Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.
Paraules:440.
#02.- Conversa nocturna
—Que puc passar? —La Juleka va treure el cap per la porta tot esperant una resposta afirmativa del seu germà. Neguitosa, fugint del seu esguard.
—Endavant.
La noia va saltar-hi a dins tornant a tancar la porta. Va ensenyar-li un parell de bosses d'aperitius, una petita ofrena de pau nocturna.
—Seu, Juls, què és el que et passa?
—No podia dormir —va mussitar seient al llit i estirant-s'hi després, recolzant els peus al capçal del llit—. Hi ha quelcom que... saps què? És complicat.
—Què és el que no et deixa dormir?
—Luka —va xiuxiuejar amb les galtes pintades d'un to vermell encès—, crec que m'he enamorat de la Rose.
El noi va errar una de les notes de la cançó que tocava a causa de la sorpresa. Va deixar la guitarra a un costat i va estirar-se al seu costat recolzant també els peus al capçal.
—I és això el que t'espanta?
—La Rose és amiga meva, i si m'odia per això? I si no vol seguir sent amiga meva per aquest motiu?
—Em sembla un motiu absurd per trencar una amistat —va declarar ell—, i la Rose no sembla aquest tipus de persona.
La Juleka va mirar-se'l plena de dubtes i temors. La Rose era una bona persona, però aquell tipus de sentiments potser la farien sentir-se violentada i incòmoda.
—I si passés voldria dir que no era una amiga de veritat.
—Però això afectaria al grup.
En Luka va arrufar les celles preguntant-se si la Juleka parlava de les amigues o de Kitty Section. Fos quin fos l'escenari ell no la deixaria caure.
—No crec que passés, sou amigues des de fa anys, i no en té res de dolent enamorar-se d'algú, Juls.
—Què puc fer?
—És difícil i és quelcom que has de decidir tu mateixa. —En Luka va agafar la seva mà i va massejar-se-la igual que feia quan era una nena aprenent a tocar el baix, i se li encarcaraven els dits desprès de practicar massa estona—. Jo t'ajudaré sempre, estem junts passi el que passi.
»Però crec que hauries de dir-li, malgrat que puguis viure mantenint-ho en secret, acabaràs fent-te mal a tu mateixa.
—Com podria fer-ho?
Va pensar-hi, ell estava escrivint una cançó per a la Marinette amb la que volia expressar-li els seus sentiments, però la Juleka i ell eren diferents, el seu mètode no seria adient per a ella.
—Hauries de trobar el mètode que et sigui més còmode, una carta, una cançó, parlar amb ella directament.
—Un mètode còmode per a mi.
»Suposo que puc pensar-hi.
—T'hi ajudaré si és que ho necessites.
—Gràcies, Luka.
Fi
Notes de l'autora:
Hola! Amb aquest drabble he volgut seguir una mica la línia de l'anterior, hi haurà un més així abans de passar a un altre tipus d'històries.
Espero que us hagi agradat.
º º º
Alae Sheziss: mercès per passar a llegir-me. Se'm fa estrany tenir un review en català, és quelcom que no acostuma a passar. Espero que hagis gaudit també d'aquest petit drabble.