La reina dels teus desitjos

La forçada abstinència deslligà una tempestat de sensacions i emocions al meu interior. Al menor contacte, esclataven sismes submarins de deliciosos corrents recorrent el meu cos, mescla de plaent dolor, per la necessitat insaciable, i de felicitat, en sentir-me estimada i protegida en el teu abric. Els teus llavis capturaven la meva raó. La meva ment resava perquè no l'alliberessis. Tronaves ansiosos grunyits reclamant el meu total lliurament, tractant, inútilment, de capejar el temporal, constatant-me que no era l'única que sofria per l'anhel, confirmant les compartides ànsies durant l'absurda desunió.

Aviat, les teves mans rebutjaren els seus papers a un costat i alliberaren dels seus a les meves. Acariciant, lenta, acuradament i possessivament el meu avantbraç, per a apegar-me a tu. Per un moment, insegur, et refrenares, separant-te lleument, respirant amb evident dificultat– Princesa... -panteixares-. Estàs bé? –refregares els nostres nassos, rosegant-me lleugerament.

- Ara no –Molesta pel teu abandó vaig aferrar, demandant, el teu clatell-. No deixis de besar-me! –Em vaig rendir al meu apetit. Què importava el que diguessin les normes del decòrum, jo només entenia el que enyoraven la meva ànima i el meu cos, que desitjaven tot i aquest tot eres tu. Si havia d'exigir-ho, ho faria. Em vaig tranquil·litzar quan m'abraçares amb més predisposició, mentre jo explorava amb una mà la teva incipient i rasposa barba– Sembles un eriçó –Vaig riure sorpresa, passejant i gratant les meves ungles en ella.

- Punxo molt? –preguntares incomodat.

- Només si intentes acariciar-me amb ella –Et vaig mirar a través dels cristalls.

- Bé, crec que quan estigui més crescuda ja no et punxarà –Acariciares amb el teu polze la meva galta submergint la resta de dits en els meus, ara, curts rínxols–. Saps, tu també estàs molt graciosa així –Repassares el meu semblant.

- Voldràs dir, espantosa... Mai ho havia portat tan curt –Et vaig fer morros.

- Segueixes igual de bufona... Crec que podries posar-te una coliflor al cap i et continuaria quedant bé.

- Albert! –Rigueres al meu neguit. Em vaig girar del tot i et vaig empènyer contra la capçalera, aconseguint que encara riguessis amb més ganes– No et burlis de mi! –Em vaig queixar.

- Ja ja ja! No ho faig –Tornares a atrapar-me, totalment estesa sobre teu– Només dic la veritat! Encara que, si vols estar més bonica encara, només has de somriure i no hi haurà qui se't resisteixi –Reconquerires els meus llavis i el meu cor alhora, passejant les teves mans al llarg de la meva curta esquena. En el meu pit, podia notar el nostre enèrgic bategar, compassat però competint per martellejar més frenètic. Les meves mans cobejaven la teva pell i vaig intentar colar-les a través dels botons de la teva camisa, encara no gaire segura de si repulsaries un contacte més directe- No sé com vaig tenir el valor per a desfer el compromís -Confessares de sobte, sorprenent-me pel llastimós timbre, mentre abastaves, exigent, amb les teves mans, tots dos costats del meu cap- Promet-me que no faràs cap bogeria més!

No vaig dir res, estava massa esglaiada pel teu arravatament i la sobtada serietat en la teva mirada- Promet-m'ho... No suportaria perdre't -Abans que pogués reaccionar, fongueres els nostres humits alens, relliscant les teves mans fins a la meva cintura per a trobar, tu també, el contacte de la pell sota la tela.

- Albert, jo tampoc suportaria perdre't -Vaig admetre alliberant els botons, confiada pel teu lliurament- Tu també hauries de fiar-te més de mi -Vaig continuar besant-te.

- Només si em promets mantenir-te fora de perill. Ets massa impulsiva. No vull que t'exposis perquè creguis que estic en perill -Frenares sever. No obstant això, acariciaves tendrament el meu rostre amb una de les teves mans. Amb l'altra, abastaves directament el meu llom. Jo, amb les meves, feia el propi amb el teu, ara, exposat tors.

Abans de decidir-me a contestar, vaig redibuixar amb els meus llavis les marques del lleó. Em vaig submergir en la calidesa i la suavitat del teu daurat borrissol en les meves galtes i de la teva baronívola aroma. I vaig acabar rosegant un dels teus petits mugrons, tal com ho fessis dies enrere tu amb els meus, guanyant un bleix que escapava de la teva gola i notant, sota el meu pes, com el teu entrecuix cobrava vida- D'acord, però si tu tampoc tornes a cometre cap bogeria -Et vaig somriure acariciant amb el meu nas la cicatriu, reprenent el meu pectoral i famolenc assalt, explorant amb les meves mans, la musculatura en els teus costats i el teu ventre, rememorant la sendera que vas recórrer sobre el meu cos en el teu, sembrant petons, recol·lectant gemecs, encenent, encara més, el meu propi desig de fondre'm amb tu. Ardorós, t'afanyares per despullar-me de la meva camisa, asseient-te i alçant-me amb tu per a devorar també els meus pits- Jo també vull tocar-te! -Vaig protestar.

