La reina dels teus desitjos

- Espera. T'explicaré la nostra història –vas intervenir-. Quan Glory i jo ens escapem de les nostres famílies, ens retrobem a París. Allí compartirem apartament amb un parell d'amics més. Recordes en el Zoo de Londres, quan li vaig comentar a Terry que jo també solia veure'm en embolics i baralles?

- Sí... -vaig contestar dubitativa.

- Bé, prop d'aquest apartament hi havia un bordell. Les noies eren molt simpàtiques i travarem amistat... -Tot allò, en la meva ment, cada vegada, anava com més va pitjor, però et vaig continuar escoltant-... i amb alguna d'elles quelcom més –Mirares amb complicitat a Glory.

- Albert... –Volia interrompre't, em començava a trobar malament. Temia que em confessessis alguna antiga aventura o història d'amor teva i que jo no fos capaç de suportar-ho. Vaig entendre, en aquell moment, la gelosia que sempre havia demostrat Terry quan li parlava d'Anthony, malgrat que jo ho trobés totalment irracional i molt cruel per la seva part... Però ara, estava sentint exactament el mateix per tu.

- Deixa'm acabar, si us plau –M'acariciares la galta-. Bé, la vida d'aquelles noies no era, per a res, fàcil. A més, treballaven per a una gent que les maltractava físicament. En més d'una ocasió, les havíem curat i resguardat amb nosaltres. Allò no va agradar en absolut als amos del negoci.

- Gens -continuà Glory–. Una nit, quan Albert tornava del seu treball, l'esperava una banda al complet, per a apallissar-ho en un carreró pròxim. Sabien que ell sempre donava la cara si calia. Atacant-lo a ell, volien advertir-nos a la resta, perquè no ens fiquéssim en els seus assumptes –Et vaig mirar espantada–. Per sort, aquell dia, Marcel, Jean Paul i jo tornarem abans i, a més, acompanyats d'un parell d'amics més. Just a temps per a veure per on s'emportaven a Albert.

- Sí, si no arribeu en aquell moment, segurament no seria aquí per a explicar-ho –Rigueres-. Però bé, allí repartirem i rebérem tots, inclosa Glory... Allò cridà l'atenció de les noies, que en veure com es defensava ella, li van demanar que les ensenyés a defensar-se...

- Sí, al principi em va semblar absurd, però després em vaig adonar que podria ajudar-les i protegir-les. Poc temps després, el rumor es va córrer, van venir més dones de la resta de la ciutat. Crearem un centre d'atenció i suport, on donàvem lliçons de defensa personal i assessorament, especialment per a dones maltractades... Encara que, al final, vam haver de tancar-lo per les pressions de les bandes de proxenetes que es van sentir amenaçades. Malgrat tot, sé que ajudarem a bastants noies. Algunes d'elles van aconseguir deixar enrere la seva antiga vida, canviant totalment d'identitat i tallant el contacte amb tots els que les coneixien, la majoria d'elles se'n van anar del país.

- Després de tancar el centre era molt perillós continuar allí. Jo vaig tornar temporalment a Amèrica, just abans de rescatar-te en la cascada... I segons sembla, tu vas fer les paus amb el teu pare, no Glory?

- Sí. He decidit que vull seguir els seus passos. Ell està disposat a ajudar-me i a acceptar-me tal com sóc –comentà alegre-. Gràcies a ell, vaig saber de la teva estada a Londres.

- Crec que seria aconsellable que Glory t'ensenyés a lluitar i a defensar-te –em digueres finalment–. Ella és molt bona amb els punys. Pensava ensenyar-te jo mateix, abans de saber que ella era aquí, però sent també dona, et podrà orientar millor.

- Vols que aprengui a lluitar? Com un noi? –em vaig sorprendre.

- No, vull que sàpigues defensar-te, aprofitant els avantatges del teu cos, i coneixent els teus punts febles... No és una cosa que hagi de sorprendre't tant, ets perfectament capaç... O potser, ja no recordes quan vas salvar a Neal? A més, m'has explicat que més d'una vegada ja t'havies barallat amb ell, ja ja ja! I a sobre el guanyaves... -Continuares rient amb ganes davant la sorpresa mirada de Glory.

- Vaja! Vaja! Així que no ets tan passiva com aparentes... Això sí que és una sorpresa! –exclamà admirada i jo no vaig poder evitar sentir-me orgullosa i avergonyida al mateix temps–. Ho hauria d'haver imaginat, sent la teva núvia... –et digué recolzant la seva mà a la teva espatlla i unint-se al teu riure–. Bé, què dius Candy? Estàs disposada? Quan acabi amb tu, t'asseguro que, ni Albert et podrà! –féu broma–. I podràs fer amb ell el que vulguis –Em picà l'ullet- Ja ja ja!

- Eh! Ni que jo fos un arlot –et fingires ofès- ... Un moment, què has volgut dir amb "el que vulguis"?

- Està bé –accepti, ja més tranquil·la, unint-me al vostre riure–. Tot sigui perquè Albert faci el que jo vulgui. Ja ja ja!

- Dones! I després diran que sou el sexe dèbil... -Feres una ganyota mentre Glory i jo et derrocàvem, empenyent-te, de la cadira, acabant tots a terra, rient, davant l'atònita mirada de cambrers, cuiners i donzelles.

Vàrem estar parlant de l'horari que seguiríem, quedant a començar les lliçons al següent dia. Gairebé no havíem descansat. Decidires acordar per a tots dos una reducció de jornada, quelcom que no hagués estat possible de no ser qui eres.

Després de sis hores seguides de treball, vaig tornar rendida a la nostra cabina. Em vaig dutxar i em vaig vestir per a dormir. Em preguntava on estaries perquè no t'havia vist. Vaig sentir uns forts braços que m'envoltaven des de la meva esquena i em vaig sobresaltar, fins que vaig contemplar el teu reflex.

- Albert. On estaves? No t'he vist i tampoc t'he sentit entrar.

- No m'has vist perquè estava a la llitera de dalt. He arribat abans que tu –Furgares els meus curts rínxols amb el teu nas-. M'havia dutxat i t'estava esperant -murmurares juganer, rosegant i llepant lleugerament el meu coll, encenent el meu desig malgrat l'esgotament- Saps que no necessites que Glory t'ensenyi res per a fer amb mi el que vulguis, veritat? –La teva expressió a través del mirall declarava que dormir era l'última de les teves intencions.

Continuarà…