La reina dels teus desitjos

Et vas girar només al punt per a rebre un cop de puny de ple, sense arribar a derrocar-te, trontollant-te. Encara li treies al teu contrincant un pam d'altura i arremeteres, en contraatac, des de dalt. Vaig veure caure una ombra fosca a terra, prop meu. Després vaig sentir un aldarull de veus i sorolls com de gent corrent.

Semblava que el perill ja havia passat, però no ho vaig saber fins que vaig notar uns braços que m'envoltaven, sobresaltant-me, i que aviat els vaig reconèixer com a teus per la teva olor. Em vaig relaxar i em vaig apropar més a tu, ara tremolant, deixant sortir els nervis i la por continguts- Albert! –Vaig començar a plorar sense poder evitar-ho.

- Candy, petita meva. Què t'han fet? –Vaig notar les teves mans prenent el meu rostre amb summa cura.

- Que dimonis ha passat aquí! –Sonà una veu més apartada- Què és tot aquest escàndol? Qui ha fet tot això?

- Cap Hitman, cap Spencer. Vull un informe ja! –S'escoltà una altra veu, encara més ferma i aterridora, que vaig reconèixer com la de l'oficial de la infermeria. Seguia marejada i aquella cridadissa encara m'atordia més. Em vaig arrupir encara més en tu, desitjant que tots se n'anessin. Em feia mal tot el cos i encara no aconseguia deixar de tremolar ni de sanglotar.

- Si us plau, deixi'm portar la meva dona a la infermeria.

- La teva dona? Està bé Albert, aneu, després ja m'explicaràs com ha anat tot –El primer home havia de ser el que ens havia rebut en embarcar. En estranyar-se, em semblà reconèixer el seu to de veu.

- Si us plau, Sr...

- Greenland, Albert greenland -contestares a l'oficial.

- Si us plau, Sr. Greenland, faci'm saber com evoluciona la seva dona. Li prometo prendre mesures sobre els meus homes... Si necessita qualsevol cosa que sigui a la meva mà...

- No, gràcies, li ho agraeixo. Tan sols procuri mantenir lluny als seus homes -respongueres sec.

Mentre em carregaves vaig escoltar una sèrie de murmuris dels soldats, però ja no m'importava, estava amb tu, estava fora de perill, només volia oblidar i descansar. Al contrari del que sol·licitares, no em portares a la infermeria sinó a la nostra cabina. Ho vaig agrair, allí es respirava pau i seguretat.

Recolzada al llit vaig deixar que em despullessis i netegessis les meves ferides– Tens la meitat de la cara inflamada, també l'os del maluc i un parell de blaus a les teves cames... Per sort no sembles tenir res trencat. Buscaré una mica de gel i una pomada que t'ajudarà i torno de seguida... Estaràs bé? Vols que deixi la porta tancada amb clau? No trigaré massa, el temps d'anar a buscar el que t'he dit –Em deies amb suavitat, mentre acariciaves tremolós el meu cap-. Candy, amor? Em sents?

- Sí, sí, és només que estic molt cansada.

- Amor, mira'm, saps qui sóc?

- Eh! Sí clar, ets Albert... Per...?

- Et noto molt atordida, vull assegurar-me que no sigui greu la commoció. Diguem, a banda del dolor, com et sents?

- Marejada, amb molta son, però el brunzit de l'oïda ha desaparegut... -balbotegi.

- Et brunzia l'oïda?

- Sí, però ja ha passat...

- Candy, si us plau, mira'm, no m'has mirat quan t'ho he demanat. Veus bé? –M'agitares, lleugerament, per a fer-me reaccionar. Semblaves espantat.

- Veig... Veig una mica borrós... Vull descansar, Albert –El silenci em féu creure que ja te n'havies anat fins que t'acomiadares al poc.

- Torno de seguida, no trigo, temps de... -No vaig escoltar més, em venceren el cansament i la son.

El soroll de la porta m'obligà a obrir els ulls. Em sentia molt millor, però per a la meva sorpresa al meu costat es trobava Glory.

- Glory? I Albert? Quins fas aquí?

- Albert em va explicar el que t'havia passat. Has dormit durant hores. Ell ha hagut de tornar al seu torn. M'ha demanat que em quedi amb tu per a fer-te companyia.

- Oh!... bé, suposo que gràcies... Però realment ja em sento millor, jo... -Jo em vaig inquietar... Acabava de notar que m'havies deixat totalment nua i, encara que havia aclarit les coses amb Glory, no podia deixar de sentir-me incòmoda- ... No vull ser una molèstia.

- Creu-me estimada! No ho ets. Deixa'm que et cuidi –No m'agradà en absolut el to melós de la seva veu. Allò no em feia bona fila-. A més, podem aprofitar per a coneixe'ns millor. Diguem, Candy, encara vols saber de mi i d'Albert? –Em preguntà melosa.

Continuarà...