En James Potter mai havia tingut tantes ganes que arribés el dilluns. Més aviat estava esperant aquest dia des que tenia 7 anys i els seus pares li havien comprat la seva primera escombra de joguina. Des d'aquell moment havia decidit que jugaria al quiddich. La seva passió per l'esport s'havia intensificat quan el seu pare l'havia portat a l'estadi dels Chudley Cannons: veure tots aquells nois jugant a quiddich professional encara l'havia determinat més. Després de rebre la carta a Hogwarts no només s'havia proposat entrar a Gryffindor, sinó també a l'equip de quiddich.
Llavors, si portava tant de temps esperant-ho, perquè li semblaven eternes les dues hores de Defensa Contra les Forces del Mal abans de probes de l'equip de quiddich de Gryffindor? I és que el rellotge no avançava, el professor Bite allargava les explicacions al màxim possible i per una vegada en la seva vida en James les escoltava. No podia ni parlar amb en Sírius que seia al costat un pél més relaxat que ell. Els dos es presentaven per ser encistelladors i no podia evitar pensar què passaria si només agafaven a en Sírius. El noi era més forçut i tenia una escombra més bona que la seva, gràcies a la fortuna de casa seva. És clar que se n'alegraria pel seu amic, però s'entristiria molt si ell no entrava a l'equip de Gryffindor.
- Senyor Potter- va dir el professor
- Sí, senyor?
- Digui'm quins són els maleficis més usats a la Gran Bretanya
En James s'havia passat tota la setmana entrenant i no havia fet cap dels deures que li havien manat. Tampoc és que els fes normalment...
- Professor...se n'adona que així està dubtant de la meva intel·ligència?
Tots els gryffindor van riure, mentre els slytherin no deien res.
- Potter...- va dir el senyor Bite- per última vegada
- No m'ho sé, estalviïs el temps- va girar-se cap en Sírius i va fer fluixet- Li pot preguntar al Nas-de-Mocs. Quant falta?
- Només vint minuts amic meu
A en James "només" li va semblar una eternitat.
En (per fi) acabar la classe, tots els alumnes li van donar els treballs al professor Bite. En James estava a punt de sortir de l'aula sense entregar el seu treball no fet quan el professor el va aturar.
- És la segona vegada que no m'entrega el treball. L'hauré de castigar
- D'acord- va dir ell
- Aquesta tarda- va fer l'home
- Què?
El crit d'en James va espantar tota la classe. El senyor Bite no sabia què fer. Estava clar que pel noi fer-lo quedar aquell dia era la cosa més terrible del món, però no va dubtar
- Té altres plans?
- Són les proves de quiddich, la cosa més important per mi. Miri li repetiré tots els treballs si fa falta, estaré castigat tots els dies
- Tots?- va fer el professor
- Menys els d'entrenament- en Bite gairebé va riure- però va, ningú és tant cruel.
El professor havia de reconéixer que era veritat, ell mateix havia estat a l'equip de quiddic de Hogwarts a Ravenclow i recordava com ho havia desitjat. A més, no li tenia massa mania a en Potter. Però no podia mostrar diferències a classe
- Està bé Potter, em farà un resum del llibre Maleficis per a tothom, 10.000 encanteris en 2.000 pàgines i la seva història està a la biblioteca. Per la setamana que ve.
Precisament ell necessitava llegir-se el llibre per la classe de setè abans de dimecres que ve i el resum d'en Potter li aniria perfecte. El que no li havia dit és que ll només havia de llegir 75 pàgines de les 2.000
- El títol no és literal, oi?- va fer l'alumne mig somrient
- I tant que no!- va dir el professor rient per dins- Té 2.075 pàgines. Bona sort senyor Potter i no s'oblidi dels deures que em deu, si em fa un bon resum potser li passo per alt que van dues setmanes tard.
En James va mirar al seu professor. Resumir 2.000 pàgines en una setmana de coses que ell no entenia o perdre's dels proves de quiddich. Era una decisió massa fàcil per dubtar-ne.
Després que mitja classe marxés, alguns també cap a les proves de quiddich d'Slytherin, el professor Bite va agafar el treball d'en Remus Llopin. Aquella setmana havia estat la segona de lluna plena des que el curs havia començat i tot i això el noi li havia fet un treball prou digne. Almenys l'havia presentat!
