Diverses setmanes van passar fins que Candy rebé resposta epistolar a les notícies que havia fet arribar a la Llar de Pony. Tant la germana Maria, com la Srta. Pony s'alegraven per ella i li expressaren el seu desig de que les anés a visitar amb l'Annie, ja que les enyoraven moltíssim.
Candy no oblidava el seu propòsit, abans que els Leagan encarreguessin anar recollir-la per a comprometre-la amb en Neal. El petit apartament, que havia compartit amb l'Albert, se li feia desmesurat sense la seva presència i, en aquesta solitud, havia sentit que ja res la lligava a aquell lloc i que desitjava tornar a la Llar de Pony, amb les seves mares. S'havia proposat de trobar treball d'infermera a les rodalies, per evitar ser una sobrecàrrega econòmica, però residint amb elles, per a oferir la seva ajuda i coneixements, sempre tan necessaris, amb la cura dels nens.
Durant els mesos posteriors de convivència amb l'Albert, a la finca de Chicago, continuava treballant a la Clínica Feliç del Dr. Martin. Gaudia de les breus estones que podia passar al costat de l'Albert, com ho fes al pis. Ara entenia els estranys horaris deguts a la gran responsabilitat que li comportava ser el cap dels Andrew. Això no havia canviat tampoc. Candy sentí que tornava a recuperar aquella sensació de llar que ells havien tingut. Però d'altra banda, les emergents i, cada vegada, més intenses emocions, respecte a ell, que encara no aconseguia assimilar ni desxifrar, li demandaven introspecció, per a poder reflexionar seriosament, també, sobre el rumb que volia donar-li, d'ara endavant, a la seva vida.
- T'agradaria tornar a la Llar de Pony? -Albert no pogué evitar alarmar-se internament. Durant aquells mesos, tot havia semblat tan fàcil entre ells i li dolia que ella s'allunyés de nou. Havia tingut l'esperança que aquella rutina quedés com l'ordre natural, en esdevenir el seu retrobament. Però ell sempre havia seguit els seus propis principis, de respecte i suport, i si era el què ella desitjava, així seria. Especulà que allò no hauria de ser un impediment real per a acostar-se a ella i galindejar-la, tal com es donaria amb qualsevol altra dama, d'haver-hi estat interessat, potser, fins i tot, resultaria més natural.
- Sí -El gest entristit de Candy va tranquil·litzar a l'home en certa manera, en percebre que ella també lamentava la separació- Per última vegada, m'agradaria ajudar a la Srta Pony i la germana Maria mentre treballo en algun hospital proper.
- Si això és el que desitges... -contestà neutral. Candy tornà a sentir que no desitjava separar-se d'ell... era tot tan complex amb aquelles emocions tant contraposades en el seu interior. Quan convivien tot era més simple. Ell era solament l'Albert, ara resultava ser el seu "pare adoptiu"? No tenien llaços de sang i, certament, ell sempre l'havia protegit i secundat, sempre s'havia mantingut al seu costat, però no podia veure'l com a les seves mares, a la tia Elroy, al pare de l'Anthony o ni tan sols com a en George. Mai no l'ha vist així, si no més aviat com un gran amic. Un germà gran era el més semblant a vincle familiar que podia sentir cap a ell. Però pensar en ell com a un pare li resultava summament estrany, era simplement absurd. Si bé la diferència d'edat era notable entre ells, també era insuficient per a donar-se aquesta sensibilitat. I si a això l'hi afegia el seu caràcter jovial, dinàmic i curiós, tan inherent a ell, la idea encara li era més forassenyada.
Una altra cosa que també inquietava a la Candy era com s'havia comportat ell sempre respecte a en Terry. Era per això que estava convençuda que ell només la veia com a una nena, com a una germana petita. Semblava que constantment intentés aplacar el seu dolor evitant-li les males notícies sobre el noi, o procurant la seva trobada en Rockstown. Després del seu breu esment a la calor de la xemeneia, ara no li quedava cap dubte de que ell havia volgut que es retrobessin. Si ell sentís un mínim interès en ella com a dona, ho hauria fet? Ella creia que no. Encara que la petició de compartir penes i alegries, continuava fent-la dubtar i aportant-li una certa il·lusió davant l'existència d'aquesta possibilitat. Necessitava pensar la manera de sortir de dubtes. Aclarir els seus propis sentiments i descobrir quins eren realment els d'Albert.
