Això és tot el què em vols dir?

Aquella nit, Candy seguia presa de l'emoció. No podia deixar de pensar en la revelació de l'autèntica identitat del seu príncep del pujol i tot el que havia esdevingut en l'últim any. Sentia que el seu cor ja no donava per a més. Des de la finestra del dormitori, on tots els nens dormien, podia albirar el seu pujol. En partir Archie i Annie, havia tornat a pujar a ell, per a tenir una mica d'intimitat.

No sabia si Albert era veritablement conscient de l'important que havia arribat a ser en la seva vida, de formes tan variades que no deixaven de sorprendre-la. Quan descobrí que ell era el besoncle William, el cor se li desbocà amb tal intensitat que trigà a recompondre's una bona estona. Encara li passava quan recordava aquell moment i la llum que l'embolcallava.

Avui, ho havia tornat a fer amb la seva veu, quan s'adonà que per això li havia omplert de calor el cor des que la rescatés. Ara, fins i tot en el record, aconseguia tornar-l'hi a agitar, en conèixer la veritable magnitud de la persona posseïdora. Sentia unes ganes immenses de venjar-se. De trobar la manera de fer-li sentir el mateix respecte a ella.

Encara que durant tots aquests mesos ell li havia explicat moltes coses de la seva pròpia història, continuava sent un home molt reservat respecte als seus sentiments. Estava segura que ni tan sols George els coneixia. Albert, malgrat estar en els seus primers trenta, aparentava bastant menys edat i això podia arribar a enganyar sobre la seva experiència i la complexitat del seu caràcter.

Ell era un home de món des que va fer la majoria d'edat, amb la carrera d'empresarials ja acabada a Londres. En contra dels dictats de la família, continuà estudiant per a cursar la de medicina, mentre George li cobria l'esquena, recolzant-lo en la resta de responsabilitats, que se suposava havia d'exercir ja en solitari. Quan va tornar a Amèrica va descobrir que el que li agradava de veritat eren els animals i la natura. El consell de la família no deixava de pressionar-lo perquè assumís el seu lloc com a patriarca, però ell no se sentia preparat i escapà, disfressant-se de rodamón, per a no ser reconegut. Havien passat més de vuit anys des que es trobessin en el pujol de Pony. Poc després la va adoptar per a protegir-la contra els Leagan.

Després de la mort d'Anthony, ell tornà a Londres. Continuava atenent els assumptes dels quals l'anava informant George, però es negava a assumir el seu lloc com a cap visible dels Andrew. Candy no ho acabava de comprendre i Albert només li havia explicat els fets. A vegades, li donava la sensació que a ell li costava expressar els seus sentiments, potser, a causa de tots els anys que havia hagut de guardar-se'ls per a ell mateix, tot sol.

Ell l'envià al mateix internat on havia estudiat ell i del qual només sortia per a visitar a la tia Elroy en Nadal i a les vacances d'estiu. En aquells descansos, uns anys havia romàs a Escòcia, uns altres, com quan conegué a Candy en el Pujol, havien tornat a Amèrica. Quan ells dos coincidiren a Londres, ell havia aconseguit trobar feina en quelcom que realment el motivava, el contacte amb els animals al Zoo de Blue River. Seguia cartejant-se amb George, dirigint part dels negocis en la distància, fins que comprovà que necessitava més alguna cosa més i marxà a Kenya.

Més tard, en iniciar-se la guerra a Europa, intentà tornar, patint la fatídica explosió del tren que el deixà sense memòria i a George, sense notícies. Allò sumí al consell en un estat de conflictes continus i a la tia Elroy gairebé la va portar a la desesperació. La dona perdé encara més qualsevol bri de paciència amb Candy. Considerava que amb un membre conflictiu ja hi havia més que suficient a la família. La seva prioritat, en aquells dies, era trobar a William i impedir que morís cap més dels descendents més joves.

A Candy li havia estranyat moltíssim que tia Elroy no assistís a la inauguració del nou hotel dels Leagan. S'excusà amb un atac de fibromiàlgia. Candy, després de conviure els anteriors mesos a Chicago, tingué la sensació que era la forma de la tia de reprendre als Leagan, per enganyar-la durant tots aquells anys. Abans de la festa, Eliza i Neal reconegueren, en privat davant l'àvia, que ells havien col·locat les joies per a incriminar-la. Allò havia estat suficient per a ella però no per a Albert, que exigí a Sarah Leagan unes disculpes públiques si volia que els Andrew continuessin donant suport als negocis del seu marit i del seu fill. Albert podia arribar a tenir molt mal caràcter quan s'ho proposava, resultant intimidant fins per a la mateixa tia Elroy.

