La reina dels teus desitjos
- Candy, jo no crec que sigui... És a dir, crec que el que tinc és normal –Em mirares insegur-. No puc assegurar-te que la primera vegada no et resulti, molest... Fins i tot amb una mica de dolor... Només puc prometre't que tractaré de tenir la màxima cura. Però has de confiar en mi, has de relaxar-te –Prengueres la meva mà i la besares, acariciant-la amb els teus llavis, mirant-me amb serietat–. Si sents que no estàs preparada, esperarem. És només, que vaig pensar que... també gaudies com jo, que també... ho desitjaves.
- I ho faig! Però no puc evitar sentir-me espantada... a mi em sembla... enorme -Vaig acabar murmurant amb sinceritat–. Volia fer-ho. Sé que et contens i no vull que sentis que estic jugant amb tu. Però...
- Esperarem. No et negaré que moro de ganes, però esperaré que estiguis realment segura... He estat capaç d'esperar-te per molt de temps. No serà tan greu esperar un poc més –agregares resignat-. Quan passi, vull que tots dos ho gaudim. No que ho facis només per a complaure'm. Per a això no es necessita ser parella i jo vull de debò que siguis la meva companya.
- De totes maneres... -Vaig tornar a sentir-me enrojolada–, a mi m'agradaria que no deixéssim de jugar... M'agrada molt la forma en què em toques i em fas sentir –No vaig tenir temps de reaccionar. Amb un àgil moviment, ja em tenies capturada, de nou, entre els teus braços, a plena mercè dels teus petons.
- Candy!... Saps que em tornaràs boig? –grunyires entre petons, abans de baixar, lentament, a delectar-nos, succionant els meus pits, fent-me recordar el teu desig de veure'm embarassada de tu. De sobte, sense comprendre la raó, també em vaig sentir molt excitada per la idea, imaginant que algun dia, aquells mateixos pits, alimentarien als fills de tots dos... però, mentrestant, serien només per a tu.
- I tu a mi, Albert. Sols, tingues una mica de paciència amb mi... T'estimo, Albert –Vaig aixecar la teva cara, per a fondre'm de nou en la teva boca i intentar tombar-te sota mi. Resultà gairebé impossible–. Albert, si us plau Tomba't! -vaig protestar- Uiss! Tu sempre ens mous al teu antull i jo, no puc... -vaig dir fent morros. No estava molt segura, però se m'havia ocorregut una petita entremaliadura, per a compensar-te i divertir-me, jo també... Tenia l'esperança que t'agradaria tant com em va agradar a mi i, potser, d'aquesta manera, li perdria una mica de respecte al teu òrgan...
- Ja ja ja! Per a què vols que em tombi? –Rigueres encara resistint-te. Segur que per a fer-me rabiar. M'alegrà que no li donessis més importància i que poguéssim continuar explorant-nos, com fins llavors. A l'hospital, havia escoltat, de diverses noies, que alguns pretesos nuvis, les havien deixat per no accedir a consumar amb ells. Encara que m'havies demostrat, àmpliament, que no eres d'aquesta mena d'home, vaig tenir les meves reticències, quan et vas quedar callat. Com saber-ho? Pogués ser que valoressis que ja no estaves per als meus "criaturades". Però, com sempre, em constataves que no era així. Allò feia que encara t'estimés més i desitgés aconseguir l'embranzida necessària per a poder compartir-me amb tu.
- Ja ho veuràs... Tu només tomba't. Vinga, no siguis dolent! –Et vaig picar l'ullet–. Crec que t'agradarà –Vaig somriure trapella i accedires reticent–. Relaxa't! –vaig insistir.
- Ja ja ja! I això m'ho dius precisament tu que... -No et vaig deixar acabar. Et vaig callar devorant la teva boca, aconseguint esfondrar-te a la fi, a la meva absoluta disposició.
- Shhhhh! Silenci –vaig ordenar.
- Ja ja ja! Què?
- SHHHH! He dit que silenci –Vaig fingir posar-me seriosa, mirant-te desafiadora. Al que vas respondre gesticulant com si tanquessis la teva boca amb clau, sense poder evitar somriure curiós.
- Tu, vas tenir la teva oportunitat... Ara em toca a mi... No vull sentir-te... Només vull que miris... -Vaig fregar els nostres nassos, somrient maliciosament, per a després passejar-me per la resta de la teva cara, rosegant, lleugerament, aquí i allà, amb calculada calma. Embullada en l'aroma del teu cabell, que sempre m'atreia pel sabonós perfum i la suavitat del seu tacte, vaig lliscar pel teu robust coll, rellepant el pols i tornant a aspirar la teva olor, com lloba reconeixent als seus cadells, agitant, amb això, la teva respiració, que començava a tornar-se més entretallada. Bé, em vaig dir, aquí et volia, expectant, tal com tu ho feies quan jugaves amb mi. Era el meu torn de retornar-te la gratificant tortura. Seria la meva petita compensació, vaig pensar.
Estava decidida a gaudir amb cada afecte obsequiat. Vaig admirar el teu ampli tors, passejant les meves assedegades mans per tota la seva extensió, esquinçant i rullant el teu borrissol entre els meus dits, càlid, suau, daurat. Homenatgi, besant i llepant, la marca del lleó... Mai em cansaria de fer-ho. Tu, a canvi, em regalaves les oïdes amb els teus gemecs i sospirs.
- T'agrada? –et vaig retornar la torna.
- Sí –respongueres segur. Vaig baixar les meves mans per la teva cintura, vagant pel teu ventre, evitant, expressament, la frontera de la teva sendera vellosa.