Per a tu, era molt més fàcil recol·locar-me, com si no pesés res a les teves mans, a causa de la teva grandària i vigor. Baixares lentament el meu cos, mentre grimpaves amb la teva boca pel meu coll, raspant-me lleugerament en el teu fervor, assaborint amb la teva llengua cada centímetre fins a arribar a la meva oïda per a exhalar desbocat- Ho sento..., No puc evitar-ho -Després, segrestant la meva boca, ens tombares de cantó per a quedar a l'una. Parares breument molest, per a deixar les ulleres a la tauleta i prosseguir besant-me i acariciant-me, panteixant. Ja ni tan sols recordava el meu període, fins que vaig notar la teva cama colar-se entre les meves i el teu engruixit membre empenyent a un costat, sota els teus pantalons. Anava a apartar-me, lleugerament apesarada, quan començares a fregar amb cadència la teva cuixa, ventant el meu plaer i el meu desig, rosegant el meu coll.

- Albert -Sospirí, portada per la meva hipersensibilitat.

- Tan sols deixa't portar -Ronronejares en la meva oïda. Sí dies enrere, en el teu despatx, havia descobert nous plaers que mai havia arribat a imaginar, per la meva falta d'experiència, en aquest moment els sentia encara més potents en el meu cicle. El dolor es mitigava transformant-se en punxades de plaer, relaxant-me sota les teves delicades carícies en els meus pits, en les meves aurèoles, i la fermesa del teu agarri al meu darrere, que mantenia el ritme del nostre compàs. Encoratjada i amb renovada seguretat, vaig tornar a explorar-te amb les meves mans, gosant baixar, encara nerviosa, per a atrapar, sobre la roba i amb curiositat, la teva duresa. Desprevingut i sobreexcitat, gemegares-. Candy!

Recordava haver-la vist alçada davant meu durant el comiat i quan et vaig atrapar en la teva consolatòria dutxa. La imatge tornà a la meva ment i em vaig concentrar en el teu semblant, per a comparar la teva expressió amb la de la teva solitària satisfacció. Amb mi em semblares menys furiós encara que igual d'ofuscat, en el que vaig intuir era manifestació del teu desig- No et fa mall? -vaig preguntar fascinada perquè la portaves totalment inclinada a un costat i apegada contra el teu propi cos.

- Eh? -a penes interrogares en un panteix. Vaig veure que sense entendre. No sabia com anomenar-la, així que la vaig estrènyer per a fer-me entendre- Candy! -Vaig notar que el membre es convulsionava amb tu i vaig témer haver-te danyat.

- Ho sento. T'he fet mal? -em vaig disculpar candorosa.

- No! No! -gemegares- Al contrari!... M'agrada -Fregares el meu rostre de nou amb el teu nas-. Pots tocar-me quant vulguis... És només que m'has pres per sorpresa -Sospirares sota una nova carícia per part meva- No em dol, és molt agradable -Tornares a fondre les nostres boques, recorrent el meu interior amb la teva llengua, i robant, ara tu, els meus gemecs, augmentant la velocitat i intensitat del nostre fregament, per a portar-me a aconseguir, novament, el reconfortant esclat d'enrampades i onades de plaer, que em recorregueren sencera, xopant-me encara més i obligant-me a cridar en el meu abandó.

- T'estiiiiiiiimo! -Vaig pujar les meves mans per a quedar abraçada a tu amb fermesa, amagant el meu cap en la teva espatlla, amb la pell totalment estarrufada, esglaiada pel sobtat fred i totalment esgotada. M'embolicares amb els teus braços, sense deixar de balancejar-te, allargant, així, les meves sensacions, mentre em murmuraves que tu també m'estimaves.

Vam romandre en completa complicitat durant una estona. Finalment, descobrires la meva cara, alçant el meu rostre, per a cobrir-lo de lleugers petons, pel meu front, el meu nas, les meves galtes, la meva barbeta per a acabar amb un tendre petó en els meus llavis.

- Hauríem d'acostar-nos a la cuina a menjar alguna cosa -digueres mentre recuperaves la meva ventada camisa i me la retornaves amb un somriure.

- Però, i tu? -Me la vaig col·locar mentre observava com et cordaves la teva i comprovava que encara et mantenies erecte.

- No passa res, ja baixarà sol -comentares despreocupat, guanyant-te la meva sorpresa, ja que, pel poc que havia sentit sobre aquest tema, sempre es deia que per a un home, quedar en aquell estat, podia resultar molt molest i fins i tot dolorós. En observar la meva expressió, m'ajudares a aixecar-me i recollires els escampats papers del sòl-. De debò, no et preocupis, es baixarà.

- Però no et molesta? No et fa mal? -em vaig atrevir a preguntar.

- Molesta una mica, però no tant... -em mirares estranyat-. Escolta! Que no sóc pas tan delicat, saps! -Bromejares-. Vinga, anem a menjar. Sembla que no hagi menjat res en segles -T'espavilares estirant-te i oferint-me la teva mà perquè t'acompanyés-. A més, vull que coneguis a algú.

Continuará...