EL CAMÍ MENYS FRESSAT
Traducció de "The Road Less Traveled" de Verity (fanfiction punt net /u/2494960/)
11. Reconciliar-se Enrotllar-se
SHERLOCK P.O.V.
Mentre treballava en un experiment tard aquella nit, em vaig sentir alleujat que la nostra baralla ja hagués passat. Els meus estudis indicaven que la primera baralla era un pas crucial en cap relació i era esperançador haver-nos-el tret de sobre tant aviat, ja que no es mencionava que posteriors desacords fossin rellevants.
En realitat tot havia acabat de la millor manera possible, tot i que no m'havia agradat que en John estigués tant enfadat amb mi, – no era com si ell hagués estat gaudint de les atencions de la sergent Donovan, o hagués volgut res amb ella, al cap de vall.
Tot i així m'havia vist forçat a acceptar el seu punt respecte les meves accions. L'acord de mantenir la nostra relació en secret, per ara, havia estat acceptat i podia veure que per a en John era important, així que hauria de refrenar-me de futures explosions per l'estil.
Vaig considerar com seria millor portar la situació, evidentment que en John fos toquetejat d'aquella manera per una col·lecció de dones o homes en públic no era acceptable. Potser seria més efectiu mantenir-lo a prop meu – amb la meva capacitat d'observació tan afinada, segur que podria anticipar qualsevol apropament imminent i per tant evitar els admiradors potencials. Vaig decidir no deixar en John desatès de cara al futur.
El meu experiment estava ben encarrilat i requeria de poca més atenció de moment, així que em vaig dedicar a repassar els esdeveniments d'aquell vespre, els qual havien fet un gir considerable cap al tard...
Després que les crispetes s'haguessin acabat, ens havíem assegut de costat al sofà per veure un programa de detectius extremament previsible (si es que se'ls pot dir detectius) i vaig notar que en John em mirava cada vegada amb més freqüència.
La seva atenció semblava baixar cap a la zona del coll, per algun motiu.
"Tinc alguna crispeta?" Li vaig preguntar, desfent un tercer botó per poder comprovar si alguna se m'havia colat dins la camisa.
"Hmm?" va fer ell, de forma distreta.
Jo el vaig estudiar més detingudament. Pupiles dilatades, més del que un esperaria inclús estant en penombra, respiració superficial, ritme cardíac un xic elevat; semblava que en John s'estava excitant.
Vaig mirar-me la televisió, però els actors de la serie eren la majoria de mitjana edat i sense cap atractiu concret, per tant no creia que aquella fos la causa.
També, tot i que estava encarat cap a la televisió, en realitat m'havia estat observant durant els darrers 35 minuts, només parant atenció a la pantalla si jo em movia o mirava al voltant. Allò era interessant.
Tot i que certament en John s'havia excitat pel nostre petó la setmana anterior, des de llavors no havia observat signes similars en ell, exceptuant la nostra petita lluita aquella tarda.
Jo, de fet, m'havia estat preocupant per si ell no es sentia mai atret per mi físicament, més que com a resultat d'estimulació directe. Evidentment, allò no era important per mi en si mateix, sempre que les seves necessitats fossin cobertes completament, però podia fer-lo més susceptible a les temptacions d'alguna altra banda.
Tanmateix, la seva preocupació en aquell moment semblava indicar que els seus sentiments estaven canviat. Amb la conclusió preliminar decidida, era el moment de provar la meva hipòtesis… Vaig començar a desfer la resta de botons.
"Què… què fas?" va quequejar en John, clarament desconcertat; Tot i que jo havia notat que el seu ritme cardíac i respiratori havien incrementat encara més.
"Buscar crispetes," vaig explicar, mentint descaradament. Ja estava gairebé a l'últim botó, deixant la camisa per dins els meus pantalons negres, però completament oberta per davant. "Crec que me n'han caigut dins la camisa." Vaig aturar-me, mirant-me'l atentament.
Els seus ulls estaven enganxats a la línea de pell visible al llarg de la part frontal del meu cos i les seves mans es movien nerviosament. La meva teoria semblava cada cop més acurada.
"Em pots ajudar?" Li vaig demanar, asseient-me recte i girant-me una mica cap a ell. "No m'arribo al darrere..."
Els seus ull van clavar-se en els meu, adonant-se que jo era plenament conscient de la direcció dels seus pensaments.
Interessant ment, trobava molt difícil predir que faria ell. Semblava dividit entre el que sentia que havia de fer, que era riure i apartar-se, i el que semblava voler fer, que era tocar-me. Probablement estava també preocupat per on ens podia portar tot allò si em tocava, ja que clarament no estava preparat per un encontre sexual complert.
A poc a poc, va estirar la seva mà dreta, i la va posar dins la meva camisa, posant-la damunt la pell nua sobre el meu cor. Hem vaig adonar que hauria d'haver vist a venir seu moviment. Potser vacil·lava, i potser es sentia una mica insegur, però a en John no li faltava coratge.
