Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.
Paraules: 1757.
10.- Joc
La Marinette havia deixat d'esbossar al seu quadern quan les primeres notes de la guitarra d'en Luka i les del teclat de l'Adrien van abraçar-se damunt la brisa, descobrint-li una nova dimensió a aquell so al que ja estava feta. Va mirar a l'Adrien que mantenia els seus ulls verds clavats a la partitura i, després, a en Luka que romania amb els ulls clucs, va suposar que escoltant aquelles coses que tan sol ell podia sentir.
La Rose havia perdut la seva entrada, el baix de la Juleka no va sonar i la bateria de l'Iván va restar muda. Aquell duo sonava increïble, gairebé com si portessin anys tocant la mateixa cançó. Fins que una nota de l'Adrien va trencar la màgia. La Marinette va parpellejar, en Luka va semblar especialment confós.
—Em sap greu, vaig demanar-li a un company que m'ajudés a polir la partitura, però veig que no està bé.
—Si tens un llapis la modificaré jo mateix —va declarar l'Adrien amb un somrís imprès als llavis.
La Marinette va sorprendre's, però va recordar que l'Adrien també era músic. Va afanyar-se a treure un portamines i una goma d'esborrar de entre els seus utensilis i va oferir-los a l'Adrien.
—Gràcies, Marinette.
—Sonàveu molt bé.
—Encara queda molta feina a fer —va admetre en Luka acaronant la seva galta com si fos per descuit—. Haurem de revisar bé les partitures de l'Adrien.
—Si teniu alguna gravació del temes puc arreglar-les a casa, així podré repetir el tram que no soni bé tants cops com calgui sense que us n'afarteu.
—Només tenim les de la web —va mussitar la Rose—, però el so no és net.
—I si fem una gravació nova? —va preguntar l'Iván gratant-se el cap.
—Sí! Fem-la! —va exclamar la Rose fent saltirons emocionada.
En Luka va mirar a la Marinette i va somriure-li arronsant les espatlles.
—Ens graves, Mari?
—Serà un plaer!
La Marinette va quedar-se asseguda a prop de l'escenari fent servir un dels seus quaderns i la taula com a suport per a mantenir la imatge estable. Van gravar les versions normals, sense el teclat, abans de dinar.
Havien compartit pizzes i refrescs a la coberta del Liberty. Havien parlat una bona estona dels plans, també havien posat a l'Adrien al dia sobre el debut i els seus problemes amb en Bob Roth. L'Adrien va estar-hi d'acord en que els hi calia un mànager que lluites amb aquell tipus de problemes.
Amb la panxa plena i relaxats, van agafar els instruments altre cop per a continuar gravant amb diferents combinacions: guitarra amb veu, veu amb baix i bateria, guitarra i bateria, baix amb guitarra... van pujar totes les versions al núvol i van donar-li la contrasenya a l'Adrien per a que pogués treballar amb elles.
Quan en Luka va acabar de recollir els trastos de l'escenari va acostar-se a ella, la Marinette va alçar el cap esperant un petó dels bons, però el seu mòbil va sonar. Va maleir-lo, per què aquell coi d'andròmina de l'infern sempre havia de manifestar-se en els pitjors moments? Va subjectar-lo amb força, però va estar a punt de caure-li de les mans en llegir el nom a la pantalla.
—Digui? —va despenjar apressada fent-se a un costa amb cura—. Sí, sóc la Marinette. Oh sí, és clar, puc anar-hi. No hi ha problema. Sí, conec l'adreça. Gràcies.
En Luka va interrogar-la amb la mirada.
—Em sap greu, he de marxar —va mussitar recollint les seves coses apressada.
—Vols que et porti enlloc?
La Marinette va aturar-se per mirar-lo. És clar que volia, però si anava amb ella acabaria descobrint-ho tot i encara no tenia res.
—No cal, vaig aquí al costat —va mentir movent les mans exagerada—. Vull dir que el metro és aquí al costat i...
—Està bé —va mussitar en Luka conscient de que no volia explicar-li què passava ni a qui anava a veure—. Truca'm si necessites res:
—T'ho prometo.
—Besa-la d'una vegada, Luka!
El crit de la Rose va fer que s'enrojolés, va riure neguitosa.
—Val més que t'acompanyi al metro, sembla que tenim massa públic avui.
En Luka va carregar-se la motxilla de la Marinette a l'espatlla i junts van creuar la passarel·la.
—Són tan macos —va cantussejar la Rose ajuntant les mans emocionada—. La nostra segona parella oficial.
—Segona? —va preguntar l'Adrien.
La Rose va assentir agafant la mà de la Juleka, mantenint-la enlaire.
—La Juleka i j som la primera. I ara en Luka i la Marinette, tot i que bé, ell ja sortien o quelcom així, però no era oficial perquè...
—Rose, no —va intervenir la Juleka.
—Però Iván, tu i la Mylène sou parella, no? —va interrogar l'Adrien.
—Però la Mylène no és membre de Kitty Section.
—Ja ho entenc.
L'Iván va enarcar una cella.
—Sembles desconcertat, Adrien —va mormolar la Juleka.
—Estic bé, no passa res.
Però en el fons no ho estava, quan veia a en Luka i la Marinette junts, amb aquella complicitat. I si en Plagg tenia raó? I si n'estava gelós?
La Marinette havia rebut de bon grat un sens fi de petons a l'entrada del metro que li havien valgut per a recarregar les piles, tot i que no tenia clar si aguantaria fins el proper dissabte sense més.
