La reina dels teus desitjos

- Tu em vas dir que havíeu intimat, però no abans de descobrir que t'agradaven les dones... Je je je! Què més dóna? –Moria per saber com havia estat tota la vostra història... però una veueta interior no deixava de repetir-me "Compte, Candy! Digues-li que no, digues-li que no".

- Jo, la meva estimada nena, crec que en una parella, tan avinguda com sembla ser la vostra, no hi hauria d'haver secrets. No creus? –el murmuri de Glory vibrà sobre la meva oïda, provocant una esgarrifança que em recorregué completament. Què es proposava aquella dona? Com se li havia ocorregut a Albert enviar-la perquè em cuidés?

- Albert i jo no tenim secrets... Pot ser que hi hagi coses que no sabem l'un de l'altre, però és perquè encara ens estem coneixent com a parella... –vaig respondre a la defensiva, intentant semblar més convençuda del que en realitat em sentia.

- Ja ja ja ja ja! Si és el que et vols dir a tu mateixa...

- Què insinues?

- Hauria de revisar a veure com tens els blaus... -Canviar de tema sense més, tirant dels llençols per a deixar-me totalment descoberta.

- Què? Què estàs fent, Glory? Retorna'm el llençol! Els meus blaus ja es curaran, no cal que me'ls revisi ningú –Vaig prendre impuls per a arrencar-li el llençol de les mans i vaig entrar en pànic en comprovar que, no podia moure'm! El meu cos no em responia, Déu meu! Què em passava? Potser el cop m'havia deixat paraplègica? No podia ser, no podia ser... No li ho podia dir a Glory! Això era el pitjor... Si aquesta dona volia prendre avantatge d'alguna manera, només li faltaria saber que jo no podia defensar-me. I ara, què podia fer?–. De debò Glory, retorna'm el llençol –vaig dir, aparentant recuperar la calma, com si no m'importés el seu joc... Ni tan sols podia estendre els braços... "Albert! On ets? Tu tallant patates en la cuina i aquesta dona... començava a sospitar que, volent menjar-se una d'un altre tipus...". Què havia fet jo per a merèixer-me tot allò?

- Oh vinga, Candy! M'aniràs a dir que ara t'avergonyeix que et vegi... –S'havia tornat a asseure perillosament a prop i acariciava la meva cara, on vaig rebre el cop, delimitant amb els seus dits la vora dels meus llavis–. Segur que Albert perd la raó per besar-los... Es veuen tan apetibles – sospirà entotsolada-, deixa'm endevinar-ho... Primer tempteja tendre, a penes fregant, així –Els seus tous els tocaren amb la mateixa suavitat dels teus petons-, però després, a poc a poc, notes que va perdent el control i et demostra tot el seu desenfrenament. No és així?

Em vaig sentir contorbada Com sabia ella allò? Oh no!...

- Jo li ho vaig ensenyar, Candy –Rigué, perversament orgullosa. Em vaig sentir com si m'assestessin una punyalada al ben mig del meu cor. Què pretenia realment?-. No em creus, Candy? –No vaig contestar-. Oh!, et confessaré quelcom més... Tot, absolutament tot, el que sap Albert, sobre les dones, li ho vaig ensenyar jo. Sí, sí, no em miris així, jo li vaig ensenyar com tornar boja de plaer a una dona.

- Prou, Glory! Deixa-ho! Ja he tingut suficient i no sé on pretens arribar, però preferiria que te n'anessis –vaig protestar... Allò em dolia... No sabia la raó, però pensar que realment el que feies amb mi potser no naixia del teu desig natural, sinó de vulgars trucs barats, com qui dóna una lliçó d'anglès, em feria profundament. Em feia sentir com si jo fos un exercici a superar, una avaluació d'un examen d'idiomes, la màxima nota dels quals aconseguies en portar-me al cel.

- Et creies especial? I ara descobreixes que...

- Prou! No et crec! –vaig cridar rabiosa.

- Ja ja ja! No em creus? Bé! Deixa'm demostrar-t'ho... Encara que, en realitat, no necessito que em donis permís, no és així? –S'acostà per a deixar els nostres ulls a l'una-. No pots moure't, ho sé –murmurà sibil·lina, rient maliciosament.

- Allunya't de mi!

- No, jo crec que no... -Déu!, tu també havies utilitzat aquest joc amb mi. Ella no mentia. Reconeixia les teves expressions–. Et diré el que passarà... -Vaig notar com ensumava entre els meus curts rínxols, tornant-me a recordar a tu... i el pitjor, eren algunes de les coses amb les quals més em provocaves. Quan me les feies, m'encantaven. Estava comprovant, per a la meva major sorpresa i vergonya, que Glory també estava aconseguint excitar-me–. Tu i jo ens farem molt, però que molt bones amigues –Acaricià suaument els meus pits, sospesant-los i acariciant-los amb els polzes, tal com tu ho fessis la primera vegada.

- No em toquis! Ja et vaig dir que jo no sóc així –Sentia ganes de plorar, però ganes de plorar no pel fàstic, com m'havia passat amb els soldats, sinó perquè ho estava gaudint, en contra de la meva voluntat. Ella feia olor d'herba-sana, fresca, atraient.

- Vinga, Candy! Relaxa't... Et prometo que ho gaudiràs –Se somrigué. Les seves mans començaren a deambular mandroses pel meu cos. Els seus moviments em transportaven a les teves carícies Per què havia de semblar-se tant a tu?–. Quin bon parell de mamelles tens! Diguem, li has acariciat la tita amb elles? –Es llançà a devorar-les i a xarrupar-les, fins i tot més brusca que tu.

- Què? –No hagués pensat mai que ella pogués ser tan vulgar.

- Vingui! No et facis la innocent amb mi... He vist com el devores amb la mirada... Segur que ell també te les mama així –Engolí més àvida un dels meus pits, mentre pessigava l'altre. La traïdorenca calor humida feia la seva aparició al meu entrecuix. M'estava excitant amb Glory!

- Glory, Ja prou! Atura't! –vaig panteixar però el meu cos pregava perquè no parés, per a que em demostrés, tot i més, en el que t'havia, suposadament, instruït–. Deixa'm si us plau -vaig sanglotar.

- Però mira't, si tot just pots respirar... T'agrada, ho sé, conec el teu cos millor que qualsevol home, perquè és com el meu... i la prova la tenim aquí –cantussejà-. Ho veus? –Ficà la seva mà al meu entrecuix, mullant-la en ella–. Estàs xopada. Ben mullada. Al punt per a mi... Vegem aquesta xona viciosa –Ensumà, sense cap pudor, la meva intimitat, deixant anar el seu càlid alè sobre ella, aconseguint que lentament em rendís a les meves sensacions... No podia fugir, ni defensar-me. Ella estava més que disposada a seguir amb les seves intencions. Quin cas tenia continuar lluitant amb el meu cos paralitzat?

- Atura't, si us plau –vaig pregar per última vegada, abans de ser assaltada per l'aleteig de la seva llengua. El torrent d'aigua es desbocà i vaig saber que no podria resistir-me més.

Continuarà...