- Llopin!- va cridar abans que marxés- Pot venir un moment
A en Remus no li agradava gens però gens aquell professor. L'havia vist transformar-se el pitjor dia de tots i se sentia dèbil amb ell davant
- Professor, jo vull anar a veure en Black i en Potter fer les proves...
- Serà un moment. Em sembla que ha fet un bon treball
- Ho vaig fer ahir a última hora
- Ja m'ho imagino, per això mateix el vull felicitar. Té molt de talent
- Gràcies professor
- Llopin, abans que marxi, si mai necessita parlar amb mi del què sigui, encara que no tingui a veure amb la lluna plena pot fer-ho. Sàpiga que l'entenc perfectament Llopin.
- No crec que sigui així però moltes gràcies altra vegada, tot i que no crec que necessiti la seva ajuda.
Dit això va marxar.
En Sírius va notar com li tremolaven les cames abans de pujar a l'escombra. El capità de l'equip de Gryffindor, en Kingsley els hi havia dit que en grups farien voltes al camp per veure com es movien. A en James li havia tocat el primer grup i a ell el segon i des de la pista, mentre li tremolaven les cames de forma estúpida, podia veure com el seu amic era amb diferència el que més traça tenia dins d'aquell grup, i això que hi havia un dels actuals membres de l'equip de quiddich.
- Següent grup!- va cridar
En Sírius es va enlairar amb els altres nois. Van fer una volta lenta al voltant del camp fins a les cistelles i allà van començar a córrer. A en Sírius no li paraven de tremolar les cames i els braços, no se sentia segur sobre l'escombra i tenia la sensació que una volta més i cauria. Mai havia estat més nerviós.
En Kingsley va cridar a una noia (la portera) i van començar a parlar.
En James va aprofitar per parlar amb ell:
- T'he vist molt bé allà dalt
- De veritat?- va fer el Sírius incrédul- Em tremolava tot el cos
- I a mi, però és normal Sírius. A més t'ha tocat un grup molt fluix- va riure- segur que t'agafen
La noia va cridar a cinc nois que s'havien presentat per bategadors i va dir que els que ho havien fet i no havia dit ja podien anar a canviar-se. Uns 6 nois van sortir capcots del camp. En Sírius i en James es van posar encara més nerviosos. La prova dels batejadors va durar una mitja hora, en Kingsley els anava variant de parella. Hi havia un noi de tercer que es presentava per primera vegada a les proves que se'n sortia prou bé, però un altre de quart li van dir que marxés deu minuts després de començar. Finalment la noia que feia de portera va decidir que la parella de batejadors seria el noi de tercer i un dels batejadors antics. En Kignsley va anar a parlar amb l'altre veterà en privat i la noia li va dir a l'altre noi que no havia pogut entrar que es posarien en contacte amb ell si necessitaven un suplent.
Llavors en Kingsley va explicar que ls porters també podien marxar, que tenien portera titular i que ell podia fer de suplent en comptes d'encistellador.
- I ara els encistelladors.
Va cridar quatre noms i llavors va afegir els d'en James i en Sírius
- Bé nois- va dir en Kingsley- aquesta prova la supervisarà la Natalie, ens dividirem en dos equips de tres i jo aniré amb els dos. Cada vegada que algú marqui un gol es canviarà d'equip.
Va treure la quaffle del bagul de pilotes i llavors els va dividir. En James i en Sírius es van separar. A l'equip d'en Potter hi havia dos nois més grans que ell, un que ja era encistellador l'any anterior i un noi de cinquè que havia vist alguna vegada per la sala comú. En Sírius anava amb l'altre encistellador veterà i una noia de quart que estava molt nerviosa.
- Preparats?- va cridar la Natalie quan ja havien pujat a l'escombra
Va ser sonar un xiulet i va llançar la pilota a l'aire. L'equip d'en James la va agafar i de seguida l'encistellador que ja era de l'equip va fer un gol. Es va intercanviar per en Sírius. La segona vegada, però, en James va aconseguir enganxar la pilota i passar-la a en Sírius que amb l'ajuda de l'altre noi va aconseguir fer un gol. En Kingsley el va fer canviar amb la noia.