A la foto de l'esdeveniment, li hauria agradat col·locar-se al costat d'Albert, tal com ell li demanà, però no al costat d'Eliza, Neal o la Sra. Leagan. Ella procurava no ser rancuniosa. L'odi era una cosa que detestava sentir. Havia aconseguit perdonar-los perquè, malgrat ells, havia aconseguit conèixer a persones meravelloses i trobar aviat el seu propi camí com a infermera. Però sortir al costat d'ells, després de l'intent de compromís de Neal, era massa per a ella. Les mirades de Neal encara li produïen esgarrifances en recordar-les. Sentia veritable llàstima per la dona que acabés sent la seva esposa.

En el cim del pujol també recordà a Terry, que havia vist, una vegada, aquell mateix panorama però completament nevat i inert, tan diferent de l'actual, ple de vida i color, amb tots els seus racons al descobert, sense neu que els ocultés. A Chicago pogué llegir la notícia de la mort de Susana. Gairebé es desmaià. Per sort, Albert estava desdejunant amb ella i l'atengué de seguida, portant-la a un sofà pròxim. Aquell dia no anà a treballar a la clínica. No podia. Constantment el seu pensament volava cap a aquella noia que no havia dubtat un segon a sacrificar-lo tot, en més d'una ocasió, per en Terry. Patty li recordà la seva reacció després de la mort de Stear. Ambdues estaven disposades a morir per aquell a qui estimaven. La primera per a deixar de ser un obstacle en la felicitat d'ell, intentant saltar al buit. La segona, intentant reunir-se amb ell, tallant-se les venes. A Candy li quedava el consol de saber que el temps que li quedà se la veia feliç al costat de Terry.

Dubtava que Terry se sentís veritablement alliberat per la seva mort. Susana no era mala persona i havia suposat un gran suport per a ell, durant els dos anys que romangueren convivint. Temps abans, Eleanor Baker li féu arribar una invitació per a veure a Terry interpretant a Hamlet. La rebutjà per dos motius; per la promesa que li féu a Susana i perquè encara continuava preocupada pel parador d'Albert. Recordava haver escrit acuradament aquella carta, responent diplomàticament a la preocupada mare. L'actriu desconeixia moltes coses de la seva vida i tampoc era necessari que les arribés a conèixer. Coses que ja ni pertanyien al mateix Terry i que Candy a penes començava a comprendre.

Candy tornà a sentir com se li accelerava el cor en pensar en això. Havia de trobar la manera de rescabalar-se. No era just que ell no deixés de sorprendre-la una vegada després d'una altra. El Dr. Martin havia acceptat, finalment, l'oferta d'Albert. Construirien una nova clínica en condicions a Chicago i tornaria a treballar amb ell.

Asseguda en el pujol, aprofitant l'última hora de sol, començà la seva carta:

"Benvolgut besoncle William...,"

Era breu. Només desitjava treure's part d'aquesta emoció que la desbordava i necessitava fer-ho en aquest moment i fer-l'hi saber a ell. De moment, es venjaria de l'única forma que li era possible i que sabia que el molestava. Tractant-ho com un ancià. S'ho mereixia. Encara que d'ancià tingués més aviat poc. En acabar d'escriure-la, deixà que s'assequés i després la guardà en el sobre. Es preguntà si alguna vegada hauria estat enamorat. Si havia fet tot allò per ella, què podria haver arribat a fer per la persona que hagués estimat? Malgrat la seva confiança, mai s'havia atrevit a preguntar-li.

Continuarà...

Referències a "Candy Candy La historia definitiva", de Keiko Nagita

Pg. 263 - Carta des de Kenya d'Albert per a Candy.

Pg. 321 - Record de Candy adulta de la inauguració del Miami Resort Inn.

Pg. 350 - Estimat Vicent Brown - Es confirma que Candy viu a Chicago abans d'anar-se'n a la Llar de Pony.

Pg. 322 - Estimada Sara Lagan - Inauguració Miami Resort Inn, Disculpes públiques, Elroy no assisteix ni Archie.

Pg. 366 - Mort de Susana en diari.

Pg. 359 - Invitació d'Eleanor Baker per a Candy, després de Rockstown. Podia haver-la rebut abans de descobrir que Albert era el besavi William. Candy va estar vivint un temps sola, abans que la intentessin comprometre amb Neal.

Pg. 362 - Carta per a Terry, no enviada per Candy, escrita després de rebre la d'Eleanor Baker. Candy comença a parlar dels seus sentiments cap a Terry en passat.

Pg. 347 - Estimat Dr. Donald Martin - Candy demana que accepti la construcció d'una nova Clínica Feliç per Albert

Pg. 349 - Estimat Dr. Donald Martin - Candy està a Chicago. Els regals per als nens els pot portar ella en la visita nadalenca a la Llar.

Pg. 375 - Carta posterior on Albert fa referència a haver estudiat a l'internat... La manera com ho escriu dona a entendre que ja s'havia parlat entre ells de l'assistència d'Albert a l'internat.