Capítol 21: Carreres i monstres marins
Dins del temple del foc,
que rau al cim d'Oanet,
muntanya esquivada pel riu Wona.
El gran monstre Rysodea,
que amb les seves esquitxades
les flames cada dia apaga,
coneixerà la seva fi a mans
del mico vingut per aire
i els seus acòlits pel mar.
Ells tornaran la flama perduda
al lloc que li pertany. I amb
les energies de la carn de Rysodea
protegiran de les marees dels temps.
"On coi sóc?" es va preguntar la Kats mirant cap el riu. No se sap com el camí havia desaparegut i ara es trobava en un vessant de la muntanya.
Mentrestant, tan sols uns cent metres per sota seu, la Heilen, en Lee, l'Edda i en Renaître havien arribat a la llera del riu Wona. Les aigües eren cristal·lines, però per molt que miressin, cap d'ells veia ni un sol peix, per no parlar d'un Rei Marí capaç d'esquitxar el cim d'una muntanya.
El fons del riu era gris, les roques arrossegades pel corrent estaven col·locades una al costat de l'altre i es podien observar diferents plantes creixent entre elles.
Vint-i-cinc metres per sobre de la capitana, la Sehue estava guanyant avantatge un altre cop fent que la Rys s'entrebanqués amb la seva clau. Els altres participants un tros ben enrere i esbufegant mentre intentaven no acabar com a danys col·laterals.
Llavors, la Rys es va aixecar d'on havia acabat al terra, i cridant: "Sliepka!" va donar un cop de peu a la Sehue fent-la servir de trampolí, i aprofitant-la per a saltar uns metres per endavant, amb la mala sort que va sortir del camí en una corba tancada.
La Sehue va continuar corrent camí amunt mentre es reia de la Rys, que va perdre els estreps i la va seguir en forma de Linx, amb la seva torxa entre les dents, aquest últim detall, l'únic que salvava a la Sehue d'una bona mossegada.
La Rys va començar a guanyar més i més velocitat, passant la Sheue fàcilment i fent girs tancats amb no més dificultat que amb la que corria. Al cap de poc, va arribar davant del temple i es va tornar a transformar per a poder agafar la torxa amb la mà.
La Rys es va acostar a l'altar, va apropar la torxa i… aquest es va encendre amb una gran flamarada. El sacerdot del costat va aplaudir.
"Felicitats, forastera, has…" va començar.
I de sobte la Sehue va aparèixer, saltant sobre la Rys i escanyant-la amb la seva clau de Kairoseki. La Rys va caure, davant de la mirada atònita del sacerdot, com un pes mort al terra.
Uns minuts més tard, el sacerdot va aconseguir separar la Sehue i ajudar a la Rys a aixecar-se. Un cop tot això fet, i veient com la resta de participants (menys la Kats) havien arribat va decidir començar amb la cerimònia.
"Benvinguts siau al temple d'Oanet!" va exclamar "Heus aquí la guanyadora d'enguany!" va continuar, assenyalant la Rys mentre ella somreia i la Sehue creuava els braços. Mentrestant, dos noies portaven un objecte cobert per un mantell a les portes del temple "I aquí te la seva recompensa per a una entrega tant ràpida de la nostra flama" va anunciar, la Rys va llepar-se els llavis mentre el sacerdot treia el mantell de sobre el vedell.
"Et faig entrega, campiona…!" i llavors un soroll ensordidor va venir de darrere el grup de gent, acompanyat d'una gran esquitxada que per poc no va tornar a apagar les flames. Tant el sacerdot com les noies van fer uns ulls com unes taronges i van sortir corrent.
Tot seguit, unes mandíbules enormes, tant enormes que semblava impossible que no enganxessin ningú, van tancar-se sobre la vedella que hi havia al terra. Aquestes mandíbules, connectades a un cap enorme i un cos serpentí que semblava emergir del terra, van alçar-se. El monstre Rysodea, no podia ser cap altre, va empassar-se el seu 'Snack'. La Rys va deixar anar un grunyit i la Sehue un crit incoherent. De més a baix de la muntanya, van sentir a la Kats insultant al monstre.
La Kats va escopir l'aigua amb gust de peix que s'havia empassat, l'esquitxada l'havia agafat desprevinguda i ara es sentia dèbil, però en un minut faria que el Rei Marí culpable de la proesa se'n penedís.
Als peus de la muntanya, els quatre que havien decidit quedar-se van sortir d'entre unes roques on l'aigua els havia enviat. La Heilen s'havia quedat KO i en Lee, tot l'efecte del suc de cactus desaparegut, havia hagut d'agafar-la per evitar que s'ofegués literalment dintre d'un bassal.
L'Edd havia acabat cap per avall uns metres més enllà, intentant evitar que en Renaître revés més del que les seves costelles podien suportar. L'assassí estava enfurismat, no per l'aigua en si, sinó perquè casi totes les armes que tenia a sobre havien quedat inservibles.
En Renaître va mirar cap a al part superior de Rysodea. El monstre era d'un color gris que variava amb cada escata arrodonida. Ja sabia perquè no l'havien vist. Rysodea era el fons del riu, el seu aspecte li havia permès passar desapercebut.