Posar distància entre ells podria ajudar-la i no anava a ser com que no el pogués continuar veient. Ara sabia on trobar-lo sempre i que ell no tornaria a desaparèixer com antany. Esperava poder mantenir el contacte de manera regular. Que ell també s'animés a visitar-la de tant en tant... si no ho feia ell, li ho demanaria ella.
Albert observà, trist i amb orgull aliè, com s'allunyava Candy per la vidriera del seu despatx "Candy... No hi ha cap dona com tu a la família Andrew...", pensà, desitjant que, precisament, aquesta dona pogués ser el seu suport al capdavant de la família i, en aquell instant, va saber que havia arribat el moment de revelar-li l'últim misteri.
Després ella disposaria de temps i espai. I ell, potser, a la fi, s'atreviria a exposar-li obertament el seus sentiments i, si ella accedís, a cortejar-la sense impediments "... independent i amb esperit".
Continuarà...
Escena original de inspiració en anglès:
fanfox manga/candy_candy/v09/c000/64. html
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/82. html - horaris d'Albert
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/1 .html - Albert pensant si podrà continuar vivint amb Candy un cop recuperat
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/10. html - reacció d'Albert a que algú anomeni a Candy "jove esposa"
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/14. html - Albert pensant que Candy serà algun dia una bona esposa
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/40. html - els primers pensaments de l'Albert amb memòria són per la Candy
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/41. html - desig d'Albert de continuar vivint amb Candy, però com? No com fins aleshores
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/43. html - comparació del gest de l'Albert amb les de les seves mares
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/46. html - instint de protecció de l'Albert
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/48. html - preocupació de la Candy per la vida de l'Albert
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/49. html - sense adonar-se que està reconeixent que ella també donaria la vida per ell
( prefereix morir ella a que ell hagués arriscat la vida i no s'hagués anteposat. És el que passaria si no ho hagués fet ell. )
fanfox manga/candy_candy/v08/c000/100 .html - emocions paternals, pare de l'Anthony
fanfox manga/candy_candy/v09/c000/1. html - "
fanfox manga/candy_candy/v09/c000/2. html - "
fanfox manga/candy_candy/v09/c000/17. html - dirigint-la cap a Rockstown
fanfox manga/candy_candy/v09/c000/41. html - George protegint l'última vegada a Candy
fanfox manga/candy_candy/v09/c000/60. html - A la mirada de la tia Elroy no hi ha odi ni resentiment cap a Candy, és penediment
( treure els espais al voltant dels punts per poder utilitzar l'enllaç. Darrera de fanfox falta punt net barra )
CARTES ESCRITES I REBUDES DURANT AQUEST TEMPS i SEGÜENT CAPÍTOL - EN CCFS
pg. 352 - Estimada bestia Elroy - En la commemoració de la mort de Stear en Lakewood, Candy participa en l'organització amb el permís de Elroy (entre setembre i novembre de 1918 mort de Stear, zona de la Champagne, 1919 commemoració, després del fracassat intent de compromís de Neal amb Candy)
Pg. 347 - Estimat Dr. Donald Martin - Candy demana que accepti la construcció d'una nova Clínica Feliç per Albert
Pg. 349 - Estimat Dr. Donald Martin - Candy està a Chicago. Els regals per als nens els pot portar ella en la visita nadalenca a la Llar.
pg. 350 - Estimat Vicent Brown - Es confirma que Candy viu a Chicago abans d'anar-se a la Llar de Pony.
pg. 322 - Estimada Sara Lagan - Inauguració Miami Resort Inn, Disculpes públiques, Elroy no assisteix ni Archie.
pg. 323 - Volgut Stewart Lux - posterior a la 1GM - Ja hi ha armisticis des de 1918, i es tanca 'definitivament' amb el tractat de Versalles al juny de 1919.
pg. 325 - Volguda Mary Darcy - Eliza acusa de bruixa a Candy perquè Neal no té núvia encara. Ja no està a Chicago.
pg. 328 - Volgut Georges Villers - Grip, virus estrany, en la festa dels Lagan. La grip espanyola va desaparèixer en 1920.
Assumeixo la mort de Susana en 1919, dos anys després de la separació de NY.