La reina dels teus desitjos

- Coses pitjors? –Vaig continuar rient mentre notava el teu musell, acariciant el meu coll.

- Sí, vols comprovar-ho? –ronronejares recolzant la teva recuperada erecció entre les meves cuixes. Em vaig alarmar una mica, insegura sobre la serietat de la teva proposta.

- Albert? –No sabia com plantejar-ho. No era que no ho desitgés, de fet m'estava morint de ganes per descobrir com se sentiria ser teva del tot... I vaig començar a rebutjar els meus dubtes, en rendir-me a l'apassionat assalt de la teva llengua a la meva boca, com a única resposta, mentre les teves mans intentaven apartar del teu camí la molesta camisola. Vaig recuperar una mica de seny, en notar que ho aconseguies i estaves intentant fer el mateix amb la meva roba interior– Albert Espera! Què estem fent?

- Estimar-nos –replicares espontani, al mateix temps que pretenies exposar els meus pits.

- Creia que...? Fins a on vols arribar? –Et vaig apartar amb una mà en el teu tors però retenint-te amb l'altra en el teu coll. Sabia que estaves contenint-te contínuament, però tu mateix eres el primer a recordar-me la incertesa que ens esperava a Europa. Exhibits a la fi, acariciares, mandrós, el contorn dels meus pits, dibuixant el signe de l'infinit en ells... No vaig saber si de manera conscient o per inèrcia, perquè semblaves hipnotitzat en la teva contemplació- Albert? –vaig demanar, més insegura.

- Desitjo posseir-te –murmurares, provocant una deliciosa i angoixant enrampada que recorregué el meu cos. No em mirares, seguies enfocat en els meus pits-, no t'enganyaré Candy, fa molt que ho desitjo... Des d'abans fins i tot d'estar junts –Et vaig percebre incòmode.

- Albert..., jo també..., també et desitjo..., però..., no deixes de dir-me que pot ser perillós en aquest viatge... I si em quedés embarassada?

- Bé, ara estàs amb el teu cicle i és més segur... -Continuaves acariciant-me sense mirar-me als ulls.

- En teoria... Però he vist massa casos d'embarassos que s'han donat per això, per confiar-se en aquests dies i massa han acabat com jo –vaig agregar, dolguda en referència a la meva orfandat–..., nens abandonats sense pares –Vaig aconseguir que em miressis.

- Saps que això mai li succeiria a un fill nostre... Les noces es realitzaran al nostre retorn –Per un moment el teu rostre prengué una expressió estranya de preocupació, com si recordessis alguna cosa–. Si cal, podem demanar al capità que ens casi...

- Ja et vaig dir, en una ocasió, que no són les noces el que em preocupa. Jo només vull estar amb tu, però, i si ens passa alguna cosa a algun, mentre busquem a Stear?

Intentares sortir de damunt meu però no et vaig deixar– Candy –sospirares–, si és cert, que també ho desitges, no vull esperar al nostre retorn... Si no estiguessis amb mi, hagués estat molt més fàcil. Però ara, tenir-te tan a prop..., i tens raó. He pensat molt en com em vas forçar a portar-te -Et vaig mirar sorpresa sense comprendre a on volies arribar. No anaves a perdonar-me mai això?-. Vas raonar que, per a tu, no tenia sentit quedar-te a Amèrica sola, o si hi havia la possibilitat que jo no tornés...

- Sí, i continuo pensant el mateix, no em penedeixo d'estar amb tu... Ho tornaria a fer.

- Com t'acabo de dir –Tornares a sospirar-, he pensat molt en això aquests dies. Si hi ha la possibilitat que ens passi alguna cosa..., doncs preferiria haver-te tingut alguna vegada com la meva dona... Potser et sona egoista... No vull imaginar aquesta possibilitat..., però... No voldria morir o sobreviure't sense haver-te fet meva...

- Albert! Jo tampoc –Et vaig acariciar la cara, impulsada pel sentiment de tendresa després de les teves paraules. Fins a aquest moment t'havies mantingut tibant sota el meu tacte. Vaig notar com a la fi et relaxaves. Tornaves a acostar-te a mi per a besar-me, lentament, assaborint el perfil dels meus llavis, demandant entrada. Vaig tornar a envoltar el teu coll amb tots dos braços deixant-me seduir per les teves carícies, que transformaren el seu llanguiment inicial en possessió demandant de les meves cuixes, contra la teva erecció, per moments, compassant als teus humits i, cada vegada més, ferotges petons.