L'habitació estava encara calenta pel meu anterior experiment de treure-li el jersei, però tot i així la seva mà semblava increïblement càlida en contacte amb el meu pit. Inclinant-se lleugerament cap a mi, va girar el seu cos per quedar de cara a mi, llavors la seva mà lliscar amunt cap al meu coll, portant la seva mà esquerre a l'altra banda. Els seus dits van jugar uns instants amb el cabell del clatell, donant-me una petita estrebada amb ells, que segurament m'hauria d'haver fer mal però estranyament no ho va fer, llavors es va moure avall, fins que els seus polzes recorregueren les meves clavícules. Gradualment les seves mans es van moure fins al meu pit, la pressió alleugin-se quan les seves palmes passaren per sobre els meus mugrons.
Vaig saltar – aquella sensació era d'allò més peculiar. De sobte se'm va acudir que les necessitats d'en John no estaven sent ateses; vaig arribar als seus botons, i les seves mans em van picar les meves immediatament, mantenint-les atrapades sobre el seu pit. Em va mirar amb els ulls plens de dubtes, clarament preocupat per fins a on volia arribar amb tot allò.
"Només les camises, John." Vaig intentar tranquil·litzar-lo. "Només les camises, t'ho prometo." Vaig somriure-li. "No vull fer-te sentir incòmode."
Ell va respirar fons. "Està bé," va dir, deixant anar les meves mans i abaixant les seves de moment.
Vaig treballar ràpid amb els seus botons, traient-li la camisa de dins els pantalons mentre ho feia, però no li vaig acabar de treure del tot encara, per no espantar-lo.
El vaig mirar detingudament. Normalment jo només començava petons a les escales, quan ell estava un graó per sobre meu, però sentia una forta necessitat de besar-lo ara, segurament perquè el meu subconscient havia calculat que aquell era el següent pas a prendre. Em vaig inclinar endavant tantejant el terreny, i ell em va trobar a mig camí.
El petó va ser dolç al principi, com molts altres petons que havíem compartit durant la setmana, però aviat es va anar tornant més feroç. Vaig notar les mans d'en John arribar a les meves espatlles i després empènyer la camisa avall per treure-me-la, abans de deixar lliscar les mans de nou fins al meu pit mentre jo em treia les mànigues i llençava la peça al terra. Tant aviat com els meus braços van ser lliures vaig portar ambdues mans al seu cap, agafant-lo fermament, mentre ell estenia els dits àmpliament per sobre les costelles a banda i banda del meu pit. Estava pensant en què fer després quan ell va començar a fregar els polzes sobre els meus mugrons i el meu cervell es va expandir de cop. Segons després em vaig adonar que ja no estava besant en John, de fet estava agafant les seves espatlles per no caure, i la meva respiració s'havia tronat inexplicablement pesada.
En John va riure per sota el nas. "Això t'ha agradat, eh?" em va demanar. Jo només vaig obrir la boca. "Anem a veure què més t'agrada," va dir, i em va empènyer enrere fins tenir-me estirat al sofà, d'esquena.
Ell es va treure la seva pròpia camisa abans d'encamellar-se damunt meu, un genoll a banda i banda dels meus malucs, llavors es va aturar, inclinant-se lleugerament endavant i aguantant-se en una mà. Va pujar la seva mà i va apartar els cabells del meu rostre, en un gest curiosament tendre que em va fer sentir una sensació desconeguda al coll, com si em costés empassar, tot i que vaig ser incapaç de relacionar causa i efecte, fet que era estrany.
"Estàs bé?" em va preguntar, suaument. Jo només vaig assentir, ja que la meva veu semblava no funcionar correctament – potser algun tros de crispeta m'havia fet un tap d'alguna mena abans?
Ell va baixar el seu cap a poc a poc i em va besar de nou, però aviat els seus llavis van arrossegar-se allunyant-se de la meva boca i van començar a moure's coll avall. Vaig apujar els meus braços per acaronar la seva esquena càlida, mentre ell començava a besar-me pit avall, i tenia que admetre que la sensació era extraordinàriament agradable, fins que va tancar la boca al voltant del meu mugró esquerre i va xuclar.
Una vegada havia rebut una descarrega elèctrica important, i allò va provocar una sensació estranyament similar, tot i que aquest cop no associada a dolor. La meva esquena es va arquejar involuntàriament i crec que vaig cridar, tot i que no tinc ni idea de què devia dir. Em va deixar anar i jo em vaig estirar de nou al sofà, amb dificultats per recuperar l'alè. Allò era de lo més peculiar; Estava força segur de no haver llegit mai res sobre cap connexió entre els mugrons i el cervell, i tot i així semblava que la estimulació directa d'un causava alguna mena de curtcircuit en l'altre – segur que hi havia algun estudi fet sobre aquell fenomen?
En John em mirava i somreia, una mica satisfet d'ell mateix, però més que res afectuosament. "Bé, crec que podem haver torbat un parell de 'punts calents'," va recalcar. Encara que aprovava la seva anotació d'informació rellevant, em sentia en desavantatge.
Preguntant-me si ell era igual de sensible, vaig aixecar el cap i vaig procurar esbrinar-ho.