Van jugar durant vint minuts i en Sírius va acabar sent el que més gols havia fet. En James només en va fer un parell però era dels que més havia participat. En Kingsley va baixar a terra amb la Natalie que de seguida es va posar a parlar. Des de la posició d'en James i en Sírius van poder veure com no es posaven d'acord. En Kingsley repetia que "no" i ella deia que "sí" amb el cap. Finalment, després de deu minuts eterns ella i en Kingsley van parar de parlar i cap dels dos massa convençuts van anar a buscar els aspirants a escistelladors.
- Hem decidit que els altres dos encistelladors seran en Sírius Black i en Kevin Braveheart. Felicitats
En Sírius no s'ho podia creure. Ell! Amb l'altre encistellador veterà de setè. Però ràpidament es va adonar que en James havia quedat fora i la cara del ser amic ho deia tot. Estava en xoc, amb la cara més trista que li havia vist mai
- James...- va començar a dir
- No, Sírius, felicitats. No et vull espatllar aquest moment. Ja en parlarem després vaig als vestuaris
La Natalie havia anat a parlar amb l'altre veterà que havien fet fora de l'equip i en Kingsley els hi deia a la noia i al noi de cinquè que els cridarien per fer de suplents. Abans que en James pogués anar als vestuaris en Kingsley el va cridar:
- Potter!
- Què passa?- va dir ell
- Creiem que hauries de fer la prova de caçador
En James al·lucinava
- Què?
- Sí- va dir ell- ets àgil i veloç i necessitem un bon caçador. Jugues molt bé i voles encara millor però no encaixes en el lloc d'encistellador. Ho intentaràs?
En James va veure un bri d'esperança en aquella prova.
- D'acord.
En Kingsley va somriure.
Era curiós perquè encara que el lloc de caçador fos el que Gryffindor necessitava més només s'hi havien presentat tres nois. La Natalie, però, només va cridar en James i un noi de quart per fer les proves. Semblava força deprimida. En Kingsley, en canvi, va treure dues snitch enèrgicament i amb un gran somriure els hi va dir en què consistia la prova.
En Sírius va seure a les grades al costat d'en Remus i en Ben. En Remus li va fer un somriure de complicitat i li va dir:
- Felicitats noi!
- Gràcies. Però em sap greu per en James
- Tranquil- va dir en Remus- segur que li passarà. És qüestió de temps. Però avui ets tu a qui hem de prestar atenció!
- Ja...això ha dit ell
- No et preocupis de veritat Sírius ja veuràs com...
De cop tots tres es van quedar callats. La prova dels caçadors havia començat i per sorpresa dels tres en James l'estava fent
- No sabia que es presentava també a caçador- va dir en Ben
- Ni jo- va fer en Sírius
En James estava destacant moltíssim. Atrapava la seva snitch de seguida i la veia a tot arreu mentre l'altre noi anava molt perdut
- Com és que no s'hi havia presentat abans?- va dir en Remus
- Perquè és idiota- va dir en Sírius rient
La prova va acabar de seguida. La Natalie i en Kingsley van anar a parlar de seguida amb en James i a dir-li que estava dins l'equip. Des de les grades en Sírius va cridar-lo. En James va aixecar el cap mirant al seu amic i li va mostrar en dit polze.
El capità de Gryffindor va cridar als que havien estat admesos al vestuari mentre per l'altra punta del camp entraven els Slytherin per fer les seves proves.
Un cop tots reunits en Kingsley va començar a parlar
- Hola a tots i benvinguts als nous- va somiure a en James- aquest any tenim molta feina. Primer de tot hem d'integrar bé als nous així que a partir d'ara us vull veure junts a l'esmorzar, dinar i sopar, serem un equip i tots ens portarem bé. Queda clar?
En Kevin va riure
- Kingsley, els estàs espantant
- Això també va per tu Kevin, s'ha acabat això de fer-te només amb els veterans- en Kevin seguia rient però sense dir res
- Els de Hufflepuff i Ravenclow han acabat les seves proves i han renovat del tot l'equip per tant poden ser bons rivals i els Slytherin...
