Això és tot el què em vols dir?
Seguint instruccions d'Albert, Candy havia fet arribar la seva carta a George que, al seu torn, s'encarregaria de fer-la-hi arribar amb el millor mitjà. Ell era l'únic que coneixia l'itinerari i horaris previstos d'Albert. Sabria a quina adreça enviar-la per a assegurar-se que la rebés a temps i que no quedés perduda, en qualsevol lloc, després del seu pas.
Abans del que hagués previst, rebé una breu resposta. Efectivament, en ella, Albert reaccionava al seu dubte.
~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~
"...
Em promets que no seré més l'objecte de la teva venjança i, no obstant això, ara de sobte vols anomenar-me 'pare'.
...
Ningú pot negar que ets la meva filla adoptiva.
Encara que ja se m'havia oblidat.
Encara sóc jove, estic solter i, no obstant això, ja tinc una filla...
...
El terme 'filla adoptiva' sona molt malament.
No ho semblarà, però sóc una persona molt sensible (No riguis!).
...
'Pare adoptiu'? Ai, Déu meu! M'ho he dit a mi mateix...
...
Cuida't molt i saluda als nens de la meva part,
Albert."
~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~
Una de les coses que més li agradaven a Candy d'Albert i que el diferenciava, tant d'Anthony com de Terry, era la seva capacitat de riure's de si mateix. A ella tampoc li sonava massa bé, tractant-se d'ell. No perquè no hauria desitjat tenir un pare... Havia estat el seu somni des de sempre. Tenir un pare i una mare que la volguessin. Però en el cas d'Albert, després d'haver conviscut amb ell... especialment quan s'acomiadava d'aquella manera... no podia evitar imaginar que en comptes de referir-se als nens de la Llar, es referís, algun dia, als compartits amb ella... No era la primera vegada que ho feia. La següent carta d'Albert, encara trigaria un altre mes llarg a arribar.
Durant la seva festa d'aniversari, Annie i Archie li havien parlat del seu compromís i de l'oposició que estaven suportant per part de la tia Elroy, els Leagan i els Cornwell, influenciats pels anteriors. Candy sabia que Albert els donava el seu suport, perquè com ella, també coneixia la història de la parella, de l'amor persistent de l'Annie i de la creixent admiració de l'Archie que acabà per correspondre-la.
Candy no estava del tot segura de la seva pròpia influència en tia Elroy. Anteriorment ja li havia escrit, bastants mesos abans, per a agrair-li que la deixés participar en el memorial de Stear. Si bé era cert que tampoc hagués pogut evitar-ho, ara que Albert era la veu preeminent, en cap moment la dona expressà de gest o de paraula la seva desaprovació, com sí que ho hauria fet anys enrere. En aquella carta també havia advocat pel Dr. Leonard, a qui Albert acabava de contractar com a metge de la família, per a cuidar-la en les seves recents xacres de neuràlgia.
Quan Albert li ho comunicà, Candy es sorprengué, perquè ell havia estat el doctor que l'havia expulsat de l'habitació 0. Albert li explicà que el doctor havia actuat en el seu benefici, perquè era inhumà tenir a qualsevol pacient en aquelles condicions. El Dr. Leonard no pogué actuar sobre aquella habitació fins que el van ascendir a subdirector del centre. Albert estava desmemoriat, però en condicions insalubres podria emmalaltir d'altres coses si es mantenia allà. D'altra banda, el Dr. es devia a les normes del centre. L'acomiadament de Candy no havia estat una cosa personal. Sí, havia estat conseqüència de la denúncia dels Leagan, però l'home no podia obviar aquesta informació si no volia posar en perill el prestigi i finançament del mateix centre.
~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~
"...
Voldria informar-lo també que el doctor Leonard, el director de l'hospital Saint Joanna, és un metge molt capaç i de gran sensibilitat, al contrari del que un podria pensar en primera instància.
... és la persona més adequada per a ser el nou doctor de la família...
...
Permeti'm dir-li que el besoncle William té una capacitat extraordinària per a llegir el cor de les persones.
..."
~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~
Tia Elroy no li havia escrit resposta en aquella ocasió però George li comentà que la dona havia apreciat la seva preocupació i que no temés a tornar-la a contactar. Igual que el Dr. Leonard, la tia Elroy podria resultar intimidant i esquerpa, però era una dona que estimava a la seva família amb tot el seu cor. George no dubtava que la percepció que tenia de Candy canvià radicalment el dia en què Albert es presentà públicament. Així que, animada pel secretari, decidí tornar a escriure-la per a tractar de fer-la comprendre la importància del compromís en la vida del seu nebot. No perdia res per intentar-ho.
~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~
"...
Després de donar-li moltes voltes, he decidit fer apilament de valor i escriure-li una vegada més.
...