Va procurar concentrar-se en el que estava a punt de fer, estava nerviosa, però havia de fer-ho bé. Va baixar del metro i va caminar les dues illes que la separaven del seu destí. La Marinette va trucar al timbre i va esperar pacient a que li contestessin, no obstant, va sentir-se el brunzit que obria la porta. Va empènyer la contraporta de fusta i va tancar amb cura, va girar-se trobant-se amb una dona alta, prima, amb els cabells rossos mal recollits en un monyo, vestida amb un sens fi de colors. Si en algun moment havia intentant imaginar-se a l'AURORA estava ben segura que no s'assemblava en res a la dona que hi tenia al davant.
—Mira't, si ets una nena.
La Marinette va sentir-se atabalada davant d'aquella sobtada explosió de colors i brillantor sense ordre ni control.
—No accepto pagaments en llaminadures ni en vals per a massatges.
—Sí, ho sé, jo...
—Tu.
D'acord, era idiota. Amb quins diners pensava pagar-li? Era evident que no l'agafaria de la mà i la acompanyaria al Liberty, allò només passava a les pel·lícules.
—No tenim diners, encara, però...
—Doncs torna quan en tinguis.
Va encongir-se un xic sobre ella mateixa intimidada.
Intimidada.
La Penny li havia dit que no es deixés intimidar. Va incorporar-se traient pit.
—Això no és cap joc per a nosaltres —va ventar-li traient tot el valor que s'hi amagava al seu interior—. Sé que encara sóc una nena, però ens prenem la nostra feina molt seriosament. Kitty Section és un bon grup, seran increïbles quan comencin a sonar a totes les emissores de ràdio i els seus videoclips omplin les xarxes socials.
Les capes de tul de diferents colors superposades van sacsejar-se quan l'AURORA va canviar el pes del seu cos d'una cama a l'altra.
—Però tenim un problema. Ens estan boicotejar abans de poder començar i necessitem algú que ens aconselli i...
—No sóc cap ONG per a nens perduts.
—Trobarem la manera de pagar.
—El cementiri n'és ple de bones intencions.
—Ni tant sols els has sentit tocar, no saps quant de talent tenen i...
—Hi ha gent amb molt de talent tocant al carrer.
La Marinette va sentir ganes de cridar-li, l'estava fuetejant per tots els fronts pels que provava d'abordar-la.
—En Bob Roth els farà miques i no podré fer res per evitar-ho.
—Bob Roth? El productor?
La noia va limitar-se a assentir sentint que acabaria posant-se a plorar de la ràbia i la frustració
—Si vols destrossar-vos esteu acabats, nena.
La Marinette va recercar a dins la seva bossa i va treure un dels flyers que havia dissenyat i imprès anunciant el debut del grup. L'AURORA va mirar-se'l amb una cella enarcada, però va prendre'l per a llegir-lo.
—Potser li interessa sentir-los, suposo que per veure la tele no ens cobraràs res.
»Gràcies pel seu temps —va mussitar la Marinette fent mitja volta per sortir.
L'AURORA no va dir res, observant-la caminar recta amb orgull i aplom estudiats, veient-se una mica a ella mateixa anys enrere. Va bufar. Una nena com aquella no tenia manera de trobar-la sense intervenció i en tenia un de sospitós.
Va agafar el mòbil enutjada i va marcar un dels contactes de la seva agenda. Va marcar el ritme amb el peu fins que a l'altra banda van despenjar.
—Stone —va remugar sense esperar a que el seu interlocutor badés boca—, digues-me que no has estat tu qui m'ha enviat a aquella nena tossuda per convèncer-me per ajudar als seus amiguets.
—No sé pas de què em parles —va rondinar en Jagged amb to indiferent.
—Què tenen d'especial per a que estiguis jugant-te el cul per ells?
—He dit que no sé pas de què m'estàs parlant, Aur.
—Són bons?
—Només has de sentir-los per a saber-ho.
En Jagged li havia penjat, va bufar molesta i va mirar el flyer. Hi havia una adreça web a la part de sota.
—Oh, per l'amor de Déu! —va maleir agafant el mòbil per a poder visitar el link de pàgina.
La Marinette havia estat caminant sense rumb durant una bona estona. No havia anat bé, no ho havia fet bé. Era una nena ximple intentant moure's en un món que no era el seu, havia provat sort i se l'havia fotut.
—Marinette —va xiuxiuejar la Tikki cridant la seva atenció quan la noia va seure a un dels bancs del parc.
—Quin desastre, Tikki, pot ser que hagi engegat a rodar la millor oportunitat per...
—No ho diguis això. Jo crec que ho has fet bé, aquella dona no estava disposada a escoltar-te i, tot i així, has aconseguit que no et fes fora i s'ha quedat amb el flyer, encara no està tot perdut.
—Tant debò sabés parlar com ho fa en Luka —va mussitar vençuda.
—Marinette has de parlar com tu —va renyar-la amb suavitat—, sempre aconsegueixes que la gent t'escolti i això no ho fa tothom.
La Marinette va dibuixar un somrís feble per a la seva kwami. Encara li quedaven dues targetes, hauria d'estudiar millor la situació per a visitar als altres dos mànagers.
—Potser l'Adrien té algun contacte disposat a ajudar-nos, ell no és un desastre com jo.
—Deixa d'infravalorar-te. Segur que sortirà bé.
Continuarà
Notes de l'autora:
Hola! Doncs ja tenim per aquí a l'AURORA, sé que no és gaire agradable a primera vista, però us acabarà caient bé.
L'Adrien sembla que comença a adonar-se que, potser, és una mica gelós d'en Luka, tot i que li manca una empenteta.