Això és tot el què em vols dir?

- Candy, no creus que va sent hora que em retornis el fermall que vaig perdre? -Oh! No sols li havia parlat del príncep sinó que, a més, li havia mostrat el fermall que ella portava sempre portava com a amulet. Ell sabia que també, en aquest moment, el portava amb si-. Crec que ara ja no el necessites Veritat? -preguntà acariciant la seva cara amb la mirada.

Ella tragué la cadena que portava en el seu coll amb els seus dos tresors més preuats, la creu de la germana Maria i el fermall. En certa manera li feia pena desprendre's d'ell. L'havia acompanyat tants anys, fent-li sentir que, estigués on estigués, el seu príncep sempre estaria amb ella. Però ara sabia que ell era real i que sí que havia estat al seu costat. Retornar-li-ho era confirmar que confiava plenament en la seva contínua presència, quan així ho precisés.

Albert hauria preferit demanar-li un dels seus rínxols, però va considerar que encara era massa aviat. Des d'allí van escoltar el clàxon de George reclamant-li. Hauria de conformar-se a portar amb si el que ella havia atresorat tant de temps al costat del seu cor. Li va demanar que l'acompanyés.

- Vaig pensar que et quedaries a celebrar -Li recriminà ella-. Has d'anar-te'n tan aviat?

- Sí, hauria previst que partiria una mica més tard -Es va justificar mentre baixaven junts pel pujol i el cor se li accelerava amb cada passa, en sentí l'enyorança, a la veu de la noia, tot i la seva presència-. Desitjaria... m'agradaria parlar amb tu però haurà de ser en una altra ocasió -L'espera se li estava fent eterna.

- Hi ha coses que mai canvien No? -Rigué ella, encara que no semblava divertida-. M'escriuràs?

- Per descomptat! No ho dubtis, i tu? George pot encarregar-se de fer-me-les arribar, estigui on estigui -L'home l'esperava solemne al costat del cotxe. Albert s'aturà poc abans d'arribar, en l'últim gir que donava el camí i que els ocultava parcialment de la resta. Malgrat les seves infantils cues, Candy estava preciosa, exultant. Sota la llum del sol primaveral, els seus rínxols brillaven contrastant amb el florit mantell en el pla. Els seus riallers ulls verds, curiosos, cercaren els seus, com demandant una resposta a una pregunta no pronunciada. La temptació de besar-la era tan gran que decidí afanyar el seu comiat en sentí el gargamellejo distant de la veu de George -. Escriu-me -Insistí entrant en l'automòbil.

Candy el va veure marxar, sense temps a apesarar-se, per la demanda d'atenció immediata dels seus altres amics i els nens de la llar de Pony. Realment era un home molt ocupat. Si aquests viatges eren una tònica en la seva vida de negocis, anava a ser molt més dur del que havia esperat. Enfront dels altres intentà dissimular, una cosa en la qual ja tenia pràctica, perquè per molt de temps l'havia fet per Terry.

Continuarà...

TRASPÀS DE CONTEXT AMB LA NOVEL·LA

Pg. 319 - Es gradua amb bona nota al cap de 18 anys, dos anys després de tornar a Amèrica. Terry, també realitza formació per al teatre Pg. 314, en aquests dos anys. Amb divuit anys, ella ja és infermera i ell actua en obres de més calibre. En aquest moment troben a Albert i el tenen a l'habitació 0 del Saint Joana. Durant aquests dos anys, des dels 16 fins als divuit anys de Candy, hi ha trobades i desacords amb Terry i cartes que vénen i van però no arriben on han d'arribar. Finalment, Susana es descobreix i a Candy li arriba la invitació a NY, malgrat no poder-se trobar a Chicago per la representació del Rei Lear Pg. 332, retrospectiva, no hi ha esment de converses en temps present amb Terry sinó en passat, a diferència del que sí que passa amb Albert Pg. 343 i 344.

Pg. 342 - Referent a la capseta de la felicitat de Stear - "A partir de llavors, cada vegada que entristia, escoltava la seva melodia, fins que un dia es va espatllar. I jo em vaig enfonsar. Em va donar la sensació que havia perdut l'única cosa que em lligava a un dels meus millors amics, però, algun temps després, el meu estimat la va arreglar per a mi"... Repassant anime, manga i novel·la, a l'únic que he trobat arreglant algun objecte ha estat a Albert (cadires de l'apartament, bot cigne de Stear...). D'altra banda, la càrrega emotiva per a ell, sent família directa, és encara major. Ells van compartir visites al zoo, recerca de pis, menjars, sopars, experiments per a recuperar la memòria... al pobre home el tenien fregit.

Pg. 369, 370, 371 - CCFS - Any 1919 Candy ja és major d'edat (vint-i-un anys), per a coincidir amb l'Internat, Annie i ella van néixer en 1898. Ja han passat dos anys mínim des de la separació en NY i un any des de Rockstown, tenint en compte les estacions que passen tant a l'anime, al manga i la novel·la. Per tant, Albert pot començar a cortejar-la de forma adulta. Per molta diferència d'edat (d'entre 8 a 11 anys, segons qui analitzi) ella ja és una dona amb edat de sobres per a estar casada. Ja no és cap Lolita fàcilment manipulable per un home molt més madur, per manca d'experiència. Ella ja ha estimat, potser no físicament de manera plena, però sí emocionalment. Ella ja no demostra en cap moment l'anterior obstinació a reunir-se amb Terry, alguna cosa que també deixa el camí lliure per a Albert de manera que aquest no hagi de sentir-se com un traïdor cap al seu amic (l'estima també és mútua entre ells).

Pg. 326 - En la novel·la Candy mentre viu en la Llar de Pony, torna a treballar amb el Dr. Martin en la clínica Feliç pg. 386-388. En el manga i l'animi, només se'ns presenta el comiat perquè el Dr. Martin pogués remarcar el que suposaria per a Albert aquesta separació, en un intent de final precipitat.

ACLARIMENT PERSONAL SOBRE AQUEST FIC

Quan vaig escriure aquest fic, fins a l'episodi 19, no tenia ni idea de l'existència de CCFS, ni tan sols havia llegit les traduccions clandestines que corrien pel Candymón. Aclareixo això perquè llegint-la ara, em trobo descripcions, metàfores i moments que jo vaig descriure en aquest fic, que gairebé semblen els mateixos. M'acollona una mica però és pura coincidència. Com ja vaig dir, el que jo vaig escriure és fruit d'allò que a mi em transmet el manga i l'anime. I a partir d'aquest moment, del que em transmet la novel·la.

Tal com he fet amb el manga, inclouré les referències a partir del que desenvoluparé després. Després de llegir la novel·la del tot, no ha canviat massa de la meva apreciació inicial i la finalització de la història.