Anime/Manga » Candy Candy » Això és tot el què em vols dir?

Author: somiadora

Rated: K - Catalan - Romance/General - Published: 07-09-20 - Updated: 08-19-20

id:13638762

Això és tot el què em vols dir?

Candy, amb llàgrimes als ulls, encara portada per l'emoció de les memòries, donà la volta en reconèixer aquella veu... Després de tant de temps, palpitava, potent i tempestuós, el seu cor. Aquesta dolça veu, tan pròxima, tan càlida, tan reconfortant, tan especial, tan familiar...

Els segons transmutaren en anys, retrocedint i superposant-se a la seva ment, en un mateix rostre. Com era possible que mai s'hagués adonat? Era ell. Sempre havia estat ell. La suau veu, els seus blaus ulls, els seus cabells rossos al natural. Albert, el seu veritable Príncep del Pujol.

Ell havia estat el seu alè; al seu interior, el seu Príncep, quan ningú més ho aconseguia. Oncle William, el benfactor; rescatant-la d'un Mèxic fat segregador de quants estimava, adoptant-la en la seva família per a protegir-la de l'altra, enviant-la a Londres distanciant la mort d'Anthony, emparant les seves decisions al retorn. I, finalment, el seu alè com Albert. Simplement Albert, el més present, el més constant. Ni el temps ni les distàncies ni les decisions ni les fatalitats havien aconseguit separar-los.

Portada per l'eufòria de la epifania, rabent es llançà als braços del seu... Amic? Germà? No, en pensar en això, en el passat, s'adonava que era diferent, una cosa inefable, que aconseguia la nitidesa d'aquest precís instant, on els fils invisibles que sempre els havien unit li eren revelats. Per complet?

Albert, inicialment temerós de la seva reacció, es sentí alliberat en comprovar la seva alegria i emoció, declarant que estimava els seus somriures, que mai els oblidaria d'igual manera que mai podria oblidar-la a ella, perquè ella completava el seu horitzó futur, amb la seva alegria, bondat i vitalitat.

S'abraçaren com si portessin anys sense veure's, tot just dies en realitat, bressolant-se mútuament- Eres tu! Ets tu! -exclamà Candy encara sense donar crèdit-. Sempre has estat tu! -En asserenar-se, un xic timorata, amagà la cara a la caçadora-. Com podré tornar a mirar-te ara? Amb la d'ocasions que vaig arribar a parlar-te del meu Príncep del Pujol!

- Candy, si us plau, t'ho prego. No et retreguis amb mi -Li aixecà la cara suaument, acabant d'assecar la resta de les llàgrimes. Ell tampoc havia pogut contenir les seves emocions-. És per això que vaig trigar tant a dir-t'ho. No sabia com fer-ho. Perdona'm. L'últim que voldria és que et sentissis avergonyida -Candy es tranquil·litzà i li mostrà el seu rostre somrient- Veus? Aquí està! Aquest és el somriure que sempre m'acompanya! Jo també vaig atresorar el teu record des d'aquell dia -confessà ell-. Mai havia vist a ningú abandonar-se tan sincerament a les seves emocions Tu m'inspirares a voler viure cada experiència amb total intensitat!

- El meu príncep, et dec tant! -Rigué ella.

- Jo et dec més, la meva petita -S'enrojolà ell.

Final del manga

Continuarà...

Escena original de inspiració en anglès:

fanfox manga/candy_candy/v09/c000/70. html

fanfox manga/candy_candy/v09/c000/71. html

fanfox manga/candy_candy/v09/c000/72. html

fanfox manga/candy_candy/v07/c000/25. html - Candy parlant-li del Príncep

fanfox manga/candy_candy/v07/c000/26. html - Candy transmetent-li la bellesa de la vida

fanfox manga/candy_candy/v07/c000/36. html - Desitjos d'Albert, encara sense memòria, gràcies a Candy

fanfox manga/candy_candy/v07/c000/92. html - La importància del somriure de la Candy per a Albert, sense memòria

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/14. html - La importància de la bondat per Albert

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/26. html - Candy trobant fortalesa per sobreposar-se, recordant el seu Príncep, malgrat els anys

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/27. html - "

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/37. html - Reflexions de la Candy respecte a la seva convivència amb l'Albert

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/38. html - però encara està recuperant-se de la ruptura i no se'n adona d'aquesta creixent necessitat

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/40. html - Importància del somriure de Candy per Albert, al recuperar la memòria

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/41. html - Albert atresorant els records de Candy

fanfox manga/candy_candy/v08/c000/80. html - Albert descobrint el seu emblema que Candy porta penjat amb la creu de la germana Maria

fanfox manga/candy_candy/v09/c000/1. html - Els records del seu amor per Anthony també segueixen sent punyents. Candy no oblida ni deixa d'estimar a qui ha estimat. Torna a estimar i segueix endavant. La vida continua. Això no fa que un amor hagi estat ni més ni menys important que el següent.

fanfox manga/candy_candy/v09/c000/34. html - El pretèrit perfecte, s'utilitza quan una acció ja està conclosa. Si no, es deixa en imperfecte. Això està traduït així al manga en anglès però també al manga en castellà. És a dir, Candy considera aquest amor com tancat.

( treure els espais al voltant dels punts per poder utilitzar l'enllaç. Darrera de fanfox falta punt net barra )

Per acabar, a la novel·la, amb l'únic que hi fa referència de parlar en la seva actualitat, quan el temps es torna present, quan no està recordant la seva història o llegint cartes, és amb l'Albert o l'oncle avi William (com l'anomena per fer-li la punyeta):

Pg. 343:

"... el besoncle William s'encapritxà bastant del retrat i ara penja d'una de les parets del seu despatx... "

Pg. 344:

"Ningú sap en quantes nits d'insomni em va envair l'ansietat per no saber on es trobava... Quan vam tornar a veure'ns, tots els meus dubtes es van dissipar en un instant, encara que això no significa que no estigués molt enfadada. Recordo haver-lo reprès. Crec que he envellit de cop per la teva culpa!, li vaig cridar.

Ell, rient, va respondre: Prefereixo que semblis una mica major al fet que et confonguin amb la meva germana petita. Encara que reia, també hi havia una cosa seriosa en el seu gest. Després va entretancar els ulls, burlant-se de mi.

A Albert sempre se li ha donat bé confondre'm. Vivíem junts i fingíem ser germans. En aquella època, em preguntava si la nostra vida s'assemblava a la vida que portaria una família normal i corrent, però sé que no era així. No sé com explicar-ho, però, en el fons del meu cor, sabia que ell era diferent. Qui sap què pensava ell...

És un home molt exasperant. "

I les últimes cartes entre ells son un degoteig de complicitat i flirteig.