Tots els jugadors van fer cara de pomes agres
- Ens van guanyar l'any passat. Però no passarà aquest! D'acord nois, entrenaments els dimarts i dijous després de classe. La temporada comença el dia 4 de novembre contra Ravenclow així que a posar-nos les piles. Black, Potter i Demeth proveu-vos aquests uniformes vejam si us van bé. Sinó demà en demanarem de nous. Molt bé nois doncs demà a les 5:30 tothom aquí canviat.
En Sírius mai havia tingut tanta gana a l'hora de sopar. Ell i en James parlaven animadament de les proves. La Natalie i l'altre batejador veterà, en Lynx, els havien anat a saludar perquè "en Kinsley estigués content" un parell de cops. En Llopin havia marxat molt d'hora a dormir però ells estaven disposats a quedar-se fins a les 10 (quan els professors els feien fora).
Normalment també es quedaven fins molt tard l'Ashley, la Lily Evans i les seves amigues però aquell dia només hi havia en un racó la Lily.
- James, s'han barallat aquestes?- va dir en Sírius
- Segurament, l'Evans em va preguntar si m'havia molestat que tu i en Remus anéssiu a la festa del babau aquell, per tant segurament sigui per això.
- L'Ashley aquesta...
- Sí és molt rara. Per què s'enfada amb les amigues? No ho entendré mai
- Ni jo.
- Sírius, creus que li hauríem de dir alguna cosa? Avui tot ens ha sortit bé...no cal molestar a ningú
- Tens raó- va dir ell- anem a fer una bona acció
Van acostar-se a la noia que estava mirant fixament un tros de poma del seu plat
- Hola Evans- va dir en James
La Lily va fer un bot i de seguida es va espantar
- Deixeu-me en pau- aquests dos sempre estaven molestant a tothom i ara només li faltava que l'emprenyessin.
Havia passat l'última setmana totalment sola. Només la Juliet li parlava i amb mirades d'odi de l'Ashley. La Juliet estava convençuda que l'Ashley li tornaria a parlar perquè era una tonteria enfadar-se per haver anat al sopar del Llagot. Per això ja no es fiava ni un pèl d'en Potter i en Black
- Evans- va dir en Sírius- no t'enfadis. Venim a donar-te suport moral
- Sí. Veig que ximpleta de l'Ashley encara està capficada amb el sopar dels llagoters
- Si tot ve d'això és burra- va dir en Sírius- va ser molt avorrit
- La Lily llavors es va posar a plorar
- No és res deixeu-me en pau!
- No ho entenc- va dir en James i en Sírius fluixet- si no és res per què plora?
- I per què plora?- va dir l'altre- no l'entenc
- Evans. Què et passa?- va dir en James- T'ha fet mal el sopar?
La Lily va mirar-los. Semblaven preocupats de veritat
- Ningú vol parlar amb mi. Les meves amigues m'eviten i estic sola. Vull tornar a casa!
- Noia- va dir en Sírius- ha estat una setmana no una eternitat. A les coses se'ls hi ha de donar temps
- Sí. A part tens molta més gent amb qui fer-te. No nosaltres perquè ens agrada molestar-te però segur que et portes bé amb gent d'altres classes
- Bé...-va dir ella- m'hi portava
- Evans, què els hi fas als teus amics perquè se'n vagin?- va dir en James preocupat
- Jo no he fet res! En Severus, el meu veí que ja no em parla des de l'estiu i crec que m'ha agafat mania
- En Severus, Nacs-de-mocs?- va dir en Sírius-
- És bon noi...bé era...no ho sé però ens portàvem molt bé
- Evans- va dir en James picant-li l'ullet a en Sírius- potser amb l'Ashley no hi tinguem experiència però en Severus i nosaltres hem acabat portant-nos més o menys bé
- De veritat?- va dir ella incrèdula
- I tant!- va dir en Sírius- Al final ho vam deixar com una mala passada allò de l'any passat- en James es moria de riure per dins
- Si vols di diem que estàs una mica trista per això
- Home...- va fer ella- no ho sé potser li molesta
- No dona no!- va dir en James- Tot sigui per l'amistat entre tu i ell.
La Lily els hi va donar mil vegades les gràcies i va marxar més contenta. Quan va marxar del Gran Saló i la professora McDonagall els començava a enviar a dormir en Sírius va preguntar:
- Quina en portes de cap?