Del cim de la muntanya en va sortir una taca de color groc palla i es va enganxar al monstre, que va deixar anar un esbufec de molèstia. En Renaître va forçar la vista i va veure a la forma animal de la Rys aferrant-se al Rei Marí amb les urpes. Un segon després la Sehue (no podia ser una altre amb aquell cabell blau elèctric) va saltar de la muntanya per a colpejar a Rysodea, que es va moure uns metres avall, fent que sortissin uns quants centenars més d'aigua del riu.
El monstre va deixar anar un grunyit d'advertència just abans que la Sehue aterres sobre el seu morro. Es va quedar una estona quiet fins que òbviament, una taca negra i blanca, la Kats, va emergís de més avall que les altres dues i donant-li un cop de puny al coll? cos? I fes caure a la Sehue. En Renaître va sentir la Rys cridant unes quantes profanitats.
La Sehue va aterrar uns metres a prop d'en Renaître, provocant que una bona quantitat de fang i roques esquitxes el seu voltant. Quan la va poder veure, la Sehue ja estava dreta i mirant de matar a Rysodea amb només la seva mirada.
"Aquest monstre me'l penso menjar" la va sentir murmurar en Renaître. I tot seguit, amb relliscades al llarg del recorregut per culpa de l'aigua, la Sehue va començar a córrer cap al monstre.
Mentre, la resta de l'equip de demolició (la Kats i la Rys) s'havien trobat cara a cara i estaven intentant arribar al cap del Rei Marí. El seu èxit era… limitat.
"Krysa dels nassos! deixa de moure't!" va cridar la Rys, caient un metre avall abans de poder agafar-se.
"Com a mínim tens urpes!" va contestar la Kats, mentre agafava l'espasa de la seva esquena i la clavava a les escates de davant seu per tal de no caure.
La Rys va començar a escalar més ràpid utilitzant les urpes dels peus per situar-se sobre de la Kats, llavors va mirar avall i va saltar sobre l'espasa (i les mans) de la capitana i es va impulsar cap amunt.
"Òstia Rys!" va exclamar-se ella mentre la Rys aterrava sobre el nas del Rei Marí "Que em vols tirar o que!?" i just en aquell moment, la Sehue va arribar on era ella i es va aferrar a la Kats, exhausta, mentre es guanyava un bon reguitzell d'insults.
En Renaître des de baix, va decidir que no necessitaven la seva ajuda i va anar a ajudar en Lee amb la Heilen i l'Edd, que encara semblaven afectades, una per l'aigua i l'altre pel cop que havia rebut.
Just havia aconseguit fer que l'Edd s'estirés que el terra va sacsejar-se alhora que un soroll ensordidor es sentia darrera seu. Tot seguit, una onada de fang se'ls va empassar als quatre. Abans que tot es poses negre en Renaître va veure la cara d'en Lee perdent tot el color que tenia.
En Renaître es va despertar amb olor de carn a la brasa provinent de prop seu i el so d'una celebració de més de cent persones al seu voltant. Uns metres enllà, la Kats rebia regals de diversos habitants de l'illa. Mentre, en Lee li cantava les quaranta.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
IMPORTANT:
Nyla (beta/alfa del fic i guionista de la Rys, a vegades la Sehue): Hey gent! se que no m'esperàveu llegir a mi, però és el que hi ha. La Mepoe i jo estem traduint tot el fanfic a l'anglès i per tant no hi haurà capítols nous en català durant una temporada. Quan estiguem al dia amb els capítols en anglès (Mepoe: segurament cap a principis d'hivern) penjarem en els dos idiomes a l'hora.
Mepoe: Això es deu a dos raons. La primera és que, encara que siguin molt apreciats els comentaris a la història, que només ho segueix de manera constant una persona arriba a desanimar. La segona raó és l'estudi d'Angles, ja que tant la Nyla com jo ens volem treure l'Advanced i necessitem practicar l'idioma.
I! A partir d'ara ho penjaré a ao3: /users/Mepoe/profile
Time-line:
-Any 0: Al Febrer Gol D. Roger mor i a l'Abril la Kats i l'Aarika (germana) comencen a entrenar-se.
-Any 1: Al Maig comença el viatge, al Juny en Lee s'uneix i a l'Agost la Sehue. A finals d'Agost comencen els "dos anys" de pausa.
-Any 2: Entrenament.
-Any 3: Al Maig 5 en Luffy neix, uns dies després reben el missatge i salten la Gran Line. Fins el Setembre "cuiden" en Luffy i a finals d'Octubre, s'uneix Edd. A finals de desembre arriben a Loguetown.
-Any 4: S'entra a la Gran Line. A partir d'aquest moment el temps esdevé una mica borrós a caus dels climes fixos a les illes de la Gran Line. Al Febrer recluten la Heilen, i del Març a l'Abril estan amb la Rys. Els últims mesos de l'any no surten a la història.
-Any 5: Cap al Gener es troben a en Renaître. Arriben a Anai al Juny.
19/07/2018-20/07/2018