Aquests nois s'estimen, s'estimen des de fa molt temps.
Annie estimava a Archie des d'abans de mudar-se a Lakewood i va continuar atresorant aquest sentiment molt temps després, mantenint-se sempre al seu costat i donant-li suport amb dolçor. Amb el pas del temps, Archie va començar a correspondre-li, i jo he estat testimoni de tot aquest camí que han recorregut junts.
Li ho prego, bestia, ha d'acceptar el sentiment que els uneix.
..."
No tenia dubtes que els anys de continu desprestigi, cap a la seva pròpia persona per ser una òrfena, i el descobriment que Annie fou acollida en el mateix orfenat eren el motiu principal. No hi hagué ocasió que els Leagan no aprofitessin per a recordar i burlar-se dels seus orígens. Com si els haguessin pogut triar!
"...
A nosaltres ens van abandonar.
Per molt que ho desitgem, mai sabrem qui ens va portar al món.
... no és culpa nostra.
A ulls dels quals no ens coneixen, som dues noies que van tenir una infància complicada, però avui som persones molt felices.
...
El senyor William ja ha donat el seu consentiment.
...
Bestia, li prego que beneeixi la unió d'aquests dos joves tan enamorats Si us plau! Estic convençuda que, una vegada obtingui el seu consentiment, també els senyors Cornwell canviaran d'idea.
..."
~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~~·~
Des del pujol, observà als nens rondant al jardí mentre tancava el sobre. George no trigaria massa a arribar. Havien establert una rutina i una vegada a la setmana els visitava. En algunes ocasions els portava la correspondència d'Albert i altres recollia les cartes de Candy. En unes altres, simplement l'informava d'alguna novetat, respecte a la resta de la família i s'interessava pel seu bé estar, mantenint-se pendent per si precisava quelcom més d'ell. No era un home molt xerraire, però les seves visites sempre la reconfortaven i la feien sentir més prop d'Albert. Candy pensà, en més d'una ocasió, que de poder triar, li hagués agradat tenir-lo com a pare. Malgrat els seus silencis, les seves mirades sempre comunicaven totes les seves preocupacions cap als diferents membres i la seva bondat interior.
Quan els interrompé a l'habitació, pogué veure que ell també ho comprenia tot. Era possible que ell s'hagués adonat dels sentiments dels dos abans que ells mateixos? En algunes de les visites havia tingut la temptació de demanar el seu consell. Sabia que ara, només podia esperar, una altra vegada. Però si la unió entre Annie i Archie havia aixecat tanta controvèrsia i divisió en la família... Com podria afectar una possible unió entre ella i Albert? Seria capaç d'afrontar tot aquell rebuig? I ell? Rebrien el suport d'algú? I els impediments legals per l'adopció, serien difícils de solucionar? Ella ja havia sol·licitat, anys enrere, que l'anul·lessin però mai rebé resposta. Després de conèixer la veritat, no havien tornat a tractar el tema.
El rumor del cotxe acostant-se entre els arbres la tregué de la seva letargia. S'aixecà i expolsà les floretes que s'havien enganxat a les seves faldilles. Després, tranquil·lament, baixà per la sendera per a rebre al seu blanc cavaller.
Continuarà...
Referències a "Candy Candy La història definitiva", de Keiko Nagita
Pg. 320 - Retrospectiva de Candy, en la seva actualitat amb aquella persona - El paràgraf complet està del tot separat del tema anterior, relacionant amb el Dr. Leonard, i del tema posterior, relacionat amb records de les cartes de Terry. En aquest paràgraf es fa esment a com el seu estimat sap que prejutjar per aparences és una malaptesa i no està separat del comentari sobre Albert:
"La vida m'ha ensenyat en moltes ocasions que no cal jutjar a les persones per la seva aparença, però jo continuo caient en el mateix error.
Avui dia, el meu estimat continua rient-se de la meva malaptesa.
El senyor Albert... En aquella època, encara no coneixia el seu nom complet.
Era Albert.
No necessitava saber molt més.
La seva presència bastava, de manera inexplicable, per a asserenar-me.
Ara entenc el llaç invisible que ens unia."
Pg. 352 - Carta a tia Elroy, parcialment reproduïda, agraïment, reconeixement del Dr. Leonard i comentari sobre la capacitat de calar a les persones d'Albert.
Pg. 355-356 - Carta a tia Elroy, parcialment reproduïda, per a tractar de convèncer-la que aprovi la unió entre Archie i Annie.
Pg. 328 - Carta a George, desitjant-li que es millori de la grip (espanyola, segurament, que desaparegué el mateix 1920) després de la inauguració de l'hotel. En ella Candy descriu les seves pròpies impressions sobre George en conèixer-li, li diu el seu cavaller blanc i comparteix el que Albert li va explicar de la seva història comuna amb la família Andrew