- Ja és hora que el Nas-de-Mocs torni a rebre una visita...
L'endemà al matí, en James va anar ràpidament a la biblioteca a buscar el llibre del professor Bite. Mai havia tingut ganes de fer deures però a aquell home n'hi devia una. A l'hora d'esmorzar estava llegint el llibre amb en Sírius, en Llopin i en Ben.
- Aquests maleficis són de setè!- va dir en Llopin
- És veritat i ja sé amb qui els podem provar...- en Sírius i ell van riure
- Remus segur que et trobes bé?- va tornar a repetir en Ben
Aquell matí en Llopin feia molt mala cara. Ell deia que no havia dormit bé però els altres creien que havia d'anar a la infermeria.-
- No és res. I per què voleu molestar a l'Snape aquesta vegada?
- L'Evans està trista per culpa d'ell. Eren amics es veu
- Sí- va dir ell- el primer dia de l'any passat vaig anar amb ells al tren
- De veritat?- van dir els tres alhora
- Sí, no semblava tant fastigós el noi però ara...
Tots quatre van mirar a la taula dels slytherin. L'Snape i en Rosier es deien secrets i miraven als altres amb aires de superioritat. Fins i tot els nois de quart o tercer els hi tenien por.
- És estrany que un parent meu es faci amb el Nas-de-mocs- va reconèixer en Sírius- però encara em fa tenir més mania a la meva família. No tenen ni bon gust.
- Crec que podem provar el malefici efervescent. Diu que durant tot el dia li picarà tot el cos- va dir en James
- Això se'n diu tortura- va dir en Remus
- És per la Lily Evans- va dir en Sírius- una bona causa
Aquell matí primer van fer encanteris amb en Filwitch, després pocions amb en Llagot (que semblava realment l'únic que parava atenció a la Lily Evans, en James no s'hi havia fixat mai). Com que era llavors quan tenien classe amb els Slytherin els dos amics es van esperar a fora la classe amb en Ben i en Remus mirant-los i rient.
L'Snape va marxar sol, en Rosier havia sortit abans perquè tenia molta gana.
- Hola Nas-de-Mocs, ens trobaves a faltar?
- Deixeu-me en pau!- va dir i els va voler esquivar
- Coneixes el malefici efervescent Sev?- va dir en Sírius rient- Nosaltres sí
L'Snape es va parar de cop
- Què voleu?
- Vaja, vaja, el naset de mocs no és tant estúpid com sembla, no, no- va dir en James
- Bé, hem descobert que tens a una amiga molt abandonada. I això no pot ser, oi que no?- L'Snape encara es va posar més furiós
- Bé, doncs aquest noia resulta que està molt trista i ens sap greu. Per això Nas-de-Mocs et demanem que tornis a ser amic d'ella
- Ja està?- va dir l'Snape
- Vols que et fem el malefici?- va dir en James- A mi no m'importaria
Dient que no l'Snape va marxar. La veritat és que la topada amb en Black i en Potter no havia estat en va. No li agradava que la Lily anés amb aquelles noies però ara que ja no ho feia i resultava que volia tornar a ser amiga seva, l'Snape no podia evitar estar emocionat. L'únic problema era què dirien els seus amics, però estava segur que en Rosier no li molestaria.
Llavors, en Black i en Potter coneixien alguns encanteris ben útils, d'on els havien tret? No podia evitar voler conèixer la seva font de saber.
A l'hora de dinar la Lily tornava a estar sola. La Juliet havia fet el gest d'anar amb ella però l'Ashley li havia tret de seguida del cap. Va veure de reüll algú que se li acostava. Altra vegada els pesats d'en Black i en Potter?
- Què voleu ara?- va dir
- Jo només venia a saludar-te- va dir una veu ben diferent
- Sev!
La Lily no s'ho podia creure. En Severus va seure al seu costat i van començar a parlar. Ell li deia que es pensava que s'havien enfadat amb l'Ashley per culpa seva i ella li repetia i li repetia que no en tenia pas la culpa. L'Snape li va explicar com li anava amb els seus amics i la Lily va evitar dir que a ella no li agradaven. Després de molts dies tornava a ser feliç a Hogwarts.
