La reina dels teus desitjos

Ja arreglats, baixarem a la cuina, on tothom semblava conèixer al Sr. Albert Greenland. Doncs, quina manera de passar desapercebut tenies!

Continuava cavil·lant en l'últim que em vas dir. A qui voldries que conegués? Ja estàvem per posar-nos a menjar amb les nostres safates, quan aparegué per la porta una bella noia vestida de manera informal, molt similar a la nostra, esvelta, de preciosos ulls color mel i tan alta com tu. Va venir directament cap a nosaltres. Bé, més aviat cap a tu. Sense més, et va abraçar pel coll, com si fos la cosa més natural entre vosaltres.

Mai m'havia sentit tan furiosa. No vaig poder evitar-ho. Només feia uns minuts havíem estat junts a la nostra cabina. Recordant la teva erecció i em vaig tranquil·litzar en veure que ja no existia el delator bollament, malgrat la familiar proximitat de la nouvinguda.

- Albert! Quant temps! –Es quedà amb el seu braç recolzat en la teva espatlla mentre la meva ira anava en augment i començava a estar insegura de fins quan seria capaç de dissimular– El meu pare m'ha dit que viatjaves amb nosaltres en aquest viatge... Creia que estaves a Londres?

- Fa força temps que vaig tornar. Han passat moltes coses des de llavors –Li somrigueres amb afecte, sense cap amenaça de desembarassar-te de la seva manyaga-, si vols, quan et vagi bé, et poso al dia -Estaves quedant amb ella? Davant meu? La meva cara degué reflectir-ho tot perquè en baixar la mirada, el teu somriure s'esborrà lleugerament i ella em mirà estranyada per un instant, però mantenint la vostra conversa i el seu agarri.

- Passat el pròxim torn no tinc plans. Et sembla bé aleshores?

- Això seria estupend! -"Com?" Jo cada vegada entenia menys què estava passant. Fins vaig començar a témer que fos una forma de venjança maquiavèl·lica per part teva, per la meva tossudesa... però si era així, era molt cruel-. Mira, Glory –En aquest moment vas prendre la mà perquè m'aixequés. Em vaig deixar portar dubtosa–, precisament volia presentar-te a Candy, la meva promesa –Vaig sentir un alleujament enorme i no vaig poder retenir el meu orgullós somriure, però encara desconfiant i a l'expectativa de la reacció de l'altra dona-. Candy, ella és Glory, la persona que volia presentar-te -Intrigada pel teu interès en la nostra presentació la saludi- Has menjat ja Glory? Ens vols acompanyar? -la convidares.

- Sí, d'acord. M'uneixo a vosaltres en un moment.

Quan se n'anà no em donares temps a preguntar– Glory és la filla del capità. Ella i jo ens coneixem des de petits, perquè coincidíem en els viatges de la meva família a Escòcia. Fins que, per diferents motius, tots dos ens escapem de les nostres famílies –Això últim m'alarmà per la possibilitat que fos una mica més que una vella amiga-. Glory és una noia fantàstica! Ja veuràs, quan la coneguis més, estic segur que t'encantarà –Molta fe tenies tu, vaig pensar.

- Per això volies que la conegués? –Vaig preguntar d'una forma no gaire amistosa, penedint-me al moment, no m'agradava comportar-me així. Però no podia controlar-ho, un fort sentiment de territorialitat despertava dins meu quan em parlaves d'ella. No ho havia sentit mai tan fort, ni tan sols amb Susana, i vaig entendre que, precisament, el meu sentir cap a Terry, no havia arribat a ser tan profund perquè, malgrat passar-ho molt malament, vaig ser capaç de renunciar a ell cosa que, en aquest moment i en aquest precís lloc, amb Glory, em resultava totalment impossible i inacceptable d'imaginar. Per la teva mirada vaig veure que ho havies notat- ... Ho sento Albert, no volia resultar tan esquerpa, però no acabo d'entendre...

- Estàs gelosa? –preguntares entre divertit i incrèdul.

- No et burlis de mi! No és graciós –em vaig defensar.

- No em burlo, gens –Prengueres el meu mentó i, sense importar que algú ens veiés, em besares tendrament.

- Pensava que m'havies convidat a menjar, no a veure com menjaves... -ens interrompré Glory fent broma-. Oh! Sento haver-vos interromput –agregà rient, mentre s'asseia amb nosaltres i jo notava cremar les meves galtes de torbació. Tot allò m'estava resultant molt estrany- Encara que no puc culpar-te Albert, amb una xicota tan maca –Afegí, deixant-me totalment desconcertada, ja que el compliment era dirigit cap a mi. Eren manies meves o estava coquetejant amb mi?

- Glory... -li digueres en un to entre jocós i d'advertiment–. Veig que continues incorregible...

- Clar, com el senyor ja està servit, què hi fa que els altres hàgim de passar gana? –Tots dos esclafireu a riure a riallades i jo seguia sense entendre res- I bé? No seria només per a vacil·lar de xicota que ens volies presentar, no Albert? –Es reposà ella, mirant-me amb curiositat mentre ens acompanyava menjant.

- Saps que no –respongueres entre bocades-. En realitat, ella no hauria d'acompanyar-me... però... -La teva mirada recuperà la mateixa profunditat que la del nostre eròtic i, afortunadament, fallit intent de comiat-, tots dos som..., Segons sembla..., Molt testarruts... –Em feres rememorar la meva recriminació després de la dutxa. El record de tots dos moments tornà a la meva ment, amb tal intensitat, que no vaig poder dominar la humitat i el foc entre les meves cuixes. Dissimulant, vaig preferir centrar-me en el meu plat, com si fos l'exquisidesa culinària més gran del món i no l'embotit i les senzilles patates camperoles que tenia davant–. Candy m'acompanyarà per Europa. Com no sabem què podem arribar a trobar-nos i sabent que tu eres aquí, he pensat que, potser, podies ensenyar-li algunes lliçons de les teves.

Ara la sorpresa fou Glory- Parles de debò? A ella? –Em mirà, repassant el meu cos de dalt a baix, amb mirada valorativa– Albert, no sé... I ella està d'acord? La veus capaç?

- Ja ja ja! Et sorprendries del que és capaç Candy! –No sabia a què us referíeu, ni què era el que us emportàveu entre mans i em vaig tornar a enfurir.

- De debò? Estaries disposada Candy?

- Disposada a què? –vaig contestar ja enutjada del tot.

Continuarà...