Tots dos comencem a balancejar-nos com les anteriors ocasions. Em sentia esglaiada per la capacitat que tenies per a excitar-me. A penes uns minuts abans discutíem i ara estava disposada a lliurar-me a tu sense reserves.

Amb els teus braços i cames, sense apartar la teva boca de mi, et desferes dels llençols que encara ens cobrien. Després, prosseguires el teu atac a la meva roba interior, llançant-la al pis.

- Ara torno –Saltares del llit cap al bany, per a tornar a aparèixer amb una tovallola– Serà millor que posem això, si no volem tenir canviar-ho tot després...

- Ah! –La col·loquem estesa sobre el llit i reprenem els nostres petons i carícies, progressivament més atrevides, compassant-les amb els nostres riures i panteixos. Semblàvem un parell de nens competint per fer-lo millor que l'altre. Finalment vaig capturar el teu penis, recordant així la seva grandària. Vaig tornar a espantar-me, però ja no per les conseqüències –Albert, no estic preparada, tinc por.

- Què? –exclamares, notablement desesperat i consternat-. Por? Per déu, Candy! Imaginar-te embarassada de mi, provoca més el meu desig -Em mirares amb intensa i enfosquida mirada-. Deixa de preocupar-te, demà ens casem i mai us faltarà de res, si alguna cosa em passés -afegires enronquit-. Tia Elroy t'ajudarà... Buff! -Esbufegares exasperat-. No em facis pensar en ella ara Candy, si us plau! Et necessito! -Rosegares la meva orella i el meu coll esbufegant-. Et necessito tant!

- No, no és això... Jo també et necessito -vaig contestar encara sense assimilar la tempesta d'emocions i sensacions que m'estaves provocant. Tot allò em sobrepassava. Et desitjava amb bogeria, em sentia estimada, m'excitaves encara més amb les teves confessions, però la grandària del teu membre realment m'espantava. No volia ofendre't, ni que després no t'atrevissis a tocar-me. Però realment vaig sentir pànic.

- Llavors? –Em mirares tristament suplicant, causant-me un nus major en la meva gola- Què passa?

- És que..., és que tu... -Em moria de vergonya... Tampoc és com que hagués vist massa penis erectes... I si resultava que aquesta era la mesura normal? Però Realment era possible que allò entrés en una dona? Dels pocs dibuixos que havia vist, sabia que no podia fiar-me... Les proporcions de les dones tampoc eren molt reals... Plenes de corbes i carns per onsevulla... Al seu costat, jo era un simple escuradents raquític. I els membres?, bé, semblava que als homes els agradava dibuixar-los exagerant la seva grandària, arribant fins i tot a l'aberració... Però existien infinitat de representacions diferents... Sí! Jo no havia llambregat els llibres de la biblioteca dels Andrew..., però, en la secció de medicina de l'escola, també teníem els nostres... O més aviat dit, els metges tenien els seus i ingenus creien que les infermeres no ho sabíem.

- Jo, què, princesa? –Em vas fer reaccionar, encara més estranyat.

- Tu... ets... molt... ets... gran...

- Què? –T'apartares apesarat-. Com que gran? Això sempre ho has sabut. No? –malinterpretares-. No t'entenc. M'estàs dient vell? –No donaves crèdit.

- No no no no, no –em vaig repetir penedida i més avergonyida encara–, no gran d'edat..., gran d'allò –Amb l'atrevida que era últimament per a algunes coses i que ximpleta que em sentia en aquell moment.

- Gran en allò? –Inclinares el teu cap, encara sense comprendre.

- Sí, el teu d'allò... El teu penis –tot just vaig murmurar, gairebé inaudible, apartant la meva mirada.

- Et fa por... El meu penis? –Semblaves desencaixat.

- Ssssí... -Em vaig ruboritzar. Quedarem paralitzats, mantenint les nostres mirades, vaig suposar que cadascun sospesant les seves possibilitats... Les meves, amagar-me sota el llit, saltar per la borda o tancar-me en el bany el que quedava de travessia. I se suposava que jo havia de ser la teva futura esposa i mare dels hereus Andrew? Però no podia evitar tenir por. Una cosa era els nostres jocs i gaudir del tacte del teu cos, que m'embogia, i una altra era que "allò" entrés en mi... Segur que t'estaves penedint d'haver-me triat. Vaig començar a sentir-me malament, notant un dolor immens en el pit per la pena, la vergonya i la frustració.

Romangueres uns moments més estudiant-me i després et fixares en el teu membre, visiblement consternat, mentre aquest començava a afluixar.

Continuarà...