- Vols que baixi... més? –vaig preguntar múrria, sense traspassar.
- Sí.
- Sí, què?
- ?... Sí, Si us plau?
- Això està millor!
- Dolenta!
- Shhhhhh!... Parlaràs, només, quan t'ho demani... Si vols que continuï –et vaig amenaçar, imitant la teva actuació en el comiat.
- Ja ja ja ja! –Esclatares a riure, semblant gratament sorprès però sense contenir-te.
- SHHHHH! –vaig insistir més enèrgica-. Parlaràs, només, quan jo t'ho demani! Vols que continuï?
- Està bé, està bé Ja ja ja! Ho sento Ja ja ja! –Et costà, però finalment, amb visible esforç, aconseguires assossegar-te.
- I bé? Parlaràs, només, quan jo t'ho digui?
- Sí –Somrigueres un breu segon, procurant recuperar el port seriós.
Vaig dibuixar, a carícies, el contorn dels teus malucs fins a l'interior de les teves cuixes, persistint en l'evasió del teu sexe, aproximant-me prou per a arrencar-te expectants sospirs, comprovant que, ara, la serietat era incondicional, reforçada per les teves dilatades pupil·les.
Vaig contemplar el teu membre que s'alçava orgullós i esplèndid enfront meu. Vaig cobrir, cortès, el seu cap amb la meva dreta i la seva base amb la meva esquerra, sense aconseguir voltar-ho pel seu diàmetre. Procurant coordinar, els suaus moviments de vaivé de la meva esquerra amb els cercles de l'altra, sense desprendre la meva mirada del teu rostre, devorant cada meravellada expressió i gemec de plaer, íntegrament enfocats al que jo et feia, llaminer, sense tancar mai els teus ulls.
- T'agrada que et toqui així? –vaig repetir la teva estratègia.
- M'encanta! –confessares esbufegant. Vaig parar en sec.
- Bo ... No sé, hauria de seguir? –La teva expressió no tenia preu. Estaves realment esbalaït i, fins i tot, vaig poder percebre el que semblava un lleu tic en la teva cella dreta... Potser incredulitat? Indignació?, o incertesa sobre la serietat del meu joc?
- Candy, Si us plau!...
- Crec que no seguiré més amb això... -Em vaig somriure... No tenies ni idea de què era el que anava a fer a continuació. Allò encara em divertia més. T'estaves començant a molestar.
- Candy, això no em semb...
- Crec que provaré una altra cosa... -Et vaig sorprendre, capturant el teu membre entre els meus pits, just en el moment que intentaves incorporar-te. Paralitzat, tornares a reposar sobre el llit.
- Candy!
Tampoc aconseguia voltar-te així, però me les vaig enginyar per a acariciar-te, imitant l'anterior agitació i, de tant en tant, amb l'ajuda de les meves mans, delinear el masteler amb un endurit mugró, o utilitzar-lo per a acariciar, jo, els meus pits amb ell, quelcom que, per l'augment de gemecs, semblava agradar-te encara més. Jo també gaudia de la vellutada i arrodonida carícia, augmentant alhora, la meva excitació amb la teva.
- I això també t'agrada o t'agradava més abans? –Vaig començar a sentir-me com una alumna avantatjada... Ara comprenia, encara millor, com realment havies gaudit, en el nostre segon joc eròtic. Aquesta sensació de poder era simplement sublim.
– M'agrada que em toquis com vulguis -Ennuegat, aconseguires contestar-, contínua si us plau –suplicares bleixant.
- No sé... I si no vull tocar-te més? –Vaig tornar a apartar-me completament de tu, estudiant els teus posats.
- Què? Si us plau!... O acabes tu o ho faig jo –Desesperat, anaves a acariciar-te amb la teva mà, però et vaig frenar abans.
- Un moment! No t'he donat permís per a tocar-te -Vaig retenir el teu canell, severament convençuda-, a més, encara no he acabat –Vaig somriure amb malícia i tot seguit vaig acostar contemplativa la meva cara al torturat fal·lus. Desafiador, vaig llepar la seva copa, arrabassant-te, d'una sola estocada, un tosc grunyit i la teva plena rendició.
Instintivament, vaig degustar amb parsimònia el tronc, recorrent-lo lateralment. Em veia incapaç d'engolir semblant portent, però no vaig deixar de retornar al seu casc, reconeixent i aprenent, amb la meva llengua, cada recolzada i relleu, el suau matís de la teva íntima essència, molt més subtil que la meva, però, per a mi, molt més addictiva. Els teus sospirs, gemecs i precs, m'encoratjaven, fent-me gaudir, amb major intensitat, del creixent palpitar entre les meves mans que m'ajudaven a no deixar pell sense atenció.
Capturant amb totes dues mans, encara no, la totalitat de la seva humitejada extensió, vaig assaltar, voraç, el gland, succionant-lo, tal com ho fessis tu, en altres ocasions, amb els meus pits i clítoris. Ensalivant més, per a facilitar tots els meus moviments, comprimint, retorçant i abrillantant tan preuada obra mestra de la naturalesa, sense deixar de mirar-te per a demostrar-te, també, quant estava gaudint jo amb tot allò.
Un lleuger tremolor entre les meves mans i un salí contrast en la meva boca, fou el poc que vaig arribar a advertir abans que m'apartessis, voltejant-nos i col·locant-me sota el teu tibat cos, mentre notava sobre els meus pits, diverses ràfegues de viscosa calidesa i els teus gemecs, clamant el meu nom, com a esplèndid fons musical.
- Ets una tramposa –Em besares, amorós, encara sense alè–, espera al fet que em recuperi...
Continuarà...