Vam passar gairebé una hora estirats junts al sofà, besant-nos i acariciant-nos, i vaig trobar l'experiència extremadament informativa. El cos d'en John era molt diferent del meu, essent molt més compacte i sòlid. Els seus muscles estaven ben desenvolupats i tenia un borrissol clar al pit que jo trobava molt atractiu – segurament perquè jo no en tenia, i per tant m'era interessant.
Vaig anar apuntant-me totes les seves reaccions per poder ser un bon company en el futur, i ell semblava estar fent el mateix, m'encoratjava que ell anticipés l'avenç de la nostra relació. Els mugrons d'en John també responien molt bé, tot i que no arribaven al grau extrem dels meus; potser jo em des sensibilitzaria amb el temps, el que seria d'ajuda ja que era molt inconvenient tenir el cervell inutilitzat d'aquella manera tant fàcilment.
Ell gaudia força també de l'atenció a la base del coll, just sobre les clavícules, i jo m'estava concentrant en aquella àrea quan va gemegar, sorprenentment alt. Havíem estat estirats l'un al costat de l'altre en aquell moment, però llavors em va fer rodar d'esquenes i, per primera vegada, es va tombar completament damunt meu, de manera que la seva pell tocava la meva, de la panxa al pit. Amb prou feines havia tingut temps de registrar aquella nova sensació que ell va abaixar el cap i em va besar profundament, aguantant el meu cap al lloc amb les seves mans i xuclant la meva llengua dins la seva boca.
El meu cervell estava en perill de sobre carregar-se de nou, i vaig començar a preocupar-me per les conseqüències a llarg termini de tota aquella consciència extrema, però el pèl del pit del John contra el meu pit em va distreure… També podia notar el camí de borrissol més avall al ventre. Lògicament allò no m'hauria d'intrigar massa ja que jo tenia un patró similar, però em vaig trobar estranyament fascinat per ell, potser perquè es dirigia en direcció on segurament la nostra relació progressaria, quan en John estigués preparat.
Vaig pujar els braços fins les seves espatlles i vaig acaronar la seva esquena avall, raspant suaument les ungles al llarg de la seva columna, fet que va provocar un nou i profund gemec dins el seu pit, tot i que aquest cop no va deixar anar la meva boca. Les mans van seguir el seu camí, fins que em vaig trobar que estava subjectant els seus malucs i empenyent-lo cap a mi, cosa que no havia previst fer… clarament el meu cervell estava més sèriament afectat per aquesta experiència del que jo pensava.
En John va aixecar el cap sobtadament i va apartar el seu tors de mi una mica, aguantant-se amb els colzes, tot i que aquella posició tenia l'efecte addicional de prémer els seus malucs avall encara més, i per tant ens vam fregar-nos un cop més. Ell va gemir i va baixar el seu front fina al meu, clarament intentant recuperar l'alè i el control del seu cos.
Vaig deixar anar els seus malucs i vaig començar a acaronar la seva esquena amunt i avall per calmar-lo – no volia que en John s'alarmés i es fes enrere en el nostre acord, era molt important que les coses tiressin endavant només al ritme per al que ell estigues preparat. Estranyament, jo ja no sentia cap vacil·lació tampoc, tot i la novetat de tot plegat. Quan fos que en John volgués tirar endavant, jo estaria molt disposat a complaure'l.
Semblava estar calmant-se una mica, la seva respiració ventada a la meva cara de forma més regular i, després d'un altre minut, em va besar suaument i llavors va rodar al meu costat. "Segona base," va riure. "Em sento com un adolescent de nou!"
Me'l vaig mirar inquisidora ment però ell només va fer que no amb el cap. "Informació no rellevant," va explicar, llavors es va posar de costat. Jo vaig fer el mateix i ell va aixecar la seva mà fins la meva cara, acaronant-me els cabells com feia sovint. "Estàs bé?" em va preguntar dolçament.
Vaig assentir, tot i que sentia que d'alguna manera l'elecció de les seves paraules era inadequada. "I tu?" li vaig preguntar en resposta i ell va somriure.
"Estic bé," va dir. "Tot i que aquest és el meu límit per ara." Semblava indecís. "Espero que ho entenguis?" va afegir. "Aquest és un gran canvi per a mi. El meu cos pot estar dient una cosa, però el meu cervell en diu una altra."
Considerant la situació referent als meus mugrons, no em vaig sentir amb autoritat per criticar la seva activitat cerebral durant aquest tipus d'experiències, per tant vaig somriure tant tranquil·litzadora ment com vaig poder. "Està bé, Jonh," Li vaig dir. "Tot està bé."
Aviat ell se n'havia anat al llit, deixant-me treballar, ja que jo no em sentia gens fatigat.
Espolsant el cap una mica, em vaig centrar en el projecte que tenia entre mans un cop més. Devia haver estat pensant més temps del que pensava, ja que l'experiment ja s'havia completat i ja podia escriure'n els resultats de com s'estenien diversos àcids sobre la llana. Era una experiment molt important, que necessitava ser completat urgentment, així que segur que en John ho entendria.
De totes maneres li compraria un jersei nou.