En Harry es va girar, just en el lloc on havia sentit el soroll ara hi havia un centaure preciós, una cabellera rossa fins a l'esquena, robust i amb un cos de cavall molt marcat. En Hagrid es va girar un segon més tard que en Harry i quan va veure el centaure, va dir:
-Home, si ets tu, Acler, ara feia temps que no et veia.
-Sí, però no he vingut per parlar de mi, al castell s'ha sentit un crit, mai no havia passat, crec que heu de tornar al castell immediatament.
En Harry s'ho mirava sense saber del tot que passava, el Hagrid va mirar-lo, va fer una reverència al centaure i, van sortir corrents cap al castell. El guardabosc feia cara de preocupat i, al veure que si anaven al pas d'en Harry no arribarien mai, el va agafar en braços i va començar a córrer molt veloçment. En Hagrid es va obrir pas entre els arbres fins a arribar al final del bosc, on en Harry va veure la silueta del castell. Quan per fi van arribar a la porta del castell, en noi sentia molt soroll a dins, en Hagrid anava a picar, però es va obrir per art d'encantament, a dins del vestíbul hi havia tot de noi i noies que miraven com baixaven de dalt una llitera amb Madame Pomfrey cridant com una boja al seu costat.
-Apartin-se tots! Fora d'aquí! –Anava cridant ella.
Just al seu darrera, baixava com una exhalació en Dumbledore, que obria pas entre els alumnes. Tots els professors miraven el que passava des de dalt de l'escala, l'Hermione entrava al vestíbul acompanyada d'en Ron i de la professora McGonagall que anava posant ordre. Llavors, en Harry ho va veure, baixaven un cos inert d'un noi. En Harry es va espantar, el noi estava tapat, però se li veia l'escut d'Slytherin a la part de la túnica que li queia, tot ell estava ple de sang. Tot just quan en Dumbledore passava pel costat d'en Harry, es va parar al seu costat i li va dir:
-Demana a la professora McGonagall que et porti al meu despatx en pic s'acabi l'aldarull, ves-hi amb els senyors Weasley i Longbottom i també la senyoreta Granger.
En Harry es va quedar allí, palplantat, sense saber que passava, va mirar al seu voltant i va veure la professora, va arrencar a córrer cap a ella i li va explicar el que li havia dit en Dumbledore.
Quan els professors van aconseguir restablir l'ordre i tots els alumnes van ser a les seves habitacions, la professora McGonagall va reunir als quatre alumnes i els va dirigir cap al despatx d'en Dumbledore.
En arribar a una estàtua daurada en forma d'ocell amb les ales obertes, la professora McGonagall va dir:
-Caramels de xocolata.
I la gàrgola en forma d'ocell es va començar a moure formant una escalinata que pujava fins a dalt de tot. Tots cinc hi van pujar i just abans de poder picar a la porta, es va sentir una veu que deia clarament:
-Endavant.
La professora va obrir la porta i va fer entrar als alumnes dins dels despatx d'en Dumbledore. El director havia conjurat unes cadires per als quatre nois, però no n'hi havia cap per la professora McGonagall, que va comprendre que no tenia que estar allí, així que va marxar.
-Bé, primer de tot, degut als fets que han tingut lloc aquesta nit, els seus càstigs seran aplaçats per un altre dia, i per tant, aquesta nit podran anar a dormir tranquil·lament. Senyoreta Granger, vostè no caldrà que netegi els lavabos, ja m'he encarregat que l'entremaliat d'en Peeves els netegi per vostè, per haver embrutat la seva feina, però, sí que tindrà que assistir al càstig que li imposi el professor Snape, que encara que vostè no sabés qui era, no li donava dret a posar-se-li d'aquella manera –Els tres nois se la van quedar mirant, l'Hermione, ja s'havia posat en més problemes?- Bé, els del senyor Longbottom, seguirà igual, i no es preocupi, que ja descobrirà el perquè de les coses, vostè, senyor Weasley, seguirà ajudant a la professora McGonagall i, senyor Potter, el seu serà anul·lat.
Els tres alumnes es van quedar mirant en Harry i en Neville, sense poder-se reprimir, va preguntar:
-I per què el se ha estat anul·lat i el nostre no?
-La resposta, senyor Longbottom, l'han vist al vestíbul fa uns minuts.
En Harry va empal·lidir, algú havia mort i tenia relació amb ell. No sabia que fer, va agafar un lleuger to vermell a la cara i va desviar la mirada dels seus companys que ara el miraven perplexos.
-Bé, senyors Longbottom, Weasley i senyoreta Granger, ens podrien deixar sols al senyor Potter i a mi? Tinc que parlar amb ell sobre un tema una mica delicat.
Els tres amics van sortir del despatx i just a baix de l'escalinata es van trobar a la professora McGonagall que els va acompanyar a la sala comú de Gryffindor.
-Harry, t'he de dir una cosa molt important. El teu cosí Dudley... Bé, ja no és entre nosaltres
-Què vol dir!
-Doncs això, Harry... El teu cosí és mort...
-Però com! Com es pot haver mort!
-En realitat, Harry... S'ha suïcidat, s'ha tallat les venes.
En Harry va callar, com podia haver passat això? En Dudley s'havia suïcidat! No podia ser, segur que era una broma, però el cos que havia vist... Un alumne de Slytherin... O no... El seu cosí havia mort, però, i ara què passaria?
-Professor, ara què passarà? Si en Dudley es mort...
-Bé, Harry, primer de tot, avisarem als seus pares, i segurament el voldran enterrar, i després, millor que encara no ho sàpigues, ja ho veuràs amb el temps, el xoc podria ser molt dur per a tu.
En Harry es va enfadar, per què no li volia dir? Bé, ara ja no importava... El seu cosí era mort... Ostres... Per molt que no fossin íntims amics, era el seu cosí.
-Professor, puc marxar a la sala comú de Gryffindor?
-Sí, es clar, i si t'afanyes, i segueixes el camí de davant l'estàtua, tot recte, encara trobaràs als teus amics.
En Harry va sortir del despatx d'en Dumbledore sense ni tant sols dir adéu i va començar a córrer passadís enllà.