La reina dels teus desitjos

Totalment paralitzada i amb la boca de Glory submergida entre els meus plecs, llepant, degustant i devorant-me, amb la mateixa destresa que usaves tu, només aconseguia trobar la manera de respirar. No desitjava allò però el meu cos responia al seu propi albir, inundant-me d'intenses onades de plaer.

Escoltava la veu de Glory, detallant-me cadascuna de les petites accions que tant m'havien excitat quan estava amb tu. Em torturava descobrir que no pogués ser realment propietària de les sensacions del meu cos, perquè estava constatant que sentia un gran plaer i, el que era pitjor, ja no desitjava que allò acabés. Ara només desitjava que Glory em portés per fins al cel. Si allò era el que ella volia, em fondria en la seva boca.

- Corre't, Candy! Corre't per a mi! Corre't en la meva boca! –Començava a notar que estava prop de l'alleujament final-. Corre't per a Albert! No el veus? Ens està mirant! –Et vaig localitzar recolzat a la porta, amb enfosquida mirada, llustrant frenèticament el teu membre, tal com veiés aquella vegada a la dutxa.

- Fes-ho, Candy! Fes-ho per a mi! –m'exigies ronc, mentre t'acostaves a nosaltres, sense deixar d'agitar- Corre't a la seva boca i jo em correré en la teva!

I em vaig córrer. Em vaig córrer amb una intensitat major que la que ho havia fet fins al moment amb tu. Vaig sentir embogir de tant de plaer.

- Aaalbert! No puc més! –Em vaig incorporar de cop, embolicada entre els teus braços, intentant recuperar el meu alè, totalment consternada per tot el que acabava de sentir.

- Shhhhh! Shhhhh! Tranquil·la, Candy. Ja sóc aquí. Estic amb tu –M'abraçaves, acariciant el meu cap i besant-me amb suavitat–. He anat tan de pressa com he pogut, m'ha costat trobar la pomada, però t'anirà bé pels cops.

- Què?... –No acabava d'entendre, encara presa del meu recent orgasme, abraçant-me fortament a tu- ... Puc moure'm? –Em vaig adonar encara confusa.

- Com? No has pogut fer-ho en algun moment? –Preocupat t'alarmares.

- No... No sé... Crec, crec que... Ho he somiat?

- Has tingut un malson?

- Quelcom així –Vaig mentir... Encara podia notar les lleugeres onades, peribles, que perduraven del plaer. Vaig atalaiar l'habitació per a comprovar que no hi havia rastre de Glory i que encara veia mig borrós, conscienciant-me, al mateix temps, de tot el meu adolorit cos. Sí, realment havia estat un somni. Ja era estrany que no em dolgués res, la meva falta de menstruació i tota la resta en general. Però el plaer, el plaer era el que més em preocupava. El plaer havia estat ben real. Què significava? Potser jo...

- Bé, només he trigat un quart d'hora i quan vaig arribar continuaves adormida, així que vaig preferir no despertar-te per a aplicar-te la pomada i estalviar-te el dolor, però sembla que em vaig equivocar i potser, això et va causar un malson? -"Si tu sabessis", vaig pensar- Vols explicar-m'ho?

- Eh? No no no –vaig respondre de carrera, provocant el teu desconcert–. No, no tinc ganes de recordar-ho –Vaig dissimular–. Ja va passar.

- Segur, petita? –Vas acariciar amb tendresa el costat intacte de la meva cara–. Saps que pots explicar-me qualsevol cosa, veritat? –Només vaig assentir tímidament.

- Sí, ho sé... i tu també –Ja està, havia d'aclarir tot allò. Ja que semblava venir a col·lació, vaig aprofitar– Albert.
- Sí? –Concentrat, acabaves d'atendre el cop del meu maluc.

- Puc preguntar-te una cosa?

- Clar –Repartires la pomada en els últims blaus de les meves cames-. Què vols saber?

- Què hi va haver realment entre Glory i tu? –Aixecares el rostre desprevingut–. No em diguis que res perquè ella ja em va comentar que havíeu intimat, encara que també em va estranyar perquè em va confessar també la seva... les seves preferències.

- Això et va dir? –respongueres pensatiu.

- Sí.

- He parlat amb el capità perquè ens eximeixi la resta del viatge. A penes queden dos dies per a arribar i en el teu estat, és millor que els aprofitis per a recuperar-te.

- Albert! No em canviïs el tema –vaig protestar.

- No et canvio el tema. El que vull dir és que ara és millor que descansem. A més, encara hem d'acabar de planificar com ens mourem per a seguir les pistes que tenim del possible parador de Stear. No li veig el cas a parlar de Glory però si és el que desitges, ens fiquem al llit i t'explico el que vulguis, sí? Tu també em podries parlar de Terry. Al final, no em vas comentar res –Em sonà a retret.

Continuarà...