-lo perquè no veiés en Severus va veure un full on deia: "Digueu-me nas-de-mocs, en tinc tants que me'ls haig d'eixugar amb la túnica". Només esperava que no ho hagués vist la Lily.
La Lily Evans es va estranyar quan el tren es va parar just a les sis de la tarda
- Que ràpid no?- va dir la Noah
- Bé millor així ens donaran berenar i tot i podrem canviar-nos a dins.- va dir l'Ashley
- Ens veiem a les set al gran saló?- va dir la Juliet
- D'acord- van fer totes
Van baixar les cinc juntes del tren fins a les carrosses, l'Ashley va dir que anaven molt millor que els de primer que havien d'anar pel llac, i van pujar fins al castell. A la porta hi havia en James Potter i en Sírius Black buscant algú. L'Ashley es va fixar de seguida amb els grans de la cara d'en Potter.
- Quina cara Potter! Pensava que no podies ser més lleig- va riure
- Mira qui parla- va contestar sense fer-li cas
L'Ashley no va dir res més. Però la Lily es va fixar de seguida que allà faltava en Remus Llopin.
Un professor acompanyava en Remus Llopin. No l'havia vist mai però potser podia ser per la febre que ja l'estava afectant.
- Noi, ja arribem
Podia veure com el sol es ponia entre les muntanyes que rodejaven el llac. Poc més de 30 minuts i es transformaria.
Però no van tardar massa en arribar al Pi Cabaralla. El Llopin va tocar la branca que el feia parar de moure's i va entrar pel forat que hi havia. El professor va tardar una mica a marxar fins que va estar segur que s'havia transformat. El que passaria aquell noi...
Bé comencem de ple el segon any de Hogwarts, esperem que vagi tant bé com el primer i que us torneu a enganxar a la història!