Meitantei Conan i els seus personatges són propietat de n'Aoyama Gosho.

Gènere: amistat.
Ràting: +16
Personatges: Lliga de detectius junior.
Paraules: 461.

25.- Heroi

—Vau veure el capítol d'ahir?

La pregunta d'en Mitsuhiko va fer que la Haibara aixequés la mirada del llibre que llegia per observar als seus amics, estaven a punt d'entrar a la secundaria i encara es miraven el Kaimen Yaiba.

—I tan! —va exclamar l'Ayumi emocionada—. Va deixar-me amb l'ai al cor.

—He llegit que el capítol de la setmana vinent serà dels que fan història —va afegir en Genta.

«Criatures» va pensar l'Ai a qui no deixava de semblar-li graciós que mantinguessin aquell amor incondicional pel seu heroi d'infantessa malgrat el pas del temps.

—I tu, Ai-chan? Que el vas veure?

L'Ayumi la mirava amb interès esperant la seva resposta, l'Ai va somriure-li tornant a enfonsar el nas al llibre.

—Em sap greu, però no. Vaig estar llegint.

La seva resposta va aixecar el mormol dels seus amics dient que era molt madura i adulta, cosa que era, evidentment perquè ella era adulta a diferència d'ells.

—Mai tindràs xicot així.

—No diguis això Genta! —va queixar-se en Mitsuhiko—. No li facis cas, Haibara.

—Insinues que si no m'agrada un superheroi de ficció no podré sortir amb ningú?

La pregunta feta amb to seriós de la Haibara va fer que en Genta empassés saliva amb nerviosisme.

—No, bé...

—Els herois de ficció no m'interessen gens ni mica.

—Dius això mentre llegeixes un llibre a on tot és ficció.

L'Ai va sospirar tot tancant el llibre amb calma, havia de mesurar les paraules per no dir res indegut i delatar-se.

—Mira, a tu t'agrada en Yaiba i els herois de ficció i està bé —va contestar-li amb tranquil·litat—. El meu heroi és de carn i ossos, encara que m'agradi llegir, tinc els peus al terra jo.

—Però jo no parlava d'herois —va replicar en Genta—, parlo de la teva actitud, perquè t'allunyes de tothom i no t'interesses per res.

—Genta, no ho diguis això —va protestar l'Ayumi—, l'Ai no és així.

—Per a què vols que m'interessi, Genta?

No pensava enfadar-se, tampoc ofendre's, perquè no podia negar que en Genta tenia una part de raó.

—Doncs no ho sé, per algú manga, o anime, o sèrie, per alguna cosa de les que agrada a la gent de la nostra edat.

L'Ai va somriure, aquell era el problema, l'edat de la colla i la seva no eren la mateixa, no s'interessaven per les mateixes coses, no tenien el mateixos gustos ni interessos.

—Si veig el capítol del vostre coi d'heroi em deixaràs estar.

—Ja veuràs com t'agradarà i hauràs de suplicar-me per a que et deixi tota els DVDs!

La colla semblava tan feliç amb allò que l'Ai no va dir res més, va obrir el llibre i va continuar llegint amb calma malgrat el xivarri que feien.

Fi